Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Fem una mirada pels boscos del Moianes

Com cada divendres us presento dos articles

Per poder fer una mirada als boscos de la Comarca del Moianes, em triat La vall del Marfà, tot fent un recorregut fotogràfic.

Aquesta Vall esta situada entre els municipis de Moià i Castellterçol, de fet, pertany a Castellcir.Des de Moià ens dirigirem a La Vall del Marfà, on ens fitxarem que en les parts altes de la muntanya, sobre tot l’arbre que hi ha es el pi roig i alguns de roure martinenc,amb sotabosc de boix, germinés i joncedes entre altres plantes.

A llocs a un nivell mes baix, veurem una diversitat d’arbres i sotabosc destacable, com el pi blanc, roures joves

i amb fulla petit, alzina muntanyenca i moltes clapes de garrigues,

Al fitxar-nos be, també en algun lloc d’aquest bosc hi ha romaní,  farigola, espígol i les sajolida, que tant li havia agradat al meu pare… buscar i trobar aquestes plantes !

Ja en les fondalades humides i mes fosques és freqüent trobar la bardissa amb roldor.

Però ens preguntem…, com es que hi ha tant de bosc per aquestes contrades ?Es diu, segons hi ha referències escrites que a mitjans del segle XIX, part d’aquest  territori era emprat com explotació forestal, ramadera i agrícola,

va anar cada vegada mes patint l’abandonament de la pagesia i les terres de conreu i l’explotació forestal, les famílies anaven als pobles o ciutats a viure.

Per tant, axó va originar que en el seu lloc tornaren a créixer masses forestals de forma incontrolada,

majoritàriament mes pins roig i blanc, i molt menys de roures, alzines

Encara avui en dia podem veure en moltes parts d’aquest Bosc del Moianès, arbres joves o casi recent nascuts,

creixent gracies a les bones temperatures i humitats que durant l’any mante.

Algú fa temps em va preguntar si aquests boscos del Moianes eren prou bons per trobar-hi bolets… sobre tot rovellons…

No vaig dubtar de dir-li que si, però …com bon boletaire, no vaig dir el lloc on podria trobar-ne molts, axó era secret de boletaire.!

Espero que si aneu per aquestes contrades us agradi veure el bosc i els llocs que allí hi ha, com antigues masies, ermites, fonts naturals, les restes d’algun molí,

i molt mes a poder descobrir per un mateix, alguns d’aquest llocs us he anat fent articles en setmanes passades.

Sigueu respectuosos amb el bosc i tot el que allí conte,

i gaudiu de la natura.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Alzina i El Roure de Marfà de Castellcir

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Des del Molí de La Fàbrega de Castellterçol, teniu  agafeu la pista ample de terra, passareu  a prop de la masia El Gironès  i quan arribeu a l’altura de Can Marfà, on hi ha una cruïlla de camins, teniu que seguir pel que us portaria al Coll de Marfà.

Aquest camí fa una certa pujada i va agafant altura, a uns vint minuts a la vora esquerra segons la marxa, hi ha una Alzina vent destacable,

es alta amb bon brancatge.

No massa mes lluny, i algo mes a dins del bosc, però visible des del mateix camí, veure un Roure,

corpulent, amb un tronc gruixut,

i amb un nombrós brancatge, que el fa destacar sobre la resta d’arbres, la majoria de pi jove.

No són els únics arbres destacables dins dels boscos del Marfà, em podríem enumerar molts d’altres.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pantà del Marcet de La Granera

El Pantà del Marcet és un petit embassament situat a la Riera del Marcet, en el terme municipal de La Granera, de la comarca del Moianès.És just a migdia de la carretera BV-1245  que va de Castellterçol a La Granera, s’hi arriba al punt quilomètric 7, una vegada passat al Pont del Marcet.En aquest lloc hi hagué la masia del Marcet, on es va construït La Fàbrica del Marcet.La Fàbrica del Marcet, va tancar els anys 1980.Durant tot el segle XX fou l’epicentre industrial que donava treball a molta de la gent del poble. La fàbrica, dedicada als tints, assortia altres empreses de la mateixa família, els Roger de Castellterçol.La Presa i el Pantà fou construïts per abastir les necessitats de la fàbrica.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Granera

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font i Bassa de can Tiana de Sant Quirze de Safaja

Jo crec que és una meravella natural la Font de can Tiana de Sant Quirze de Safaja.Perquè us ho dic ?… Hi ha una Tosca, pot ser no massa gran, la seva aigua alimenta la gran Bassa. Penseu que per formar una Tosca cal molts de cents d’anys … fins a aconseguir com la que hi ha a la Bassa de can Tiana.Està situada en un reco de la Bassa a peu de paret, llàstima que anys en rere plovia mes i l’aigua queia per de munt seu amb molt mes quantitat, fent-la creixa poc a poc amb el temps, la Tosca.Per arribar-hi, situeu-vos a Sant Quirze de Safaja,  cal que aneu per la carretera BV – 1341, un cop passat pel petit barri de” La Tenda”, seguiu direcció a Castellterçol, al poc hi ha l’esquerra un ample camí, que surt  al costat d’una casa, que remunta cap el bosc, una vegada passades unes cases, i a peu del mateix camí a l’esquerra trobareu la Font i Bassa de can Tiana.

 Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

La Font de la Cantarella de Castellterçol, és una font senzilla i típica del Moianes

Moltes de les fonts del Moianes, son senzilles com la Font de la Cantarella de Castellterçol, us preguntareu, per que aquesta afirmació ?En aquestes contrades, dècades en rere, els pastors i ramaders al pasturar el seu bestia i al desplaçar-se d’en extrem a l’altra, tenia localitzats punts d’aigua per poder abeurar els animals.Aquestes deus o fonts d’aigua com dèiem al principi, eren molt senzilles, tant sols una beta d’aigua que fora permanent tot l’any i conduïda a un bassal front seu. La particularitat, d’aquest tipus de Font, és que està la surgència de l’aigua protegida per unes llosses de pedra planes, en cada costat i damunt seu una tercera.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Una Font …una Poesia, en Castellterçol

A ca n’Anfruns i ha en una de les parets de la finca la seva Font, la Sra. Montserrat Criach, el dia 27 de Febrer de 2003 (Dijous llarder) hi va dedicar una Poesia, que es va immortalitzar en unes rajoles :

La Font de ca n’Anfruns, situada en el carrer Cebrià Calbet, al costat de la carretera; de munt de la font hi ha l’escut de Castellterçol, en surt aigua de xarxa pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La vella i… bella, Tosca de Castellcir

Situada en la Vall del Marfà, front on esta l’ermita de Santa Maria de Marfà, a l’altra riba de la riera.Per anar hi, cal arribar des de la carretera de Castellterçol a Moià, abans de creuar el pont de La Fàbrega, on una pista forestal us portarà fins la important masia de Marfà.Allà cal baixar per un camí direcció a la riera i on trobareu un roure centenari abans de creuar la citada riera, agafareu un altra camí a la dreta, que passa just per les Fonts de Marfà, conjunt de 6 brocs d’aigua,  en ocasions  amagats per la vegetació.A partir d’aquí, a uns 20 metres mes a munt, hi trobareu un senderó a l’esquerra que baixa fins a tocar de la Riera, cal anar en compte de no caure.Aquest senderó ens portarà directament  a la Balma de La Tosca, on sota està aquesta abundant font, molt bonica per la petita vegetació que la rodeja.Cal destacar, que el conjunt esta format per La Balma amb la Font  i per la gran pedra Tosca.La Tosca,  des de fa molts anys ja no raja aigua.Per ho cal anar-hi a veure-la, per que en el seu interior i en la part del sostre d’aquesta gran roca tosca , s’ha format una immensitat de petites d’estalactites molt boniques.En els anys 50 del segle passat, es va dir que la Font de la Toca l’havien fet desaparèixer, en realitat era per que la gent no hi anés i el camí d’accés en el pas del temps es va tapar per dècades.Per ho, en l’actualitat una vegada recuperat el camí d’accés s’ha pogut constatar que encara esta present en aquets lloc la seva Font en un espai bonic i feréstec a la vegada !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Pontarró de Castellterçol

Aquesta Font del Pontarró la trobareu a un costat d’un pontet de la carretera C-59 que porta de Caldes de Montbui a Moià, en el terme de Castellterçol,  a l’alçada del punt quilomètric 29,1. En aquest lloc fa la carretera una certa corba, podeu aparcar en una explanada on caven varis vehicles, sense tapar l’entrada a una pista que s’orienta cap el Bosc.Veureu al costat mateix del pont, un caminoi que supera la pendent gracies a unes escales i us podeu assegurar amb una barana de fusta, cal baixar fins el fons del Torrent de la Guineu, no hi baixa a penes aigua.  Allí en la paret de l’estructura del pont, trobareu dues sortides d’aigua, casi sempre una d’elles mana aigua.Hi han dues lloses de pedra a la paret d’amunt de la font, una amb el nom gravat dels que la van restaurar durant l’any 2004.Al costat hi ha la segona llosa de pedra, amb un vers gravat que diu així :

“Del teu broc hi brolla des de temps immemorials la millor aigua de la meva estimada terra i avui hem vingut a veure’t rejovenir perquè no minvis mai cap dia ni cap nit.”

Llàstima que s’aconsella no beure l’aigua de la Font. Cal dir, que es coneix també, per la Font de la Teula o Font de l’Alcantarilla.

Informació :

Avui, al Blog de Terra, Aigua i Recons  podreu veure una casa molt singular :

La Casa Pratginestós de Llinars del Vallès, tot un conjunt d’Art !

Gràcies per seguir els Blog Rasola.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Viver de Castellterçol

Situats a Castellterçol us cal anar al carrer  de Sant Francesc o pel de Sant Llogari, on al poc  ja estareu a les afores del poble.En aquest punt s’inicia una pista de terra, al poc deixarem el camí que puja a la Creueta de Castellterçol, per anar pel camí de la dreta entre conreus i algo de bosc, veureu els tres Oratoris que queden en peu dels 12 que existien.Uns plataners centenaris des de lluny, us cridaran l’atenció, sota d’aquest i a peu mateix del camí hi ha la Font del Viver, diuen que és molt antiga .Fa temps  que és va remodelar,  netejat de vegetació les rodalies i cobrint el naixement. Just a sota, van construir un mur de pedra i van col·locar una aixeta moderna per poder aprofitar l’aigua.

Vista de la Font i banc de pedra

També, hi ha un parell de bancs a cada costat de la Font  i una taula de pedra en una explanada en la part superior i darrera dels plataners . Un lloc perfecte per prendre el sol, fer un àpat o gaudir d’una estona del silenci del lloc, tot mirant el poble.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Prat del Pou a Castellterçol

La Font del Prat del Pou ha estat una de les predilectes dels vilatans de Castellterçol per anar a buscar aigua, a fer un passeig o una Fontada.v-bxc-vHi ha documentació de la seva existència des del segle XVIII, per tant, podria tindre mes de tres-cents anys.normal_fontpratpou1908Per arribar-hi seguirem des del poble de Castellterçol , les indicacions com si fórem cap al Castell, poc abans de l’entrada d’aquest, trobarem un espai per deixar el vehicle i agafarem un camí de terra a la dreta que fa una lleugera pujada, tot passant per fora del Castell i la casa. Arribarem a una cruïlla de camins en mig dels camps, agafarem el de la nostra dreta que ens portarà directament a La Font del Prat del Pou.ft-prat-del-pou-4La font està protegit per una volta de mig punt, que mideix 3,20 metres de llarg, 4,40 metres d’ample i 2,80 metres d’alçada,ft-prat-del-pou-1L’entorn de La Font del Prat del Pou és un lloc molt agradable, disposa de  tres grans taules de pedra i un llarg pedrís per seure.ft-prat-del-pou-3També hi ha una segona font més petita, que brolla d’una altra deu diferent.  L’aigua que es perd, serveix per regar els horts que estant situant sota de la Font.galeria-fotografica-del-moianesA dins de la Font principal, disposa d’un banc per cada costat de la Font; cal destacar que sobre mateix del tub, hi ha dues fornícules que solen guardar figures religioses que la gent acompanya amb petits rams de flors.ft-prat-del-pou-2Si no la coneixeu, val molt la pena anar-hi, i esta a uns vint minuts del poble.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies Antigues : Galeria Fotogràfica del Moianes