Festa del Pi de Centelles

Avui com cada dissabte us passo dos articles sobre els Arbres

La Festa del Pi és una festa anual celebrada a Centelles cada 30 de desembre.Origen de la festa :

Està documentada des de l’any 1751 i des de llavors lligada a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles.La llegenda explica :

Que, santa Coloma va ser cremada a un pi, és per això que cada any es fa honor a la patrona de la vila.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

A Viquipèdia llegim tot el cerimonial previ i durant la Festa del Pi , i que diu així :

  • Els preparatius de la festa comencen el 26 de desembre, dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors (els quals el dia de la festa disparen salves de trabucs contínuament) surten a escollir el pi que protagonitzarà la celebració. Aquest ha d’ésser de tronc recte, brancada rodona i espessa. Un cop s’ha triat, és marcat per ésser tallat al cap de quatre dies.
  • La vetlla de la festa, el 29 de desembre, al pla de terra de l’Ajuntament es reparteixen la pólvora i els pistons entre els galejadors.
  • El dia central de la celebració, però, és el 30 de desembre. La festa comença a les set del matí amb l’assistència a missa primera, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes. Després, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, després d’un bon esmorzar, tallar el pi a cops de destral. Abans que comenci a tombar-se, és lligat amb cordes perquè no caigui de cop i es faci malbé. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro que el transporta, sempre dret, fins a la porta de l’església. Mentrestant, les escopetades van pujant de to. Es fa una parada a la plaça del poble on l’esbart del pi de centelles balla el ball del pi per tot el poble.
  • Finalment, quan arriba al davant de l’església, el pi és baixat del carro i pujat per l’escala fins a l’entrada del temple, on se’l fa ballar als acords de la tonada Ara balla el pi. Acabada la ballada, el pi és entrat a l’interior de l’església a les 12 del migdia i se’l porta fins al presbiteri, on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l’altar major amb cinc poms de pomes i neules lligats a la brancada. El pi és hissat fins a l’alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l’Himne de Centelles.
  • El pi es despenja el dia de Reis, diada també festiva, en què el pi és baixat i les seves branques es convertiran en rams que, segons la tradició, són amulets de la bona sort, com també ho són les pomes, les quals diuen que guareixen el mal de coll. Cada centellenc i centellenca s’endurà una branca del pi a casa.

Us passo dades de la festa del pi, de la Web de l’Ajuntament de Centelles :

https://www.centelles.cat/coneixer/festes-i-tradicions/festa-del-pi

Us passo mes dades i fotografies sobre aquesta festa de la Web de la Generalitat de Catalunya :

http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festes-i-elements-festius-catalogats-o-declarats/Nadal-Cap-d-any-i-Reis/La-Festa-del-Pi-de-Centelles

La Festa del Pi de Centelles, està Declarada Festa Tradicional d’Interès patrimonial d’interès nacional el 25 de maig de 2010.Si no coneixeu La Festa del Pi de Centelles, es una celebració centenària que us sorprendrà i agradarà molt !

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text, recull de Fotografies antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé

El Xiprer resisteix al foc forestal ?

Avui el nostre col·laborador, Jordi Monfort, en terres de Castelló, en fa una reflexió que porta de cap a Tècnics  i Biòleg després d’un important incendi forestal al Pais Valencia, i ens diu :

Una interesant característica dels xiprers, és la seua utilitat com a tallafocs, el motiu seria, per la seva fusta resistent a altes temperatures.Els experts començaren a estudiar aquesta qualitat seua, arran d’un gran incendi, que l’any 2012 es produí a Alcublas i Andilla, a la comarca valenciana dels Serrans, en el límit amb Terol.

Bosc brut de malesa

Es calcinaren 20.000 hectàrees, però miraculosament, enmig d’aquell infern negre i gris, queda una taca de verdor :

Aproximadament va resistir una hectàrea de xiprers, formant un oasis verd.

Fotografia de EL PAIS

El Pais remarcava en la edició del 12 d’Agost de 2012 :

“ Solo ardieron 12 de los 946 cipreses, que evitaron la expansión del fuego”

Bosc net de malesa

Podeu llegir tot l’article que va publicar El Pais, a :

https://elpais.com/sociedad/2012/08/12/actualidad/1344804535_438591.html

Al final de l’articlem el redactor de El Pais, insisteix :

“ ¿Por qué no ardieron los cipreses? “…

 

Text i Dades facilitades per : Jordi Monfort

Fotografia de la zona Cremada : El Pais

Altres Fotos : Ramon Solé

Actualitat : La sequera al Bosc durant l’hivern d’aquest any

Desprès d’una tardor molt generosa en pluges a pràcticament per tot Catalunya, ens hem trobat amb una sequera durant l’hivern d’aquest any, molt severa, diríem que casi no ha caigut ni una gota…El bosc i sota bosc, comencen a fer signes de mancança hídrica, sobre tot en superfície.Es evident a simple vista la sequedat en plantes i gespa natural que depenent de l’aigua majoritàriament.Alguna planta, esta cremada o seca, en definitiva morta en superfície.Altres estan perdent la seva coloració verda per un color groc pàl·lid i es troben retorçades, com si patissin el mal d’aquesta sequera tant continua.Rius, rieres i torrents, o baixen aigua com si fora l’estiu o es troben secs.Fonts naturals que tenien que reviure durant les pluges de l’hivern i estar amb un bon doll d’aigua, les veiem minses o seques.Sols ens queda d’esperar que la primavera ens porti pluja suficient per aguantar els mesos de l’estiu…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé