Resclosa del Molí d’Oris

Resclosa del riu Ter,  situada a mà dreta del pont de la N-152 de Puigcerdà a Barcelona, entre la carretera C-17 i la N-152a (antiga C-152), s’hi arriba per un trencall d’aquesta carretera, a l’altura del quilòmetre 88,200.La Resclosa del Molí, te data de construcció de l’any 1898.Fa uns 50 m d’amplada per 4,5 m. d’altura i uns 300 m. de llargada.És una resclosa recta totalment perpendicular al riu.A la banda esquerra hi ha la casa comporta i una comporta.A uns metres de la resclosa es poden veure els pilars de fusta, que probablement formaven l’estructura de l’antiga resclosa, així com els forats quadrangulars retallats a la roca del subsòl.Desvia l’aigua al canal de la central eléctrica del Molí, aquest està en molt bon estat.Durant el seu recorregut només és travessat per dues palanques, una per on es pot circular i l’altra, que no admet cotxes.El canal fa 6-9 m d’amplada per 500-600 m de llargada.Primera central hidroelèctrica de la comarca, que va donar electricitat a les poblacions de Manlleu i de Torelló.

Recull de dades : Consorci del Ter

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Resclosa d’Orfes de Vilademuls

Orfes un petit poble d’un centenar d’habitants, pertany al municipi de Vilademuls i es troba enclavat a la comarca del Pla de l’Estany.Per anar a La Resclosa d’Orfes, podeu anar caminant per la carretera i a uns 400 metres hi ha una pista de terra que surt de la dreta que és voltada de camps de conreu que us portarà directament, es converteix en una agradable passejada.La Resclosa d’Orfes, es una més de les moltes rescloses del tram mig del Fluvià que transcorre per la comarca, i que servien per  derivar-la parcialment cap a un canal pel rec i també,  portar-la a una central elèctrica que estava a prop seu per transformar el cabal de l’aigua en energia, però fa temps que es va desmantellar.Curiosament aquesta resclosa permet en moment de poc cabal circular per sobre en cotxe, pel que també pot servir com a passera.Aigües amunt el nivell és estable, l’aigua amansida pel fet que la Resclosa frena l’aigua del riu Fluvià,  amb algunes mostres de canyís o balca a les vores i un bosc de ribera a banda i banda.Si seguim el curs aigües a vall, hi ha illetes de còdols, i amb vegetació de ribera entremig, salzes, verns, freixes, amb una diversitat de micró ambients rellevant.És un lloc ven tranquil que si aneu per aquesta zona de la comarca us cal visitar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es un Saltant o Salt d’aigua en un riu o riera?

Un Saltant o Salt d’aigua, podem bàsicament distingir-ne de dos tipus :

• El que de forma natural fa un caient de mes o menys altura segons l’orografia del terreny muntanyós on passa, i a la seva base es crea un gorg i l’aigua segueix el seu curs riu o riera avall.
• I l’altre, és un mur d’obra que s’ha construït en mig del curs d’un riu o riera.

Avui parlem d’aquest últim el Saltant d’obra :

En primer lloc cal dir que com  és un mur al mig de curs d’un riu o riera, axó fa, que’ l pas de l’aigua es freni en aquest lloc i no tingui tanta velocitat, sobre tot en grans avingudes d’aigua, per tempestes i/o fortes pluges o desguàs d’un pantà o resclosa de mes a munt;forma un caient no gaire destacable i a lo llarg del mur segons la quantitat d’aigua que passi en aquell moment.Situades a prop de ciutats o pobles, mitigant així un possible anegament de la zona i baixen mes controlades les aigües.Sobre tot en rieres, en alguns llocs podem trobar que’ l Saltant  tingui en la part del caient  i fet d’obra una forma inclinada,que també fa un efecte de retenció i de caure mes suau l’aigua.Els animal de la zona, sobre tot ocells que mengen peixos, tenen unes bones reserves, en qualsevol època de l’any, en aquest Saltants, on poden trobar-hi peixos per alimentar-se.Podem trobar en un riu,  varis Saltants seguits.Per últim dir-vos, que No tenim de confondre un Saltant amb una Resclosa, aquesta també és un mur al mig del curs del riu o riera, amb la finalitat de que part de l’aigua, vagi a una canal o sèquia,

Resclosa

per varis menesters, com regar terres de camps, central elèctrica, fabriques, safareig públic, entre altres.

Text i Fotografies : Ramon Solé