Parc de les Planas de l’Hospitalet de Llobregat

El Parc de les Planas està situat en l’Av. d’Isabel la Catòlica de l’Hospitalet de Llobregat.

Historia:

  • Fins a mitjan segle XVIII, aquest sector de l’Hospitalet, situat al samontà, era ocupat per algunes masies disperses entre les terres de conreu de vinyes i cereals.
  • Durant el segle XIX es produïren importants canvis en l’agricultura i la indústria, deguts bàsicament al creixement de la població, a la construcció del canal de la Infanta, i a la industrialització del pla de Barcelona.
  • Per altra banda, la plaga de la fil·loxera (la primera notícia que se’n té a la zona és del 1892, en una finca de les Planes), va destruir en dos anys la major part de les vinyes. Es van replantar garrofers, camps de blat, oliveres i vinyes, però amb menys intensitat.
  • La creixent i veïna ciutat de Barcelona tenia una gran necessitat de materials de construcció. Alguns propietaris agrícoles van vendre les seves terres, riques en argiles, en les quals es van instal·lar les primeres bòbiles.
  • Les de l’Hospitalet van tenir gran importància en la producció de maons, maons refractaris, terracota fina per a decoració, rajola fina i teules, fins al punt que l’Hospitalet era anomenat “la bòbila de Barcelona”. Malgrat això, el paisatge agrari va continuar dominant fins a la primera meitat del segle XX.
  • A partir de 1950 i principalment en la dècada del 60 al 70, els camps de Pubilla Cases, Can Serra, la Florida i les Planes desapareixen sota l’onada constructiva de blocs i polígons, que convertiran la zona en una ciutat dormitori destinada a allotjar, sobretot, immigrants atrets per l’oferta de llocs de treball.
  • L’especulació del sòl i la manca de planificació són les grans protagonistes d’aquest moment històric tant nefast, en el qual la identitat de la majoria de pobles i ciutats de l’entorn de Barcelona, va quedar totalment desfigurada.
  • L’espai del Parc era ocupat darrerament per les bòbiles (Cerámica Barcelonesa para la Construcción, S.A. i Cerámica Goyta y Oliveros), i també per la fàbrica de productes químics Cardoner. Les dues esveltes xemeneies que destaquen entre els pins recorden aquest passat industrial recent.
  • L’any 1976 s’aprova el Pla General Metropolità, que intenta posar fre al creixement indiscriminat i a l’especulació. Els espais buits existents són escassos i reduïts, però el Pla els reserva per a equipaments i zones verdes.
  • L’antiga Corporació Metropolitana va expropiar els terrenys necessaris i, redactat el projecte, va emprendre les obres de construcció de la primera fase del Parc, 3,6 ha, acabades l’any 1986.
  • La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’ha succeït en aquestes tasques.
  • El 1992 es va inaugurar la segona fase de 2 ha,
  • El 1995 es van acabar les obres de la tercera fins a completar una total de 7 ha, que fan del parc de les Planes el pulmó verd més important de tot l’Hospitalet.

Una riera divideix el parc en dues àrees ben diferents: la primera va de la riera del Cementiri a l’avinguda d’Isabel la Catòlica,

i la segona de la riera del Cementiri al carrer del Teide.

La primera és la zona arbrada més frondosa del parc, amb petits i relaxants racons habilitats per al repòs i un turonet artificial que fa de mirador.

La segona és el sector est del parc, on se situen els pendents més forts que pugen cap al turó de les Planes.

Indret d’interès historicoarqueològic, vegetació singular, escultura, vista panoràmica, fonts d’aigua potable,

cistelles de bàsquet, jocs infantils, aparcament de bicicletes, aparcament, àrea de gossos.

Recull de dades: Àrea Metropolitana de Barcelona

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Alzina de Castellbell i el Vilar

L’Alzina que ens referim esta situada al costat de la carretera BV-1273, front mateix del Cementeri de Castellbell i el Vilar.

Es un bell exemplar d’Alzina, amb un bon estat en tot el seu conjunt,

Amb un tronc gruixut i un fort brancatge.

Va ser declarada Arbre d’Interès Local el 25 de gener de 1996.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Antiga torre per desfer turmentes d’Ullastrell

Per anar a la Torre del turó de Masvalls, cal arribar-nos per carretera BV-1203, i seguir el camí de les Monges , que porta al cementeri, des de aquest punt podem veure la Torre, a dalt del turó.

Historia:

  • Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s’acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin.
  • Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l’església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys.
  • Segons Mateu Fusalba, la torre tenia “per finalitat escampar amb petards les terribles i malastrugues gropades tempestuoses de l’estiu i de principis tardorencs” (FUSALBA, 1987: 50).
  • El comunidor es corresponia amb una estructura arquitectònica que tenien totes les esglésies utilitzada per combatre les tempestes.
l’església d’Ullastrell

Torre situada al cim del Turó del Masvalls, a la banda sud-oest del nucli urbà. Es tracta d’una torre de planta quadrada organitzada en dos nivells, amb la coberta plana decorada per una cornisa de maons disposats a sardinell.

Als extrems de la coberta hi ha quatre motius decoratius de ceràmica vidrada verda, tot i que actualment dos d’ells es troben en força mal estat.

La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés d’arc rebaixat amb l’emmarcament bastit amb maons disposats a sardinell. La part superior del parament ha estat arranjada modernament.

Les façanes de llevant i ponent compten amb dues petites finestres rectangulars a cada nivell, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. La construcció està bastida en maons, tot i que presenta els paraments emblanquinats.

Observacions:

El turó està completament conreat i delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la plaça del Cementiri de Talamanca (Bages)

La Font de la Plaça del cementiri esta al començament del carrer Nou, just al costat de l’absis de l’església de Santa Maria de Talamanca.

Historia :

  • A la plaça on avui trobem la font hi havia l’antic cementiri de l’església de Santa Maria de Talamanca, que es troba just al costat.
  • Ara fa uns vint anys, aquest espai es va transformar.
  • El cementiri es va ubicar uns metres cap a migdia i el nou solar es va convertir en una petita placeta, complementada amb la font.

Boixa encaixada a l’antiga peanya del púlpit del capellà, d’una sola peça de pedra circular, amb un peu trapezoïdal i amb una pica de pedra picada quadrangular reaprofitada.

L’element circular té 125cm de diàmetre, mentre que la pica presenta unes mesures de 80cm d’ample x 83cm de llarg x 40 cm de fons.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Quim Serdà Manau

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els Xiprers de l’Església vella de Matadepera

Els xiprers que ens referim avui, estan darrera de l’Església vella o de Sant Joan, dins del cementeri de Matadepera.

De xiprers  en troben en tot el recinte de la part que correspon a cementeri, però són mes joves i no són tant alts i grans.

Cal destacar els dos mes grans i antics, que es situant tant sols al entrar per la porta principal del cementeri.

Lleugerament  inclinats a la paret de l’església, són grans, alts i amb una brancada espessa de fulles,

Segurament per les mateixes dimensions que tenen deurien ser plantats a la vegada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es d-1.jpg

Text i Fotografies: Ramon Solé

Hem tornat a l’estiu a la Font de la Tosca de Vallfogona de Ripollès

Des de Vallfogona de Ripollès cal seguir pel conegut camí del Cementeri,

tot resseguin paral·lelament el Torrent del Tornall, on en uns 25 minuts a peu arribareu a La Font de la Tosca.

També és coneguda com La Tosca del Pinetar, Cova dels Encantats o de les Encantades.

És una formació rocallosa de vàries metres de gruix que s’ha anat formant al llarg dels segles gràcies  de la lenta i contínua deposició del carbonat de calci dissolt en l’aigua de la font, en forma de calcita.

Caminant es pot accedir per un camí fins sota del salt de la Tosca.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-08-19_19-30-27.jpg

Donat la gran humitat que hi ha en la gran roca es forment i es manté durant tot l’any, herbes i molsa

que forment una gran bellesa visual.

Recull de dades : Ajuntament de Vallfogona de Ripollès

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font del sol en el cementeri de Matadepera

El cementeri de Matadepera, si va des de la carretera de Terrassa a Talamanca BV 1221, en el km 4,700 de Matadepera, on una pista hi porta.

Tot entrant al recinte i adossada al mur esta la font, te forma d’una cara de sol en relleu, disposa una aixeta polsador.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Pi del carrer Miramar de Tossa de Mar

Cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Aquest Pi que avui us presento, esta situat a una certa alçada sobre el carrer Miramar de Tossa de Mar.Es com si mires de munt de la tapia del Cementeri de Tossa de Mar.És un exemplar digne de veure’l, llàstima que des de fa uns anys ha perdut molt el seu esplendor per manca de les seves fulles, i que pot ser que estigui malalt…Dema, us presento dos articles : un Parc Forestal i una Fonts Natural !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Parc Puig de les Forques de Granollers

Avui com cada diumenge us presento dos articles

El Parc Puig de les Forques, esta situat entre el carrer de Joan Lluís Vives, el carrer de l’Olivar, carrer de de Carles Riba i la carretera C-251, coneguda com carretera a Cardedeu.La porta d’entrada al Parc esta front de l’edifici dels Mossos d’Esquadra de Granollers.El Parc Puig de les Forques està situat a la Serra de Llevant, en el límit  entre el barri de la Font Verda i el polígon industrial, botigues diverses i d’oci del RamassarPer aquest nom  del Ramassar, també és coneix el parc de forma popular per la gent del Barri.Situat en una  petita elevació  que permet veure a 360º unes magnifiques vistes de la ciutat de Granollers, les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i la mes propera, La Serralada de Marina.Aquest Parc te una extensió d’uns 30.000 m2.Les seves principals característiques són l’esplanada central de paviment tou, l’amfiteatre de prat amb grans vistes.L’accés es apte per tothom, a pesar que hi hagi escales per pujar directament a la part mes alta, disposa l’alternativa per tot el parc d’un ampli camí sense obstacles.Hi ha zona amb jocs infantils, fonts d’aigua de xarxa, i diversitat de bancs.La vegetació es molt variada i cal dir que els arbres són joves i plantats fa pocs anys.En un dels extrems hi ha el Cementeri i l’edifici de l’Escola oficial d’idiomes del Vallès Oriental.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Fonts públiques mes destacades del Masnou

Avui us presento les quatre fonts d’aigua de xarxa públic que estan dins de la població del Masnou :

  • Font de la Plaça d’Ocata

Es antiga situada en una de les entrades a la plaça i al costat d’unes escales.

  • Font de la Plaça del carrer Amadeu

Disposa d’un banc allargat de pedra en cada costat de la font.

  • Font dels Jardins de l’avinguda Joan XIII

Front a l’entrada del Cementeri, disposava de dues aixetes.

  • Font de la Plaça Ramon i Cajal

Curiosa font, amb varies aixetes, i de munt seu una torre on culmina amb un rellotge.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé