La Font de Sant Gil en Núria, com era fa cent anys en rere…

A poca distancia del Santuari de Núria hi ha una Ermita i una Font dedicades a Sant Gil.Segons la tradició, l’ermita es va construir l’any 1615 al lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, recordant l’estada de sant Gil a la Vall de Núria al voltant de l’any 700.El 1951 es va refer i el 1999 es féu l’última restauració.Cada 1 de setembre, l’ermita de sant Gil és al centre de la celebració de la festa d’aquest sant, presidida pel Bisbe d’Urgell.

Image de Sant Gil dins de l’Ermita sobre de l’altar.

A prop seu, i  front al llac, es troba la font de Sant Gil, famosa per la frescor de les seves aigües durant tot l‘any.És una construcció en forma de petita caseta, tota ella de pedra, amb teulada de lloses a dues aigües i culminada amb una creu de ferro, on antigament havia una capelleta amb el Sant.A cada costat de la font, disposa de dos bancs de pedra adossats a les parets laterals.La gent anava a Núria de pelegrinatge primer a peu i molt mes tard amb el tren cremallera.Sempre s’anava tot fent un passeig primer a l’ermita i desprès a estar una estona o fer una fontada a la font de Sant Gil.Una excursió pel bosc de sant gil era per anar a veure la Cova, on la llegenda diu que el Sant havia viscut.Per a mes informació, podeu consultar a :

http://blogs.descobrir.cat/arbresiboscosdelspaisoscatalans/2013/09/12/passejar-pel-bosc-de-sant-gil-a-la-vall-de-nuria/

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé

Cova i Salt del Torrent de Vallderrós de Riells del Fai

Per anar a la Cova i Salt del Torrent de Vallderrós , teniu que sortir de Riells del Fai, seguin el recorregut que esta marcat per cartells; agafeu el camí Turó Onze Hores i que desprès esdevé, com el camí Vall Blanca; en cas d’anar amb vehicle, en la primera corba d’aquest segon camí, deixeu el vostre vehicle en un costat on està el camí que s’endinsa cap a Vallderrós.Seguiu aquest camí que va paral·lel al torrent, fins un dipòsit que esta a la dreta del camí  i teniu que pujar-vos sobre d’un gran roc per poder seguir. A partir d’aquest punt, el camí comença a enfilar-se d’una manera pronunciada i a la vegada esdevé estret .A uns 150 metres arribareu al Salt i Gorg  de Vallderrós situat a la  esquerra del camí, cal seguir  pel sender a munt, cada vegada us costarà mes de caminar, hi ha llocs de certa altura, a uns deu minuts, en una petita corba del camí, hi ha una desviació a l’esquerra que us portarà directament a la Font Fresca.(Fa pocs dies us vaig fer uns article del Gorg i de la Font Freda)

Seguiu camí a munt, hi ha punts on trobareu certa dificultat, no rellisqueu !També aquí, i a l’esquerra del camí, hi ha un trencall ven marca, que a pocs metres hi ha la Cova, és accessible, per ho, cal anar equipats amb una llanterna.Si mireu una mica per sobre del vostra cap en direcció a l’esquerra hi veureu  unes formacions de pedra de color negre, és una roca que forma un travertí on es el Salt, quan cau molta aigua es molt bonic; i amb una mica d’imaginació, podríeu dir que son les cares de dos avis petrificats…Per saber que es un travertí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Travert%C3%AD

Cal dir, que no esteu encara al Barbot Negre, us queda un bon tros per caminar fatigosament mes cap a munt, axó serà en un nou article que l’hi dedicaré.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La llegenda : El Temple de Venus, a de Riells del Fai

Una d’aquestes llegendes – compte que fa molts segles, abans de l’edificació del monestir cristià, en aquestes coves es situava un santuari dedicat a la Deessa Venus. Ella de tant en tant apareixia en aquest temple per atendre els éssers humans que necessitaven la seva ajuda. Després de les audiències ella canviava l’interior de les coves on es trobava el santuari dissenyant formacions fantàstiques segons el seu estat d’ànim, conversava amb els sacerdots que li servien, passejava amb els follets i jugava amb les fades que habitaven a les grutes, les cascades , les fonts i els rius propers.

Cova Sant Miquel del Fai

Quan va arribar l’època cristiana, en aquest lloc tan pagà es va presentar l’arcàngel Miguel que va llançar a tots els follets i les fades als abismes i remolins situats prop de les coves. Per això en el seu honor al lloc del temple pagà va ser fundat el monestir cristià

No obstant això, quan Sant Miquel se’n va anar, algun temps després els follets i les fades ressuscitar i van tornar als voltants del cenobi.

Des de llavors les nit de lluna les fades canten melodiosament i les seves veus ressonen per la vall i les muntanyes de les Cingle de Berti, i quan alguna persona els pregunta :

“Qui sou vosaltres que canteu des del fons dels estanys?,

Elles responen :

“Som les fades d’aquests contorns que ens vam caure en els estanys”.

I es diu que quan algú intenta ajudar, queia irremeiablement fins al fons d’aquestes aigües sense poder sortir mai. Això explica les freqüents morts que es produeixen entre els banyistes dels estanys que es troben en Fai i Riells.

Sant Miquel del Fai

Autor : Antoni Pladevall (1970) i publicada amb el títol “El Temple De Venus” al llibre “Llegendes de Sant Miquel del Fai” (Ed. De l’Brau, 1993)
Recopilació de la Llegenda i fotografies antigues : Ramon Solé