Surgència en el paratge de la cova del Toll de Moià

Si es continua el recorregut que hi ha a l’entorn de les Coves del Toll s’arriba a la Surgència.

Historia:

• El complex càrstic de les coves el Toll el formen quatre cavernes i un avenc.
• La galeria principal s’anomena cova del Toll o Galeria Sud i és la que dona nom a l’indret natural, actualment Parc Prehistòric, que conté les restes Arqueològiques i Paleontològiques més conegudes.
• La cova del Toll és una cova natural d’habitació sense estructures, agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150m).
• És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n’hi ha en formació.
• La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s’han trobat a la zona de la galeria sud.
• El recorregut de la visita guiada és de 153 m, però en la seva totalitat té quasi 2 km.
• La visita et guia per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria de la Trompa de l’Elefant.
• De la galeria sud fins a la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l’exterior, hi ha encara uns 800 m.

És una balma natural de pedra calcària per on surt a l’exterior el torrent Mal al seu pas per l’interior del complex càrstic del Toll.

Per això és anomenada geològicament surgència .

Popularment se la va conèixer, al passat, com la Mina, d’on sortia cada cop que plovia, un riu on diuen anaven les dones a rentar la roba.

Observacions:

De la surgència només surt aigua (riu subterrani) quan plou molt o en època de desglaç. És per això que es diu que la cova del Toll és una cova viva, ja que està en continua formació…

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cova Morta en el paratge de les coves del Toll de Moià

La Cova Morta esta situada a poca distancia de la cova del Toll dins del municipi de Moià.

Historia:

• La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII, per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves “expedicions” hi havia trobat algun fòssil.
• Es diu que hi ha gravats en alguna part d’època romana i/o medieval però no s’observa res que faci sospitar alguna incisió semblant.

Cova d’origen càrstic que molt probablement estava connectada amb la surgència de la cova del Toll (balma) abans que l’erosió de l’aigua del riu subterrani obrís l’enorme balma a l’exterior.

Té un recorregut estret de 60 m i es caracteritza per ser un tram negat que acumula sediment argilós.

Quan és època de pluges i la cova del Toll porta el riu subterrani amb aigua, la cova Morta s’inunda.

S’hi han trobat restes arqueològiques tot i que romanen fora de context.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació al text al Bolc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cova de les Toixoneres del Paratge de les coves del Toll de Moià

La cova de les Toixoneres és una cova càrstica, una de les dues coves que formen el complex de les Coves del Toll, al terme municipal de Moià (Moianès). Conte tant restes de carnívors que van viure a la cova com restes de presència de neandertals. Forma part dels conductes de drenatge del torrent Mal. Aquesta cova està formada per tres galeries que juntes fan una forma d’U, fent que hi hagi dues entrades a la cova.

La Cova de les Toixoneres o de les Teixoneres és un jaciment arqueològic i paleontològic del Plistocè superior. El 16 d’agost de 2016 s’hi van descobrir les primeres restes d’un homínid en aquest jaciment: una dent canina inferior i un parietal d’un neandertal, que s’estima podrien ser d’un individu d’entre 7 i 9 anys, batejat pels arqueòlegs com «el nen de Moià». La troballa es va fer pública el dia 20.

La cova era refugi de diferents carnívors, en especial de hienes, i s’hi han trobat restes d’ossos tant de carnívors morts com de preses d’aquests animals, així com copròlits. La presència de carnívors es veu trencada per la presència de neandertals que ocupaven temporalment la cova, sobretot a l’entrada, on hi ha vestigis de llur presència.

Per incrementar l’interès per la visita de les coves, s’ha reconstruït un poblat Neolític, en un espai proper, que reprodueix diferents tipus de cabanes i la manera de viure en un poblat d’aquesta època. És una manera de donar a conèixer la vida al neolític conjuntament amb la visita del museu on, a més de les troballes que s’han fet a les coves, hi ha una reproducció de la manera de viure en el neolític i de l’arquitectura megalítica trobada a la rodalia.

Per a mes informació podeu consultar a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cova_de_les_Toixoneres

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem : La Font de l’ermita de Sant Pau de Vilafranca del Penedès

Per accedir –hi, cal arribar-vos per la BV2127 si veniu de Vilafranca entre el km 1 i km 2 d’aquesta carretera, trobareu a mà esquerra una pista de terra amb un indicador cap a la muntanya de sant Jaume, a un 600 metros trobareu l’accés a l’àrea de pícnic i l’aparcament. (Ja vaig fer fa unes setmanes un article sobre aquest lloc)

Des d’aquí he de seguir la pista uns 350 metres fins arribar un encreuament de camins, agafeu el segon sender a l’esquerra que s’endinsa al bosc i puja cap a l’ermita de Sant Pau, hi ha un indicador.

Seguiu a peu fins l’ermita de Sant Pau, ubicada a un petit turó, des d’on tenim una panoràmica molt bonica en diez clars sobre el pla de Vilafranca.

L’ermita esta dins d’una cova.

Així mateix, la seva Font en una altra de les coves.

Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica semi circular.

En cada costat un seient adosat en la mateixa estructura de la cova.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem – La Font de Puig – L’agulla de Sant Julià de Vilatorta

La Font de Puig – L’agulla esta situada sota el pla on hi ha el santuari i l’hostatgeria de Puig-l’agulla de Sant Julià de Vilatorta.

En aquest indret es situa la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Puig-l’agulla.

Segons la tradició oral, el primitiu pedró dedicat a la Mare de Déu als segles XVI i XVII es trobava al lloc on ara hi ha la caseta des d’on es bombava l’aigua de la font.

La font de Puig-l’agulla es troba protegida per una gran volta, que forma una mena de cova d’obra.

L’antiga font brolla d’un pedrís i raja cap a una petita pica.

A tocar de l’antiga font hi ha una altra més recent d’aixeta polsador.

A un costat hi ha una arcada amb una certa profunditat, que podria ser per depositar menjar i/o beguda, per mantindreu fresc.

Dins del recinte, a un dels laterals, hi ha una taula i seients de pedra;

també, hi ha un petit seient entre les dues apertures del recinte.

Front a l’exterior, hi ha una taula i bancs de pedra sota de tres destacats castanyers d’índies.

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Safareig – bassa de la Font de la Capella de l’Ordal de Subirats

El Safareig – bassa de la Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.

Uns 10 m. al costat de la cova – font es veuen restes del que fou un safareig públic,

És de forma rectangular i dividit en dos espais, fet de maó.

D’aquest safareig, força deteriorat, destaquen les grans lloses de pedra inclinades que servien d’ampit per rentar la roba,

algunes estan rebaixades del cantó que s’aboca a la bassa.

Des de fa molts anys no hi arriba l’aigua al Safareig.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Cova de les Pells d’Esparreguera

La Cova de les Pells està a la dreta de la carretera de la Colònia Sedó al Puig, després de deixar la carretera d’Olesa a Esparreguera;

concretament, la cova es troba en el costat esquerre de la carretera de Can Sedó a Santa Maria del Puig, després d’haver deixat la carretera d’Olesa a Esparreguera (C-1414), a l’alçada del Fabricó i per sota de Can Duran.

A la part baixa de la Costa de la Gorgonçana hi ha restes d’una pedrera que es creu estigué en funcionament durant la segona meitat del segle XIV i al llarg dels segles XV i XVI i que es coneix com a cova de les Pells.

Aquestes grutes o coves artificials són part dels diferents rebaixos i zones d’extracció del material constructiu que es practicaven per a l’elaboració de basses, millora dels recs i canals, i per a la construcció dels mateixos molins que es concentraven en tota la Costa de la Gorgonçana.

La pedra de la zona, és sedimentària, fàcil de treballar i se la coneix com a travertí. D’aquest material són la majoria dels paraments conservats de les restes d’aquestes construccions que encara poblen la zona.

La cova queda pràcticament a la mateix cota de la carretera, amagada per la vegetació i a peu de la cinglera.

Encara poden apreciar-se les empremtes dels treballs d’extracció de la pedra al mateix interior de la cova.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Santa Anna d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Santa Anna, esta situada molt a prop de la Font Moixina i del seu restaurant, dins el mateix paratge natural de la Moixina.La Font de Santa Anna, que des de fa anys no raja, es troba el que ens pot recordar a una cova – capelleta construïda amb pedra volcànica sustentada per quatre columnes, dues en cada costat de l’estructura.Hi ha el seu nom escrit en una rajola, a sobre d’aquesta, la imatge de Santa Anna situada dins una vitrina de vidre.Si comparem amb la postal antiga, que us adjunto de fa cent anys en rere, podem veure que disposava de dos tubs, amb abundant aigua i estaven a un nivell inferior a l’estructura actual, es recollia en una pica; tampoc hi són els arbres front la Font.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Itinerari del Congost des de La Garriga al Figaró

Aquest itinerari és molt freqüentat per la gent que vulgui fer una ruta amb pocs quilometres, amb algo mes de 1 hora i mitja de temps. Es molt planera a la llarg del recorregut, tot anant per la vora del riu Congost.

Fa tres anys va ser arranjat el camí, posant algun pont de fusta, trient malesa, i ampliant camins. Està ven indicat per medi de cartells i senyals.Podeu iniciar l’itinerari en el Pont de Querol, i seguir per la vora dreta del riu Congost , tot passant per sota de la C-17 per un túnel,Passat aquest, hi ha l’entrada d’una finca amb unes grans tisores a la porta,cal que aneu per un camí estret per la dreta.Esteu  en un bosc de ribera i molt pròxims al riu,amb llocs molt bonics.Al poc podreu veure una cascada si el riu baixa amb força.A continuació, passareu  per sota del pont del ferrocarril, es va construir a la dècada de 1870, amb l’objecte de portar carbó a Barcelona des de Sant Joan de les Abadesses. El 1931, va ser substituïda  l’estructura metàl·lica per l’actual, però els pilars i estreps que es conserven avui en dia.De seguida arribareu a l’entrada de la masia de Can Palau, on ens desviareu del camí principal  pel costat d’un petit transformador elèctric, i seguireu, sen se arribar a la carretera, passareu per sobre del riu Congost,tot agafant un camí a l’esquerra que es sols d’us per a senderistes i per a ciclistes.Ara veureu paral·lels a camí l’antic rec tal com era i amb trossos nous.A la vosrtra esquerre, us quedarà el riu CongostCal passar el riu Congost pel Gual de la Peçola, recentment col·locat , que son gran blocs de pedra.Per dintre d’un bosc ombrívol, arribareu novament a passar per sota d’un dels ponts del tren de Barcelona a Puigcerdà.El camí fa una certa pujada, fins arribar al molí de can Oliveres.A partir d’aquí ja es tot mes planer, entre mig de grans plataners, arribareu a la Font del Pontet, a l’esquerra.A poca distancia veureu sobre el mateix camí una petita cova que us cridarà l’atenció.Arribareu en uns minuts a la zona industrial de Figaró, on hi ha el Bar – Restaurant i la piscina.Seguiu ara pel mateix costat de la carretera per poder entrar al poble, donant fi al itinerari.Per a mes informació sobre la inauguració de les obres d’arranjament del camí Fluvial del riu Congost, podeu consultar-ho aquí :

http://besos-tordera.cat/2016/01/inauguracio-de-les-obres-darranjament-del-cami-fluvial-del-congost-entre-la-garriga-i-figaro-montmany-el-proxim-diumenge-24-de-gener/

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de Sant Gil en Núria, com era fa cent anys en rere…

A poca distancia del Santuari de Núria hi ha una Ermita i una Font dedicades a Sant Gil.Segons la tradició, l’ermita es va construir l’any 1615 al lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, recordant l’estada de sant Gil a la Vall de Núria al voltant de l’any 700.El 1951 es va refer i el 1999 es féu l’última restauració.Cada 1 de setembre, l’ermita de sant Gil és al centre de la celebració de la festa d’aquest sant, presidida pel Bisbe d’Urgell.

Image de Sant Gil dins de l’Ermita sobre de l’altar.

A prop seu, i  front al llac, es troba la font de Sant Gil, famosa per la frescor de les seves aigües durant tot l‘any.És una construcció en forma de petita caseta, tota ella de pedra, amb teulada de lloses a dues aigües i culminada amb una creu de ferro, on antigament havia una capelleta amb el Sant.A cada costat de la font, disposa de dos bancs de pedra adossats a les parets laterals.La gent anava a Núria de pelegrinatge primer a peu i molt mes tard amb el tren cremallera.Sempre s’anava tot fent un passeig primer a l’ermita i desprès a estar una estona o fer una fontada a la font de Sant Gil.Una excursió pel bosc de sant gil era per anar a veure la Cova, on la llegenda diu que el Sant havia viscut.Per a mes informació, podeu consultar a :

http://blogs.descobrir.cat/arbresiboscosdelspaisoscatalans/2013/09/12/passejar-pel-bosc-de-sant-gil-a-la-vall-de-nuria/

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé