Les Fonts de la Cova o de la Mare de Déu de Lourdes de La Nou de Berguedà

El Santuari de Lourdes està a mig quilòmetre al sud del petit poble de La Nou de Berguedà.

A l’esquerra del Santuari, hi trobareu unes escales que us baixen directament a la cova on a dins esta la Font principal.

A un metres al costat esquerd hi han dos Fonts més.

En la cova s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, està sempre amb flors i algunes espelmes.

Com diem, la Font principal es troba dins la cova, amb tres brocs de ferro molt deteriorats, l’aigua cau a una pica rectangular d’obra.

Font principal, dins cova

A l’esquerra de la cova, hi han les dos fonts separades per una construcció en forma d “L” i adossades al marge de la muntanya.

El broc de cada Font dona l’aigua a dos piques rectangulars arran del terra.

Aquesta Font antigament es deia Font de Sant Isidre, en 1881 va passar a dir-se Font de la Mare de Deu, i es va construir la cova. Les seves aigües es diu que eren curatives…

Es un lloc molt humit i tranquil, per passar una bona estona.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Saniller de Rellinars

Setmana per coneixer Fonts

La Font de Saniller està al final del carrer Emili Riera, a tocar de la Fàbrica, en la part exterior d’una finca privada i a la seva tanca en Rellinars.

De fet es una roda de molí en vertical i encerclada per un cèrcol de ferro, del centre un broc de ferro donava l’aigua a una pica quadrada de pedra, situada arran del terra.

Hi ha gravat el nom de la font i l’any 1971, data de la seva construcció.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Sardana del  Vilar de Castellbell i el Vilar

La Font de la Sardana, es d’aigua de xarxa pública, situada al costat de l’església de l’antic poble de El Vilar, nucli que forma part del municipi de Castellbell i El Vilar.

La seva construcció es una roca que a sobre hi ha unes escultures de ferro que representen una dona i un home ballant una sardana, per això es dedicada a aquest Ball Català.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Les Serradores

Avui com cada dissabte us presentem dos articles

Una serradora és una instal·lació industrial o artesanal dedicada a la serrada de fusta, generalment provinent d’arbres tallats.Les serradores són indústries de primera transformació de la fusta; proveeixen de productes semi-acabats que generalment són destinats a una indústria de segona transformació (fusteria, ebenisteria, construcció, etc.) encarregades de fabricar objectes o parts d’objectes de consum.Les serradores mes artesanals són les que és dedicant a tallar a trossos els arbres per a ser cremats,  per combustió bàsicament a llars de foc i restaurants amb forns per cuinar.Temps en rere, les primeres serres mecàniques eren mogudes per un molí, de manera que, les serradores, estaven situades tradicionalment a les proximitats dels cursos importants d’aigua.A la dècada de 1920 es van començar a utilitzar serradores “sense localització fixa” de manera que el campament de la serradora pogués canviar de situació geogràfica. Aquestes serradores es podien traslladar d’un lloc a l’altre gràcies a la caldera d’aigua incorporada que convertia l’agua en vapor per fer moure les serres (semblant a la màquina de vapor dels ferrocarrils).Després de la baixa de demanda de fustes natives aquestes serradores que tenien costos molt alts de manteniment i eren operats per més de 12 persones,van passar a convertir-se en les serradores modernes que s’utilitzen en feines de menor producció a causa de la manca de fusta nativa i que són operades per no més de 2 ó 4 persones i reben el nom de serradores mòbil.Us passo un article aparegut  el 19 de febrer de 2014, en El Gerió Digital,  sobre la manca de fusta :

https://www.gerio.cat/noticia/179312/cinc-serradores-catalanes-convoquen-aturades-per-la-manca-de-fusta

Podeu visitar la serradora i Molí d’Àreu, us passo l’enllaç :

https://www.lleida.com/serradora-dareu/qui-som

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Llibre – Història de la construcció del Pantà de Sau

Comentari del Llibre :

La presa del pantà de Sau va ser inaugurada l’any 1963 després de 20 anys d’obres. A sota les aigües del pantà hi resta la població de Sant Romà de Sau, on el seu famós campanar treu el cap per sobre les aigües. Aquesta obra d’enginyeria hidràulica suposà un canvi tan en el paisatge de la Vall de Sau com en el mapa humà de la zona. Des de llavors, les aigües del Ter es dedicaren a la producció hidroelèctrica i a la seva distribució com a font d’abastament d’aigua a poblacions de Barcelona, Girona i la Costa Brava.L’any 2013 van començar els actes de commemoració dels 50 anys de la construcció de la presa. En el seu aniversari l’ajuntament de Vilanova de Sau i el de les Masies de Roda van encarregar a Joan Lagunas l’elaboració d’un llibre on es recollís la història de la construcció del pantà. Un llibre que l’autor acompanyat dels alcaldes de Vilanova de Sau i les Masies de Roda, Joan Riera i Ramon Isern presentaran el proper 18 d’abril a les 6 de la tarda al Mirador de la presa, amb aquest acte es clausurà la celebració dels 50è aniversari.Una obra fruit del treball d’investigació que ha realitzat el seu autor sobre el procés de construcció de la presa a partir dels projectes dels enginyers que el varen projectar i construir. Però també recull les anècdotes, vivències i el testimoni escrit de diferents persones vinculades amb la seva construcció i la vida de la gent de la Vall de Sau. Una voluminosa obra que es converteix en el primer recull exhaustiu i documentat de la “Transformació socioeconòmica i geogràfica de Vilanova de Sau i les Masies de Roda”.

El llibre està disponible a les diferents llibreries de la comarca.

 

 

Recull de les dades del Llibre : Ramon Solé