Un hort diferent : Els Horts al carrer

Avui us presento una manera diferent de gestionar un hort, Els Horts al carrer a Cardedeu.Tot va començar el 6 de maig de 2017 a la plaça Joan Alsina, d’allí en va sortir un grup de voluntaris per tirar endavant  l’Hort al carrer i vam començar a idear les primeres passes del projecte i es va portar a terme en la mateixa plaça Joan Alsina.… Un any després durant la primavera del 2018, es va tornar a fer la plantada, en aquesta ocasió en dos punts diferents de Cardedeu.Es va convocar els vilatans a una presentació del projecte, en el 20è Berenar de Transició el dia 11 de març. D’allí en va sortir un grup de voluntaris per tirar-ho endavant i vam començar a idear les primeres passes del projecte, en aquest cas concretament, un hort comunitari a la plaça Francesc Macià.Es tractava de fer un hort estètic, didàctic i productiu —en aquest ordre de prioritats— que els veïns sentissin seu i on els vianants es sentissin convidats a acostar-se, i es va aconseguir.Us passo informació d’aquest projecte :

https://cardedeuentransicio.wordpress.com/grups-associats/cardedeu-comestible/

Com a altres ciutats de països d’Europa, s’espera que com Cardedeu i Cerdanyola de Vallès, se uneixin aquest projecte pobles i ciutats d’arreu de Catalunya… !

Entitats del projecte

Dades : Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cartells : diferents col·lectius d’aquest projecte

Llibre recomanat : Cicloturisme tranquil per Catalunya

26 itineraris per descobrir el país amb suau cop de pedal

1ª Edició

Dades Generals :

Autor : Rafael Vallbona

Publicat a Cossetània

Preu: 12,10€

Col·lecció: Azimut, núm. 136

ISBN: 978-84-9034-182-7

Nombre de Pàgines: 120

Nombre d’il·lustracions: 83

Mides: 12 x 22,5 cm

Enquadernació: Rústica amb solapes

Data primera edició: Novembre del 2013

 

Informació sobre el Llibre :

Les rutes d’aquest recull són circuits ciclistes on el paisatge, la descoberta o el patrimoni són els valors protagonistes, evitant posar en primer pla les dificultats tècniques que caracteritzen el cicloturisme esportiu.

No trobareu aquí ni grans distàncies, ni dificultats enormes. Cadascuna de les rutes està pensada a partir de la idea de descobrir un territori i posar-lo en valor històric. És així com el ciclisme es fa humanista.

A més, sempre que cal es combina la bicicleta i el transport públic, una mescla idònia per fomentar el turisme sostenible.

2ª Edició

Informació sobre l’Autor : Rafael Vallbona

És escriptor i periodista. Ha publicat molts llibres de tota mena de gèneres i alguns han estat traduïts a diversos idiomes.

La seva passió pel ciclisme l’ha portat a participar en nombroses proves, tant de carretera com de muntanya, i ha fet alguns viatges en bicicleta, dels quals n’ha escrit llibres.

És autor de “VOLTA” A CATALUNYA. UN SEGLE D’ESPORT I PAÍS i XAVI TONDO, EL TRIOMF DE L’OBSTINACIÓ, publicats a Cossetània.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Guia recomanada : RUTES D’AIGUA PER CATALUNYA

20 EXCURSIONS ACCESSIBLES A TOTES LES EDATS

Autor : Ivan Belarre

Editorial ALPINA

Idioma: Català

ISBN: 9788480907484

Preu : 12,00€

Sinopsis :

20 Rutes d’aigua que us permetran gaudir de refrescants bany en tolls i gorgs d’aigua amb tota la família.

Itineraris a diferents castells del territori català, amb l’al·licient de poder-hi arribar fent una excursió, sempre per camins senyalitzats o molt evidents, que no cal tenir molta experiència prèvia en el món de l’excursionisme per poder-los fer.

 

Recull de la Guia : Ramon Solé

El gran Pantà d’Escales i El petit Embassament de Sopeira

Sopeira és un municipi catalanoparlant de l’Aragó, a la comarca administrativa aragonesa de la Ribagorça, inclosa en la comarca natural de la Terreta, a l’Alta Ribagorça. Des del 1970 comprèn l’antic terme independent de Sant Orenç.El poble, que tenia 92 habitants aglomerats i 9 de dispersos el 1991, és a 704 m. alt. És a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost, prop del monestir d’Alaó, que tingué el domini del terme. La seva església és actualment la parroquial del poble.El congost de Sopeira, o Pas Nou, és l’indret on es alça la presa del Pantà d’Escales, construït l’any 1955 amb una capacitat de 152 hm3, una part del qual és dins del seu terme municipal.Va ser construïda per a produir energia hidroelèctrica.Situat al peu de la carretera N-230 i que arriba fins a l’entrada del Pont de Suert, és el més gran i emblemàtic de la comarca.A la paret d’un costat de la presa, hi ha unes escales excavades a la roca, son impressionants.Ofereix una aigua cristal·lina i raconades de roca i aigua ideals per a practicar-hi tot tipus d’esports nàutics i activitats ludicoesportives com la pesca, l’esquí aquàtic i el piragüisme, entre d’altres.L’aigua una vegada que desguassa,  passa a l’Embassament de Sopeira.A l’alçada del poble hi ha l’Embassament de Sopeira, construït l’any 1957, amb una capacitat d’un hm3, i 13 hectàrees de superfície.Dona una aparença de llac, hi ha un bonic embarcador que us donarà ganes de navegar, de pescar, o les dues coses…I si voleu podeu fer nit allí, entre Aragó i Catalunya.

 

Recull de dades : Valquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Les Fonts del casc urbà antic de Vic

Son moltes les fonts d’aigua de xarxa dins del casc urbà antic a la ciutat de Vic.

Us presento les Fonts mes destacades i antigues, per el lloc de situació o carrer :

  • Font del carrer Bisbe Torre Bages
  • Font del carrer Pere Xifré
  • Font de l’Hospital
  • Font del Bisbe Oliva
  • Font de la Plaça del Pes
  • Font de la Plaça del Sants Martirs
  • Font del Pont de Sant Pere
  • Font del Passeig de la Generalitat
  • Font – Sortidor de la Plaça de Jaume Balmes

Cada ciutat o poble en Catalunya, des d’antic i per atendre les necessitats d’aigua de la població, posava en llocs estratègics una o varies fonts, com en el cas d’avui a Vic.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia, Araceli Peix i Ramon Solé

Poema : El Vallès

Sorpresa d’un paisatge canviant

sense a penes notar-ho, com un puzle

fet amb peces semblants unes amb altres.

I res de grandiós, tot casolà;

fins les muntanyes semblen esvaïdes

i les altes -Montseny o Sant Llorenç-

talment com si amb un gest de cortesia

damunt d’elles mateixes s’enretirin

en gradació. Rius, cap de gran.

Paisatge de rieres i de marges

més que no de cascades i d’afraus.

Per ell, més que per cap de Catalunya,

són tan vàlids els mots amb què el retorn

saludava Carner a les nostres terres:

i cada mas ateny en curta rodalia

bosquet i blat i vinya i un marge amb tres

pollancs.

 

Autor : Miquel Arimany Coma

Informació sobre l’Autor , consulteu a :

http://www.escriptors.cat/autors/arimanym/pagina.php?id_sec=4196

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Greu sequera a Catalunya !

Efectivament, a Catalunya des de que vàrem començat l’estiu ha plogut poc o gents arreu. Axó ha fet que el perill d’incendi sigui extrem en casi tot el territori.Si fem una ullada al bosc podem apreciar molt notablement la Sequera que pateix, sobre tot les plantes petites properes a camins o en descampats, les trobareu arrugades, caigudes, seques com si fora palla… fent-se un combustible molt perillós, punt d’arrancada d’un incendi.Si axó, sumem les turmentes seques, mes motiu de perill…!Dins del bosc, també es notable la sequera, hi ha fulles que ha caigut dels arbres fora de temps.Tenim per exemple els plàtans, un mantell de fulles que cobreixen camins, tot semblant que estem a la tardor.Mirem una riera i veiem que esta plena de pedres o sorra, i de fulles…Rius com el Ripoll, rieres i torrents, s’ha sacat, com a molt passa l’aigua per sota la la terra.És fan restriccions amb l’aigua destinada a l’agricultura i conreus…Com no, moltes fonts amb aigua abundant, és veuen disminuir el seu cabal de sortida o deixen de treure’n.Aguanta mes les plantes i el bosc en general pels Pirineus, amb praderes i boscos mes verds.Tindrem de treure algun Sant o Santa, per demanar tal com és feia segles en rere, perquè plogui i amb ganes ?Fins i tot, aquest Sant mira cap a munt, a veure si des de dalt cau aigua d’una vegada !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya

Portada

Us faig transcripció del Llibre Vermell sobre plantes en perill editat l’any 2010, per la Generalitat de Catalunya , que jo crec que és molt interessant :

“ 37 espècies de plantes estan en perill crític d’extinció a Catalunya

En total, unes 200 espècies estan amenaçades a casa nostra, però no són endèmiques, i moltes tenen una distribució mundial àmplia

 El principal factor de risc per a la flora és la destrucció dels seus hàbitats, tant per transformacions extensives del territori com per petites actuacions localitzades i fàcilment evitables

 Gran part de les plantes amenaçades estan protegides legalment gràcies a l’aprovació, fa dos anys, del Decret de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya”

 De les aproximadament 3.600 plantes diferents que hi ha a la flora de Catalunya, 199 estan amenaçades i 126 són endèmiques (exclusives o gairebé, a escala mundial) del país. Aquest és el resultat principal al qual s’ha arribat gràcies als treballs per elaborar el Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya, una obra que es presentarà demà, 15 de desembre re de 2010, a les 19 hores, a la sala d’actes de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, a la Pedrera, a Barcelona.

Els autors d’aquest llibre són Llorenç Sáez, Pere Aymerich i Cèsar Blanché, que han comptat amb l’aportació d’informacions de més de 120 persones i amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Institució Catalana d’Història Natural, de l’Institut Botànic de Barcelona i del Departament de Medi Ambient i Habitatge. La publicació de l’obra, un volum il·lustrat de 800 pàgines que ha estat editat per Edicions Argania, ha estat possible gràcies al finançament de CatalunyaCaixa i de la Fundació Carl Faust de Blanes.

El Llibre Vermell considera com a plantes endèmiques de Catalunya les que existeixen només al nostre territori o bé hi tenen més de la meitat de la seva població mundial. Seguint aquest criteri, la concentració màxima de plantes endèmiques es troba al Pirineu oriental, en especial a l’eix de muntanyes que va des de la serra del Cadí fins al Puigmal. Una altra zona força rica en endemismes és el massís del Port, a les Terres de l’Ebre. La major part de les plantes endèmiques de Catalunya es troben escampades per àrees força grans (d’uns quants milers o centenars de quilòmetres quadrats), són relativament abundants (tenen poblacions de desenes o centenars de milers d’individus) i no estan amenaçades, però no és així en tots els casos. Algunes només es troben en àrees molt limitades, on no resulten especialment rares, com és el cas de Polygala vayredae (exclusiva de la vall del Bac a la Garrotxa), de Saxifraga genesiana (que es troba en comptats llocs del Montseny i les Guilleries), de Saxifraga catalaunica (que viu a Montserrat i Sant Llorenç del Munt) o d’Antirrhinum pertegasii al massís del Port. Altres estan molt localitzades i es consideren més o menys amenaçades, com poden ser Limonium vigoi (coneguda d’alguns saladars del delta de l’Ebre i del Baix Camp), Delphinium bolosii (existent en tres punts de la Noguera i el Priorat), Silene sennenii (que viu només als voltants de Figueres) i Spiraea crenata subsp. parvifolia (que es coneix en un lloc d’Osona i en quatre o cinc de les serres de la Noguera i el Pallars Jussà). Un cas extrem de planta endèmica rara és el de Festuca paucispicula, una gramínia descoberta l’any 1942 a la serra de Cardó (Baix Ebre), que mai més no ha estat retrobada i que s’ha donat per extingida, tot i que darrerament l’observació de plantes semblants als Ports ha revifat l’esperança que aquesta espècie encara persisteixi.

Delphinium montanum, una planta alhora endèmica de Catalunya i catalogada com a amenaçada, que en tot el món només viu en una desena de punts dels Pirineus orientals

Però la gran majoria de les 199 plantes amenaçades a Catalunya no són pas endèmiques, sinó que tenen una distribució mundial àmplia, i sovint fins i tot són abundants més enllà dels nostres límits administratius. Es tracta en general de plantes que aquí es troben al límit de la seva àrea de distribució mundial o que són pròpies d’hàbitats que a escala local són molt rars o han estat destruïts. Aquestes plantes amenaçades es localitzen sobretot a les comarques costaneres (Empordà, delta del Llobregat, litoral del Camp de Tarragona, delta de l’Ebre), en un petit sector de la plana de Lleida, als Ports de Tortosa i en una àrea del Pirineu central a cavall entre el Pallars i l’Aran. Hi ha 17 espècies que es considera que ja s’han extingit, la major part de les quals estaven lligades a aiguamolls i a platges, i 37 espècies més que es considera que estan en perill crític i podrien desaparèixer en poc temps. De fet, algunes d’aquestes potser ja han desaparegut, perquè no han estat vistes des de fa més de quinze anys, com és el cas de l’orquídia Gymnadenia odoratissima, observada fins als anys 1980 en tres punts del Pirineu oriental, o d’Anthericum ramosum, trobada per darrera vegada a la muntanya d’Alinyà (Alt Urgell). Aquestes plantes en situació d’alt risc tenen poblacions molt petites (en alguns casos no se’n coneixen més de 25 individus) o bé estan concentrades en superfícies molt petites, d’uns pocs metres quadrats. La situació és particularment alarmant per a un grup d’espècies d’ambients salins de la plana d’Urgell, que depenen de la conservació de petites taques de terreny sense cultivar i que ja han estat molt alterades, entre altres raons perquè han estat utilitzades com a abocadors. El principal factor de risc per a les plantes amenaçades és la destrucció dels seus hàbitats, tant per transformacions extensives del territori (urbanització al litoral i prelitoral, regadiu a la plana de Ponent) com per petites actuacions localitzades i fàcilment evitables (obertura d’una carretera o pista, creació d’una pedrera o un abocador, etc.).

Gran part de les plantes amenaçades estan protegides legalment gràcies a l’aprovació fa dos anys del Decret 172/2008, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Però cal que la normativa proteccionista es vagi actualitzant, ja que no totes les plantes amenaçades tenen aquesta cobertura legal, incloent-hi algunes en situació molt dolenta com Teucrium campanulatum o Ceratophyllum submersum, la supervivència de les quals depèn del que es faci en dues petites basses situades respectivament al Segrià i a l’Alt Empordà.”

Orchis spitzelii, una orquídia amenaçada que es considera en perill crític. A Catalunya només se’n coneixen menys de 50 individus.

Fins aquí tota la informació sobre el Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya

 

Generalitat de Catalunya  / Departament/s  Territori i Sostenibilitat

Recull de la Informació : Ramon Solé

El Xiprer, un arbre amb significats mil•lenaris !

e-2_01_01Efectivament,  el xiprer és un arbre amb molta simbologia, anem a explicar quines son :

Si ens remuntem a l’època dels grecs, ja el consideraven un símbol de la bellesa femenina, i també amb connotacions mortuòries.c2n7198_01_01Podria ser que com és un arbre que sempre està verd i es en general majestuós i apuntant al cel, fet que ajudava les ànimes dels morts a elevar-se en aquesta direcció.ca-1_01_01Per això, en els cementeris en podem trobar de Xiprers, tant en l’entrada com repartits dintre el recinte.  Una explicació seria, que s’hi posant per donar la benvinguda als morts que van ha ser enterrats i que entren en una altra vida després de la mort.c2_01_01La mitologia diu que segons Teofrast el xiprer comú estava consagrat a Hades, el déu de la mort.  Horaci,  indicava que des d’antic s’enterraven els morts amb una branca de Xiprer i s’embolcallava el cos amb les seves fulles. I Plini, comenta que una branca de Xiprer penjada a la porta d’una casa era un signe fúnebre.fam01451_01_01Fora del cementiri, se li donen moltes altres simbologies  el Xiprer :

En alguns llocs del mon, el xiprer és un arbre que es considera sagrat per nombrosos pobles, per la seva llargada i verdor persistent, es diu : ” l’arbre de la vida “, tot el contrari que hem vist fins ara…e3_01_01El Xiprer simbolitza hospitalitat. Diuen que el nombre de xiprers plantats a l’entrada d’una casa també té el seu significat:

  • Un sol Xiprer , vol significar allà donaran al viatger de beure.cam01421_01_01
  • Dos Xiprers, que hi haurà menjar per ell i pel cavallca2_01_01
  • i Tres Xiprers, tot l’anterior i que també s’hi pot quedar a dormir durant uns dies o us poden donar feina.dscn6972_01_01Altres versions o curiositats :
  • Ens diuen que el nombre de xiprers que hi ha a l’entrada d’una casa, indica el nombre d’hostes que la casa pot acollir.
  • A l’època de les guerres carlines era un símbol de pau, i que a les cases on s’hi plantava un Xiprer, no hi entraven a fer ningú el mal.dscn6893_01_01
  • Curiosament en segles enrere, a cases o masies molt aïllades si hi havia un Xiprer plantat a l’entrada significava que en aquella casa s’hi practicava la prostitució.
  • A la província italiana de la Toscana , és habitual veure fileres de xiprers seguint els camins que condueixen a les masies. Aquí en Catalunya es mes corrent que siguin plàtans.entrada_01_01
  • També, el Xiprer el trobarem en molts dels Santuaris, Ermites i Castells d’arreu de Catalunya.e4_01_01

Per a conèixer mes sobre aquest arbre, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Xiprer

e-1_01_01Be, quan estigueu al costat d’un Xiprer, recordeu tot el que us he explicat, i … a lo millor si trobeu una filera de xiprers, teniu la sort de quedar-vos de vacances en una masia…!

 

Recull de dades, text i fotografies : Ramon Solé

Poema : La Nit de Sant Joan – L’aufàbrega

zgb_01Aquesta mata olorosa

de la nit de Sant Joan

llença flaire, silenciosa,

entremig de la bravada

de la nit incendiada

per tants focs que es van alçant.

 

Entremig dels núvols roigs,

el cel blau i les estrelles;

entremig dels crits de goig,

remoreig de fontanelles,

i entre el baf esbojarrant,

una flaire es va escampant

fresca, suau i candorosa:

les aufàbregues la fan:

són les mates oloroses

de la nit de Sant Joan.

 

Donzelles enamorades

d’un nuvi esdevenidor,

escabellen les aufàbregues

perquè facin més olor.

 

L’aufàbrega escabellada

és un encenser violent

que llançant la flaire enlaire

augmenta l’encantament.

 

Quina olor més fresca i forta,

ara que els focs ja se’n van!

Sant Joan, obriu la porta

perfumada de Llevant!

 

I en el matí d’aures blanes

l’aufàbrega trobarà

altres aromes germanes

que la nit fan oblidar.

Autor : Joan Maragall, 1897

lllll

El Foc

Per a mes informació de l’Autor , podeu  consultar a :

http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2069

La Coca

La Coca

Cançó de La Nit de Sant Joan, per Jaume Sisa :

https://www.youtube.com/watch?v=lsWVX27nZPg

 

Recull de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé