La Mina d’en Joanet de Granollers

La Mina d’en Joanet, és una captació situada sota del carrer del Primer Marquès de les Franqueses front del gran edifici de can Monic a Granollers,  a prop del límit municipal amb Les Franqueses del Vallès.Aquesta captació està al marge esquerd de la riera Carbonell, observança des d’un petit jardí allí existent.Bona part de l’any, no baixa aigua per la riera o al ser tant minsa ho fa per sota de superfície, fins arribar on està La Mina d’en Joanet, que l’omple.Actualment l’aprofitament d’aquesta aigua, es destinada a regar el Parc del Lledoner, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.L’aigua després de passar un tros per la riera Carbonell, va conduïda a traves d’una canal per una bona part del Parc.Si es segueix la canal, es pot veure con hi ha algun punt de desguàs que tornaria l’aigua a la riera, pel cas que hi hagués en temporades de molta pluja un cabal excessiui evitar que sobre surtis de la canal.Va ha parar a l’entrada d’una Bassa de filtratge, on es deposita impureses que porta en suspensió l’aigua.Un cartell, així mateix, indica que l’aigua no és potable.Tot seguit continua novament per la canal, fins arribar al Llac, així renova la que hi ha en ell.Podem veure que dins del Llac hi viuen ocells i insectes aquàtics.En la part mes al sud del Llac, disposa d’un desguàs,on el curs de l’aigua segueix per la canal,creuant bona part del Parc, fins desviar-se i desguassar definitivament a la riba esquerra del riu Congost.En tot aquest tresat de la llarga canal, l’aigua necessària i controladament,  serveix pel rec dels arbres, vegetació i gespa del Parc del Lledoner.Amb l’aigua de La Mina d’en Joanet, es regava antigament els camps de conreu de la propietat.En el Parc del Lledoner, com veiem, te la seva importància bàsica l’aigua, i demà us faré la segona part dedicada aquest important Parc de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Terrades de Centelles

Cada diumenge son dos els articles que us presento !

Per arribar a la Font de Terrades, cal prendre la carretera C17 (antiga N-152) direcció Vic i agafar la Sortida 46 -Centelles Nord – Hostalets de Balenyà -. A l’entrada de Centelles trobareu el trencall amb les indicacions de Mas Banyeres a la vostra dreta.Cal seguir la carretera asfaltada fins una cruïlla de camins, i cal agafar a l’esquerra una pista que en la segona corba veureu la Font  de Terrades, el mas esta proper a la font.Es una important deu d’aigua tot l’any. Surt d’un gran tub de ferro situat sota d’una portella d’accés.Disposa d’uns seients de pedra al seu costat.L’aigua cau a una pica relativament petita pel caudal que en moltes ocasions surt de la font, un desguàs per subterrani la porta a una bassa de rec que serveis per regar camps i horts de la zona.Aquesta bassa i per evitar algun ensurt, esta cerclada amb una balla.A les rodalies i ha varis punts de captació d’aigua.Es un lloc molt freqüentat pels veïns de Centelles a l’estar tant pròxima a poble.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font dels Monjos del Monestir de Sant Llorenç de Sous d’Albanyà

El monestir de Sant Llorenç de Sous es troba a l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa) tot i que l’annexió d’aquest municipi amb el d’Albanyà hagi fet que ara calgui situar-lo a l’Alt Empordà. Per anar-hi s’ha de seguir la carretera de Figueres a Besalú i desviar-se, al lloc de l’Hostal d’en Vilà, cap el nord, en direcció al Santuari del Mont.La Font dels Monjos, esta al costat del Monestir, un camí hi porta directament.Recull l’aigua dins d’una cisterna, a través de la finestra podem veure el seu interior, l’aigua surt per un tub a nivell baix i va a parar a una gran pica rectangular. Observem que a mitja altura i a prop de la finestra, hi ha el desguàs amb un broc gran de pedra.Aquesta Font, esta com a protegida dins d’una arcada de pedra. La Font dels Monjos es considera molt antiga.Per a mes informació sobre aquest antic Monestir, podeu consultar a :

http://www.marededeudelmont.com/ca/historia/monestir-de-sant-llorenc-de-sous/

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Les Fonts Naturals amb aixopluc

Entre el 1750 al 1900, va sorgir en aquest període, que les fonts naturals tenien un estil de construcció peculiar, donant-li una importància l’aixopluc de la gent per quan anés a fer una fontada o a recollir aigua, poguessin guarir-se dintre de la font, en cas de malt temps, com pluja, fred o fort vent.L’obra en general era feta amb l’aprofitament de pedres o rocs de la mateixa zona, o be, ja mes modernament en maons. La forma mes usual, consistia en fer una cavitat amb sostre de volta, i la font al centre, amb la seva pica amb desguàs al torrent proper.I en un o dos dels laterals interiors, disposava d’uns seients de pedra. El terra, en general, també estava fet d’obra.A fora i als seus laterals, en alguns casos, hi havien uns altres seients de pedra, al marge que hi haguessin taules amb bancs per les explanades de les rodalies.Per fora no tenien cap ornamentació, tampoc d’acabats de ningun tipus. Mes a viat, era una estructura molt senzilla.Prop d’ermites o santuaris o masies importants, es van construir unes mes ben fetes i acabades, en forma de caseta o ermitatge, on la resta d’estructura era com l’anterior, font al centre d’un o varis brocs i seients als laterals. La diferencia es que havia algun Salt /Santa sobre els brocs d’aigua.Per últim, tenim les glorietes, podien estar edificades sobre mateix de la Font o a un dels seus costats. En alguns casos les columnes que sostenia la teulada era de fusta, i en altres, feta de totxanes i amb el sostre amb en teules.Poden tenir o no seients d’obra, en cas de no tindre’ls la gent que anava a la font ho tenia que portar.En general, estava edificada per l’ús del propietari de la Finca privada i a prop de la masia, estava molt restringit l’ús a les amistats que els amos o masovers volguessin.En el transcurs dels anys, hi si no hagut un mínim manteniment, moltes estructures que feien d’aixopluc s’han anat caient o deteriorant.Les dimensions de qualsevol de les tres estructures, variava a criteri del qui les construïa o del propietari.El mes important, és que l’estil que va posar-se de moda per l’aixopluc de les persones, va a afavorir tal com dèiem al principi, en molts casos, de no mullar-se, del vent i del fred i ser un lloc mes confortable per la gent que hi anés a la Font.

Text i Recopilació de Fotografies Antigues : Ramon Solé