Poema : Sant Jordi i la set

Sant Jordi, foc,

lluita per abatre el mal,

desig d’amor i de bé.

Sant Jordi, vent,

empenta per avançar.

Foc ardent i la set.

Sant Jordi, terra,

Camins de pols per voltar,

perdut ja el sentit.

Beu, cavaller,

que l’aigua de la font

per a tu està rajant.

No és del drac

que la rosa naixerà

sinó de la set,

mai saciada.

Vés, cavaller,

i torna,

que jo sempre

t’estaré esperant.

Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 23-04-2021

A la set que ens fa tornar.

Fotografia : Fidel Rodíguez ( Correspon a la Font de Calaf)

La llegenda de l’Arbre dels Nassos

En el lloc on ara coneixem com La Conreria a prop de Tiana i dins del municipi de Sant Fost de Campsentelles​, al segle X es va construir l’ermita dedicada a Santa Maria de Montalegre, en el temps fou un Convent regentada per una comunitat de monges Agustines i fou venut el 1362.

“ Diu la llegenda que les monges del Convent anaven tot fent un curt passeig fins la Font de les Monges, un dia, un cavaller de les contrades que anava a caçar va passar a prop de les monges i es va fitxar en una novícia molt bella que destacava entre les altres.

El cavaller es va enamorar de seguida d’ella, l’anava a veure sovint i un dia li va expressar el seu amor cap a ella.

Curiosament, el que més atreia al cavaller era el seu nas, sabent-ho, la novícia va decidir acabar amb aquella situació per tal d’evitar temptacions i pecats.

Un dia va agafar les tisores del jardiner i es va tallar el nas per tal de perdre la seva bellesa i que el cavaller es decepcionés i perdés el seu amor i així va ser.

La sang, en caure al terra, va fer que neixés en aquest lloc un arbre amb flors vermelles que recorden els fet ocorreguts.”

De cord amb la llegenda, els actuals gegants de Tiana representen el Cavaller i la Novícia.

la Font de les Monges,

Recull de la llegenda i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola

Avui dia de Sant Jordi, la seva Llegenda

Avui diada de Sant Jordi, us he preparat tres articles

Us l’explico …

“ Que per les terres de Montblanc hi vivia un drac ferotge que tenia aterrida tota la població de la comarca.

El drac terrible feia anys que devorava persones i ramats sencers de bestiar i ningú podia viure tranquil.

Un dia el rei va decidir buscar una solució al problema: per poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i així la resta dels vilatans podrien viure tranquils, almenys aquella jornada.

La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos la filla del rei. La jove i bella princesa va entrar en desconsol, però també tot el poble que l’estimava i l’adorava i que va demanar clemència al pare de la noia.

Però el rei, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar la seva estimada filla cap a la cova del drac per al seu sacrifici.

Però de sobte, muntat en un cavall blanc, va aparèixer un cavaller. El seu nom era Jordi i venia a salvar la princesa i tota la població de Montblanc.

Va lluitar de la manera més heroica i valenta contra el drac i, finalment, va aconseguir travessar-lo amb la seva llarga llança.

D’aquesta manera el cavaller no només va vèncer el drac i va alliberar tota la població d’aquell horror, sinó que també va salvar  la princesa d’una mort segura.

La Llegenda també explica que, de la sang que en brollà, en sorgí un preciós roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai.

Tot seguit, el cavaller en tallà una i l’oferí a la princesa. “

 

 

Aquesta bonica llegenda de Sant Jordi, ha sigut adaptada gràcies a la nostra col·laboradora, Joaquima Pellicer i Solà

Fotografies: Ramon Solé – Arxiu Rasola