Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Sapiguem mes de la Font de La Rata de Cerdanyola del Vallès

Com cada divendres us presento dos articles !

La Font de la Rata, està situada en el camí que des de la carretera d’Horta de Barcelona va  a Cerdanyola del Vallès, poc abans d’arribar a Flor de Maig, deriva a l’esquerra una ampla pista que us porteria fins a la masia i restaurant de can Borrell.

Abans però, quan arribeu a la cruïlla de camins, on a la dreta puja al turó de Torrefarrera, cal agafar un camí a l’esquerra fins arribar a una petita clariana on hi ha varis camins, cal seguir pel corriol de mes el mig, fins baixar el torrent, allí trobareu l’actual la Font de la Rata.

Però retrocedim amb el temps i situem-nos al segle passat…

La Font no estava on es ara, era a uns 8 o 9 metres mes amunt del petit torrent, on fa una raconada, i just de la paret sortia el tub de la font, amb un bon cabal d’aigua.

Cal significar que durant els anys 60 als 80, va ser una font molt concorreguda i considerada per  la gent que acostumava anar-hi setmanalment com d’aigua medicinal, la gent arribava a fer cua per emportar-se aigua amb garrafes.

Situació de l’antiga i desapareguda font de la Rata – Arxiu Rasola

Però va tindre unes èpoques dolentes, va patir sequera en bona part de l’any i  a sobre va tindre l’enfonsament de la paret que la va deixar colgada…  a les hores, va quedar a l’oblit.

Anys mes tard i gràcies a la informació de l’avi Sebastià de can Borrell, la colla del Dimarts al front estava en Miquel Tormos, van localitzar la beta d’aigua i van fer la nova Font de la Rata.

Us passo mes informació de la Font de la Rata, en l’enllaç de Les Fonts de Collserola, que tenen com a lema de Fes Fonts Fent Fonting :

http://fontscollserola.com/?p=817&wppa-album=96&wppa-photo=1956&wppa-cover=0&wppa-occur=1

Cal dir que actualment aquesta Font torna a patir sequera , cosa que fa que poc a poc quedi en un record de la gent que la va conèixer en el seu esplendor…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies Arxiu Rasola

La Informació : Dos veïns de Vallvidrera redescobreixen un pantà agrícola en Can Cuias a Vallvidrera en Collserola

Avui us presento dos articles

La noticia és va publicar i presentar per BTV en l’any 2014, al redescobrir-se un petit pantà, que és havia fet servir per us agrícola en la Finca de Can Cuias de Vallvidrera.

Panta Vallvidrera

De fet , a Collserola en trobem dos d’antics Pantans, el de Vallvidrera, que va servir per donar aigua a Sarrià i el de Can Borrell per us agrícola.

Pantà de can Borrell

Aquest seria un tercer pantà, totalment tapat per vegetació i terra.Us passo primer el redactat de prensa i despres el video-reportatge de BTV. :

“Actualitzat el 22.10.2014 a les 13:43 Cristina Geraldes / Montse Llorens

Fa temps, a més del pantà que avui dia encara existeix i que es va construir per abastir d’aigua Sarrià, n’hi havia un altre d’uns 50 metres de llargària que servia per regar els camps de la zona. Dos veïns de Vallvidrera han aconseguit localitzar-lo i deixar-lo parcialment al descobert.

Amb el temps, el pantà agrícola es va abandonar i el bosc es va apoderar de l’indret. Dos veïns de Vallvidrera, el Vicenç Fonolleda i el Ramon Marsà, que recordaven haver-lo vist quan eren petits, es van proposar trobar-lo i així ho han fet. De moment, gràcies a ells, una part de la presa ja és visible.”

Ara, podeu veure i escoltar  el video-reportatge de BTV a :

http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/10/22/dos-veins-de-vallvidrera-redescobreixen-un-panta-agricola-a-collserola/

En la Serra de Collserola  curiosament, i dintre del bosc, hi han guardades moltes histories… !

 Noticia extreta de Barcelona TV

Recopilació de la informació : Ramon Solé

L’Aqüeducte de Ciutat Meridiana i la seva historia

Mireu la Nota informativa dels Blocs Rasola, aparaguda a les 00,05 d’avui, Gracies

Nou Barris, és situat al peu de les muntanyes de Collserola, sempre ha tingut infraestructures vinculades amb l’abastiment d’aigua de Barcelona, que han deixat un llegat arquitectònic sorprenent.

Un dels principals exponents és l’aqüeducte de Ciutat Meridiana, avui dia en desús, que s’eleva imponent en el districte.

A finals del segle XIX Barcelona creixia i l’antic rec Comtal i els pous resultaven insuficients per satisfer la creixent demanda d’aigua.

Rec Comtal

Per aquest motiu van sorgir iniciatives públiques i privades per portar aigua a la ciutat.

A Nou Barris es van dur a terme tres actuacions importants:

  • les conduccions privades d’aigües del Vallès
  • de Dosrius.
  • l’aqüeducte públic Alt de Montcada.

A més, hi havia altres canalitzacions que pertanyien a petites companyies de Sant Andreu, a mines de masies i particulars.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part de les conduccions privades d’aigües del Vallès.

El canal va ser projectat per Andreu Marí, qui posseïa drets sobre les aigües a les rieres de Ripoll i de Caldes, i va ser finançat pel banquer Manel Girona.

L’aqüeducte del Baix Vallès feia més de 18 quilòmetres i conduïa més 1.700 metres cúbics d’aigua cada dia.

Aquests aqüeductes utilitzaven les carenes de la muntanya de Collserola per poder facilitar-ne la penetració des dels afores fins a l’interior de Barcelona.

Encara es poden veure els Aqüeductes amb què salvaven els desnivells de les rieres, estant situats a :

  • Aqüeducte del carrer Palau Solità
  • Aqüeducte del carrer Llerona.
  • Aqüeducte Torrent de la Torre Vella
  • Aqüeducte Torrent de Font Muguera
  • Aqüeducte Torrent del Bosc Llarg
  • Aqüeducte Torrent de Tapioles o del Cargol

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part d’una gran infraestructura hidràulica per abastir la ciutat.

L’any 1881 l’empresa va ser venuda a la societat Compañía de Aguas de Barcelona, qui se’n va fer càrrec.

Però quan la ciutat va superar el milió i mig d’habitants els aqüeductes es van veure superats i es va iniciar la canalització del riu Ter.

Algunes parts n’han estat restaurades, però encara a la muntanya hi ha trams dels antics aqüeductes que els veïns i l’arxiu històric de Roquetes – Nou Barris no volen que es perdin.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana destaca com un dels monuments històrics que conserva el districte.

Per aquest motiu, l’any 2012 l’Escola Mestre Morera va treballar en un projecte conjunt amb el Museu d’Història de Barcelona anomenat “Patrimonia’m”, que va servir per fomentar la conservació de l’aqüeducte de Ciutat Meridiana i fer-ne valer la rellevància històrica.

Abans, a principis dels anys 90 es va rehabilitar l’aqüeducte que passa per Ciutat Meridiana.

Anys després, el 2003, amb la construcció de la segona fase del Parc Central de Nou Barris, es va rehabilitar l’aqüeducte del parc i es va transformar en un pont que travessa un dels llacs.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Arbres del Cor del Parc Natural de Collserola, situats al municipi de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El cor del Parc Natural de Collserola podríem situar-ho entre el Tibidabo i la Finca de Vilajoana en el Terme Municipal de Barcelona,i que es podria allargar fins a Sant Medir , en el municipi de Sant Cugat.En tota aquesta important massa forestal , podem veure molts arbres centenaris.A pesar que estigui tant a prop de la ciutat de Barcelona, hi ha llocs que són molt frondosos, amb vegetació molt variadaI amb arbres centenaris, especialment formats per pinedes i alzinars.Hi han molts camins i senders que hi passant, amb lloc d’estada amb bancs de fusta.En l’antiga Finca de Vilajoana, podrem gaudir dels arbres mes antics, com plataners, pins, alzines i algun roure.Concretament , en la zona on estant les seves fonts, n’hi trobem molts de centenaris, com és, a prop de la Font vella i la Font nova.Els millors exemplars, estan en el fondal que va de la Font Nova fins les rodalies de l’estació dels FGC del baixador de Vallvidrera,allí destacant els grans i alts platanersi els nombrosos pins pinyoners amb troncs molt allargat.Podem trobar a un costat del camí algun d’aquests vells arbres abatuts pel fort vent o les grans nevades des de fa anys.Quan feu un tom per aquesta rica zona forestal del Parc Natural de Collserola,mireu els seus arbres i penseu en el respecta que se’ls a tingut i cal mantenir-ho així, donat que forment el cor de Collserola.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

El Matagalls i la Creu, és tot un simbolisme

Pujar fins el Matagall per un català és tot un simbolisme i casi una obligació de fer-ho com a mínim una vegada a la seva vida.Gent gran, pares i fills, parelles, o grups excursionistes o d’amics… tots a una fan la pujada, hi ha dies que es forma un verdader formiguer… gent a munt i a vall.El recorregut pot durar mes o menys segons persona o llocs a visitar, si sols es pujar fins la Creu, mirar la gran vista que observem, com a Montserrat, el Pirineu, Collserola, la plana de Vic, … i baixar, serà com a tres hores o algo mes.Podem sortir de diferents llocs, els mes habituals son des de Sant Marçal i l’altre, des de Collformic.Des de Collformic, cal deixar el vehicle, ben aparcat i anar a agafar el camí de la masia de Santandreu de la Castanya, fent un rodeig, cal seguir cap a munt, cada poc trobarem cartells o pals indicador per el corriol a seguir o altres llocs a visitar, com Sant Segimon que es va  per un camí ample, diverses fonts …Quan mes a dalt, mes ens costa pujar, es pedregós el terreny, per ho com en moltes ocasions l’esforç val la pena, la Creu del Matagalls cada vegada esta mes a prop i ens dona ganes i amb mes fal·lera d’arribar-hi.Podeu veure l’origen de la Creu, Historia i mes,  a la Web dels  Amics Aplec Matagalls :

https://www.aplecmatagalls.cat/historia%20aplec/origen%20de%20la%20creu.htm

Hi ha un dia que aquesta Muntanya s’omple de gent, és l’Aplec del Matagalls, amb missa i distincions, també, hi ha una estona per inaugurar una nova font o la seva recuperació, axó és fa cada any; aquest any serà el diumenge 8 de juliol.Informació sobre l’Aplec del Matagall – 2018 :

http://claretians.cat/2018/06/15/aplec-del-matagalls-celebra-la-69ena-edicio-el-8-de-juliol/

Nota : La Creu de Collformic, està tot just al poc de començar el itinerari de pujada al Matagalls.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Arbres : El Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès

Està situat El Pi d’en Xandri, en el camí forestal que des de Sant Cugat entra a Collserola direcció a can Borrell ( masia – Restaurant).A uns 350 metres us cal desviar-vos a l’esquerra, en una gran esplanada on en un costat hi ha aquest gran Pi.El Pi d’en Xandri és un pi pinyoner monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès amb més de 230 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l’any 1774).L’arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres.Es diu d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri.El 1997 hi va haver un intent de tallar l’arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d’una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut. L’atac al Pi d’en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat.Us passo un reportatge de Totsantcugat, sobre l’atac aquest pi :

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/poble/societat/20-anys-de-l-atac-gairebe-mortal-al-pi-d-en-xandri-66137102.html

Mes informació, de elpuntavui :

http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/1216024-el-pi-d-en-xandri-en-bon-estat-20-anys-despres-de-ser-atacat.html

Des del Blog també volem desprès de mes de 20 anys de l’agressió soferta, rendir homenatge a aquest Pi Monumental.!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un record per la Font de la Guatlla de Montjuic a Barcelona

Era una de les fonts mes antigues que tenia Barcelona, situada a peu de la muntanya de Montjuic, on ara esta el petit barri que li va donar nom, Font de la Guatlla.Montjuic tenia nombroses fonts naturals, amb un ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola.

Font Trobada

Per tant les fonts d’aigua naturals situades a Montjuic, eren un be i una necessitat per la gent d’aquelles èpoques, com la Font dels Tres Pins, la Font Trobada, la Font del Gat…

Fonts i berenadors a Montjuic

Concretament es te constància de l’existència de la Font de la Guatlla des del segle XVIII, i donava l’aigua a les gent humil que habitava en aquest sector de Barcelona.En el segle passat, l’Ajuntament va decidir conduir l’aigua al clavegueram i posterior enderrocament de l’estructura on estava la Font, i portar aigua pública en aquest barri.En 1997, es va fer un monument amb un cap, on per la boca deuria de sortir l’aigua, per així, recordar que havia existit la Font de la Guatlla en el seu Barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

Arbres : L’Alzina notable de Vilajoana de Vallvidrera (Barcelona)

Cal que us situeu en el Centre d’Informació del Parc de Collserola, per la zona hi ha moltes alzines, per ho la mes notable d’aquest sector, és l’Alzina que esta entre el Centre d’Informació i la Masia de Vilajoana.Situada a la dreta del camí que uneix els dos edificis.Al seu costat trobareu un seient de pedra semi circular i a prop una font moderna d’aigua de xarxa.Aquesta Alzina no està en gaires bones condicions, presenta poques fulles i una bona part del seu gruixut tronc podreu veure que es cau l’escorça i amb forats, produïts per alguna plaga d’insectes.Això pinta malament per aquesta Alzina. !Darrera seu, i per un ampli camí,  trobareu un taula i seients, per fer algun àpat .No dubteu en entrar al Centre d’Informació que us facilitaran mes informació d’arbres destacats i/o de fonts naturals, masies, rutes …per Collserola i també, podeu visitar el Museu de Vilajoana.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Arbres : El Plàtan de la Font de la Salamandra de Collserola – Barcelona

Un dels camins per anar al Plàtan de la Font de la Salamandra de Collserola, cal que una vegada esteu en l’Hotel Florida, baixeu per un camí del costat  esquerd d’un mirador que dona el Vallès. Una altra referencia,  és que el camí de terra està a prop del piló que regula la circulació de la carretera de Vallvidrera i que va al Santuari del Tibidabo.Fa una baixada pronunciada i amb força pedregam, us cal anar amb precaució de no caure, fins arribar a un camí ample, allí pel camí de la dreta passarem a la basant del Vallès.Un indicador ens informa d’un altre camí que teniu de prendre, on als deu minuts trobareu la Font de la Salamandra, allí està el seu gran Plàtan.Se’ns fa difícil poder fotografiar tot el Plàtan sencer, donat la seva altura. Cal destacar, les seves gruixudes branques, si el mirem, son com tres plàtans sobre el principal.Es veu amb bona salut pràcticament tot ell. Està en un lloc ombrívol i amb molta humitat tot l’any, en la capçalera del Torrent de la Salamandra.Està com si fora un vigilant  permanent sobre la mateixa  Font de la Salamandra, en un espai molt tranquil que us recomano anar.

Demà us presento la Font de la Salamandra !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Informació sobre el nou blog Rasola ;  Terra, Aigua i Racons

 La data d’Inici serà el dia : 1 de Juliol de 2017

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

Les tres cares de la Font de can Llevallol en Vallvidrera de Barcelona

A principis del segle passat- Arxiu Rasola

A principis del segle passat.

La Font de can Llevallol esta situada front de la casa de can Llevallol,

El torrent amb una gran vegetació - Any 2016

El torrent amb una gran vegetació – Any 2016

en l’altre costat del torrent.

Any 1996 - Arxiu Rasola

Any 1996 – Arxiu Rasola

Avui veureu les tres cares de la font segons el pas del temps: a principis del segle passat, durant la segona mitat del passat segle i com la podem veure actualment.

A principis del segle passat- Arxiu Rasola

A principis del segle passat.

És pot arribar per una camí que baixa des del Coll de can Cuiàs, un cartell ens ho fa saber, una altra opció es des del camí que baixa de Vallvidrera direcció a la Font de l’Espinagosa, a l’esquerra hi ha un camí, senyalitzat per un cartell.dscn7080_01A principis del segle passat era una Font de característiques molt senzilles, com podem veure en la fotografia d’època, per un costat veiem una portella de la mina i mes a la dreta el broc de la Font.

A principis del segle passat

A principis del segle passat

Un temps mes tard, el amos de can Llevallol, van construir una bassa-safareig, per rentar-hi la roba.

Any 1996 - Arxiu Rasola

Any 1996 – Arxiu Rasola

Per aquelles temps, eren mont freqüentades les fonts els dies festius per passar el dia i fer un bon àpat en alguna de les fonts properes a Barcelona.

Any 1996 - Arxiu Rasola

Any 1996 – Arxiu Rasola ( amb molta aigua)

Va haver un temps que no si va poder anar, donat que és embotellava l’aigua per vendre-la a la gran ciutat, donat que era de una excel·lent qualitat la seva aigua.dscn7094_01Els anys van passar i el negoci, ja no va ser rentable, la casa va estar mig abandonada, per tant la gent hi va poder tornar a visitar-la i poder beure aigua.

Any 1996 - Arxiu Rasola

Any 1996 – Arxiu Rasola

El que és va trobar que la Font estava dins d’una caseta, que va durar fins a principis de l’actual segle.

Font Actual - Any 2016

Font Actual – Any 2016

Amb la millora de les fonts de les rodalies de Vallvidrera, va ser la Font de can Llevallol, que li va tocar un bon arranjament i millora de la imatge que tenia.

Font Actual - Any 2016

Font Actual – Any 2016

Tenim ara una Font amb gran cabal d’aigua,

Font Actual - Any 2016

Font Actual – Any 2016

que es pot conservar sense gràcies que disposa d’un tap lligat amb una cadena a la paret de la Font.

Font Actual - Any 2016

Font Actual – Any 2016

L’aigua sobrant va a un dipòsit que es troba al seu costat.

Font Actual - Any 2016

Font Actual – Any 2016

Font Actual - Any 2016

Font Actual – Any 2016

És un lloc de Collserola molt bonic, barcelona-ft-llavallol-a_01per la diversa vegetació que te i amb uns arbres centenaris i corpulents.

Any 2016

Any 2016

Disposa d’una taula amb seients de fusta, per poder descansar i/o fer un mos, el lloc es molt tranquil que el soroll es com el vent…

 

Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Fotografies de segle passat : Ramon Solé (Arxiu Rasola.)