Llibre recomanat : Els banys de mar a Catalunya

Fitxa tècnica

Autora : Mercè Tatjer

Pes del producte : 300 g

ISBN-10 : 8472460940

ISBN-13 : 978-8472460942

Tapa tova amb 184 pàgines

Dimensions : 15 x 2 x 23 cm

Editorial : Albertí Editor; N.º 1 edició (10 maig 2012)

Idioma: Català

Preu : 15,20 €

Sinopsi

Saps quan es van obrir els banys Orientals de Barcelona? Quan va néixer la Costa Brava? Com eren els càmpings de Gavà i Viladecans? A quin any s’instal·laren els primers banys de Tarragona? Com sorgí la Costa Daurada?

L’objectiu d’aquest llibre és aproximar-nos al litoral, entre principis del segle XIX i finals del segle XX, per assistir a la seva evolució fins a esdevenir un espai d’oci i de banys de mar. Ens endinsarem en la descoberta dels establiments balnearis i cercarem el com i el perquè de la seva existència, quan la gran majoria han desaparegut a conseqüència de les recents transformacions. Visitarem i reviurem els banys de Sant Sebastià, els de Sant Miquel i els Orientals de Barcelona; els banys Colón i els de Santarromana de Caldetes; les casetes desmuntables de Montgat; els establiments termals de Llavaneres; el balneari Monte Bello d’Arenys de Mar; els de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols; la vila de Roses i la cala Montjoi, com a llocs de referència de la denominada Costa Brava; el complex turístic de la Pineda, entre Gavà i Viladecans; la platja de Castelldefels; el nucli del Garraf, el complex Terramar de Sitges; Vilanova i la Geltrú; el municipi de Calafell, el balneari d’aigües medicinals de Coma-ruga i la platja de Sant Salvador del Vendrell, que contribuïren a configurar el caràcter de la costa de Ponent; la platja del Miracle de Tarragona; Salou i el naixement de la Costa Daurada.

En definitiva, un recorregut a través d’unes instal·lacions que, des de finals del segle XIX, van ser capaces de competir amb les ja existents a la Mediterrània francesa i les costes atlàntica i cantàbrica. El text va acompanyat amb 145 imatges, postals de l’època i fotografies.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Camí de Sant Jaume de Catalunya a Galícia

Bon dia de Sant Esteve per a Totes i Tots

El Camí de Sant Jaume en català, en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques.

És una ruta que recorren els pelegrins procedents d’Espanya i de tota Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l’apòstol Sant Jaume.

Durant tota l’edat mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l’època actual ha tornat a prendre un gran auge.

No hi existeix un únic recorregut, sinó que hi ha moltes rutes d’accés al camí més conegut que és l’anomenat Camí francès de Sant Jaume.

Segons la história, el culte a Sant Jaume a la Hispània romana era desconegut, fins que vers l’any 814 es trobaren les relíquies de l’apòstol

i a partir de llavors, Compostel·la es convertí progressivament en un centre de pelegrinatge reben el seu impuls definitiu durant la primera meitat del segle XII, ajudat en part pel Còdex Calixtí.

Molts dels primers pelegrins procedien de regions d’Europa pioneres en l’aportació de novetats musicals.

Partint alguns del nord, i altres de zones més cèntriques de França, havien passat per llocs de culte com Chartres i Tours, on van poder escoltar les melodies que tot l’Occident cristià considerava el veritable llegat del papa Gregori I.

Poc importava que aquells que venien del nord d’Itàlia i que havien hagut de creuar els Alps i els Pirineus els diguessin que en el seu lloc d’origen, el ritu litúrgic era més antic i venerable que aquest al que ells anomenaven romà.

Tampoc importava molt que una vegada endinsats en territori hispànic i reunits els pelegrins de diferents procedències entorn d’un mateix Camí fessin una parada en algun monestir del camí i allà se’ls parlés, no sense nostàlgia, d’una litúrgia que no feia molt era l’element unificador enfront de les hosts musulmanes que des de feia segles ocupaven bona part del territori hispà.

Després de les edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància.

Per a l’Any Sant Compostel·là de 1993, el govern autònom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només pel pelegrí religiós, i va llançar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures pels pelegrins.

Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí.

Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix l’element religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles.

El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals.

Es passa per Monestirs, ermites, convents, …

rius, pantans i ponts,

i natura,

fonts naturals,

arbres monumentals, boscos de tot tipus

Boscos casi màgics

i camps…

L’actual Camí de Santiago és el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants.

El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO,

i el 2004 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s’ha convertit en símbol de fraternitat, vertebrador d’una consciència europea.

El Camí Català de Sant Jaume té el punt més principal al Santuari de Montserrat, unió dels  camins barceloneses, tarraconenses i gerundenses,

Monestir de Montserrat (Catalunya)

i també dels provinents de França. Des de Montserrat va direcció a Lleida i Saragossa on se uneix al Camino Xacobeo del Ebro.

Us passo el recorregut del camí de Sant Jaume des de la frontera de Girona amb França, Montserrat,  Lleida i fins l’Aragó :

Us animeu a fer la Ruta del Camí de Sant Jaume des de Catalunya fins a Galícia…?

Recull de dades : Viquipèdia

Fotografies : Oriol – Ramon Solé /  Arxiu Rasola

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Avui us presento dos articles

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és l’únic parc nacional de Catalunya.

El paisatge és d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació.

L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista.

Cims que superen els tres mil metres d’alçada, rius, barrancs, cascades i molleres que ens fan sentir, veritablement, al país de l’aigua.

Una gran diversitat d’espècies animals i vegetals, que lluiten per sobreviure en un medi físic rigorós, donen vida a aquest espai natural protegit únic del sud d’Europa.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així ha estat reconegut, garantitzant a més a més la seva protecció i la integració de les infraestructures i les activitats turístiques a la vall.

Per a més informació podeu accedir a :

http://www.catalunya.com/parc-nacional-daiguestortes-i-estany-de-sant-maurici-17-17001-573521?language=ca

Per conèixer Rutes per aquest parc, de 1 o més dies podeu accedir a :

https://www.rutespirineus.cat/rutes/parc-nacional-d-aiguestortes-i-estany-de-sant-maurici

Per accedir al Parc ho podeu fer:

Amb Taxi: Parada de taxi situada a l’entrada del poble d’Espot, durant tot l’any (sempre que les condicions meteorològiques ho permetin).

– Horari d’estiu: de 9.00 h a 19.00 h.

– Resta de l’any de 9.00 h a 17.00h. Pot haver-hi dies en els que l’accés amb transport està tancat.

Contacte: Associació de Taxis d’Espot

Tel. 973 62 41 05 http://www.taxisespot.com (reserves online)

A peu: Amb cotxe particular es pot arribar fins a l’aparcament del Prat de Pierró. A partir d’aquí podeu accedir a peu fins a l’Estany de Sant Maurici 1 h 15’ (3 km aprox.)

En bicicleta: Es pot arribar fins al punt d’informació de Sant Maurici, on hi ha un aparca bicis. Recordeu que cal circular sempre seguint la ruta 12 senyalitzada del Centre BTT Valls d’Àneu.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Casa del Parc

C/ de Sant Maurici, 5

25597 Espot

Tel. 973 62 40 36

Recull de dades :  Generalitat de Catalunya, Valls d’Aneu. Altres

Adaptació del text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Recull d’etiquetes antigues de botelles d’aigua

Avui us presento dos articles

Us he fet un petit recull d’etiquetes antigues de botelles d’aigua mineral i natural de Catalunya :

Agua de Argentona

Agua de Ballot (Argentona)

Agua Malavella

Agua de Rocallaura

Amer Palatin

Agua San Hilario Sacalm

Agua de Xala – Manantial Els Bullidors

Vichy Catalan

Vichy Catalan – Fuente Estrella ( Imatge de les Botelles)

Algunes són de fa mes de cent anys, i curiosament, en totes s’utilitzava l’escrit en castellà.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Per Vacances una ullada a les Fonts de Fora de Catalunya : Calaceite

La vila de Calaceite o Calaceit se troba a 511 m d’altitud, en la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya, en lo qual sobreixen los tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòfol i del Castell. El nucli més antic se formà al voltant de l’antic castell, del qual no queden restes visibles, on se bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla que en lelmateix indret on se trobava l’antiga mesquita.

  • La Font de la Vila, es la mes antiga del municipi, disposa d’abeurador i safareig. Originària del segle XII o XIV, es tracta d’una font d’estil gòtic.
  • La Font de l’ermita de Sant Cristòfol.
  • També, cal destacar la Bassa del Pilar i el seu allargat

 

Text : Viquipedia i propi

Fotografies : Ramon Solé

La Pedra Seca, les construccions a Catalunya – 2ª Part #

Avui us presento dos articles

Des d’aquest Blog, ens hem referit en dos ocasions anteriors a la Pedra Seca, amb els articles titulats :

  • Que són les construccions de Pera Seca ? – 1ª Part.
  • Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès.

La Pedra Seca en molts dels llocs de Catalunya també se la coneix com Pedra en Sec.

Cal tenir en conta, que en la construcció amb pedra seca no es deu utilitzar cap mena d’argamassa, morter o lligam de pasta humida,

les construccions s’aguanten gracies al correcte encaix dels blocs i/o pedres, i el màxim contacte entre les pedres i el seu pes.

Quines són les construccions que es feien servir mes assíduament la Pedra Seca ? :

Generalment era en el mon rural, les principals construccions a mencionar són :

  • Barraques o Cabanyes de pastor, d’agricultor, de vinya.
  • Edificacions en Balmes (Cases, corrals, magatzems…)
  • Murs
  • Fonts naturals
  • Pous d’aigua
  • Recs
  • Pous de Glaç
  • Forns
  • Tines
  • Aljubs

Cal fer menció d’alguna característica en concret, les barraques i les cabanes segueixen les mateixes característiques de construcció, en canvi les edificacions o cases en Balmes, en un principi eren totalment fetes amb Pedra Seca i molt senzilles;

amb el pas del temps, en les mes grans bona part s’afegia l’argamassa i/o morter segons època i lloc, així van ser més solides però utilitzant blocs de pedra i rocs de la zona, i també, introduint fusta feta dels troncs dels arbres.

Amb relació als murs, situats normalment en un desnivell d’una feixa, era per contenir l’erosió del terreny en cas de importants pluges.

Unes pedres sobre sortien al mur de forma escalonada per pujar o baixar d’una feixa a un altre.

La resta de construccions segueixen un mateix patró o estil.

Però, les relacionades amb l’aigua, des de segles de molt en rere, per tant són construccions molt antigues, estan situades en zones de secà,

es molt freqüent trobar construccions de pedra per l’emmagatzematge i la canalització de l’aigua,

així com, parets d’una bassa, recs, pous, fonts, o aljubs.

Les Comarques de Catalunya on podem trobar mes construccions realitzades amb la Pedra Seca i que encara ara estant en bon estat, són :

  • Baix Ebre
  • Baix Segrià
  • Bages
  • Les Garrigues
  • Montsià
  • Priorat
  • Segarra
  • Urgell
  • Vallès Occidental

En definitiva, bona part del territori de Catalunya podem trobar una diversitat de construccions amb major o menor quantitat d’elles.

Us passo l’enllaç de la Web : Observatori del Paisatge, on teniu informació de llibres relacionats amb la Pedra Seca i altres informacions :

http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/bibliografia.php

En l’actualitat este molta cura de la conservació de construccions de Pedra Seca, molt valuós pel Patrimoni Cultural de Catalunya, fent exposicions,

hi ha associacions de voluntaris per la localització i arranjament de construccions de Pedra Seca en el seu municipi, com el cas de Castellar del Vallès,

i altres iniciatives per conservar el Patrimoni de la Pedra Seca.

 

Text  : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Llibre Recomanat : Arbres remarcables de Catalunya – 100 ombres colossals

Avui us presento tres articles 

Dades Tècniques :

Autors : Martí Boada Juncà i Arnau Boada Puchol

il·lustrador : Montserrat Sánchez

248 pagines

Editor: BRAU EDICIONS S L; Edició: 1 (28 de gener de 2011)

Idioma: Català

ISBN-10: 8496905535

ISBN-13: 978-8496905535

Preu  : 34,00€

 

Dades del Llibre

En aquesta obra trobareu els arbres més remarcables del territori català.

Tots ells destaquen per la seva bellesa, grandària, longevitat o per la seva història cultural.

L’obra ens convida a conèixer i gaudir d’un dels aspectes més desconeguts del nostre patrimoni.

De cada arbre es descriuen les característiques ecològiques, morfològiques, l’estat sanitari i els valors socials, així com el motiu de la singularitat i l’entorn en el que està situat l’exemplar.

Cada fitxa està acompanyada de diverses fotografies, una de general i altres de detalls de la capçada, el tronc, etc.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Ahir va esclatar la noticia : “Ja han arribat les Orenetes a Catalunya”

Amb aquest, avui teniu tres articles !

Tal com us dic i també, s’ha fet ressò els medis informatius tant locals com a altres mes institucionals, de premsa, radio i TV. des de fa uns dies :

“Ja han arribat les Orenetes a Catalunya”

Avui i a pesar del fort vent que en moltes comarques tenim, mireu si les veieu i de quina espècie són…

Us passo un quadre on les podeu identificar i de l’enllaç “Projecta Orenetes” on veureu mes informació :

https://www.orenetes.cat/especie/

L’oreneta comuna o vulgar són uns ocells gregaris, això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per a traslladar-se d’un lloc a un altre en l’època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d’exemplars.

Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l’abril o el maig, i retorna cap a l’Àfrica al setembre.

Es una bona noticia, que al final ja comencin a arribar les colònies d’orenetes a establir-se a Catalunya… senyal que el bon temps s’aproxima…!

 

Recull de dades : Viquipèdia i Projecta Orenetes.

Adaptació al Text : Ramon Solé – Assessorament i Fotografies : Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Els riu de Catalunya mes importants

Com cada divendres us presento dos articles !

riu Ter – Manlleu

Els rius de Catalunya que aboquen al mar mediterrani son curts, de poc cabal i de règim irregular,

riu Freses

axó no vol dir que amb grans pluges o molts dies seguits plovent fort, pot fer creixa el seu cabal i en algun cas pugui desbordar-se.

riu Anoia – Martorell

Tal com va passa el mes d’Octubre de 2019 amb riu El Francolí, que va multiplicar per gairebé 10 el cabal de l’Ebre a Tortosa.

riu Cardener

Us passo la llista de Rius que tenen tot o part del seu recorregut a Catalunya :

  • Segre
  • Francolí
  • Noguera Pallaresa
  • Anoia
  • Noguera Ribagorçana
  • Besòs
  • Llobregat
  • Tordera
  • Cardener
  • Ebre ( neix a Reinosa)
  • Ter
  • Foix
  • Fluvià
  • Gaià
  • Muga
  • La Garona ( desemboca a l’Atlàntic)

riu Ripoll

Per una mes detallada informació sobre els seus afluents, siguin rius, rieres i torrents destacats,  podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_rius_de_Catalunya

riu Congost

Us passo la classificació dels rius segons el cabal d’aigua, dades extretes de la Jornada tècnica sobre sistemes fluvials temporals a Catalunya, del 16 de novembre de 2017. Tortosa, – Autors : Clara Sierra i Carolina Solà. De l’Agencia Catalana de l’Aigua – Generalitat de Catalunya :

Rius temporals o estacionals :

Són cursos fluvials que, en règim natural, present en una marcada estacionalitat, caracteritzada per presentar baixos cabals o per romandre secs a l’estiu, amb un flux d’aigua com a mínim d’un període mitja de 200 dies a l’any.

Rius intermitents:

Són cursos fluvials que, en règim natural, presenten una elevada temporalitat, fluint aigua durant un període mitjà comprès entre 100 i 300 dies a l’any.

Rius efímers:

Són cursos fluvials que, en règim natural, només flueix aigua superficialment de manera esporàdica en episodis de tempesta, durant un període mitja inferior a100 dies a l’any.

riu Ter

En quan a la qualitat de l’aigua del nostres rius, a millorar moltíssim en els últims anys.

riu Llobregat – Gironella

 

 

Font de la informació: Agencia Catalana de l’Aigua, Viquipèdia i altres

Fotografies : Ramon Solé- Arxiu Rasola

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Els Parcs Naturals de Catalunya

Com cada divendres us presento dos articles !

Els Parcs Naturals són espais naturals marítims o terrestres que gaudeixen d’una especial protecció legal davant l’acció humana.

Aiguamolls de l’Empordá

A diferència d’altres modalitats d’espais naturals protegits (parcs nacionals, reserves naturals, etc.) els territoris declarats com a parcs naturals,

Montseny

ot i conservar uns valors naturals molt rellevants, presenten sovint un alt nivell d’humanització.

Montserrat

Així, en el cas de Catalunya, els parcs naturals es defineixen com espais amb valors naturals qualificats, l’objectiu dels quals és compatibilitzar-ne la protecció i conservació amb l’aprofitament ordenat dels recursos i l’activitat dels habitants.

Sant Llorens del munt i l'obac

Llorens del munt i l’obac

Us passo la relació dels Parcs Naturals de Catalunya segons la cronologia de l’any de declaració dels espais naturals :

  • 1955 Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  • 1982 Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
  • 1982 Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca
  • 1983 Parc Natural del Cadí-Moixeró
  • 1983 Parc Natural del Delta de l’Ebre
  • 1983 Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
  • 1984 Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet
  • 1986 Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera
  • 1987 Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
  • 1987 Parc Natural del Montseny
  • 1987 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
  • 1987 Reserves Naturals del Delta del Llobregat
  • 1998 Parc Natural de Cap de Creus
  • 2001 Parc Natural dels Ports
  • 2002 Parc Natural de la Serra de Montsant
  • 2003 Paratge Natural d’Interès Nacional de Pinya de Rosa
  • 2003 Parc Natural de l’Alt Pirineu
  • 2010 Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
  • 2010 Parc Natural de Collserola
  • 2015 Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

La Garrotxa

Categoria i situació dels Parcs a Catalunya :

http://www.xtec.cat/~gbermell/meteoeduca/sort_esp/parcs_catal.htm#nacionals

Aquí trobareu una sèrie de consells i recomanacions generals que heu de tenir en compte quan visiteu un espai natural protegit :

  • Només es pot circular amb vehicles motoritzats en carreteres i pistes autoritzades.
  • La circulació fora de pistes és totalment prohibida.
  • Cal evitar sorolls i velocitats excessives
  • Prohibit apartar-se dels itineraris pedestres
  • Recordeu que el senderisme és la millor manera de conèixer el patrimoni dels parcs naturals. Procureu caminar sempre per pistes senyalitzades.
  • Prohibit encendre foc
  • És totalment prohibit encendre-hi foc.
  • Prohibit recolectar plantes
  • Cal que respecteu la flora i que no arrenqueu cap planta ni vegetal.
  • Respecteu la fauna
  • Cal que respecteu la fauna i els seus hàbitats.
  • Gaudiu-ne amb la seva observació.
  • És prohibit capturar o molestar els animals, fora de les espècies cinegètiques en els llocs autoritzats i amb els permisos oportuns.
  • Prohibit recollir roques o minerals
  • No recolliu roques ni cap tipus de mineral. També són patrimoni protegit.
  • Respectu la propietat privada
  • Respecteu la propietat privada. No passeu per damunt dels camps de conreu ni malmeteu els cultius.
  • Cal dur els animals de companyia lligats
  • Cal que dueu els vostres animals de companyia lligats.
  • Evitar fer sorolls innecessaris
  • Eviteu fer sorolls innecessaris que puguin destorbar la tranquil·litat dels espais i afectar la fauna salvatge.
  • Prohibit llençar escombraries
  • Endueu-vos les deixalles i dipositeu-les als contenidors adients. No embruteu el paisatge del qual tots gaudim.
  • Prohibit acampar
  • Recordeu que l’acampada lliure és prohibida. Informeu-vos de les condicions establertes a cada espai.
  • Prohibit apartar-se dels itineraris pedestres
  • Respecteu els senyals informatius i la resta d’infraestructures dels parcs.
  • Un guia és la millor manera de descobrir els parcs
  • Tingueu present que en tot moment heu d’atendre les indicacions dels agents rurals i del personal dels parcs i paratges naturals.

    Collserola – La Floresta-Sant Cugat

A partir d’aquí podeu gaudir tranquil·lament dels Parcs Naturals i participar de les activitats que mensualment s’organitzen !

 

Font de la informació: Viquipèdia i altres

Fotografies : Ramon Solé