Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya

Portada

Us faig transcripció del Llibre Vermell sobre plantes en perill editat l’any 2010, per la Generalitat de Catalunya , que jo crec que és molt interessant :

“ 37 espècies de plantes estan en perill crític d’extinció a Catalunya

En total, unes 200 espècies estan amenaçades a casa nostra, però no són endèmiques, i moltes tenen una distribució mundial àmplia

 El principal factor de risc per a la flora és la destrucció dels seus hàbitats, tant per transformacions extensives del territori com per petites actuacions localitzades i fàcilment evitables

 Gran part de les plantes amenaçades estan protegides legalment gràcies a l’aprovació, fa dos anys, del Decret de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya”

 De les aproximadament 3.600 plantes diferents que hi ha a la flora de Catalunya, 199 estan amenaçades i 126 són endèmiques (exclusives o gairebé, a escala mundial) del país. Aquest és el resultat principal al qual s’ha arribat gràcies als treballs per elaborar el Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya, una obra que es presentarà demà, 15 de desembre re de 2010, a les 19 hores, a la sala d’actes de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, a la Pedrera, a Barcelona.

Els autors d’aquest llibre són Llorenç Sáez, Pere Aymerich i Cèsar Blanché, que han comptat amb l’aportació d’informacions de més de 120 persones i amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Institució Catalana d’Història Natural, de l’Institut Botànic de Barcelona i del Departament de Medi Ambient i Habitatge. La publicació de l’obra, un volum il·lustrat de 800 pàgines que ha estat editat per Edicions Argania, ha estat possible gràcies al finançament de CatalunyaCaixa i de la Fundació Carl Faust de Blanes.

El Llibre Vermell considera com a plantes endèmiques de Catalunya les que existeixen només al nostre territori o bé hi tenen més de la meitat de la seva població mundial. Seguint aquest criteri, la concentració màxima de plantes endèmiques es troba al Pirineu oriental, en especial a l’eix de muntanyes que va des de la serra del Cadí fins al Puigmal. Una altra zona força rica en endemismes és el massís del Port, a les Terres de l’Ebre. La major part de les plantes endèmiques de Catalunya es troben escampades per àrees força grans (d’uns quants milers o centenars de quilòmetres quadrats), són relativament abundants (tenen poblacions de desenes o centenars de milers d’individus) i no estan amenaçades, però no és així en tots els casos. Algunes només es troben en àrees molt limitades, on no resulten especialment rares, com és el cas de Polygala vayredae (exclusiva de la vall del Bac a la Garrotxa), de Saxifraga genesiana (que es troba en comptats llocs del Montseny i les Guilleries), de Saxifraga catalaunica (que viu a Montserrat i Sant Llorenç del Munt) o d’Antirrhinum pertegasii al massís del Port. Altres estan molt localitzades i es consideren més o menys amenaçades, com poden ser Limonium vigoi (coneguda d’alguns saladars del delta de l’Ebre i del Baix Camp), Delphinium bolosii (existent en tres punts de la Noguera i el Priorat), Silene sennenii (que viu només als voltants de Figueres) i Spiraea crenata subsp. parvifolia (que es coneix en un lloc d’Osona i en quatre o cinc de les serres de la Noguera i el Pallars Jussà). Un cas extrem de planta endèmica rara és el de Festuca paucispicula, una gramínia descoberta l’any 1942 a la serra de Cardó (Baix Ebre), que mai més no ha estat retrobada i que s’ha donat per extingida, tot i que darrerament l’observació de plantes semblants als Ports ha revifat l’esperança que aquesta espècie encara persisteixi.

Delphinium montanum, una planta alhora endèmica de Catalunya i catalogada com a amenaçada, que en tot el món només viu en una desena de punts dels Pirineus orientals

Però la gran majoria de les 199 plantes amenaçades a Catalunya no són pas endèmiques, sinó que tenen una distribució mundial àmplia, i sovint fins i tot són abundants més enllà dels nostres límits administratius. Es tracta en general de plantes que aquí es troben al límit de la seva àrea de distribució mundial o que són pròpies d’hàbitats que a escala local són molt rars o han estat destruïts. Aquestes plantes amenaçades es localitzen sobretot a les comarques costaneres (Empordà, delta del Llobregat, litoral del Camp de Tarragona, delta de l’Ebre), en un petit sector de la plana de Lleida, als Ports de Tortosa i en una àrea del Pirineu central a cavall entre el Pallars i l’Aran. Hi ha 17 espècies que es considera que ja s’han extingit, la major part de les quals estaven lligades a aiguamolls i a platges, i 37 espècies més que es considera que estan en perill crític i podrien desaparèixer en poc temps. De fet, algunes d’aquestes potser ja han desaparegut, perquè no han estat vistes des de fa més de quinze anys, com és el cas de l’orquídia Gymnadenia odoratissima, observada fins als anys 1980 en tres punts del Pirineu oriental, o d’Anthericum ramosum, trobada per darrera vegada a la muntanya d’Alinyà (Alt Urgell). Aquestes plantes en situació d’alt risc tenen poblacions molt petites (en alguns casos no se’n coneixen més de 25 individus) o bé estan concentrades en superfícies molt petites, d’uns pocs metres quadrats. La situació és particularment alarmant per a un grup d’espècies d’ambients salins de la plana d’Urgell, que depenen de la conservació de petites taques de terreny sense cultivar i que ja han estat molt alterades, entre altres raons perquè han estat utilitzades com a abocadors. El principal factor de risc per a les plantes amenaçades és la destrucció dels seus hàbitats, tant per transformacions extensives del territori (urbanització al litoral i prelitoral, regadiu a la plana de Ponent) com per petites actuacions localitzades i fàcilment evitables (obertura d’una carretera o pista, creació d’una pedrera o un abocador, etc.).

Gran part de les plantes amenaçades estan protegides legalment gràcies a l’aprovació fa dos anys del Decret 172/2008, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Però cal que la normativa proteccionista es vagi actualitzant, ja que no totes les plantes amenaçades tenen aquesta cobertura legal, incloent-hi algunes en situació molt dolenta com Teucrium campanulatum o Ceratophyllum submersum, la supervivència de les quals depèn del que es faci en dues petites basses situades respectivament al Segrià i a l’Alt Empordà.”

Orchis spitzelii, una orquídia amenaçada que es considera en perill crític. A Catalunya només se’n coneixen menys de 50 individus.

Fins aquí tota la informació sobre el Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya

 

Generalitat de Catalunya  / Departament/s  Territori i Sostenibilitat

Recull de la Informació : Ramon Solé

El Xiprer, un arbre amb significats mil•lenaris !

e-2_01_01Efectivament,  el xiprer és un arbre amb molta simbologia, anem a explicar quines son :

Si ens remuntem a l’època dels grecs, ja el consideraven un símbol de la bellesa femenina, i també amb connotacions mortuòries.c2n7198_01_01Podria ser que com és un arbre que sempre està verd i es en general majestuós i apuntant al cel, fet que ajudava les ànimes dels morts a elevar-se en aquesta direcció.ca-1_01_01Per això, en els cementeris en podem trobar de Xiprers, tant en l’entrada com repartits dintre el recinte.  Una explicació seria, que s’hi posant per donar la benvinguda als morts que van ha ser enterrats i que entren en una altra vida després de la mort.c2_01_01La mitologia diu que segons Teofrast el xiprer comú estava consagrat a Hades, el déu de la mort.  Horaci,  indicava que des d’antic s’enterraven els morts amb una branca de Xiprer i s’embolcallava el cos amb les seves fulles. I Plini, comenta que una branca de Xiprer penjada a la porta d’una casa era un signe fúnebre.fam01451_01_01Fora del cementiri, se li donen moltes altres simbologies  el Xiprer :

En alguns llocs del mon, el xiprer és un arbre que es considera sagrat per nombrosos pobles, per la seva llargada i verdor persistent, es diu : ” l’arbre de la vida “, tot el contrari que hem vist fins ara…e3_01_01El Xiprer simbolitza hospitalitat. Diuen que el nombre de xiprers plantats a l’entrada d’una casa també té el seu significat:

  • Un sol Xiprer , vol significar allà donaran al viatger de beure.cam01421_01_01
  • Dos Xiprers, que hi haurà menjar per ell i pel cavallca2_01_01
  • i Tres Xiprers, tot l’anterior i que també s’hi pot quedar a dormir durant uns dies o us poden donar feina.dscn6972_01_01Altres versions o curiositats :
  • Ens diuen que el nombre de xiprers que hi ha a l’entrada d’una casa, indica el nombre d’hostes que la casa pot acollir.
  • A l’època de les guerres carlines era un símbol de pau, i que a les cases on s’hi plantava un Xiprer, no hi entraven a fer ningú el mal.dscn6893_01_01
  • Curiosament en segles enrere, a cases o masies molt aïllades si hi havia un Xiprer plantat a l’entrada significava que en aquella casa s’hi practicava la prostitució.
  • A la província italiana de la Toscana , és habitual veure fileres de xiprers seguint els camins que condueixen a les masies. Aquí en Catalunya es mes corrent que siguin plàtans.entrada_01_01
  • També, el Xiprer el trobarem en molts dels Santuaris, Ermites i Castells d’arreu de Catalunya.e4_01_01

Per a conèixer mes sobre aquest arbre, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Xiprer

e-1_01_01Be, quan estigueu al costat d’un Xiprer, recordeu tot el que us he explicat, i … a lo millor si trobeu una filera de xiprers, teniu la sort de quedar-vos de vacances en una masia…!

 

Recull de dades, text i fotografies : Ramon Solé

Poema : La Nit de Sant Joan – L’aufàbrega

zgb_01Aquesta mata olorosa

de la nit de Sant Joan

llença flaire, silenciosa,

entremig de la bravada

de la nit incendiada

per tants focs que es van alçant.

 

Entremig dels núvols roigs,

el cel blau i les estrelles;

entremig dels crits de goig,

remoreig de fontanelles,

i entre el baf esbojarrant,

una flaire es va escampant

fresca, suau i candorosa:

les aufàbregues la fan:

són les mates oloroses

de la nit de Sant Joan.

 

Donzelles enamorades

d’un nuvi esdevenidor,

escabellen les aufàbregues

perquè facin més olor.

 

L’aufàbrega escabellada

és un encenser violent

que llançant la flaire enlaire

augmenta l’encantament.

 

Quina olor més fresca i forta,

ara que els focs ja se’n van!

Sant Joan, obriu la porta

perfumada de Llevant!

 

I en el matí d’aures blanes

l’aufàbrega trobarà

altres aromes germanes

que la nit fan oblidar.

Autor : Joan Maragall, 1897

lllll

El Foc

Per a mes informació de l’Autor , podeu  consultar a :

http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2069

La Coca

La Coca

Cançó de La Nit de Sant Joan, per Jaume Sisa :

https://www.youtube.com/watch?v=lsWVX27nZPg

 

Recull de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

Poema : La diada de Sant Jordi

rosa 1La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.

L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
enteranyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven.

????????????????????????????????????

Diada de Sant Jordi  – Roses

Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxo cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.

Autor : Joan Maragall (1860-1911)

Dades i Historia de l’Autor :

https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall

rosa 3Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Grans i Petits Pantans de Catalunya

Cartell i Mur del PantàUs faig un recull dels Pantans grans i petits, mes importants d’arreu de Catalunya :

Relació de Grans i de Petits Pantans de la Provincial de Barcelona

Municipi                       Nom del Pantà
Avià………………………… Estany de Graugès o Pantà d’Avià
Avià …………………………Pantà de Can Cardona
Avià………………………… Pantà de Can Vilamarí
Avinyó ……………………..Pantà d’Avinyó
Balenyà …………………..Pantà de Can Mils
Barcelona ……………….Pantà de Vallvidrera
Caldes de Montbui …..Embassament de la Pedrera
Callús……………………. Pantà d’Argensola
Callús …………………….Pantà Petit d’Argensola
Campins……………….. L’Estanyol Vell de Santa Fe del Montseny
Campins……………….. L’Estany Gran o Pantà de Santa Fe
Cànoves……………….. Pantà de Vallforners
Casseres ………………Pantà de Casseres
Castellar del Vallès… Pantà del Toró del Llop de Dalt
Castellar del Vallès… Pantà del Turó del Llop de Baix
Castellcir………………. Pantà de Ca l’Antoja
Castellet ………………. Pantà de Foix
Castellfullit del Boix …Pantà de Can Canyelles
Centelles………………. Pantà de Puigsagordi
Cesc……………………. Pantà de la Baells
El Brull ………………….L’Estanyol Petit
El Brull ………………….Pantà de L’Estanyol
El Brull…………………. Pantà de les Illes
El Brull ………………….Pantà del Brull
Hostalets de Balenyà.Pantà de Valldosera
Hostalets de Balenyà.Pantà del Bosc de Valldosera
Hostalets de Balenyà.Pantà Petit de Valldosera
La Granera …………….Pantà Marcet
L’Espunyola………….. Pantà Gran
L’Espunyola …………..Pantà Petit
Manresa………………. Estany de l’Agulla
Moià …………………….Pantà Antic de Can Puig
Moià……………………. Pantà del Molí o Pantà Nou
Mura…………………… Pantà La Vall
Mura…………………… Pantà de les Refardes
Navarcles …………… El Llac o la Resclosa
Olost………………….. Pantà de la Gabarresa
Olvan ………………….Pantà de Fuives
Olvan ………………….Pantà d’Olvan
Perafita………………. Pantà o embassament del Gorg Negre
Perafita………………. Pantà de Casanova de Vilatamar
Rubí…………………… Estany de les Alous o dels Vint-i-cinc
Sabadell………………Pantà de Ribatallada
Sanpedor ……..  …..Aiguamolls de La Bobila
Sant Agustí de Lluçanes. Pantà del Rec del Molí del Vilar
Sant Celoni …………Pantà del Torrent dels Fuirosos
Sant Celoni………… Pantà del Torrent de Can Presses
Sant Cugat del Vallès. Pantà de Can Borrell
Sant Llorens Savall…. Pantà de Urb. de Comavella
Sant Martí de Tous….. Pantà de Tous o Pantà Nou
Sant Pere de Vilamajor. Pantà dels Refugis del Montseny
Sant Quirze de Safaja . Pantà de Sant Quirze
Sant Sadurní d’Anoia ….Pantà de Codorniu
Santa Eugenia de Berga. Pantà de Sala d’Heures
Santa Margarida de Montbui .El Pantà
Santa Margarida de Montbu.i Embassament d’aigües “Artes”
Santa Maria de Palautordera. El Pantà o embassament
Santa Eulalia de Puig-Oriol .  Pantà de Santa Eulalia
Sau ………………….Pantà de Sau
Sau…………………..Pantà de Susqueda
Seva ………………..Pantà gran de Seva
Seva ………………..Pantà petit de Seva
Sobremunt ……….Pantà de Sobremunt
Sobremunt………. Pantà de Sorreigs o Puigneró
Taradell…………….Pantà de La Vall
Taradell…………… Pantà de Taradell
Taradell…………… Pantà Nou
Taradell…………… Pantà Torrent de la Tomba 1
Taradell ……………Pantà Torrent de la Tomba 2
Taradell ……………Pantà Torrent de la Tomba 3
Terrassa…………. Pantà de la Xoringuera ( Runes)
Terrassa…………. Pantà Petit o de Can Bogunya
Tordera………….. Estany de la Roureda
Tordera …………..Estany de la Tordera
Tordera …………..Estany de Sant Pere
Tordera……………Pantà de Valldemaria
Tordera………….. Pantà del Pla de Gelpi
Tordera …………..Pantà del Torrent de Mas Mora
Tordera …………..Pantà Petit de Mas Mora
Tordera …………..Pantà de Can Torrens
Tordera………….. Pantà del Molí de la Julia
Tordera …………..Pantà Can Savoia
Tordera …………..Pantà de Can n’Aulet
Tordera …………..Estany La Coromina
Viladrau…………. Pantà de les Guilleries

Vista 7Relació de Grans i de Petits Pantans de la Provincial de Girona

Municipi             Nom del Pantà

Amer ………………Pantà el Pasteral
Banyoles ………..Estany Banyoles
Caldes de Malavella. Pantà de Can Companyo
Caldes de Malavella. Bassal Can Puntxo
Caldes de Malavella. Pantà Petit Mas Caldes
Caldes de Malavella. Pantà de Mas Caldes
Caldes de Malavella. Pantà de Matlló o Llac del Cigne
Caldes de Malavella. Pantà de Mas Andreu
Caldes de Malavella. Pantà de n’Orri
Caldes de Malavella. Pantà de Cal l’Esquerrá
Caldes de Malavella. Pantà Petit de Cal l’Esquerrá
Caldes de Malavella. Pantà de Can Xiberta
Caldes de Malavella. Pantà de Mas Figueres
Caldes de Malavella. Pantà de Sant Mauri o Cal Sant
Caldes de Malavella. Pantà Gran de Cal Mir
Caldes de Malavella. Pantà Petit de Cal Mir
Caldes de Malavella. Pantà del Veïnat de Baix
Caldes de Malavella. Pantà Petit el Veïnat de Baix
Caldes de Malavella. Pantà de Can Pujades
Caldes de Malavella. Pantà de Can Roig
Caldes de Malavella. Pantà Gran de Can Teixidor
Caldes de Malavella 2 Pantans de Can Cabanyils
–     Nota a Caldes de Malavella hi han mes pantans
Cantallops……….. Pantà de Recasens
Esponellá………… Presa o Resclosa del Mig
Llagostera ………..Pantà de Can Bauler de Baix
Llagostera ………..Petit Pantà de Mas Rissec
Llagostera……….. Pantà de Sant Llorenç
Llagostera……….. Pantà Urb. Selva Blava
Portbou…………… Pantà de Portbou o de Mas Moliner
Queralbs………….Pantà o Llac de Núria
Romanya de La Selva. Pantà de Sant Salvador
Santa Cristina d’Aro.    Pantà de Solius
Vidreres …………..Pantà de Torre Llobet de Baix
Vidreres …………..Pantà de Torre Llobet del Mig
Vidreres …………..Pantà de Torre Llobet de Dalt
Vidreres …………..Pantà de Montbarbat
Vidreres …………..Pantà Petit de Montbarbat
Vidreres………….. Pantà de Ca L’Anec de Montbarbat
Vidreres …………..Pantà de Can Cabanyes

Vista parcial 1Relació de Grans i de Petits Pantans de la Provincial de Lleida

Municipi                     Nom del Pantà

Capdella…………. Pantà de Sallente
Capdella…………. Pantà de Gento
   Hi han vint-i-dos estanys en aquesta zona, casi tots naturals
Cellers…………… Pantà de Tarradets
Corçà …………….Pantà de Canelles
Cordet ……………Pantà de Cordet
Espot…………….. Pantà o Llac de Sant Maurici
Fondarella …….. Varis grans embassaments, com : del Regants, de la Serra, de Fondarella……….Ivars de la Noguera Pantà de Santa Anna
Oliana…………… Pantà d’Oliana
Olius…………….. Pantà de l’Alzina
Montcortes……. Pantà o Estany de Montcortes
Naves…………… Pantà de Sant Pons
Pont de Suert….Pantà de l’Escales
Rialb…………….. Pantà de Rialb
Salardú………… Pantà d’Aiguamoig
Sant Llorens de Morunys. Pantà de Les Llosses
Sant Llorenç de Montgai.. Pantà de Sant Lloreç de Montgai
Senet…………… Pantà de Senet
Sidamon………. Pantà de Sidamon
Tremp …………..Pantà de Sant Antoni
Ivars d’Urgell… Estanys d’Ivars
Vila – Sana …..Pantà de l’Estany

Sortida d'Aigua 2Relació de Grans i de Petits Pantans de la Provincial de Tarragona

Municipi Nom del Pantà
Flix……………… Pantà de Flix
La Palma de l’Ebre. Pantà de la Palma
La Vilella Baixa. ….. Pantà de la Vilella Baixa
Riba-Roja………Pantà de Riba – Roja
Riudecanyes….Pantà de Riudecanyes
Siurana …………Pantà de Siurana
Torres de Segre .Pantà de Utxesa
Torres de Segre. Pantà de Secà
Torres de Segre. Pantà de Simó
Ulldecona……. Pantà d’Ulldecona
A Tarragona, no hi han masses de petits pantans

Vista 5Espero que a tots el seguidors d’aquest Bloc, us animeu a anar a la recerca d’aquests Pantans, molts d’ells son petits , de propietat privada que es van construir per les necessitats per regar conreus i ara molta ja no estant en funcionament, son sols un element  per recordar un passat… !

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Per Nadal : La llegenda de Can Viaplana de Riells del Fai

czA tot Catalunya podem trobar llegendes sobre les dones d’aigua. A la zona de Riells del Fai, Regina, la reina de les dones d’aigua, s’enamora de l’hereu de can Viaplana. Renuncia a la seva immortalitat a canvi de convertir-se en la seva muller.
L’única condició que posa és que mai li digui dona d’aigua, peu forcat, és a dir, que mai digui que les dones d’aigua són éssers demoníacs. Després de deu anys de matrimoni i dos fills, succeeix la tragèdia.fxng_01L’hereu és fora de casa durant uns dies i Regina està al front del mas. Una bruixa malèvola fa aparèixer uns núvols que amenacen de fer malbé la collita de blat amb una terrible pedregada. La Regina, tot i que el blat encara és verd, decideix fer-lo segar per salvar almenys alguna cosa.trye_01Quan el blat ja és segat, la bruixa fa esvair els núvols. Arriba l’hereu i veu que està arruïnat. Enfollit d’ira li etziba dona d’aigua, peu forcat. La Regina desapareix.
No passa ni un segon que l’hereu es penedeix del que ha dit. Però ja és tard. Va cada dia al gorg a suplicar a la Regina que torni, però és endebades.xcgdsx_01A petició del seu pare, les dues filles van a parlar amb Regina. Quan són amb ella proven de retenir-la per la força al món dels humans. La Regina, però, és més forta que elles i les arrossega al fons del gorg, amb la resta de dones d’aigua.
L’hereu resta sol per la resta de la vida.xc vxcz

                                   Que passeu un Bon dia de Nadal !

Recull de la llegenda i de Fotos Antigues : Ramon Solé

Que son els Pous de Palanca o de Roda ?

40084218_01Es habitual que quan pensem amb un pou, ens be a la ment, el mes clàssic, una paret d’un metre mes o menys d’alçada fet d’obra rodó o quadrat, amb una corriola que disposa d’una corda que baixa una gallega per recollir limitadament l’aigua.DSCN3990_01O be, mes modernament, un pou amb un motor que eleva l’aigua de forma continuada i controlada al criteri del propietari.DSCN3885_01Per ho, va haver una època que es van construir uns pous per ajudar a extreure l’aigua de forma manual, i que foren molt senzills i sobre tot econòmics, eren de dos sistemes diferents :

• El Pou amb una Palancarea_01
• El Pou amb una Rodafgd_01

 

El Pou amb una Palanca, era aquell que en una de les seves parets o be,vbgnx_01Font de Bombeix o de bomba o de Palanca_01 directament aprofundia al terra, i a traves d’una palanca, Argentona - Monuments a la Font - Pou_01pot ser mes o menys llarga, al moure-la amb una sola ma, per ho, calia fer ho amb una certa força, es feia funcionar una vàlvula i al bombejar succionava Uncastillo -Pou Barrionuevo_01i pujava l’aigua a traves d’una canaló que venia del fons del pou,Uncastillo Pou _01 i que permetia sortir a l’exterior l’aigua per medi d’un broc, generalment tota la seva estructura era metàl•lic.Uncastillo - Pou amb aigua_01

El Pou amb una Roda, de fet era tot el procés igual que l’anterior, en lloc de palanca tenia una roda, també metàl•lica, ury_01que al girar, per un general amb les dues mans, donava una velocitat superior a la de palanca, que aquesta el moviment era molt mes lent fet a una sola ma.

                                  File source: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:FONT_-_TIURANA_-_IB-623.JPG

Els ajuntaments d’alguns pobles, van construir pous de Palanca o Roda,nfgxd_01al no tenir una font de raig continua o deu important dintre o per les rodalies del municipi, per així, poder tindre assegurada l’aigua de consum per la gent de la seva Vila.Pou de Can Remisa_01Encara per molta gent avui en dia, perdura el record d’anar al pou de bombeig del poble a recollir l’aigua mitjan una galleda o cantí com a medi mes usual.Pou cala Quima_01Posteriorment, també van construir aprofitant que es va estendre l’electricitat arreu, l’extracció de l’aigua dels pous amb un motor elèctric, i mes tard, regulant-ho simplement polsant un boto que posava en marxa el motor, garantint poder agafar aigua necessària.DSCN2730_01DSCN2731_01Encara podem trobar en algun racó de Catalunya aquest tipus de pous, que ja estant pràcticament en des usCastelldefels - Ft. Caputxeta 1_01 i sols son una mostra de com van ser utilitzats per obtenir aigua del subsòl.DSCN2499_01Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Que es un Xaragall ?

Moltes son les referències que trobarem amb aquest nom de Xaragall, arreu de Catalunya i a Espanya.gh_01Un xaragall, escorranc o aragall és una incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat, deixant la zona desproveïda de vegetació, exposant el fons pedregós.DSCN0113_01Un xaragall és un canal de drenatge temporal de ribes rostes, amb una amplària i una fondària que oscil•la entre 1 i 10 m.DSCN2171_01Normalment és una zona àrida i seca, colonitzada per poques espècies vegetals. com que és essencialment un curs d’aigua normalment sec, sovint el terme “xaragall” és pràcticament idèntic a “torrent” o “barranc”.DSCN2468_01Hi ha rieres que duen aquest nom, com la riera del Xaragall al Maresme i el Xaragall de l’Espinal al Vallès Oriental. Trobem gent que diu : “Anem a creuar el Xaragall”, referint-se a un petit torrent o baixant estret d’aigua que moltes vegades a l’any es troba sec.DSCN2712_01
A Mallorca, a la serra de Tramuntana, hi ha rossegueres que es coneixen amb el nom de “xaragall”.
Hi ha també pobles que tenen un carrer amb el nom de “xaragall”.
Això prové del fet que quan plou l’aigua de les muntanyes baixa per aquest carrer fins a arribar al torrent.CAM00428_01També, hi ha llocs de Catalunya, es refereixen a un estret camí situat en un camp o bosc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre – Aproximació als Pous de Glaç i de neu de Catalunya

AYMAMÍ, GENER

ISBN: 978-84-85678-28-0
Col•lecció: Arxiu Bibliogràfic de la UEC
Preu: 6,00 €
Pàg:52
Format: 17 x 24 cmUEC-1009W

Text extret del llibre:
… Més endavant, vam saber que es tractava d’un pou de gel o de glaç, d’un lloc on es guardava el gel o la neu a l’hivern i que l’ús d’aquest glaç conservat, ja sia en pous o en forats arrecerats en llocs ombrívols de la muntanya, es convertí, al llarg dels segles, en una necessitat i esdevingué un negoci a l’ensems que ocupà una part important en el període de desenvolupament pre-industrial de Catalunya…

Recull de la Informació : Ramon Solé