Avui destaquem : La Font de la Teula d’Olot

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles 

Per anar a la Font de la Teula , cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot,

seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

seguiu l’ample camí

ara travesseu  el riu Fluvià per una passera

i trobareu una cadena, cal girar per la dreta, que us portarà al Molí de Collell

seguiu  i deixeu un senderó a la dreta que us portaria a la Font del Molí de Collell que ja us vaig fer un article,

si hi es, trobareu un gruixut  arbre que us barra el pas i que teniu de passa per sota…

A la estona sortireu fora del bosc, on en un arbre veureu un cartell orientatiu per anar a la Font de la Teula,

A partir d’aquí cal tenir cura de no equivocar-se de camí, hi ha que intuir-lo i de nou entrareu a un bosc,

Entre la vegetació veureu signes d’aigua

i la Font de la Teula,

i cal baixar per un sender fins on està aquesta font,

sempre hi ha molta aigua,

surt per un gran tub adossat a una cisterna.

L’aigua cau lliurament al terra, no disposa de pica.

 

Text : Ramon Solé i Dora Salvador – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de l’Arç d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

Es localitza a la vora dreta del riu Fluvià a curta distància dels Tossols, a prop del camí que porta als paratges de les fonts de Sant Roc.

Mitjançant la conducció d’aigua originària que abasteix al mas Tossols es localitza l’aigua sobrant que va a parar al riu.

Per anar-hi cal que us situeu al carrer de Cádiz del barri de Sant Roc,

passareu pel pont sobre el camí de l’antic carrilet

deixareu el mas del forn

per arribar en poc temps a mas Tossols, no entrareu,

en aquest punt cal girar a la dreta seguin el traçat de la balla per un camí

passeu pel costat  d’uns arbres deixant-los a l’esquerra, se intueix un caminet entre la herba

i al poc entreu en un bosc amb una suau baixada a poca distancia veiem  un arbre caigut, però abans d’arribar-hi a ma dreta està situada la Font de l’Arç,

fa com una raconada entre vegetació i en la paret veiem una portella metàl·lica de la cisterna.

Les rodalies està malmesa per les intervencions per tallada d’arbres i vegetació d’aquest paratge.

La Font de l’Arç és una font d’Olot protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la carretera a Tregurà de Dalt

Aquesta setmana la dediquem a les Fonts d’arreu de Catalunya

Aquesta Font ( sense nom que sapiguem…) està situada en el kilòmetre 2,300 de la carretera  GIV-5265, que puja a Tregurà de Dalt, en el mateix marge de la paret de la carretera (pujant  a Tregurà), al costat té uns arbres.Es una senzilla font, una llosa gran tapa l’entrada a la cisterna o mina,un tub de goma s’emporta l’aigua pel menester de la finca.Tingueu cura que en aquest lloc fa mal de parar el vehicle, la carretera es estreta. !

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Serrat de Baix de Sant Joan Les Fonts

Per anar a la Font del Serrat de Baix, us recomanem deixar el vehicle en el carrer Llevant en la Canya d’Olot.

Des d’aquest punt, seguiu fins la primera cruïlla, cal girar a l’esquerra tot seguin les senyals cap la casa de colònies Cadamont.

En una estona, arribareu a la casa del Serrat, amb una arquitectura impressionant.

Aquesta casa esta a l’esquerra, cal girar a la dreta on un camí fa una certa baixada

a l’esquerra veureu un pal del itinerari 16,

cal resseguir una balla de filferro, fins on te una obertura

i entreu per un caminoi que comença fent una baixada cap al riera de Bianya

passareu per una petita porta trencada i un cartell de perill d’esllavissades

ara puja un xic, trobareu unes escales i una barana a la dreta…i que us porta directament a la Font del Serrat de Baix.

Es una font molt senzilla que el broc de ferro recull abundant aigua d’un rocam a traves d’un dipòsit o cisterna,

no disposa de pica.

Si no fora per tanta balla de filferro, el lloc es molt ple de vegetació diversa molt verda, gracies a la humitat que te sempre.

 

Text : Ramon Solé i Dora Salvador

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font la Trinitat de Batet de la Serra d’Olot

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Per anar a La Font la Trinitat us caldrà que us arribeu al quilomètric 2 de la carretera GI-524 que porta d’Olot a Santa Pau, allí és on surt la carretera GIV-5241 que us cal seguir, a uns de 2,5 quilòmetres trobareu el desviament a l’esquerra que porta a l’església de Santa Maria de Batet,

Us passo informació sobre Batet de la Serra :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Batet_de_la_Serra

Vosaltres us cal seguir quilòmetre i mig més, deixareu a la dreta el trencall que puja al Santuari de la Trinitat i a pocs metres més endavant sereu a La Font la Trinitat de Batet de la Serra.La construcció de la Font es feta amb pedra volcànica.De fet, bona part de l’estructura de la Font, es una gran cisterna amb una portella metàl·lica d’accés; l’aigua és regulada per tres aixetes de polsador, la sobrant cau a una pica allargada.Cal destacar el gravat d’un escut amb una doble creu i la paraula Batet, amb la data 1973.Al damunt de la façana hi trobeu una llosa amb el seu nom : “Font la Trinitat”.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador / Col-laboradora del Blog

Avui destaquem : La Font de Collelldamunt de Santa Pau

Com cada diumenge, us presento dos article

Us caldrà per visitar la Font de Collelldamunt, deixar el vostre  vehicle en l’aparcament de Santa Margarida que es troba a peu de la carretera GI-524, que va d’Olot a Santa Pau.La font de Collelldamunt que ens queda a uns 200 , cal seguir un camí ben indicat,  que us porta fins unes escales, cal baixar-les i trobeu la font.Aquesta font esta a dos nivells, en la part superior hi ha l’estructura de l’antiga font i on neix l’aigua, que passa actualment al nivell inferior a uns 2 metres que hi ha la seva sortida,on trobareu una paret d’obra encimentada que fa de mur, en la seva part central, una aixeta amb la maneta en forma de petxina que regula l’aigua.L’aigua cau a una vella pica quadrada, es troba trencada per les arrels d’un arbre del costat , i sembla que caigui directament a terra.De munt seu, hi ha com una finestra tapiada, qual cosa ens fa suposar que pugui ser una cisterna que reté l’aigua de la font.Aquesta font i l’entorn fou arranjat l’any 1992, tal com indica un rètol.Com a curiositat, el dia que es va fer les fotografies havien dues simpàtiques cabres que ens van visitar.L’altre article d’avui, està dedicat a La Font Trobada de Folgueroles

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Torre d’Aigua del Parc dels Pinetons del Masnou

Aquesta Torre d’Aigua esta en un costat del Parc dels Pinetons, en l’avinguda Joan XXIII, 60, del Masnou.La gran cisterna rodona està aguantada per unes columnes , tot és de formigó.

Actualment està en desús.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font de Cal Porta de Torà

Avui com cada diumenge teniu dos articles

La Font de Cal Porta esta situada a peu de la carretera LV-3005, Km 1,2 de Torà, direcció a Solsona.En aquest espai amb arbres, hi ha una taula rodona de pedra i uns bancs allargats en cada costat de la Font, tot aquest frontal està blanquejat per ressaltar amb unes lletres negres el nom de la font, “FONT DE CAL PORTA”. Un d’aquests bancs hi podem llegir la data “1968”.En un costat trobem la cisterna que nodreix d’aigua a la Font.Va ser restaurada no fa masses anys, tant la Font i l’espai de lleure.La Font de Cal Porta és una font  natural al municipi de Torà, a la comarca de la Segarra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia de l’Ajuntament de Torà, una vegada restaurada la font i l’espai.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Avui destaquem : Font de La Roca de Sant Martí de Sobremunt

S’arriba a Sant Martí de Sobremunt per la carretera BV – 4607, és un poble amb cases disseminades.La Font de La Roca, està dins del poble i es molt fàcil d’arribar.

Calendari de les Fonts del Lluçanes

Quan s’acaba la carretera, cal deixar el cotxe i agafar el primer carrer a l’esquerra que us portaria a l’Ajuntament i a l’Església, en la primera casa que trobareu i a ma dreta unes escales d’obra  baixen un desnivell i allí trobareu La Font de la Roca.

Arxiu Rasola – Fotografia de la Font de La Roca -Any 1998

Aquesta deu d’aigua esta adossada a la roca, de fet es una font de cisterna.Esta regulada l’extracció d’aigua per una aixeta que recentment s’ha renovat, l’aigua cau a una pica. Com la Font del poble de la Granera, disposa d’una porta metàl·lica per la seva conservació.En un extrem hi ha una bassa. Per sota de la Font, es trobem uns horts.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix, Ramon Badia

Fotografies Antigues : Arxiu Rasola (Ramon Solé)

 

 

 

El Pou – cisterna de l’ermita de Sant Francesc d’Olot

Com us he comentat en anteriors articles, generalment al construir una església, santuari o ermita, es mirava que tingues a prop seu una deu d’aigua, sigui font, mina, cisterna o pou, pel seu abast permanent o periòdic.En el cas d’avui és un pou – cisterna, situat a dalt  del volcà Montsacopa, adossat en un dels laterals de l’Ermita de Sant Francesc d’Olot.De fet, no es un pou com els que teniu en ment, no, l’aigua la recull de la teulada quan plou fort i passa a una tubària que desguassa dins de l’estructura del pou, que caldria dir, que és com una cisterna per guarda l’aigua. Junt hi ha un petit safareig.Per tant la puresa de l’aigua depèn de l’arrossegament de partícules i que el període de conservació de l’aigua estancada no sigui massa llarg. Com que aquesta ermita esta a dalt del Volcà Montsacopa, allí no hi ha aigua al subsòl, per tant es tenia de fer d’aquesta manera per  obtindran.Us passo informació de sobre l’ermita de Sant Francesc d’Olot :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Olot

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador