Arbres : Dos arbres monumentals de fora de Catalunya

Avui us presento dos arbres destacats de Castelló.

  • El Rebollo de Cortes
  • L’Alzina Monumental  en la Fuente de Chirivilla en Zucaina

Text i Fotografies : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Llibre Recomanat : 1001 Curiositats del Parcs Naturals de Muntanya de Catalunya. Descobriu les seves Històries i Anècdotes i les millors excursions a fer

Ficha técnica

Nº de páginas: 320

Editorial: L ARCA

Idioma: CATALÁN

Encuadernación: Tapa dura

ISBN: 9788494928673

Año de edición: 2019

Plaza de edición: ES

Resumen

Aquest llibre pretén donar una àmplia visió dels parcs pirinencs i els parcs de les serralades prelitorals de Catalunya.

De cada parc es descriuen els millors paisatges i les característiques del relleu, a més de la fauna i la flora que contenen, el patrimoni monumental i la influencia humana.

A més, l’autor suggereix un itinerari a peu de cada parc, generalment apte per a tothom, amb la finalitat de conèixer el parc i poder gaudir de tota la seva essència, que és la natura mateixa.

Tot plegat, acompanyat d’un munt de curiositats diverses, estranyes, divertides, culturals o científiques que ajuden a comprendre cadascun d’aquests indrets.

Recull del llibre : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes : La contaminació de les Fonts Naturals d’aigua a Catalunya

Des de fa anys sabem, per les analítiques periòdiques que es fan, ens indiquen que moltes fonts naturals d’aigua d’arreu de Catalunya no son potables, perquè presenten nivells de contaminació alts o molt alts.

La contaminació de l’aigua és la contaminació dels cossos d’aigua, generalment com a conseqüència d’activitats humanes.

Les masses d’aigua inclouen, per exemple, llacs, rius, oceans, aqüífers i aigües subterrànies (fonts naturals).

La contaminació de l’aigua resulta quan s’introdueixen contaminants al medi natural.

Així es distingeix la contaminació segons sigui calorífica, física, química o biològica que afecta l’aigua dolça o salada a la natura.

És a dir, és la modificació de les característiques d’unes aigües donades de manera que es provoqui una alteració mesurable d’aquestes, en especial si això comporta un perill de canvi a l’ecosistema al qual pertany o de salut a l’home o d’altres espècies.

Les causes principals de la contaminació de l’aigua dolça a la Terra pot provenir d’orígens diferents:

Domèstic: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar,etc. Els residus humans i d’origen animal, quan es barregen amb l’aigua, originen les aigües residuals o fecals. Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen, abans d’abocar-les als rius o a la mar.

Agrícola i ramader: aigües contaminades pels adobs i pesticides i per les deposicions i els purins dels animals de les granjes (vegeu també: zona vulnerable).

Industrial: aigües alterades per residus d’origen diferent, com els residus metàl·lics pesants (mercuri, plom, etc.).

Un tipus molt marcat de contaminació tèrmica industrial de l’aigua és la utilització d’aquesta com a refrigerant en centrals tèrmiques de producció d’energia elèctrica.

Els efectes que pot produir la contaminació d’aigües poden ser els següents:

Efectes físics: com la pudor, canvi de color, enterboliment, fermentació, canvi de temperatura.

Efectes químics: com la disminució de la concentració necessària d’oxigen per a la vida aquàtica.

Efectes biològics: com la mort de plantes i animals o com la generació de malalties per a les persones.

Aquí teniu un article :

https://www.elsetembre.cat/noticia/668/estat/fonts/osona/llucanes/caiguda/lliure

Us passo la Web del Grup de Defensa del Ter (GDT) , són una associació ecologista formada per ciutadans compromesos que estimem el Ter, la vida i el medi natural, en la Web trobareu notícies vinculades a la recuperació de les fonts i a la denúncia per la contaminació de l’aigua per nitrats :

https://www.gdter.org/category/fonts/

Podrem confiar que surti pura l’aigua de les fonts naturals de Catalunya algun dia?

Recull de dades : Viquipèdia, Grup de Defensa del Ter i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : 100 Cims- El projecte més popular d’ascensions a les 308 muntanyes escollides de Catalunya

Fitxa Técnica

Fermí Azcona Vilatobà (Autor)

Constantí Torres Bosch (Autor)

Joan Maria Vives Teixidó (Autor)

COSSETANIA EDICIONS

AÑO DE EDICIÓN: 2018

ISBN: 978-84-9034-796-6

EAN: 9788490347966

PÁGINAS: 396

COLECCIÓN: (CAT).AZIMUT TURISME

ALTO: 225ANCHO:

120IDIOMA: CATALAN

Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat

Preu : 21,75 €

Sinopsis

Aquesta guia ofereix tot un seguit d’itineraris pels 308 cims que conformen actualment el catàleg dels 100 Cims de Catalunya. Es tracta de diferents muntanyes representatives de totes les comarques catalanes, que s’han escollit per les seves possibilitats panoràmiques, pel seu interès excursionista i per la seva importància geogràfica.

L’activitat dels 100 Cims, proposada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, té com a objectiu donar a conèixer el país i les seves muntanyes tot practicant l’excursionisme. Així, de cadascun dels cims es proposa un itinerari i se n’indiquen d’altres de possibles per accedir-hi.

La guia, estructurada per comarques, presenta els cims més emblemàtics de Catalunya, però també d’Andorra i de la Catalunya Nord, i n’indica, de cadascun, l’itinerari, la cartografia, el desnivell, la dificultat i altres característiques.

Recull del llibre : Ramon Solé

Llibre recomanat : Els banys de mar a Catalunya

Fitxa tècnica

Autora : Mercè Tatjer

Pes del producte : 300 g

ISBN-10 : 8472460940

ISBN-13 : 978-8472460942

Tapa tova amb 184 pàgines

Dimensions : 15 x 2 x 23 cm

Editorial : Albertí Editor; N.º 1 edició (10 maig 2012)

Idioma: Català

Preu : 15,20 €

Sinopsi

Saps quan es van obrir els banys Orientals de Barcelona? Quan va néixer la Costa Brava? Com eren els càmpings de Gavà i Viladecans? A quin any s’instal·laren els primers banys de Tarragona? Com sorgí la Costa Daurada?

L’objectiu d’aquest llibre és aproximar-nos al litoral, entre principis del segle XIX i finals del segle XX, per assistir a la seva evolució fins a esdevenir un espai d’oci i de banys de mar. Ens endinsarem en la descoberta dels establiments balnearis i cercarem el com i el perquè de la seva existència, quan la gran majoria han desaparegut a conseqüència de les recents transformacions. Visitarem i reviurem els banys de Sant Sebastià, els de Sant Miquel i els Orientals de Barcelona; els banys Colón i els de Santarromana de Caldetes; les casetes desmuntables de Montgat; els establiments termals de Llavaneres; el balneari Monte Bello d’Arenys de Mar; els de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols; la vila de Roses i la cala Montjoi, com a llocs de referència de la denominada Costa Brava; el complex turístic de la Pineda, entre Gavà i Viladecans; la platja de Castelldefels; el nucli del Garraf, el complex Terramar de Sitges; Vilanova i la Geltrú; el municipi de Calafell, el balneari d’aigües medicinals de Coma-ruga i la platja de Sant Salvador del Vendrell, que contribuïren a configurar el caràcter de la costa de Ponent; la platja del Miracle de Tarragona; Salou i el naixement de la Costa Daurada.

En definitiva, un recorregut a través d’unes instal·lacions que, des de finals del segle XIX, van ser capaces de competir amb les ja existents a la Mediterrània francesa i les costes atlàntica i cantàbrica. El text va acompanyat amb 145 imatges, postals de l’època i fotografies.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Camí de Sant Jaume de Catalunya a Galícia

Bon dia de Sant Esteve per a Totes i Tots

El Camí de Sant Jaume en català, en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques.

És una ruta que recorren els pelegrins procedents d’Espanya i de tota Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l’apòstol Sant Jaume.

Durant tota l’edat mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l’època actual ha tornat a prendre un gran auge.

No hi existeix un únic recorregut, sinó que hi ha moltes rutes d’accés al camí més conegut que és l’anomenat Camí francès de Sant Jaume.

Segons la história, el culte a Sant Jaume a la Hispània romana era desconegut, fins que vers l’any 814 es trobaren les relíquies de l’apòstol

i a partir de llavors, Compostel·la es convertí progressivament en un centre de pelegrinatge reben el seu impuls definitiu durant la primera meitat del segle XII, ajudat en part pel Còdex Calixtí.

Molts dels primers pelegrins procedien de regions d’Europa pioneres en l’aportació de novetats musicals.

Partint alguns del nord, i altres de zones més cèntriques de França, havien passat per llocs de culte com Chartres i Tours, on van poder escoltar les melodies que tot l’Occident cristià considerava el veritable llegat del papa Gregori I.

Poc importava que aquells que venien del nord d’Itàlia i que havien hagut de creuar els Alps i els Pirineus els diguessin que en el seu lloc d’origen, el ritu litúrgic era més antic i venerable que aquest al que ells anomenaven romà.

Tampoc importava molt que una vegada endinsats en territori hispànic i reunits els pelegrins de diferents procedències entorn d’un mateix Camí fessin una parada en algun monestir del camí i allà se’ls parlés, no sense nostàlgia, d’una litúrgia que no feia molt era l’element unificador enfront de les hosts musulmanes que des de feia segles ocupaven bona part del territori hispà.

Després de les edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància.

Per a l’Any Sant Compostel·là de 1993, el govern autònom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només pel pelegrí religiós, i va llançar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures pels pelegrins.

Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí.

Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix l’element religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles.

El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals.

Es passa per Monestirs, ermites, convents, …

rius, pantans i ponts,

i natura,

fonts naturals,

arbres monumentals, boscos de tot tipus

Boscos casi màgics

i camps…

L’actual Camí de Santiago és el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants.

El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO,

i el 2004 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s’ha convertit en símbol de fraternitat, vertebrador d’una consciència europea.

El Camí Català de Sant Jaume té el punt més principal al Santuari de Montserrat, unió dels  camins barceloneses, tarraconenses i gerundenses,

Monestir de Montserrat (Catalunya)

i també dels provinents de França. Des de Montserrat va direcció a Lleida i Saragossa on se uneix al Camino Xacobeo del Ebro.

Us passo el recorregut del camí de Sant Jaume des de la frontera de Girona amb França, Montserrat,  Lleida i fins l’Aragó :

Us animeu a fer la Ruta del Camí de Sant Jaume des de Catalunya fins a Galícia…?

Recull de dades : Viquipèdia

Fotografies : Oriol – Ramon Solé /  Arxiu Rasola

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Avui us presento dos articles

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és l’únic parc nacional de Catalunya.

El paisatge és d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació.

L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista.

Cims que superen els tres mil metres d’alçada, rius, barrancs, cascades i molleres que ens fan sentir, veritablement, al país de l’aigua.

Una gran diversitat d’espècies animals i vegetals, que lluiten per sobreviure en un medi físic rigorós, donen vida a aquest espai natural protegit únic del sud d’Europa.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així ha estat reconegut, garantitzant a més a més la seva protecció i la integració de les infraestructures i les activitats turístiques a la vall.

Per a més informació podeu accedir a :

http://www.catalunya.com/parc-nacional-daiguestortes-i-estany-de-sant-maurici-17-17001-573521?language=ca

Per conèixer Rutes per aquest parc, de 1 o més dies podeu accedir a :

https://www.rutespirineus.cat/rutes/parc-nacional-d-aiguestortes-i-estany-de-sant-maurici

Per accedir al Parc ho podeu fer:

Amb Taxi: Parada de taxi situada a l’entrada del poble d’Espot, durant tot l’any (sempre que les condicions meteorològiques ho permetin).

– Horari d’estiu: de 9.00 h a 19.00 h.

– Resta de l’any de 9.00 h a 17.00h. Pot haver-hi dies en els que l’accés amb transport està tancat.

Contacte: Associació de Taxis d’Espot

Tel. 973 62 41 05 http://www.taxisespot.com (reserves online)

A peu: Amb cotxe particular es pot arribar fins a l’aparcament del Prat de Pierró. A partir d’aquí podeu accedir a peu fins a l’Estany de Sant Maurici 1 h 15’ (3 km aprox.)

En bicicleta: Es pot arribar fins al punt d’informació de Sant Maurici, on hi ha un aparca bicis. Recordeu que cal circular sempre seguint la ruta 12 senyalitzada del Centre BTT Valls d’Àneu.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Casa del Parc

C/ de Sant Maurici, 5

25597 Espot

Tel. 973 62 40 36

Recull de dades :  Generalitat de Catalunya, Valls d’Aneu. Altres

Adaptació del text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Recull d’etiquetes antigues de botelles d’aigua

Avui us presento dos articles

Us he fet un petit recull d’etiquetes antigues de botelles d’aigua mineral i natural de Catalunya :

Agua de Argentona

Agua de Ballot (Argentona)

Agua Malavella

Agua de Rocallaura

Amer Palatin

Agua San Hilario Sacalm

Agua de Xala – Manantial Els Bullidors

Vichy Catalan

Vichy Catalan – Fuente Estrella ( Imatge de les Botelles)

Algunes són de fa mes de cent anys, i curiosament, en totes s’utilitzava l’escrit en castellà.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Per Vacances una ullada a les Fonts de Fora de Catalunya : Calaceite

La vila de Calaceite o Calaceit se troba a 511 m d’altitud, en la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya, en lo qual sobreixen los tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòfol i del Castell. El nucli més antic se formà al voltant de l’antic castell, del qual no queden restes visibles, on se bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla que en lelmateix indret on se trobava l’antiga mesquita.

  • La Font de la Vila, es la mes antiga del municipi, disposa d’abeurador i safareig. Originària del segle XII o XIV, es tracta d’una font d’estil gòtic.
  • La Font de l’ermita de Sant Cristòfol.
  • També, cal destacar la Bassa del Pilar i el seu allargat

 

Text : Viquipedia i propi

Fotografies : Ramon Solé

La Pedra Seca, les construccions a Catalunya – 2ª Part #

Avui us presento dos articles

Des d’aquest Blog, ens hem referit en dos ocasions anteriors a la Pedra Seca, amb els articles titulats :

  • Que són les construccions de Pera Seca ? – 1ª Part.
  • Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès.

La Pedra Seca en molts dels llocs de Catalunya també se la coneix com Pedra en Sec.

Cal tenir en conta, que en la construcció amb pedra seca no es deu utilitzar cap mena d’argamassa, morter o lligam de pasta humida,

les construccions s’aguanten gracies al correcte encaix dels blocs i/o pedres, i el màxim contacte entre les pedres i el seu pes.

Quines són les construccions que es feien servir mes assíduament la Pedra Seca ? :

Generalment era en el mon rural, les principals construccions a mencionar són :

  • Barraques o Cabanyes de pastor, d’agricultor, de vinya.
  • Edificacions en Balmes (Cases, corrals, magatzems…)
  • Murs
  • Fonts naturals
  • Pous d’aigua
  • Recs
  • Pous de Glaç
  • Forns
  • Tines
  • Aljubs

Cal fer menció d’alguna característica en concret, les barraques i les cabanes segueixen les mateixes característiques de construcció, en canvi les edificacions o cases en Balmes, en un principi eren totalment fetes amb Pedra Seca i molt senzilles;

amb el pas del temps, en les mes grans bona part s’afegia l’argamassa i/o morter segons època i lloc, així van ser més solides però utilitzant blocs de pedra i rocs de la zona, i també, introduint fusta feta dels troncs dels arbres.

Amb relació als murs, situats normalment en un desnivell d’una feixa, era per contenir l’erosió del terreny en cas de importants pluges.

Unes pedres sobre sortien al mur de forma escalonada per pujar o baixar d’una feixa a un altre.

La resta de construccions segueixen un mateix patró o estil.

Però, les relacionades amb l’aigua, des de segles de molt en rere, per tant són construccions molt antigues, estan situades en zones de secà,

es molt freqüent trobar construccions de pedra per l’emmagatzematge i la canalització de l’aigua,

així com, parets d’una bassa, recs, pous, fonts, o aljubs.

Les Comarques de Catalunya on podem trobar mes construccions realitzades amb la Pedra Seca i que encara ara estant en bon estat, són :

  • Baix Ebre
  • Baix Segrià
  • Bages
  • Les Garrigues
  • Montsià
  • Priorat
  • Segarra
  • Urgell
  • Vallès Occidental

En definitiva, bona part del territori de Catalunya podem trobar una diversitat de construccions amb major o menor quantitat d’elles.

Us passo l’enllaç de la Web : Observatori del Paisatge, on teniu informació de llibres relacionats amb la Pedra Seca i altres informacions :

http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/bibliografia.php

En l’actualitat este molta cura de la conservació de construccions de Pedra Seca, molt valuós pel Patrimoni Cultural de Catalunya, fent exposicions,

hi ha associacions de voluntaris per la localització i arranjament de construccions de Pedra Seca en el seu municipi, com el cas de Castellar del Vallès,

i altres iniciatives per conservar el Patrimoni de la Pedra Seca.

 

Text  : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé