Pou de glaç del Solar del Vilar de Sallent

El Pou de glaç del Solar del Vilar està en un costat del riu Cornet, a prop de l’antic abocador d’escombriaires de Sallent.

Us passo la seva historia:

  • Construït durant el segle XVII per abastar de glaç i neu, indiferentment, a la vila de Sallent.
  • Durant el segle XVIII, època de màxim desenvolupament d’aquesta indústria rural, l’arrendament del pou i de l’abastament del gel a Sallent corresponia a Josep Claret Pujadós.
  • Va deixar d’utilitzar-se com a tal durant la segona meitat del segle XIX.

Pou de glaç d’estructura típica en aquest tipus de construccions. Planta circular, cos cilíndric, soterrat parcialment, i recobert amb volta de cúpula semiesfèrica a la part exterior. L’aparell, tant la part interna com externa, és de pedra i calç, tot i que més modernament es va arrebossar tot l’interior de ciment per a poder-lo utilitzar com a dipòsit d’aigua.

Disposa d’una única obertura a la volta, i restes de la sortida de desglaç a la part inferior. Té un diàmetre aproximat de 6’8 metres i una alçada parcial (hi ha molta sedimentació al fons) de 7’5 metres. Destaca de la majoria de pous de la comarca pels seus gruixuts murs: 80 cm., superiors a l’habitual i, segurament, realitzats per a donar-li un millor aïllament tèrmic just en un indret on no hi ha gaire ombra ni està situat en un lloc bac.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Lluís Len / Jaume Perarnau

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Un hort diferent – Els horts al costat de petites canals o sèquies

Aquestes petites canals o sèquies estan construïdes amb diversos materials, com pedra del país, pedres de riu, unides amb morter de calç, ciment o formigó.

En algun tram, el canal té com a paret la penya natural.

Al seu costat, se han multiplicat al passar la canal a prop d’un poble els horts, molts d’ells situats arran mateix de les canals per aprofitar l’aigua.

Moltes de les aigües son de rius, i per tant no estan tractades ni donen una higiene optima per regar.

Molt dels cassos són horts no legalitzat en terrenys que fa temps els corren.

No disposen de massa terreny i estant parcel·lats i separats amb materials de rebuig.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2_01-1.jpg

També, es conrea poca varietat de verdures en general.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es entrada-anal-fabrica_01.jpg

Alguns municipis controlen la proliferació d’aquest tipus d’horts i la seva limitació o eliminació.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou del Comú El Bruc

El Pou del Comú està en el barri de el Bruc de Dalt davant de la casa núm. 37 en El Bruc.

Us passo dades sobre la seva historia:

  • És l´únic pou que es conserva al municipi dels que abastien d’aigua abans que fos canalitzada a les cases.
  • Segons informació oral, tot i que a moltes cases hi havia pous, l’aigua d’aquest era molt millor que la dels pous de les cases que quedaven la banda oposada del carrer. L’aigua era molt apreciada sobretot per coure el menjar.
  • A la casa del costat, de nova construcció on hi havia hagut un solar, hi ha una placa ceràmica amb el nom del “Pou dels Frares”.

Pou adossat a la façana de la casa. És de forma semicircular realitzat amb pedra desbastada i maons. A la coberta s’hi va posar una capa de ciment per consolidar-la. A la part dreta s’eixampla degut a que es va fer una canalització des de la teulada de la casa. La porta és de fusta amb un forrellat. A l’obertura te una peça de ceràmica per poder sostenir la galleda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Aquí destaquem : La Font de Sant Joan de l’Avellanet de Bagà

Per anar a la Font de Sant Joan de l’Avellanet  de Bagà, des del poble cal sortir per la carretera que surt en direcció cap a Gisclareny.

Passareu per l’entrada del càmping, seguiu uns 2 quilòmetres fins la bifurcació a Gisclareny, vostre agafeu  la pista de l’esquerra coneguda com Via del Nicolau, a 250 metres més endavant arribareu al costat de la font que ens queda a mà dreta.

En un mur de pedra adossat al marge hi ha d’un vell tub de ferro on l’aigua cau i omple un llarg abeurador d’obra rematada amb ciment.

A l’esquerra hi ha una zona d’esbarjo i una cinquantena de metres més amunt queda l’Ecomuseu i l’ermita de Sant Joan de l’Avellanet.

Ecomuseu

Text i Fotografies: Ramon Solé

Bassa de cal Vilaseca de Vacarisses

La Bassa de cal Vilaseca esta a uns 40 m en direcció sud-oest al final del carrer Sant Josep de Vacarisses.

La Bassa de cal Vilaseca

Us passo dades historiques:

  • Aquesta era una zona tradicional d’horts, que aprofitaven l’aigua del torrent que baixava del poble.
  • Segons informació oral, aquesta bassa ja existia al començament del segle XX.
Torrent proper

Bassa per regar situada en una antiga zona d’horta nodrida pel torrent que baixa de la Font de la Canal. Es tracta d’una bassa allargada de planta irregular. Està construïda aprofitant la paret natural d’un terreny amb desnivell i tancada per un mur de pedra, totalment arrebossat de ciment. Al costat té una barraca de construcció moderna. Actualment la bassa i els horts es troben en desús i tota la zona és coberta per vegetació.

Torrent proper

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- DIBA.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Petit Pantà de Sala d’heures de Santa Eugènia de Berga

Des de Santa Eugènia de Berga, podeu seguir  els senyals blancs i grocs del PR C-93 per anar al Pantà de Sala d’heures, cal situar-se el cementiri, deixareu el camí de carro per endinsar-vos en un sender a mà esquerra, que us portarà pel mig del bosc de Sala-d’heures, entre roures i boixos típic de la plana de Vic.A uns 2,500 Kilòmetres des del poble, s’arriba al pla de Sala d’Heures, al seu costat esta situat El pantà o el mur de Sala d’heures, tal com s’anomena popularment, recull l’aigua del torrent de Vilalleons,i per un inactiu canal, del qual es pot seguir parcialment el seu recorregut, arribava l’aigua al casal, on aquesta servia bàsicament per regar i per a les explotacions agropecuàries.És un pantà considerat petit, depenent molt de l’aigua de la puja que baixa pel Torrent de Vilalleons.Està construït amb pedra del país, ciment i tirants de ferro per donar-li solidesa.La presa té una forma corba, amb tres sortides d’aigua;

Desguàs o sobreeixidor

fa 9 metres d’alçada i el mur té una amplada de 1,60 metres.El promotor de l’obra va ser Carles de Fontcoberta, que també va fer els dipòsits d’aigua, l’aqüeducte, el canal i la font del Paradís que estan propers al pantà.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Resclosa de La Molina de Castellar de n’Hug

La Resclosa de La Molina esta situada entre Museu de La fàbrica de ciment  Asland de Castellar de n’Hug i els Jardins Artigas, pròxims a la Poble de Lillet.De fet és una antiga i petita Resclosa al tocar del riu Llobregat en la llera dreta i amb el Torrent de La Molina.A pesar que no hi ha ningú que la conservi, esta en un estat acceptable.Encara es pot veure la caseta i el bagant, que és l’engranatge per obrir i tancar les comportes.També es pot resseguir la canal que porta l’aigua a vall un bon tros…Si aneu a visitar aquesta Resclosa, cal tindre en compta dues coses,una és que esta molt tapada per la vegetació i es fa difícil la seva localització,i la segona, el perill de caure dins de la Resclosa o be, a la canal, sigueu prudents !.Us passo una foto antiga de 1910 de la Reclosa de La Molina.Un Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, conegut també com el Tren del Ciment, uneix la Pobla de Lillet amb la zona del Clot del Moro on esta l’antiga fabrica de ciment.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé