Avui coneixerem : La Font del poble de Castellcir

Avui us presento dos articles

A la Font del Poble si accedeix per la cruïlla d’Esteve Torrentó amb Sot de les Moles a Castellcir. ( 41º45’2″N, 2º08’1″E)

Un cartell ens indica la ubicació de la Font.

Aquesta disposa d’un tub gruixut on raja una bona quantitat d’aigua, cau a una pica rectangular a un nivell molt baix del terra.

Per les rodalies hi ha un banc i seients, per fer algun àpat.

Text : Ramon Solé

Autora de la Fotografies : Mercè Manzano

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Altres senyals en un recorregut o itinerari per muntanya

Com a cada dissabte us presento dos articles

En aquest bloc us he explicat les diferents senyals que podeu trobar oficials fent una marxa o recorregut, més o menys llarg, en la muntanya o camins rurals en general

i que són :

  • GR – Llarg recorregut
  • PR – Petit Recorregut
  • SR – Sender Local

Ara agafeu la vostra motxilla i comenceu un itinerari, més o menys el sabeu, però creieu que trobareu senyals amb possibles dubtes…

A banda de les tres senyals indicades en podreu trobar moltes més i de colors diferents, com blaves, blanques i blaves, blanques, grogues, vermella i groga, groga i blava … i moltes més.

Que estant pintades aprofitant el pals de cartells, roques, senyals de tràfic i fins i tot en un arbre.

Si no teniu una ajut previ, no feu massa o gens de cas a aquestes senyals, si teniu alguna guia o informació podeu seguir-les.

Generalment, són d’alguna entitat que ha organitzat alguna ruta per itineraris molt concrets i locals.

Us podeu trobar, com passa en aquest camí del municipi de Terrassa, en una cruïlla de camins i amb una multitud de senyals, realment saps on vas o et quedes parat mirant-les una estona fins que decideixes per on anar o triar?… Amb la pregunta en algunes ocasions de : realment vaig pel bon camí ?

Mirem-les més a prop :

  • La senyal per vehicles es prou clara, fan l’excepció de vehicles autoritzats i bicicletes.
  • En l’antic pal de la cadena hi ha una senyal groga que ens indica el camí a seguir, a la vegada la senyal blanca, ens indica que no es el camí correcte.
  • En un costat un pal indicador amb quatre possibilitats a seguir.
  • I per últim, en la senyal de tràfic que indica el perill de bèstia, podem veure tres opcions, una que és el pas a seguir, el pas del camí del traçat que segueix la senyals grogues i el pas a seguir que fa el recorregut en les blanques.

Això afegeríem els camins confluents en aquesta cruïlla, que també tenen les seves indicacions a la inversa.

Aquí tenim un altre cas, s’uneixen en una mateix lloc tres itineraris marcats, GR., PR. i senyal groga…

Repeteixo, sabeu des d’un inici on aneu i quina és la senyal preferent a seguir ?  us podeu trobar fent una ruta que no teníeu prevista, sempre es pot preguntar a algú que us trobeu i sigui coneixedor del paratge.

Es cert, que els cartells oficials, instal·lats per generalitat, diputació, ajuntaments i altres entitats locals,

són els que ens poden donar una certesa de per on anar i veure algun lloc que ens interessi,

  • Recorregut
  • Monument, vista panoràmica,
  • Població o ciutat, masia, font natural
  • Cartell local d’un municipi a diferents colors els itineraris

Moltes masies tenen el seu propi cartell al camí de l’entrada a la finca,

però no vol dir que sigui el camí que s’ha d’agafar o seguir, en molts casos són particulars i finalitzen en la casa o masia.

Cal tenir cura si veieu alguna marca o cartell mogut o presumiblement canviat de lloc, molt esborrat o desgastat el color…a les hores mireu durant un curt tram si trobeu una altra senyal com la que seguíeu.

En general els cuidadors de les senyals de camins, tenen cura d’arreglar-ho en assabentar-se.

En Sant Antoni de Vilamajor hi ha la ruta de les masies senyalitzada.

Com a curiositat, us passo un indicador de situació per quan es fa un recorregut organitzat i temps limitat, organitzat per alguna entitat excursionista o altres, i és el punt de control on s’ha de marcar el seu pas cada persona o grup.

Desprès de totes aquestes explicacions segur que teniu una bona ruta fins al final.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’Espatllat de Molló

La Font de l’Espatllat és una de les més properes al poble de Molló, per anar-hi us cal seguir el mateix camí com si anéssiu a la Font d’en Tonet i a la Font del Rossinyol i que ja us he fet els seus articles corresponents.

Font del Tonet

Per tant cal sortir de Molló pel carrer de Setcases, que al poc segueix una pista cimentada, cal continuar pocs metres mes i estareu a la Font d’en Tonet, cal seguir ara ja per un camí de terra, abans d’un kilòmetre haureu arribat  a la masia de can Pletis i a la Font del Rossinyol que esta a tocar de la masia i a peu de camí.

Font del Rossinyol

Continueu pel camí, ara planer, fins que arribeu a una cruïlla,  agafeu el camí de més a la dreta; trobareu una tanca electrificada pel bestiar.Entre camps, us cal fer mig kilòmetre fins arribar al bosc que entrareu, a poca distancia  veureu a mà dreta i a un nivell mes baix una caseta d’obra, on al seu costat hi ha La Font de l’Espatllat.Per baixar a peu de la font, cal fer un revolt  en direcció al Torrent de l’Espatllat, vigileu que hi ha una tanca i no caiguéssiu.

Torrent de l’Espatllat

Un petit corriol us adreçarà a peu de la Font; es molt senzilla, està adossada en una paret de pedra on hi ha un broc de ferro per on surt l’aigua que cau directament al terra, donat que no te pica.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El Roure del carrer de Santa Engràcia de Cerdanyola del Vallès

Com cada dissabte us presento dos articles sobre : Arbres

El Roure que ens referim, esta en la cruïlla del carrer de Santa Engràcia amb l’Avinguda de la Flor de Maig, front el número, 50 de Cerdanyola de Vallès.És un Roure que esta al mig d’aquesta cruïlla, protegit per un petit mur rodó, per evitar ser lesionat per la circulació de vehicles, que hi ha en aquest punt .No és gaire al el seu tronc, però si gruixut  i amb molt de branques.Te una gran cúpula arrodonida, es veu molt mes quan està ple de fulles. ( Va ser fotografiat durant l’hivern passat.)Les seves branques alberguen una multitud d’ocells tot l’any.

 

Text i fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pi pinyoner del Sot d’en Torres de l’Ametlla del Vallès

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El Pi pinyoner del Sot d’en Torres de l’Ametlla del Vallès, esta molt amagat per la vegetació existent en aquest bosquet.Per localitzar-lo, us cal seguir el camí que surt de l’Ametlla del Vallès, direcció a can Draper i segui direcció a la urbanització de can Daví.Cal entrar al bosc de l’esquerra d’aquesta carretera abans d’arribar a la cruïlla, que porta al Pou de Glaç de can Draper (esquerra) i can Daví i altres direccions( dreta).Casí per intuïció deixeu el camí d’aquest bosc brut de vegetació i per medi d’un corriol molt tapat arribareu a aquest majestuós arbres d’interès local.La resta d’arbres son petit d’alçada en vers al Pi, però axó també ens fa difícil poder fer les fotografies del Pi complert, llàstima.El Pi pinyoner del Sot d’en Torres, te una alçada d’un 25 metres,i uns 95 de diàmetre del tronc.També teniu la possibilitat que des del Pou de glaç, aneu per darrera i busqueu la manera d’arribar-hi, tot superant el Sot d’en Torres.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Molí de Colomer de L’Hostal Nou de Bianya

Recordeu, cada Diumenge publico dos articles !Per L’Hostal Nou de Bianya,  travessa la N-260, cal anar a la placeta de Joaquim Burch i seguir per la pista que travessant el pla del Colomer, i va en direcció a la muntanya de Sant Miquel del Mont, on tovareu algun cartell orientatiu.Passareu per la riera de Santa Margarida o de Cantarell i la cruïlla de Can Dolores  i se seguireu cap al Colomer, gran masia de la Vall de Bianya.Cal destacar que conserva l’antic molí fariner, que funcionava amb l’aigua recollida dins la propietat de la casa i que anava a parar a la bassa.Allí en un lloc verd i bonic hi ha la seva Font d’aigua abundant i fresca, amb uns seients en cada costat  i una antiga taula de pedra.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador