Avui coneixerem : La Font de la Rambla Nova de Tarragona

Com moltes Rambles arreu dels municipis de Catalunya, hi ha una font que destaca, en el cas de la ciutat de Tarragona esta en la Rambla Nova.

Es metal-lica, amb dos aixetes, que donen l’aigua de xarxa pública a unes piques arrodonides  i  en relleu al seu conjunt amb diferents imatges esculpides.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Rosa Costa

Tornarem a Núria !

Estació del Cremallera de Núria, 2006. A Núria només s’accedeix a peu o en Cremallera.

Núria és un lloc emblemàtic de Catalunya, tothom que hi ha anat, hi vol tornar i qui no ho ha fet encara, té el desig de veure-ho amb els seus propis ulls.

Núria és un lloc per mirar i per respirar a fons.

Part del santuari, l’ermita de San Gil i el llac artificial de Núria des del Pic de l’Àliga.

Respirar a fons és el que hem trobat a faltar els que hem estat confinats a ciutat i no hem pogut més que repassar les nostres fotos i records.

Els meus records més recents són de l’alberg de la Generalitat “Pic d’Àliga” on vam fer un parell d’estades familiars i compartides amb amigues i amics.


L’Alberg “Pic d’Àliga” duu el mateix nom de la muntanya en la que es troba.

Un parell de caps de setmana llargs, tots dos amb temps plujós i fred, però plens de bons records: xerrades en bona companyia, jocs amb la canalla, vistes de les que, sense allunyar-nos massa, podíem gaudir, passejades amb pluja o núvols i el respirar a fons. Al matí fèiem Chi-Kung a l’esplanada de darrera l’alberg.

Una tarda, passejant, vam veure una vaca parint, vam quedar tan absorts que ningú va fer la foto. Els millors moments de la vida són aquests que hem gaudit amb tots els nostres sentits.

Passejada després de la pluja.
Part posterior de l’alberg. Al costat: les instal·lacions del telecabina Coma del Clot que puja a l’alberg Pic de l’Àliga

Els records, una mica més llunyans, de les excursions que fèiem de joves, l’esforç per arribar, sempre amb el goig de les vistes i del respirar. Pedres i pujades que després, ja esgotada, es tornaven baixades que feien patir els genolls. L’aigua freda on em mullava els peus.

Els pics que voltegen Núria es coneixen com “l’olla de Núria”.

Uns records una mica confusos del viatge a Núria d’adolescent amb els pares i la meva millor amiga del moment. La primera impressió del Cremallera que pujava vertical entre roques, muntanyes i rieres, el riure permanent dels quinze anys.

La visita al museu, l’olla i la campana on les dones demanen fertilitat, novament les rialles amagant la por a tot allò desconegut que ens havia de passar.

Una dona demanant fertilitat. Postal antiga.

Mai m’ha agradat la estètica de la església actual. Tot el santuari en conjunt sembla una instal·lació militar –ho va ser en certs moments de la història-. Ja de joveneta em tirava el romànic i tot el que era o semblava ser antic, com l’ermita de Sant Gil. La bellesa es troba en allò que se’ns mostra fràgil i senzill.

Ermita i font de Sant Gil Postal antiga.

Tenia un altre record amagat en algun racó de la consciència, devia ser als tretze o catorze anys, només vam fer una estada de nit, fèiem una ruta amb l’esplai i ens allotjàrem a la part dels excursionistes més pobres.

Tots els vàters estaven obturats. Una situació horrible amb la que de vegades he somniat, que vaig mig recordar llegint l’Assaig sobre la ceguera de Saramago i que ara, mirant les fotos de Núria he aconseguit situar.

Em ve la imatge d’una noia d’un barri obrer de les perifèries de Barcelona que, portada d’excursió sense saber massa bé on, mirava per unes finestres, amb una mica d’enveja, els que dormien a l’hotel i esmorzaven calent.

No ens van deixar colar als seus lavabos, érem pàries. Era el temps en que l’Opus Dei venia estampetes i altres objectes clericals, un temps en que, ara s’ha sabut del cert, es volia fer amb el complex.

L’església del santuari (1960), respon a una estética que se’ns fa estranya. Foto: Ramon Solé

Amb aquests records que entre llums i ombres s’han fet una mica més clars, espero tornar a Núria.

M’enduré la nena aclaparada per un món hostil, l’adolescent amb moltes ganes de viure malgrat les amenaces ambientals, la jove que gaudia amb la Natura tant com amb l’amistat, la mare de família que va saber trobar bons moments entre la duresa de compaginar les feines de les cures amb el treball fora de casa. Me la enduré amb els records i amb la història que ara conec una mica millor.

Esglèsia antiga enderrocada al 1911.
Façana neogòtica amagada per l’actual. Postal antiga.

Me’n duré aquesta que vaig ser i la deixaré als peus d’alguna font, perquè la deessa de la mare vida no rau als objectes fabricats pels homes, sinó a la terra i al fang, a la fusta del noguer amb la que, segons la llegenda, Sant Gil va fer la primera talla de la marededéu, als rituals ancestrals per demanar fertilitat, als aplecs de pastors i peregrins que menjaven la sopa dels monjos fent fila pobres i rics per igual.

M’acomiadaré de tot el viscut, somniat o imaginat i tornaré a ser. 

Text i Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, l’Hospitalet, 30-abril-2021

A qui gaudeix i procura bellesa, sense amagar la realitat ni oblidar les necessitats

Fem una ullada fora de Catalunya: Font de l’Arquet de Ribesalbes de Castelló de la Plana.

La Font de l’Arquet es troba a pocs metres de l’embassament del Sitjar, que recull aigües del riu Millars, en Ribesalbes de Castelló de la Plana.

Font d’aigua generalment abundant amb un lloc agradable per fer un àpat.

Podeu accedir al Video de la font:   https://youtu.be/xwB_TqzzQ6E

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Jordi Mig

Arbres : Dos arbres monumentals de fora de Catalunya

Avui us presento dos arbres destacats de Castelló.

  • El Rebollo de Cortes
  • L’Alzina Monumental  en la Fuente de Chirivilla en Zucaina

Text i Fotografies : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Llibre Recomanat : 1001 Curiositats del Parcs Naturals de Muntanya de Catalunya. Descobriu les seves Històries i Anècdotes i les millors excursions a fer

Ficha técnica

Nº de páginas: 320

Editorial: L ARCA

Idioma: CATALÁN

Encuadernación: Tapa dura

ISBN: 9788494928673

Año de edición: 2019

Plaza de edición: ES

Resumen

Aquest llibre pretén donar una àmplia visió dels parcs pirinencs i els parcs de les serralades prelitorals de Catalunya.

De cada parc es descriuen els millors paisatges i les característiques del relleu, a més de la fauna i la flora que contenen, el patrimoni monumental i la influencia humana.

A més, l’autor suggereix un itinerari a peu de cada parc, generalment apte per a tothom, amb la finalitat de conèixer el parc i poder gaudir de tota la seva essència, que és la natura mateixa.

Tot plegat, acompanyat d’un munt de curiositats diverses, estranyes, divertides, culturals o científiques que ajuden a comprendre cadascun d’aquests indrets.

Recull del llibre : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes : La contaminació de les Fonts Naturals d’aigua a Catalunya

Des de fa anys sabem, per les analítiques periòdiques que es fan, ens indiquen que moltes fonts naturals d’aigua d’arreu de Catalunya no son potables, perquè presenten nivells de contaminació alts o molt alts.

La contaminació de l’aigua és la contaminació dels cossos d’aigua, generalment com a conseqüència d’activitats humanes.

Les masses d’aigua inclouen, per exemple, llacs, rius, oceans, aqüífers i aigües subterrànies (fonts naturals).

La contaminació de l’aigua resulta quan s’introdueixen contaminants al medi natural.

Així es distingeix la contaminació segons sigui calorífica, física, química o biològica que afecta l’aigua dolça o salada a la natura.

És a dir, és la modificació de les característiques d’unes aigües donades de manera que es provoqui una alteració mesurable d’aquestes, en especial si això comporta un perill de canvi a l’ecosistema al qual pertany o de salut a l’home o d’altres espècies.

Les causes principals de la contaminació de l’aigua dolça a la Terra pot provenir d’orígens diferents:

Domèstic: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar,etc. Els residus humans i d’origen animal, quan es barregen amb l’aigua, originen les aigües residuals o fecals. Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen, abans d’abocar-les als rius o a la mar.

Agrícola i ramader: aigües contaminades pels adobs i pesticides i per les deposicions i els purins dels animals de les granjes (vegeu també: zona vulnerable).

Industrial: aigües alterades per residus d’origen diferent, com els residus metàl·lics pesants (mercuri, plom, etc.).

Un tipus molt marcat de contaminació tèrmica industrial de l’aigua és la utilització d’aquesta com a refrigerant en centrals tèrmiques de producció d’energia elèctrica.

Els efectes que pot produir la contaminació d’aigües poden ser els següents:

Efectes físics: com la pudor, canvi de color, enterboliment, fermentació, canvi de temperatura.

Efectes químics: com la disminució de la concentració necessària d’oxigen per a la vida aquàtica.

Efectes biològics: com la mort de plantes i animals o com la generació de malalties per a les persones.

Aquí teniu un article :

https://www.elsetembre.cat/noticia/668/estat/fonts/osona/llucanes/caiguda/lliure

Us passo la Web del Grup de Defensa del Ter (GDT) , són una associació ecologista formada per ciutadans compromesos que estimem el Ter, la vida i el medi natural, en la Web trobareu notícies vinculades a la recuperació de les fonts i a la denúncia per la contaminació de l’aigua per nitrats :

https://www.gdter.org/category/fonts/

Podrem confiar que surti pura l’aigua de les fonts naturals de Catalunya algun dia?

Recull de dades : Viquipèdia, Grup de Defensa del Ter i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : 100 Cims- El projecte més popular d’ascensions a les 308 muntanyes escollides de Catalunya

Fitxa Técnica

Fermí Azcona Vilatobà (Autor)

Constantí Torres Bosch (Autor)

Joan Maria Vives Teixidó (Autor)

COSSETANIA EDICIONS

AÑO DE EDICIÓN: 2018

ISBN: 978-84-9034-796-6

EAN: 9788490347966

PÁGINAS: 396

COLECCIÓN: (CAT).AZIMUT TURISME

ALTO: 225ANCHO:

120IDIOMA: CATALAN

Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat

Preu : 21,75 €

Sinopsis

Aquesta guia ofereix tot un seguit d’itineraris pels 308 cims que conformen actualment el catàleg dels 100 Cims de Catalunya. Es tracta de diferents muntanyes representatives de totes les comarques catalanes, que s’han escollit per les seves possibilitats panoràmiques, pel seu interès excursionista i per la seva importància geogràfica.

L’activitat dels 100 Cims, proposada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, té com a objectiu donar a conèixer el país i les seves muntanyes tot practicant l’excursionisme. Així, de cadascun dels cims es proposa un itinerari i se n’indiquen d’altres de possibles per accedir-hi.

La guia, estructurada per comarques, presenta els cims més emblemàtics de Catalunya, però també d’Andorra i de la Catalunya Nord, i n’indica, de cadascun, l’itinerari, la cartografia, el desnivell, la dificultat i altres característiques.

Recull del llibre : Ramon Solé

Llibre recomanat : Els banys de mar a Catalunya

Fitxa tècnica

Autora : Mercè Tatjer

Pes del producte : 300 g

ISBN-10 : 8472460940

ISBN-13 : 978-8472460942

Tapa tova amb 184 pàgines

Dimensions : 15 x 2 x 23 cm

Editorial : Albertí Editor; N.º 1 edició (10 maig 2012)

Idioma: Català

Preu : 15,20 €

Sinopsi

Saps quan es van obrir els banys Orientals de Barcelona? Quan va néixer la Costa Brava? Com eren els càmpings de Gavà i Viladecans? A quin any s’instal·laren els primers banys de Tarragona? Com sorgí la Costa Daurada?

L’objectiu d’aquest llibre és aproximar-nos al litoral, entre principis del segle XIX i finals del segle XX, per assistir a la seva evolució fins a esdevenir un espai d’oci i de banys de mar. Ens endinsarem en la descoberta dels establiments balnearis i cercarem el com i el perquè de la seva existència, quan la gran majoria han desaparegut a conseqüència de les recents transformacions. Visitarem i reviurem els banys de Sant Sebastià, els de Sant Miquel i els Orientals de Barcelona; els banys Colón i els de Santarromana de Caldetes; les casetes desmuntables de Montgat; els establiments termals de Llavaneres; el balneari Monte Bello d’Arenys de Mar; els de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols; la vila de Roses i la cala Montjoi, com a llocs de referència de la denominada Costa Brava; el complex turístic de la Pineda, entre Gavà i Viladecans; la platja de Castelldefels; el nucli del Garraf, el complex Terramar de Sitges; Vilanova i la Geltrú; el municipi de Calafell, el balneari d’aigües medicinals de Coma-ruga i la platja de Sant Salvador del Vendrell, que contribuïren a configurar el caràcter de la costa de Ponent; la platja del Miracle de Tarragona; Salou i el naixement de la Costa Daurada.

En definitiva, un recorregut a través d’unes instal·lacions que, des de finals del segle XIX, van ser capaces de competir amb les ja existents a la Mediterrània francesa i les costes atlàntica i cantàbrica. El text va acompanyat amb 145 imatges, postals de l’època i fotografies.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Camí de Sant Jaume de Catalunya a Galícia

Bon dia de Sant Esteve per a Totes i Tots

El Camí de Sant Jaume en català, en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques.

És una ruta que recorren els pelegrins procedents d’Espanya i de tota Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l’apòstol Sant Jaume.

Durant tota l’edat mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l’època actual ha tornat a prendre un gran auge.

No hi existeix un únic recorregut, sinó que hi ha moltes rutes d’accés al camí més conegut que és l’anomenat Camí francès de Sant Jaume.

Segons la história, el culte a Sant Jaume a la Hispània romana era desconegut, fins que vers l’any 814 es trobaren les relíquies de l’apòstol

i a partir de llavors, Compostel·la es convertí progressivament en un centre de pelegrinatge reben el seu impuls definitiu durant la primera meitat del segle XII, ajudat en part pel Còdex Calixtí.

Molts dels primers pelegrins procedien de regions d’Europa pioneres en l’aportació de novetats musicals.

Partint alguns del nord, i altres de zones més cèntriques de França, havien passat per llocs de culte com Chartres i Tours, on van poder escoltar les melodies que tot l’Occident cristià considerava el veritable llegat del papa Gregori I.

Poc importava que aquells que venien del nord d’Itàlia i que havien hagut de creuar els Alps i els Pirineus els diguessin que en el seu lloc d’origen, el ritu litúrgic era més antic i venerable que aquest al que ells anomenaven romà.

Tampoc importava molt que una vegada endinsats en territori hispànic i reunits els pelegrins de diferents procedències entorn d’un mateix Camí fessin una parada en algun monestir del camí i allà se’ls parlés, no sense nostàlgia, d’una litúrgia que no feia molt era l’element unificador enfront de les hosts musulmanes que des de feia segles ocupaven bona part del territori hispà.

Després de les edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància.

Per a l’Any Sant Compostel·là de 1993, el govern autònom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només pel pelegrí religiós, i va llançar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures pels pelegrins.

Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí.

Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix l’element religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles.

El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals.

Es passa per Monestirs, ermites, convents, …

rius, pantans i ponts,

i natura,

fonts naturals,

arbres monumentals, boscos de tot tipus

Boscos casi màgics

i camps…

L’actual Camí de Santiago és el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants.

El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO,

i el 2004 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s’ha convertit en símbol de fraternitat, vertebrador d’una consciència europea.

El Camí Català de Sant Jaume té el punt més principal al Santuari de Montserrat, unió dels  camins barceloneses, tarraconenses i gerundenses,

Monestir de Montserrat (Catalunya)

i també dels provinents de França. Des de Montserrat va direcció a Lleida i Saragossa on se uneix al Camino Xacobeo del Ebro.

Us passo el recorregut del camí de Sant Jaume des de la frontera de Girona amb França, Montserrat,  Lleida i fins l’Aragó :

Us animeu a fer la Ruta del Camí de Sant Jaume des de Catalunya fins a Galícia…?

Recull de dades : Viquipèdia

Fotografies : Oriol – Ramon Solé /  Arxiu Rasola

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Avui us presento dos articles

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és l’únic parc nacional de Catalunya.

El paisatge és d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació.

L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista.

Cims que superen els tres mil metres d’alçada, rius, barrancs, cascades i molleres que ens fan sentir, veritablement, al país de l’aigua.

Una gran diversitat d’espècies animals i vegetals, que lluiten per sobreviure en un medi físic rigorós, donen vida a aquest espai natural protegit únic del sud d’Europa.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així ha estat reconegut, garantitzant a més a més la seva protecció i la integració de les infraestructures i les activitats turístiques a la vall.

Per a més informació podeu accedir a :

http://www.catalunya.com/parc-nacional-daiguestortes-i-estany-de-sant-maurici-17-17001-573521?language=ca

Per conèixer Rutes per aquest parc, de 1 o més dies podeu accedir a :

https://www.rutespirineus.cat/rutes/parc-nacional-d-aiguestortes-i-estany-de-sant-maurici

Per accedir al Parc ho podeu fer:

Amb Taxi: Parada de taxi situada a l’entrada del poble d’Espot, durant tot l’any (sempre que les condicions meteorològiques ho permetin).

– Horari d’estiu: de 9.00 h a 19.00 h.

– Resta de l’any de 9.00 h a 17.00h. Pot haver-hi dies en els que l’accés amb transport està tancat.

Contacte: Associació de Taxis d’Espot

Tel. 973 62 41 05 http://www.taxisespot.com (reserves online)

A peu: Amb cotxe particular es pot arribar fins a l’aparcament del Prat de Pierró. A partir d’aquí podeu accedir a peu fins a l’Estany de Sant Maurici 1 h 15’ (3 km aprox.)

En bicicleta: Es pot arribar fins al punt d’informació de Sant Maurici, on hi ha un aparca bicis. Recordeu que cal circular sempre seguint la ruta 12 senyalitzada del Centre BTT Valls d’Àneu.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Casa del Parc

C/ de Sant Maurici, 5

25597 Espot

Tel. 973 62 40 36

Recull de dades :  Generalitat de Catalunya, Valls d’Aneu. Altres

Adaptació del text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel