Arbres – Els Arbres del Cor del Parc Natural de Collserola, situats al municipi de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El cor del Parc Natural de Collserola podríem situar-ho entre el Tibidabo i la Finca de Vilajoana en el Terme Municipal de Barcelona,i que es podria allargar fins a Sant Medir , en el municipi de Sant Cugat.En tota aquesta important massa forestal , podem veure molts arbres centenaris.A pesar que estigui tant a prop de la ciutat de Barcelona, hi ha llocs que són molt frondosos, amb vegetació molt variadaI amb arbres centenaris, especialment formats per pinedes i alzinars.Hi han molts camins i senders que hi passant, amb lloc d’estada amb bancs de fusta.En l’antiga Finca de Vilajoana, podrem gaudir dels arbres mes antics, com plataners, pins, alzines i algun roure.Concretament , en la zona on estant les seves fonts, n’hi trobem molts de centenaris, com és, a prop de la Font vella i la Font nova.Els millors exemplars, estan en el fondal que va de la Font Nova fins les rodalies de l’estació dels FGC del baixador de Vallvidrera,allí destacant els grans i alts platanersi els nombrosos pins pinyoners amb troncs molt allargat.Podem trobar a un costat del camí algun d’aquests vells arbres abatuts pel fort vent o les grans nevades des de fa anys.Quan feu un tom per aquesta rica zona forestal del Parc Natural de Collserola,mireu els seus arbres i penseu en el respecta que se’ls a tingut i cal mantenir-ho així, donat que forment el cor de Collserola.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Cançó de Pluja

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son…

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font !

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,

ploren les gotes damunt del replà…

Gotes de pluja, gardènia que es bada…

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d’aigua en els vidres quiets…

No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se’n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,

i les estrelles somriuen enllà?

Enllà somriu un mantell tot espurna…

No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Autor  : Josep Maria de Segarra

Si voleu saber mes de l’autor de la Poesia , podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_de_Sagarra

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Quin Fred al Cor, Camarada

Quin fred, reïra de bet!,

quan bufa l ́airet de la matinada,

tallant com un ganivet de fulla

esmolada.

Doncs encara fa més fred

al parapet d ́avançada!

Quin fred en nit estelada

amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada

i cap llit no és prou estret ni té prou

flassada.

Quin fred al sòl, la paret

d ́oficina esbalandrada,

sense foc ni cigarret,

on hom treballa amb calfred

fins a la vesprada,

fins a la vesprada.Camarada,

si sota abric i barret

i amb bufanda ben nuada

oblides que al parapet d ́avançada

uns homes lluiten pel dret

de la terra amenaçada

i tens fred,

quin fred al cor, camarada!

 

Autor :  Pere Quart.

 

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé