La Muntanya de Montserrat , segons cada persona la veu d’una manera diferent, uns com a lloc de culta i respecta, altres per recorre els seus camins com senderisme,
els mes preparats per pujar pels pic, hi ha qui va per buscar una estona de silenci,
o per pintar i fotografiar, i inclús per buscar una porta que porti al desconegut…, o esperar a veure algun ovni alguna nit,
en definitiva, cada persona la veu a la seva manera, però el mes important és que hi es des de sempre i és més que una postal…
Vista des de lluny pels seu diferent costats, molta gent diu: és com una postal, que bonica muntanya…
Des de que iniciem la pujada, avui des de l’Aeri, i si tenim un dia sense boira, podem des del primer moment gaudir d’aquesta bellesa que ens ofereix la Muntanya de Montserrat,
el mes important, que no hi ha ninguna mes en tot el mon.
Lliscant pel rocam, veurem que per una banda el terra el deixem cada vegada mes lluny i a la vegada, estem mes amunt , mes a prop de la Muntanya i el seu Monestir.
Ja hi som, estem a la terra un altre cop,
una terra de histories i llegendes, que a la llarg del segles han motivat a la gent de les contrades.
De Misteris al voltant de monestir, de la muntanya … n’és ple.
Un d’ells, seria com es va crear, sols fa uns 50.000 milions d’anys que es creu que es va formar, gràcies a un cataclisme que va crear a favorit per cursos d’aigua, tempestes d’una forma que no podem descriure, es va anar formant aquesta Serra,
que és diria Montserrat.
Molts dels Pics tenen el seu nom propi, es clar els humans es van ocupar de fer-ho relativament en èpoques recens, com el Cavall Bernat, Sant Jeroni, amb una alçada de1.236 metres, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs,
Sant Joan, la Palomera, i molts mes.
Montserrat , miris com es miri agrada a tothom, afalaga els ulls,
i sempre hi ha un altra cop per ser visitada, perquè es de tots els Catalans i de la gent del Mon.
Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola