Cal que us desplaceu per la ctra. de Navars a Prats de Lluçanès (BV-4401) al km. 3,700,
us cal agafar el camí direcció nord-oest uns 300 m. fins el pont que creua la riera de Gaià.
La petita Resclosa de Genescà està en el costat esquer on recull l’aigua de la riera de Gaià.
No és massa gran, te al desguàs en la part dreta.
Podria haver tingut la funció d’abastir aigua a la Granja de Genescà i /o altres necessitats de la finca.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Durant el mes d’agost cada dia una font i el setembre més…
Font situada en el mur per sota de l’església que dona al carrer.
Esta dins de una cavitat d’obra, disposa d’una aixeta polsador l’aigua de xarxa pública cau directa a un desguàs. Disposa en cada costat d’un seients de pedra.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
De la Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles, sols hi queda el record de la gent gran de la població i una destacada alzina que en el seu dia us vaig presentar en l’apartat d’Arbres d’aquest mateix Blog.
Concretament, aquesta font era a prop de la carretera B-500 al costat esquerd del carrer Buxó Baliarda a prop de l’església, on ara hi ha al parc Central.
A finals del segle passat quan es va fer una important remodelació del parc Central, es va decidir eliminar-la.
Era una font molt apreciada per la gent, a pesar que fora una construcció en els últims temps molt senzilla, un tub, una pica i el desguàs que donava directament l’aigua a la riera.
Les fotografies antigues de la Font de l’Aplec, foren fetes en la dècada dels anys 80 del segle passat.
Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola
Per conèixer a aquesta Font del Cantarell us caldrà anar al carrer de Folgueroles de Vic, teniu de creuar el riu Gurri, estareu en la Ruta Verda,
Cal continuar per la dreta paral·lels al riu, hi ha algun cartell que us indica per on passeu,
a tant sols uns 200 metres hi ha una esplanada, amb taules i bancs de fusta sota d’arbres.
En un costat esta la Font del Cantarell, que esta a uns dos metres a sota del nivell del terra, us caldrà baixar per uns esgraons,
A dins d’una arcada d’obra hi ha el tub de ferro gruixut on raja tot l’any un bon doll d’aigua,
aquesta cau a un pica arran del terra amb un desguàs.
Es coneix aquesta Font des de finals del segle XIX, cal dir que en un temps se la coneixia com la Font del Bruguer.
Al seu de munt hi ha gravat en pedra, el seu nom de Font del Cantarell.
Com era una Font molt abundosa, a mitjans del segle passat, es portava a una fabrica per necessitats d’aquesta industria.
En el segle XX, era un lloc de trobada i on dinar i passar el dia festiu amb família i amb amics.
La últim arranjament es va fer durant l’any 2010.
Amb aquest arranjament fa d’estar de nou en aquest paratge
i fer un descans o àpat, aprofitant que esta en la Ruta Verda.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Com cada diumenge us presento dos articles
La Font del Botàs esta a tocar de la carretera que va de Camprodon a Font Rubí, en la Roureda de Llandrius.
L’estructura de la font esta adossada a un mur amb quatre columnes a la part alta i un banc de pedra a la dreta allargat.
L’aigua surt per un broc gran de ferro i cau en una pica de pedra quadrada
i fa desguàs per una canal a una bassa.
L’espai disposa d’una taula rodona i altres bancs de pedra.
En un cartell podem llegir :
Es un lloc que invita a poder fer un àpat o descansar una estona, disposa d’una variada vegetació i nombrosos arbres.
Forma part de la ruta de les Fonts d’aquesta part de Camprodon.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
La Mina d’en Joanet, és una captació situada sota del carrer del Primer Marquès de les Franqueses front del gran edifici de can Monic a Granollers, 
a prop del límit municipal amb Les Franqueses del Vallès.
Aquesta captació està al marge esquerd de la riera Carbonell, observança des d’un petit jardí allí existent.
Bona part de l’any, no baixa aigua per la riera 
o al ser tant minsa ho fa per sota de superfície, fins arribar on està La Mina d’en Joanet, que l’omple.
Actualment l’aprofitament d’aquesta aigua, es destinada a regar el Parc del Lledoner, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.
L’aigua després de passar un tros per la riera Carbonell, va conduïda a traves d’una canal per una bona part del Parc.
Si es segueix la canal, es pot veure con hi ha algun punt de desguàs que tornaria l’aigua a la riera, pel cas que hi hagués en temporades de molta pluja un cabal excessiu
i evitar que sobre surtis de la canal.
Va ha parar a l’entrada d’una Bassa de filtratge, on es deposita impureses que porta en suspensió l’aigua.
Un cartell, així mateix, indica que l’aigua no és potable.
Tot seguit continua novament per la canal, fins arribar al Llac, així renova la que hi ha en ell.
Podem veure que dins del Llac hi viuen ocells i insectes aquàtics.
En la part mes al sud del Llac, disposa d’un desguàs,
on el curs de l’aigua segueix per la canal,
creuant bona part del Parc, fins desviar-se i desguassar definitivament a la riba esquerra del riu Congost.
En tot aquest tresat de la llarga canal, l’aigua necessària i controladament, serveix pel rec dels arbres, vegetació i gespa del Parc del Lledoner.
Amb l’aigua de La Mina d’en Joanet, es regava antigament els camps de conreu de la propietat.
En el Parc del Lledoner, com veiem, te la seva importància bàsica l’aigua, i demà us faré la segona part dedicada aquest important Parc de Granollers.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Cada diumenge son dos els articles que us presento !
Per arribar a la Font de Terrades, cal prendre la carretera C17 (antiga N-152) direcció Vic i agafar la Sortida 46 -Centelles Nord – Hostalets de Balenyà -. A l’entrada de Centelles trobareu el trencall amb les indicacions de Mas Banyeres a la vostra dreta.
Cal seguir la carretera asfaltada fins una cruïlla de camins,
i cal agafar a l’esquerra una pista que en la segona corba veureu la Font de Terrades, el mas esta proper a la font.
Es una important deu d’aigua tot l’any. Surt d’un gran tub de ferro situat sota d’una portella d’accés.
Disposa d’uns seients de pedra al seu costat.
L’aigua cau a una pica relativament petita pel caudal que 
en moltes ocasions surt de la font, un desguàs per subterrani la porta a una bassa de rec que serveis per regar camps i horts de la zona.
Aquesta bassa i per evitar algun ensurt, esta cerclada amb una balla.
A les rodalies i ha varis punts de captació d’aigua.
Es un lloc molt freqüentat pels veïns de Centelles a l’estar tant pròxima a poble.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El monestir de Sant Llorenç de Sous es troba a l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa) tot i que l’annexió d’aquest municipi amb el d’Albanyà hagi fet que ara calgui situar-lo a l’Alt Empordà. Per anar-hi s’ha de seguir la carretera de Figueres a Besalú i desviar-se, al lloc de l’Hostal d’en Vilà, cap el nord, en direcció al Santuari del Mont.
La Font dels Monjos, esta al costat del Monestir, un camí hi porta directament.
Recull l’aigua dins d’una cisterna, a través de la finestra podem veure el seu interior, l’aigua surt per un tub a nivell baix i va a parar a una gran pica rectangular. Observem que a mitja altura i a prop de la finestra, hi ha el desguàs amb un broc gran de pedra.
Aquesta Font, esta com a protegida dins d’una arcada de pedra. La Font dels Monjos es considera molt antiga.
Per a mes informació sobre aquest antic Monestir, podeu consultar a :
http://www.marededeudelmont.com/ca/historia/monestir-de-sant-llorenc-de-sous/
Text : Ramon Solé
Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia
Entre el 1750 al 1900, va sorgir en aquest període, que les fonts naturals tenien un estil de construcció peculiar, donant-li una importància l’aixopluc de la gent per quan anés a fer una fontada o a recollir aigua, poguessin guarir-se dintre de la font, en cas de malt temps, com pluja, fred o fort vent.
L’obra en general era feta amb l’aprofitament de pedres o rocs de la mateixa zona, o be, ja mes modernament en maons. 
La forma mes usual, consistia en fer una cavitat amb sostre de volta, i la font al centre, amb la seva pica amb desguàs al torrent proper.
I en un o dos dels laterals interiors, disposava d’uns seients de pedra. El terra, en general, també estava fet d’obra.
A fora i als seus laterals, en alguns casos, hi havien uns altres seients de pedra, al marge que hi haguessin taules amb bancs per les explanades de les rodalies.
Per fora no tenien cap ornamentació, tampoc d’acabats de ningun tipus. Mes a viat, era una estructura molt senzilla.
Prop d’ermites o santuaris o masies importants, es van construir unes mes ben fetes i acabades, en forma de caseta o ermitatge,
on la resta d’estructura era com l’anterior, font al centre d’un o varis brocs i seients als laterals. La diferencia es que havia algun Salt /Santa sobre els brocs d’aigua.
![Horta font d'en fargues 1900[1] o de Can Pujol](https://fontsaigua.files.wordpress.com/2014/12/horta-font-den-fargues-19001-o-de-can-pujol.jpg)
Per últim, tenim les glorietes, podien estar edificades sobre mateix de la Font o a un dels seus costats. En alguns casos les columnes que sostenia la teulada era de fusta, i en altres, feta de totxanes i amb el sostre amb en teules.
Poden tenir o no seients d’obra, en cas de no tindre’ls la gent que anava a la font ho tenia que portar.
En general, estava edificada per l’ús del propietari de la Finca privada i a prop de la masia, estava molt restringit l’ús a les amistats que els amos o masovers volguessin.![imatge208[1]](https://fontsaigua.files.wordpress.com/2014/12/imatge2081.jpg)
En el transcurs dels anys, hi si no hagut un mínim manteniment, moltes estructures que feien d’aixopluc s’han anat caient o deteriorant.
Les dimensions de qualsevol de les tres estructures, variava a criteri del qui les construïa o del propietari.
El mes important, és que l’estil que va posar-se de moda per l’aixopluc de les persones, 
va a afavorir tal com dèiem al principi, en molts casos, de no mullar-se, del vent i del fred i ser un lloc mes confortable per la gent que hi anés a la Font.
Text i Recopilació de Fotografies Antigues : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 