Safareig – bassa de la Font de la Capella de l’Ordal de Subirats

El Safareig – bassa de la Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.

Uns 10 m. al costat de la cova – font es veuen restes del que fou un safareig públic,

És de forma rectangular i dividit en dos espais, fet de maó.

D’aquest safareig, força deteriorat, destaquen les grans lloses de pedra inclinades que servien d’ampit per rentar la roba,

algunes estan rebaixades del cantó que s’aboca a la bassa.

Des de fa molts anys no hi arriba l’aigua al Safareig.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Cova de les Pells d’Esparreguera

La Cova de les Pells està a la dreta de la carretera de la Colònia Sedó al Puig, després de deixar la carretera d’Olesa a Esparreguera;

concretament, la cova es troba en el costat esquerre de la carretera de Can Sedó a Santa Maria del Puig, després d’haver deixat la carretera d’Olesa a Esparreguera (C-1414), a l’alçada del Fabricó i per sota de Can Duran.

A la part baixa de la Costa de la Gorgonçana hi ha restes d’una pedrera que es creu estigué en funcionament durant la segona meitat del segle XIV i al llarg dels segles XV i XVI i que es coneix com a cova de les Pells.

Aquestes grutes o coves artificials són part dels diferents rebaixos i zones d’extracció del material constructiu que es practicaven per a l’elaboració de basses, millora dels recs i canals, i per a la construcció dels mateixos molins que es concentraven en tota la Costa de la Gorgonçana.

La pedra de la zona, és sedimentària, fàcil de treballar i se la coneix com a travertí. D’aquest material són la majoria dels paraments conservats de les restes d’aquestes construccions que encara poblen la zona.

La cova queda pràcticament a la mateix cota de la carretera, amagada per la vegetació i a peu de la cinglera.

Encara poden apreciar-se les empremtes dels treballs d’extracció de la pedra al mateix interior de la cova.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Santa Anna d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Santa Anna, esta situada molt a prop de la Font Moixina i del seu restaurant, dins el mateix paratge natural de la Moixina.La Font de Santa Anna, que des de fa anys no raja, es troba el que ens pot recordar a una cova – capelleta construïda amb pedra volcànica sustentada per quatre columnes, dues en cada costat de l’estructura.Hi ha el seu nom escrit en una rajola, a sobre d’aquesta, la imatge de Santa Anna situada dins una vitrina de vidre.Si comparem amb la postal antiga, que us adjunto de fa cent anys en rere, podem veure que disposava de dos tubs, amb abundant aigua i estaven a un nivell inferior a l’estructura actual, es recollia en una pica; tampoc hi són els arbres front la Font.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Itinerari del Congost des de La Garriga al Figaró

Aquest itinerari és molt freqüentat per la gent que vulgui fer una ruta amb pocs quilometres, amb algo mes de 1 hora i mitja de temps. Es molt planera a la llarg del recorregut, tot anant per la vora del riu Congost.

Fa tres anys va ser arranjat el camí, posant algun pont de fusta, trient malesa, i ampliant camins. Està ven indicat per medi de cartells i senyals.Podeu iniciar l’itinerari en el Pont de Querol, i seguir per la vora dreta del riu Congost , tot passant per sota de la C-17 per un túnel,Passat aquest, hi ha l’entrada d’una finca amb unes grans tisores a la porta,cal que aneu per un camí estret per la dreta.Esteu  en un bosc de ribera i molt pròxims al riu,amb llocs molt bonics.Al poc podreu veure una cascada si el riu baixa amb força.A continuació, passareu  per sota del pont del ferrocarril, es va construir a la dècada de 1870, amb l’objecte de portar carbó a Barcelona des de Sant Joan de les Abadesses. El 1931, va ser substituïda  l’estructura metàl·lica per l’actual, però els pilars i estreps que es conserven avui en dia.De seguida arribareu a l’entrada de la masia de Can Palau, on ens desviareu del camí principal  pel costat d’un petit transformador elèctric, i seguireu, sen se arribar a la carretera, passareu per sobre del riu Congost,tot agafant un camí a l’esquerra que es sols d’us per a senderistes i per a ciclistes.Ara veureu paral·lels a camí l’antic rec tal com era i amb trossos nous.A la vosrtra esquerre, us quedarà el riu CongostCal passar el riu Congost pel Gual de la Peçola, recentment col·locat , que son gran blocs de pedra.Per dintre d’un bosc ombrívol, arribareu novament a passar per sota d’un dels ponts del tren de Barcelona a Puigcerdà.El camí fa una certa pujada, fins arribar al molí de can Oliveres.A partir d’aquí ja es tot mes planer, entre mig de grans plataners, arribareu a la Font del Pontet, a l’esquerra.A poca distancia veureu sobre el mateix camí una petita cova que us cridarà l’atenció.Arribareu en uns minuts a la zona industrial de Figaró, on hi ha el Bar – Restaurant i la piscina.Seguiu ara pel mateix costat de la carretera per poder entrar al poble, donant fi al itinerari.Per a mes informació sobre la inauguració de les obres d’arranjament del camí Fluvial del riu Congost, podeu consultar-ho aquí :

http://besos-tordera.cat/2016/01/inauguracio-de-les-obres-darranjament-del-cami-fluvial-del-congost-entre-la-garriga-i-figaro-montmany-el-proxim-diumenge-24-de-gener/

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de Sant Gil en Núria, com era fa cent anys en rere…

A poca distancia del Santuari de Núria hi ha una Ermita i una Font dedicades a Sant Gil.Segons la tradició, l’ermita es va construir l’any 1615 al lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, recordant l’estada de sant Gil a la Vall de Núria al voltant de l’any 700.El 1951 es va refer i el 1999 es féu l’última restauració.Cada 1 de setembre, l’ermita de sant Gil és al centre de la celebració de la festa d’aquest sant, presidida pel Bisbe d’Urgell.

Image de Sant Gil dins de l’Ermita sobre de l’altar.

A prop seu, i  front al llac, es troba la font de Sant Gil, famosa per la frescor de les seves aigües durant tot l‘any.És una construcció en forma de petita caseta, tota ella de pedra, amb teulada de lloses a dues aigües i culminada amb una creu de ferro, on antigament havia una capelleta amb el Sant.A cada costat de la font, disposa de dos bancs de pedra adossats a les parets laterals.La gent anava a Núria de pelegrinatge primer a peu i molt mes tard amb el tren cremallera.Sempre s’anava tot fent un passeig primer a l’ermita i desprès a estar una estona o fer una fontada a la font de Sant Gil.Una excursió pel bosc de sant gil era per anar a veure la Cova, on la llegenda diu que el Sant havia viscut.Per a mes informació, podeu consultar a :

http://blogs.descobrir.cat/arbresiboscosdelspaisoscatalans/2013/09/12/passejar-pel-bosc-de-sant-gil-a-la-vall-de-nuria/

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé

Cova i Salt del Torrent de Vallderrós de Riells del Fai

Per anar a la Cova i Salt del Torrent de Vallderrós , teniu que sortir de Riells del Fai, seguin el recorregut que esta marcat per cartells; agafeu el camí Turó Onze Hores i que desprès esdevé, com el camí Vall Blanca; en cas d’anar amb vehicle, en la primera corba d’aquest segon camí, deixeu el vostre vehicle en un costat on està el camí que s’endinsa cap a Vallderrós.Seguiu aquest camí que va paral·lel al torrent, fins un dipòsit que esta a la dreta del camí  i teniu que pujar-vos sobre d’un gran roc per poder seguir. A partir d’aquest punt, el camí comença a enfilar-se d’una manera pronunciada i a la vegada esdevé estret .A uns 150 metres arribareu al Salt i Gorg  de Vallderrós situat a la  esquerra del camí, cal seguir  pel sender a munt, cada vegada us costarà mes de caminar, hi ha llocs de certa altura, a uns deu minuts, en una petita corba del camí, hi ha una desviació a l’esquerra que us portarà directament a la Font Fresca.(Fa pocs dies us vaig fer uns article del Gorg i de la Font Freda)

Seguiu camí a munt, hi ha punts on trobareu certa dificultat, no rellisqueu !També aquí, i a l’esquerra del camí, hi ha un trencall ven marca, que a pocs metres hi ha la Cova, és accessible, per ho, cal anar equipats amb una llanterna.Si mireu una mica per sobre del vostra cap en direcció a l’esquerra hi veureu  unes formacions de pedra de color negre, és una roca que forma un travertí on es el Salt, quan cau molta aigua es molt bonic; i amb una mica d’imaginació, podríeu dir que son les cares de dos avis petrificats…Per saber que es un travertí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Travert%C3%AD

Cal dir, que no esteu encara al Barbot Negre, us queda un bon tros per caminar fatigosament mes cap a munt, axó serà en un nou article que l’hi dedicaré.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La llegenda : El Temple de Venus, a de Riells del Fai

Una d’aquestes llegendes – compte que fa molts segles, abans de l’edificació del monestir cristià, en aquestes coves es situava un santuari dedicat a la Deessa Venus. Ella de tant en tant apareixia en aquest temple per atendre els éssers humans que necessitaven la seva ajuda. Després de les audiències ella canviava l’interior de les coves on es trobava el santuari dissenyant formacions fantàstiques segons el seu estat d’ànim, conversava amb els sacerdots que li servien, passejava amb els follets i jugava amb les fades que habitaven a les grutes, les cascades , les fonts i els rius propers.

Cova Sant Miquel del Fai

Quan va arribar l’època cristiana, en aquest lloc tan pagà es va presentar l’arcàngel Miguel que va llançar a tots els follets i les fades als abismes i remolins situats prop de les coves. Per això en el seu honor al lloc del temple pagà va ser fundat el monestir cristià

No obstant això, quan Sant Miquel se’n va anar, algun temps després els follets i les fades ressuscitar i van tornar als voltants del cenobi.

Des de llavors les nit de lluna les fades canten melodiosament i les seves veus ressonen per la vall i les muntanyes de les Cingle de Berti, i quan alguna persona els pregunta :

“Qui sou vosaltres que canteu des del fons dels estanys?,

Elles responen :

“Som les fades d’aquests contorns que ens vam caure en els estanys”.

I es diu que quan algú intenta ajudar, queia irremeiablement fins al fons d’aquestes aigües sense poder sortir mai. Això explica les freqüents morts que es produeixen entre els banyistes dels estanys que es troben en Fai i Riells.

Sant Miquel del Fai

Autor : Antoni Pladevall (1970) i publicada amb el títol “El Temple De Venus” al llibre “Llegendes de Sant Miquel del Fai” (Ed. De l’Brau, 1993)
Recopilació de la Llegenda i fotografies antigues : Ramon Solé