Sínia de cal Felip Neri de Marganell

La Sínia de cal Felip Neri esta en el Raval del Cisó, situat dins als horts de Cal Felip Neri, a l’altre costat de la carretera BV-1123 a Marganell.

Sínia que s’emprava per al regadiu, tot elevant l’aigua de la riera de Marganell, quan el seu curs passava arran d’aquesta. Està composta per dues columnes de pedra, damunt de les quals descansen els extrems d’una jàssera horitzontal.

En aquesta hi ha fixada una roda horitzontal amb braçols, que es movia amb una bèstia que hi voltava, i amb la qual s’engranaven les dents d’una roda vertical que es troba fixada en un tercer pilar. En rodar, movia una sèrie de catúfols disposats al llarg d’una cadena, la part inferior de la qual quedava submergida dins l’aigua.

Actualment, al seu costat hi ha un gran dipòsit d’aigua pel rec dels horts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autor de la fitxa : M.Lloret – Kuanum

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’estanyol d’en Cisó de Porqueres

Us podreu apropar des de Banyoles, a l’estanyol d’en Cisó, caminant, amb bicicleta, o amb vehicle propi, que el deixareu a la carretera GIV-5248;

un cop passada l’església de Santa Maria de Porqueres, i al final d’una recta on la carretera passa a escassos 10 –15 metres de l’Estany  de Banyoles,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-5.png

creueu la riera Castellana o Castellar i veureu la casa de Can Cisó en una corba del camí.

Des de la casa i per arribar a l’estanyol de Cisó, caldrà agafar una pista que des de la casa continua allunyant-se de la carretera i a escassos 100 metres entrar per un caminet a l’esquerra.

casa podeu accedir per un petit caminet a l’estanyol Nou, perfectament indicat.

L’estanyol d’en Cisó, també anomenat de la Ribera Castellana, o de’n Sisó, és un exemple d’estany eutròfic, per l’alta aportació de matèria orgànica i nutrients que contenen. Al quedar enclotats, acumulen restes de branques, arbres i fulles

Aquest estanyol és conegut, també, com l’estanyol vermell de Can Cisó per les variacions estacionals del color de les seves aigües que s’associen a l’alternança de comunitats bacterianes en superfície. Al llarg de l’any canvia de color, degut a la presència de bacteris que utilitzant el sulfat dissolt en l’aigua per als seus processos vitals son els que li fan agafar una tonalitat vermellosa (bacteris vermells del sofre).

Fotografia : Museus Banyoles

L’acumulació de sulfhídric fa que aquest arribi a la superfície, per la qual cosa no hi ha oxigen a l’aigua no pot ser colonitzat per animals, però si per bacteris que aprofiten la llum (bacteris fotosintètics que donen coloracions porpres, rosades, verdes o marrons molt intenses). Aquestes comunitats bacterianes, i aquests ecosistemes són d’un gran interès doncs són una mostra de les comunitats d’organismes vius que habitaven el planeta Terra quan l’atmosfera no tenia oxigen.

Va patir diversos enfonsaments l’any 1982 i 1986, que van compactar el fons de l’estanyol i als anys 90, l’acció negligent d’un pagès que va utilitzar l’aigua de l’estanyol per regar, va provocar un nou enfonsament de les vores de l’estanyol.

Des de llavors l’estanyol no s’ha tornat a veure de color vermell intens, només es poden apreciar lleugeres tonalitats rogenques a l’aigua.

A prop, hi ha al brollador de la riera del Castellar, una surgència en la riera del Castellar o Castellana que forma un petit bassal d’aigua.

Recull de Dades : Museus de Banyoles

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Vista Aèria : Google