El parc de la Font del Racó es troba entre l’avinguda del Tibidabo, i la Plaça del Dr. Andreu, al Districte de Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona.
L’espai ocupat pel parc de la Font del Racó és fruit de l’adquisició, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de deu solars durant la primera dècada del segle XX. 
En un d’aquests solars hi havia una de les fonts on els barcelonins anaven a esbargir-se a l’estiu, La Font del Racó.
Quan Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar el parc va fer dues coses decisives en el seu traçat:
- conservar el caire rústec i la vegetació del lloc
- convertir la font en el seu centre neuràlgic.
Aquest parc va ser el capdavanter d’un cinturó de parcs a les hores considerats suburbans al voltant de Barcelona, que Rubió va projectar per dotar d’espais verds el futur teixit urbà de la ciutat en expansió.
Es tracta un parc forestal, situat a la falda del Tibidabo. En la seva part superior es troba el funicular d’ascens al Parc d’Atraccions Tibidabo.
El terreny es troba en una forta pendent, que forma una ombrívola fondalada en la seva part inferior.
La zona es recorre a través d’uns sinuosos camins que salven el desnivell, en ocasions amb l’ajuda d’escales i baranes de fusta, en un estil rústic que s’adapta a la naturalesa circumdant.
El bosc és a certes zones bastant tancat, amb arbres frondosos entre els quals destaquen els roures, els pins i els lledoners.
En la part inferior hi ha una font, que és la que dóna nom al parc, i a prop se situa una placa en record a l’artista Apel·els Mestres, obra de Francesc Socías i March, col·locada el 1938.
Entre les espècies presents al parc es troben:
El lledoner , el pi pinyer i pi blanc, el garrofer ,l’alzina, l’acàcia borda el fals pebrer, el xiprer de Lambert , la palmera, l’olivera, l’eucaliptus blau i la bellaombra .
El parc de la Font del Racó és va remodelar durant l’any 1993.
Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Està en una placeta enjardinada amb bancs per seure, és un lloc ombrívol que queda al costat dels habitatges.
La Font de can Sàbat, va ser restaurada l’any 1998 pels propis veïns de la barriada i l’Ajuntament, cal pujar el desnivell que hi ha de la placeta a la font per uns esglaons.
Disposa d’aigua natural que surt contínuament d’un broc d’acer i d’aigua de xarxa que surt d’una aixeta de polsador sobre de l’anterior; l’aigua va a parar a una pica rectangular.
Si ens fixem, hi ha per sobre de la font un cartell amb el seu nom.
Sota a un desnivell front la Font de can Sàbat, hi ha una bassa antiga de rec. Tenim en aquest carrer un bon mirador, on destaca la autopista, camps, bosc i la silueta de Montserrat.
