De nou, anem al Pantà de Vallvidrera de Barcelona !

Collserola ha estat gestionat pel Consorci des de l’any 1987, en el marc d’un Pla especial de  protecció i, a partir del 2010, és va veure refermada i consolidada la seva dimensió ambiental amb la declaració de Parc Natural.El dia 6 de març de 2014, us vaig presentar el Pantà de Barcelona al Barri de Vallvidrera, donant informació general d’aquest petit pantà del segle XIX i que va suposar donar aigua de boca per la gent de Sarrià, fins que Barcelona va obtindré i tindre l’aigua d’altres llocs i sobre tot dels rius, Llobregat i Ter.

Entrada a la Mina que porta aigua de Barcelona al Barri de Vallvidrera

Avui dos anys després, tornem de nou a Vallvidrera, a veure com s’ha consolidat l’arranjament del Pantà i rodalies.Aneu a peu per poder veure tot millor.L’any 2006, és va projectar en la millora i arranjament del Pantà, Caseta del Guarda i rodalies,  com el cas de les Fonts naturals properes.

Casa del Guarda – Any 1999- Arxiu Rasola

La primera acció és va procedir a una plantada  d’una trentena d’arbres, entre avellaners, àlbers i salzes, als marges del pantà, en la primera trobada de l’arbre organitzada per l’Associació de Veïns de Sant Maria de Vallvidrera-Mas Sauró, simbolitzant la recuperació d’aquesta zona del Barri Barceloní de Vallvidrera.I a les rodalies, és van fer  feines de neteja i l’enretirada dels 5.000 pins i alzines que les nevades del gener  de 2006, van arrencar, van estar acabades a finals d’abril per evitar el risc d’incendis forestals.El Consorci del Parc de Collserola i l’Ajuntament de Barcelona va portar a terme la restauració complerta de la Caseta del Guarda, que havia sigut una obra de l’arquitecte Elies Rogent i Amat, on fou un edifici destinat a habitatge del guarda, taller del pantà i la infraestructura i magatzem de les eines.Així podem veure un edifici ben conservat i en la seva explanada contigua  hi ha unes taules i seients de fusta per fer pícnic.Cal destacar que és van fer cinc zones de rutes per les rodalies del Pantà, prioritàriament per gent a peu i amb bicicleta. Camins aquests que no espot entrar ni amb cotxe, ni moto, ni a cavall no autoritzats.Una de les finalitats del Pantà de Vallvidrera és la recuperació d‘amfibis com la granota, el gripau o el tritó, la salamandra, el tòtil, el gripauet o granoteta de punts, la reineta i la granota verda ..Altre finalitat molt important és el control d’espècies  com les gambúsies, aquest peix no és autòcton, així com altres animals aquàtics com tortugues americanes, cranc americà, el peix sol, la carpa, el carpí daurat, entre altres, que la gent compra en les tendes i al no voler tindre-les mes a casa, les introdueix al pantà i allí tenen una ràpida adaptació i procreació que van en perjudici dels amfibis autòctons d’aquí.Per a mes informació podeu consultar  a un blog d’informació molt interessant que us passo :

https://mtvo-bcn.blogspot.com.es/2013/01/barcelona-el-pantano-de-sarria-las.html

Informació sobre el Pantà de Vallvidrera, L’ Historia i altres enllaços d’interès :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_de_Vallvidrera

Dades extretes de l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Recuperació de la Font de la Mitja Costa de Santa Maria de Montcada

a_01Molt antiga i popular és La Font de la Mitja Costa de Santa Maria de Montcada.

Any 1918

Any 1918

Podem accedir des d’aquets municipi o per el camí del costat del Cementeri de Montcada i Reixac.dscn7172_01El Turó de Montcada abans de ser perforat durant anys i anys per ASLAND, tenia unes set fonts naturals, sols tres perduren ara com ara en el que queda del Turó,  la Font Pudenta, la Font de la Vinya  situada entre uns horts, i la que avui dediquem l’article, La Font de la Mitja Costa.dscn7169_01Font aquesta que des de la mitat del segle XIX fins a principis de segle passat, s’anava amb família i amics els festius a passar al dia i fer bones FONTADES, axó si amb alegria, cançons i jocs per la canalla.dscn7162_01Havia la creença que era molt bona i medicinal, els metges de l’època aconsellaven anar a prendre les aigües; els aiguaders agafaven aigua d’aquesta Font o de la Font del Ferro, i amb càntirs carregaven els rucs i la portaven a vendre a la ciutat de Barcelona.dscn7171_01No fa pas masses anys la Font de la Mitja Costa, va començar a estar molt abandonada, per ho gràcies a l’actuació del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, recordem que esta el Turo de Montcada inclòs dintre del Parc, és va portar a terme la seva recuperació ambiental de les rodalies de la Font.dscn7166_01Està situada i ven visible, en una cruïlla del camins, un d’ells prové de Santa Maria, l’altre de Montcada i un altre és el que baixa del que queda de dalt del Turó.

Font mitja Costa - any 1990- Arxiu Rasola

Font mitja Costa – any 1998- Arxiu Rasola

S’han posat unes taules i seients de fusta per així poder fer un pic nic ( Fontada), papereres, i un lloc amb cartells informatiu d’aquest  sector del Parc i de les seves Fonts Naturals.dscn7168_01El segle passat,  la Font era molt humil, en mig d’una explanada casi a nivell del terra, el suficient per poder agafar-hi aigua, axó si, bona de les bones ! ;  la beta d’aigua surt actualment d’una estructura metàl·lica a peu d’una paret, on hi ha escrit el seu nom i s’escola per  una pica enreixada.a3_01L’aigua va a parar a un nivell mes baix, on esta el camí de pujada des de Santa Maria, en la paret de la dreta trobarem un reduït i antic abeurador. (anomenat també,  Font Falsa)dscn7150_01Per ho, això no s’acaba aquí, va conduïda l’aigua a una petita basseta, situada a sota del mateix camí i front de l’abeurador (esquerra),  que te la finalitat concreta perquè els animals puguin beure aigua i a la vegada és un petit lloc on podrem amb paciència veure animalons que viuen dins de la bassa.dscn7174_01Bona recuperació de la Font de la Mitja Costa per part del Consorci i que entre tots els que la visitem i gaudim d’aquest lloc, la conservem i  respectem tot l’entorn. !!!dscn7155_01

 

Text i Fotografies : Ramon Solé