desguàs | fonts naturals, aigua, muntanya i més

El monestir de Sant Llorenç de Sous es troba a l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa) tot i que l’annexió d’aquest municipi amb el d’Albanyà hagi fet que ara calgui situar-lo a l’Alt Empordà. Per anar-hi s’ha de seguir la carretera de Figueres a Besalú i desviar-se, al lloc de l’Hostal d’en Vilà, cap el nord, en direcció al Santuari del Mont.La Font dels Monjos, esta al costat del Monestir, un camí hi porta directament.Recull l’aigua dins d’una cisterna, a través de la finestra podem veure el seu interior, l’aigua surt per un tub a nivell baix i va a parar a una gran pica rectangular. Observem que a mitja altura i a prop de la finestra, hi ha el desguàs amb un broc gran de pedra.Aquesta Font, esta com a protegida dins d’una arcada de pedra. La Font dels Monjos es considera molt antiga.Per a mes informació sobre aquest antic Monestir, podeu consultar a :

http://www.marededeudelmont.com/ca/historia/monestir-de-sant-llorenc-de-sous/

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Entre el 1750 al 1900, va sorgir en aquest període, que les fonts naturals tenien un estil de construcció peculiar, donant-li una importància l’aixopluc de la gent per quan anés a fer una fontada o a recollir aigua, poguessin guarir-se dintre de la font, en cas de malt temps, com pluja, fred o fort vent.L’obra en general era feta amb l’aprofitament de pedres o rocs de la mateixa zona, o be, ja mes modernament en maons. La forma mes usual, consistia en fer una cavitat amb sostre de volta, i la font al centre, amb la seva pica amb desguàs al torrent proper.I en un o dos dels laterals interiors, disposava d’uns seients de pedra. El terra, en general, també estava fet d’obra.A fora i als seus laterals, en alguns casos, hi havien uns altres seients de pedra, al marge que hi haguessin taules amb bancs per les explanades de les rodalies.Per fora no tenien cap ornamentació, tampoc d’acabats de ningun tipus. Mes a viat, era una estructura molt senzilla.Prop d’ermites o santuaris o masies importants, es van construir unes mes ben fetes i acabades, en forma de caseta o ermitatge, on la resta d’estructura era com l’anterior, font al centre d’un o varis brocs i seients als laterals. La diferencia es que havia algun Salt /Santa sobre els brocs d’aigua.Per últim, tenim les glorietes, podien estar edificades sobre mateix de la Font o a un dels seus costats. En alguns casos les columnes que sostenia la teulada era de fusta, i en altres, feta de totxanes i amb el sostre amb en teules.Poden tenir o no seients d’obra, en cas de no tindre’ls la gent que anava a la font ho tenia que portar.En general, estava edificada per l’ús del propietari de la Finca privada i a prop de la masia, estava molt restringit l’ús a les amistats que els amos o masovers volguessin.En el transcurs dels anys, hi si no hagut un mínim manteniment, moltes estructures que feien d’aixopluc s’han anat caient o deteriorant.Les dimensions de qualsevol de les tres estructures, variava a criteri del qui les construïa o del propietari.El mes important, és que l’estil que va posar-se de moda per l’aixopluc de les persones, va a afavorir tal com dèiem al principi, en molts casos, de no mullar-se, del vent i del fred i ser un lloc mes confortable per la gent que hi anés a la Font.