El Matagalls i la Creu, és tot un simbolisme

Pujar fins el Matagall per un català és tot un simbolisme i casi una obligació de fer-ho com a mínim una vegada a la seva vida.Gent gran, pares i fills, parelles, o grups excursionistes o d’amics… tots a una fan la pujada, hi ha dies que es forma un verdader formiguer… gent a munt i a vall.El recorregut pot durar mes o menys segons persona o llocs a visitar, si sols es pujar fins la Creu, mirar la gran vista que observem, com a Montserrat, el Pirineu, Collserola, la plana de Vic, … i baixar, serà com a tres hores o algo mes.Podem sortir de diferents llocs, els mes habituals son des de Sant Marçal i l’altre, des de Collformic.Des de Collformic, cal deixar el vehicle, ben aparcat i anar a agafar el camí de la masia de Santandreu de la Castanya, fent un rodeig, cal seguir cap a munt, cada poc trobarem cartells o pals indicador per el corriol a seguir o altres llocs a visitar, com Sant Segimon que es va  per un camí ample, diverses fonts …Quan mes a dalt, mes ens costa pujar, es pedregós el terreny, per ho com en moltes ocasions l’esforç val la pena, la Creu del Matagalls cada vegada esta mes a prop i ens dona ganes i amb mes fal·lera d’arribar-hi.Podeu veure l’origen de la Creu, Historia i mes,  a la Web dels  Amics Aplec Matagalls :

https://www.aplecmatagalls.cat/historia%20aplec/origen%20de%20la%20creu.htm

Hi ha un dia que aquesta Muntanya s’omple de gent, és l’Aplec del Matagalls, amb missa i distincions, també, hi ha una estona per inaugurar una nova font o la seva recuperació, axó és fa cada any; aquest any serà el diumenge 8 de juliol.Informació sobre l’Aplec del Matagall – 2018 :

http://claretians.cat/2018/06/15/aplec-del-matagalls-celebra-la-69ena-edicio-el-8-de-juliol/

Nota : La Creu de Collformic, està tot just al poc de començar el itinerari de pujada al Matagalls.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Arbres : El Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès

Està situat El Pi d’en Xandri, en el camí forestal que des de Sant Cugat entra a Collserola direcció a can Borrell ( masia – Restaurant).A uns 350 metres us cal desviar-vos a l’esquerra, en una gran esplanada on en un costat hi ha aquest gran Pi.El Pi d’en Xandri és un pi pinyoner monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès amb més de 230 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l’any 1774).L’arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres.Es diu d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri.El 1997 hi va haver un intent de tallar l’arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d’una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut. L’atac al Pi d’en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat.Us passo un reportatge de Totsantcugat, sobre l’atac aquest pi :

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/poble/societat/20-anys-de-l-atac-gairebe-mortal-al-pi-d-en-xandri-66137102.html

Mes informació, de elpuntavui :

http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/1216024-el-pi-d-en-xandri-en-bon-estat-20-anys-despres-de-ser-atacat.html

Des del Blog també volem desprès de mes de 20 anys de l’agressió soferta, rendir homenatge a aquest Pi Monumental.!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un record per la Font de la Guatlla de Montjuic a Barcelona

Era una de les fonts mes antigues que tenia Barcelona, situada a peu de la muntanya de Montjuic, on ara esta el petit barri que li va donar nom, Font de la Guatlla.Montjuic tenia nombroses fonts naturals, amb un ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola.

Font Trobada

Per tant les fonts d’aigua naturals situades a Montjuic, eren un be i una necessitat per la gent d’aquelles èpoques, com la Font dels Tres Pins, la Font Trobada, la Font del Gat…

Fonts i berenadors a Montjuic

Concretament es te constància de l’existència de la Font de la Guatlla des del segle XVIII, i donava l’aigua a les gent humil que habitava en aquest sector de Barcelona.En el segle passat, l’Ajuntament va decidir conduir l’aigua al clavegueram i posterior enderrocament de l’estructura on estava la Font, i portar aigua pública en aquest barri.En 1997, es va fer un monument amb un cap, on per la boca deuria de sortir l’aigua, per així, recordar que havia existit la Font de la Guatlla en el seu Barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

Arbres : L’Alzina notable de Vilajoana de Vallvidrera (Barcelona)

Cal que us situeu en el Centre d’Informació del Parc de Collserola, per la zona hi ha moltes alzines, per ho la mes notable d’aquest sector, és l’Alzina que esta entre el Centre d’Informació i la Masia de Vilajoana.Situada a la dreta del camí que uneix els dos edificis.Al seu costat trobareu un seient de pedra semi circular i a prop una font moderna d’aigua de xarxa.Aquesta Alzina no està en gaires bones condicions, presenta poques fulles i una bona part del seu gruixut tronc podreu veure que es cau l’escorça i amb forats, produïts per alguna plaga d’insectes.Això pinta malament per aquesta Alzina. !Darrera seu, i per un ampli camí,  trobareu un taula i seients, per fer algun àpat .No dubteu en entrar al Centre d’Informació que us facilitaran mes informació d’arbres destacats i/o de fonts naturals, masies, rutes …per Collserola i també, podeu visitar el Museu de Vilajoana.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Arbres : El Plàtan de la Font de la Salamandra de Collserola – Barcelona

Un dels camins per anar al Plàtan de la Font de la Salamandra de Collserola, cal que una vegada esteu en l’Hotel Florida, baixeu per un camí del costat  esquerd d’un mirador que dona el Vallès. Una altra referencia,  és que el camí de terra està a prop del piló que regula la circulació de la carretera de Vallvidrera i que va al Santuari del Tibidabo.Fa una baixada pronunciada i amb força pedregam, us cal anar amb precaució de no caure, fins arribar a un camí ample, allí pel camí de la dreta passarem a la basant del Vallès.Un indicador ens informa d’un altre camí que teniu de prendre, on als deu minuts trobareu la Font de la Salamandra, allí està el seu gran Plàtan.Se’ns fa difícil poder fotografiar tot el Plàtan sencer, donat la seva altura. Cal destacar, les seves gruixudes branques, si el mirem, son com tres plàtans sobre el principal.Es veu amb bona salut pràcticament tot ell. Està en un lloc ombrívol i amb molta humitat tot l’any, en la capçalera del Torrent de la Salamandra.Està com si fora un vigilant  permanent sobre la mateixa  Font de la Salamandra, en un espai molt tranquil que us recomano anar.

Demà us presento la Font de la Salamandra !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Informació sobre el nou blog Rasola ;  Terra, Aigua i Racons

 La data d’Inici serà el dia : 1 de Juliol de 2017

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

Les tres cares de la Font de can Llevallol en Vallvidrera de Barcelona

A principis del segle passat- Arxiu Rasola

A principis del segle passat.

La Font de can Llevallol esta situada front de la casa de can Llevallol,

El torrent amb una gran vegetació - Any 2016

El torrent amb una gran vegetació – Any 2016

en l’altre costat del torrent.

Any 1996 - Arxiu Rasola

Any 1996 – Arxiu Rasola

Avui veureu les tres cares de la font segons el pas del temps: a principis del segle passat, durant la segona mitat del passat segle i com la podem veure actualment.

A principis del segle passat- Arxiu Rasola

A principis del segle passat.

És pot arribar per una camí que baixa des del Coll de can Cuiàs, un cartell ens ho fa saber, una altra opció es des del camí que baixa de Vallvidrera direcció a la Font de l’Espinagosa, a l’esquerra hi ha un camí, senyalitzat per un cartell.dscn7080_01A principis del segle passat era una Font de característiques molt senzilles, com podem veure en la fotografia d’època, per un costat veiem una portella de la mina i mes a la dreta el broc de la Font.

A principis del segle passat

A principis del segle passat

Un temps mes tard, el amos de can Llevallol, van construir una bassa-safareig, per rentar-hi la roba.

Any 1996 - Arxiu Rasola

Any 1996 – Arxiu Rasola

Per aquelles temps, eren mont freqüentades les fonts els dies festius per passar el dia i fer un bon àpat en alguna de les fonts properes a Barcelona.

Any 1996 - Arxiu Rasola

Any 1996 – Arxiu Rasola ( amb molta aigua)

Va haver un temps que no si va poder anar, donat que és embotellava l’aigua per vendre-la a la gran ciutat, donat que era de una excel·lent qualitat la seva aigua.dscn7094_01Els anys van passar i el negoci, ja no va ser rentable, la casa va estar mig abandonada, per tant la gent hi va poder tornar a visitar-la i poder beure aigua.

Any 1996 - Arxiu Rasola

Any 1996 – Arxiu Rasola

El que és va trobar que la Font estava dins d’una caseta, que va durar fins a principis de l’actual segle.

Font Actual - Any 2016

Font Actual – Any 2016

Amb la millora de les fonts de les rodalies de Vallvidrera, va ser la Font de can Llevallol, que li va tocar un bon arranjament i millora de la imatge que tenia.

Font Actual - Any 2016

Font Actual – Any 2016

Tenim ara una Font amb gran cabal d’aigua,

Font Actual - Any 2016

Font Actual – Any 2016

que es pot conservar sense gràcies que disposa d’un tap lligat amb una cadena a la paret de la Font.

Font Actual - Any 2016

Font Actual – Any 2016

L’aigua sobrant va a un dipòsit que es troba al seu costat.

Font Actual - Any 2016

Font Actual – Any 2016

Font Actual - Any 2016

Font Actual – Any 2016

És un lloc de Collserola molt bonic, barcelona-ft-llavallol-a_01per la diversa vegetació que te i amb uns arbres centenaris i corpulents.

Any 2016

Any 2016

Disposa d’una taula amb seients de fusta, per poder descansar i/o fer un mos, el lloc es molt tranquil que el soroll es com el vent…

 

Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Fotografies de segle passat : Ramon Solé (Arxiu Rasola.)

Com era la Font dels Pins de Vallvidrera a Barcelona ?

La Font dels Pins, estava situada en la cua del Pantà de Vallvidrera, en aquest barri de Barcelona dins de la Serra de Collserola, en el recinte d’un antic berenador, conegut com a “Los Pinos”, donat que hi havien diversos pins molt grans.barcelona-ft-dels-pins_01Era una construcció molt senzilla, ornamental feta de pedra vista en forma de coveta i encastada al marge, disposava d’un tub que queia l’aigua a una petita pica dins de la mateixa construcció.barcelona-ft-dels-pins-vallvidrera_01Fa poc temps, al fer un dipòsit (*) en aquest lloc, és va moure el terreny i el enderrocament del que quedava del Berenador , així mateix, va afectar a la Font dels Pins que feia anys que no rajava l’aigua.

(*) Informació sobre el dipòsit  i la seva finalitat, estreta de btv. :

http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/01/15/un-diposit-evitara-els-abocaments-daigues-residuals-al-panta-de-vallvidrera/

A principis del segle passat, hi havien molts Berenadors en Vallvidrera i Les Planes, la gent a aprofitant que es va construir la línia dels Ferrocarrils, hi anaven allí amb la família i/o amb grups de amics a passar tot el dia festiu.b-f-pinsÉs feien jocs, cantaven i també en cavat de dinar, una paella o costellada, en el berenador  “Los Pinos”, és ballava abans de tornar a Barcelona.b-fts-pinsPodeu tindre mes informació sobre aquesta font desapareguda, en el video de btv. :

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/12/14/les-fonts-de-collserola-eren-fa-anys-espais-habituals-doci/

barcelona-vallvidrera-ft-dels-pins_01Serveixi l’article d’avui, com a record i testimoni d’una altra Font que s’ha eliminat per sempre mes, i sols quedarà el record dels mes grans i/o per medi de les fotografies…

Text  : Ramon Solé

Fotografies antigues a color : Arxiu RASOLA  ( Any 1987)

Llibret de l’exposició, Les Fonts : L’Aigua i els Homes. Collserola – 1992

???????

Portada

Del Maig a l’Agost del any 1992, es va portar a terme l’exposició , Les Fonts : L’Aigua i els Homes, en el Centre d’Informació del Parc de Collserola a Barcelona.CAM00840_01

Per aquest motiu es va editar un llibret explicatiu on es donava a conèixer el temes mes destacat de l’exposició.  I que ara us faig una mostra de les pagines :

???????

Un camí de l’Aigua

                                             ???????

300 fontsDSCN4326_01Fonts i convivència

                                  ???????

L’aigua arriba a les cases de pagès

???????

L’Aigua arriba als horts

???????

L’aigua arriba a les Indústries

                                           ???????

Feina de Talps

DSCN4330_01Es un bon recull d’informació de fa mes de 20 anys en rere…

???????

I que ara,  ja forma part de l’historia de Collserola.

???????

Text , recull de la Informació i dades : Ramon Solé

Com era … La Font de la Serp i la Font de la Cantera o de la Pedrera de Barcelona

La Font de la Serp :

Aquesta Font encara la podem trobar, en un estat no massa bo i sense aigua pel seu tub.
Esta situada al costat del senderó que puja de l’ermita de Sant Cebrià a la Font de la Meca al barri de Montbau de Barcelona.

Font de la Serp - Any 1987 - Arxiu RASOLA

Font de la Serp – Any 1987 – Arxiu RASOLA

Es una zona que havien hagut algunes petites canteres, ara estan molt tapades per la vegetació, en una d’elles es va col•locar un tub entre unes pedres on sortia aigua, creant així una nova Font i l’aigua anava a parar directament a una petita bassa.

Font de la Serp - Any 2001 - Arxiu RASOLA

Font de la Serp – Any 2001 – Arxiu RASOLA

Font de la Serp - Any 2001 - Arxiu RASOLA

Font de la Serp – Any 2001 – Arxiu RASOLA

Qui mes qui menys, en el pas dels anys, anava arrengant, per ho també va tindre èpoques que es tapava del tot per la vegetació, donat que l’aigua ja no era tant bona, o… no en rajava.

Fotografia de Fonts Fent Fonting - Any 2007

Fotografia de Fonts Fent Fonting – Any 2007

La Font de la Cantera o de la Pedrera :

Font de la Cantera - Any 1987 - Arxiu RASOLA

Font de la Cantera – Any 1987 – Arxiu RASOLA

Molt a prop de l’anterior, estava la font coneguda per la Font de la Cantera o Pedrera.
També, era per aprofitar l’aigua que sortia entre pedres i anava a parar a una basseta.

Font Cantera - Any 1987 - Arxiu RASOLA

Font Cantera – Any 1987 – Arxiu RASOLA

Text i fotografies : Ramon Solé (Arxiu Fotogràfic – Rasola)

Llibret i plànol : Fuentes en las Montañas de Barcelona

Va ser a mitjans del segle passat que l’Editorial Alpina va editar un llibret – Guia, amb un plànol indicatiu i humorístic de les fonts de la Serra de Collserola.DSCN4322_01El seu autor va ser X. Coll.
Es descrivia el lloc on estaven situades, d’una forma senzilla per poder ser localitzades per la gent que seguis aquesta guia. Estaven agrupades per zones o torrenteres de les Muntanyes de Collserola.DSCN4323_01Eren un total de 170 fonts referenciades i detallades en el plànol humorístic que s’adjuntava.DSCN4324_01Cal dir que hi han catalogades actualment mes de 300 fonts naturals per la Serra.Barcelona - Ft. Can Pascual
Recopilació de la informació i fotografies : Ramon Solé