Visitem de nou la Font de la Blada de Castellterçol

La Font de la Blada queda una mica lluny del poble de Castellterçol, s’hi arriba fent una excursió d’una hora l’anada.

S’ha de pujar fins a la Creueta i es passa prop del mas de la Codina

i on se segueix el curs del torrent que porta el nom de la casa i que, més avall, s’uneix amb el torrent de l’Argemira.

La font no disposa de cap broc, els regalims de l’aigua s’escolen entre les roques.

Amb els anys han anat creant una paret de pedra tosca i una mena de piques naturals on es queda l’aigua embassada.

Hi ha cartells que van indicant el camí, es un paratge de fades…

Recull de dades : Ajuntament de Castellterçol

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano

Avui coneixerem: La Font de Sant Julià d´Uixols de Castellterçol

Per anar a la Font de Sant Julià d´Uixols, cal sortir de Castellterçol per la pista indicada per cartells que us portarà  a Sant Julià d´Uixols, primer deixareu  a mà dreta la masia  El Solà del Sot.

Abans d’arribar a l’antiga església, trobareu La font dins el bosc, a uns cinquanta metres de la pista de Sant Julià d’Úixols.

Està emmarcada en un rectangle de pedra i s’hi ha de baixar per uns graons,

en una de les parets hi ha la font que actualment és d’aixeta, ja fa uns quants anys que no raja.

Si seguiu la pista principal, arribareu a l’església de Sant Julià d’Úixols,

lloc de partida a diversos recorreguts i d’itineraris.

l’església de Sant Julià d’Úixol

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano – Mapa : Google

Avui destaquem : La Font del Solà del Sot de Castellterçol

Per anar a la Font del Solà del Sot, cal sortir de Castellterçol per la pista indicada per cartells que us portaria a Sant Julià d´Uixols,

abans d’arribar-hi, trobareu a mà dreta la masia  El Solà del Sot i a prop de la casa la seva Font i bassa.

La Font del Solà del Sot es del tipus de cisterna disposa en un costat d’una aixeta per poder regular l’aigua, una mica mes a munt però a l’altre extrem hi ha el sobreeixidor.

L’aigua cau a una pica rectangular molt a nivell de terra. Una portella metàl·lica dona accés a la cisterna.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano

La Font d’en Prat de la Riba de Castellterçol

Per anar a visitar aquesta font de muntanya dedicada a Prat de la Riba, cal que sortiu de Castellterçol per la carretera BV-1245 direcció a Granera, però abans de finalitzar la població hi ha el carrer Sant Francesc a la dreta,

un cartell indica el camí i més endavant hi ha un altre de fusta molt més complert amb indicacions de la zona.

Cal fer camí per arribar al Collet i Creu de Sant Fruitós, es veu un paisatge molt bonic de bosc i camps.

Heu de seguir  i passar pel Pla de les Boixes, més tard pel Pla de les Forques, continuar pel camí conegut de Pedrós i ja el Collet de mas Clamí, a un costat del bosc hi ha la Font d’en Prat de la Riba, trobareu algun cartell al llarg del recorregut.

La Font d’en Prat de la Riba, també és coneguda per la Font Gimona.  És una font de cisterna, disposa d’una aixeta de maneta i a la seva part superior dreta hi ha el sobreeixidor.

Cal destacar que a la dreta té un posa-gots de la mateixa estructura de la font i al costat contrari, una verge de Montserrat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano i Arxiu Rasola

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Fem una mirada pels boscos del Moianes

Com cada divendres us presento dos articles

Per poder fer una mirada als boscos de la Comarca del Moianes, em triat La vall del Marfà, tot fent un recorregut fotogràfic.

Aquesta Vall esta situada entre els municipis de Moià i Castellterçol, de fet, pertany a Castellcir.Des de Moià ens dirigirem a La Vall del Marfà, on ens fitxarem que en les parts altes de la muntanya, sobre tot l’arbre que hi ha es el pi roig i alguns de roure martinenc,amb sotabosc de boix, germinés i joncedes entre altres plantes.

A llocs a un nivell mes baix, veurem una diversitat d’arbres i sotabosc destacable, com el pi blanc, roures joves

i amb fulla petit, alzina muntanyenca i moltes clapes de garrigues,

Al fitxar-nos be, també en algun lloc d’aquest bosc hi ha romaní,  farigola, espígol i les sajolida, que tant li havia agradat al meu pare… buscar i trobar aquestes plantes !

Ja en les fondalades humides i mes fosques és freqüent trobar la bardissa amb roldor.

Però ens preguntem…, com es que hi ha tant de bosc per aquestes contrades ?Es diu, segons hi ha referències escrites que a mitjans del segle XIX, part d’aquest  territori era emprat com explotació forestal, ramadera i agrícola,

va anar cada vegada mes patint l’abandonament de la pagesia i les terres de conreu i l’explotació forestal, les famílies anaven als pobles o ciutats a viure.

Per tant, axó va originar que en el seu lloc tornaren a créixer masses forestals de forma incontrolada,

majoritàriament mes pins roig i blanc, i molt menys de roures, alzines

Encara avui en dia podem veure en moltes parts d’aquest Bosc del Moianès, arbres joves o casi recent nascuts,

creixent gracies a les bones temperatures i humitats que durant l’any mante.

Algú fa temps em va preguntar si aquests boscos del Moianes eren prou bons per trobar-hi bolets… sobre tot rovellons…

No vaig dubtar de dir-li que si, però …com bon boletaire, no vaig dir el lloc on podria trobar-ne molts, axó era secret de boletaire.!

Espero que si aneu per aquestes contrades us agradi veure el bosc i els llocs que allí hi ha, com antigues masies, ermites, fonts naturals, les restes d’algun molí,

i molt mes a poder descobrir per un mateix, alguns d’aquest llocs us he anat fent articles en setmanes passades.

Sigueu respectuosos amb el bosc i tot el que allí conte,

i gaudiu de la natura.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Alzina i El Roure de Marfà de Castellcir

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Des del Molí de La Fàbrega de Castellterçol, teniu  agafeu la pista ample de terra, passareu  a prop de la masia El Gironès  i quan arribeu a l’altura de Can Marfà, on hi ha una cruïlla de camins, teniu que seguir pel que us portaria al Coll de Marfà.

Aquest camí fa una certa pujada i va agafant altura, a uns vint minuts a la vora esquerra segons la marxa, hi ha una Alzina vent destacable,

es alta amb bon brancatge.

No massa mes lluny, i algo mes a dins del bosc, però visible des del mateix camí, veure un Roure,

corpulent, amb un tronc gruixut,

i amb un nombrós brancatge, que el fa destacar sobre la resta d’arbres, la majoria de pi jove.

No són els únics arbres destacables dins dels boscos del Marfà, em podríem enumerar molts d’altres.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pantà del Marcet de La Granera

El Pantà del Marcet és un petit embassament situat a la Riera del Marcet, en el terme municipal de La Granera, de la comarca del Moianès.És just a migdia de la carretera BV-1245  que va de Castellterçol a La Granera, s’hi arriba al punt quilomètric 7, una vegada passat al Pont del Marcet.En aquest lloc hi hagué la masia del Marcet, on es va construït La Fàbrica del Marcet.La Fàbrica del Marcet, va tancar els anys 1980.Durant tot el segle XX fou l’epicentre industrial que donava treball a molta de la gent del poble. La fàbrica, dedicada als tints, assortia altres empreses de la mateixa família, els Roger de Castellterçol.La Presa i el Pantà fou construïts per abastir les necessitats de la fàbrica.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Granera

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font i Bassa de can Tiana de Sant Quirze de Safaja

Jo crec que és una meravella natural la Font de can Tiana de Sant Quirze de Safaja.Perquè us ho dic ?… Hi ha una Tosca, pot ser no massa gran, la seva aigua alimenta la gran Bassa. Penseu que per formar una Tosca cal molts de cents d’anys … fins a aconseguir com la que hi ha a la Bassa de can Tiana.Està situada en un reco de la Bassa a peu de paret, llàstima que anys en rere plovia mes i l’aigua queia per de munt seu amb molt mes quantitat, fent-la creixa poc a poc amb el temps, la Tosca.Per arribar-hi, situeu-vos a Sant Quirze de Safaja,  cal que aneu per la carretera BV – 1341, un cop passat pel petit barri de” La Tenda”, seguiu direcció a Castellterçol, al poc hi ha l’esquerra un ample camí, que surt  al costat d’una casa, que remunta cap el bosc, una vegada passades unes cases, i a peu del mateix camí a l’esquerra trobareu la Font i Bassa de can Tiana.

 Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

La Font de la Cantarella de Castellterçol, és una font senzilla i típica del Moianes

Moltes de les fonts del Moianes, son senzilles com la Font de la Cantarella de Castellterçol, us preguntareu, per que aquesta afirmació ?En aquestes contrades, dècades en rere, els pastors i ramaders al pasturar el seu bestia i al desplaçar-se d’en extrem a l’altra, tenia localitzats punts d’aigua per poder abeurar els animals.Aquestes deus o fonts d’aigua com dèiem al principi, eren molt senzilles, tant sols una beta d’aigua que fora permanent tot l’any i conduïda a un bassal front seu. La particularitat, d’aquest tipus de Font, és que està la surgència de l’aigua protegida per unes llosses de pedra planes, en cada costat i damunt seu una tercera.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Una Font …una Poesia, en Castellterçol

A ca n’Anfruns i ha en una de les parets de la finca la seva Font, la Sra. Montserrat Criach, el dia 27 de Febrer de 2003 (Dijous llarder) hi va dedicar una Poesia, que es va immortalitzar en unes rajoles :

La Font de ca n’Anfruns, situada en el carrer Cebrià Calbet, al costat de la carretera; de munt de la font hi ha l’escut de Castellterçol, en surt aigua de xarxa pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé