Les Curiositats de l’entorn – 15 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

 Avui he seleccionat 5 objectius relacionats amb arbres i vegetació Curiosos :

 

  • Que hi ha sobre aquest arbre sense fulles de les afores de Granollers?Mirem-ho millor, son un munt de Tórtores.
  • I que passa en aquesta casa de Sant Esteva de Palautordera?,Dona la impressió que a dins de la casa estigues ple de falgueres…
  • Aquest jove garrofer de Castelldefels, porta basto per aguantar-seNo es així
  • Quina pelada a aquest pobre arbret de Castelldefels!
  • Tot es aprofitar un arbre mort de Santa Eulalia de Ronçana

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llacuna de La Murtra entre Gavà i Viladecans

La Llacuna de la Murtra  te 22 ha. i és un dels aiguamolls més antics del delta del Llobregat.Al límit sud de l’espai transcorre la C-31 (autovia de Castelldefels) i al seu extrem SE es troba l’Estació depuradora d’aigües residuals de les poblacions de Gavà i Viladecans, així com diverses indústries.A partir de mitjan s. XX es va començar a malmetre i els marges de la llacuna van quedar contaminats.El projecte de recuperació ha restaurat l’espai amb plantes autòctones de ribera ,com el canyís, el jonc i el lliri groc, àlbers, freixes de fulla petita, salzes i pollancres i la introducció de nous hàbitats, com les illes flotants i les platges de llims, on s’alimenten diversos tipus d’aus típiques del delta del Llobregat.Podeu tindre mes informació a :

http://www.llobregatdigital.cat/article/5430/el-parc-de-lestany-de-la-murtra-entre-gava-i-viladecans-safegeix-a-la-xarxa-de-parcs-metro

Aquesta zona humida està inclosa dins l’espai del PEIN “Delta del Llobregat” i dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES0000146 “Delta del Llobregat”

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Canaló d’Aigua de can Roca de Castelldefels

Com a complement de l’article d’ahir, avui anem a fer menció de la canalització d’aigua que hi ha en aquesta zona de Castelldefels :

Per anar a el Canaló d’Aigua de can Roca de Castelldefels, cal agafar un camí ample de terra que surt dels carrers del Castanyer  i de l’ Espígol de Castelldefels, cal dir que l’accés es caminant, els vehicles cal deixar-los pels carrers indicats o en un aparcament a l’entrada del camí que esta barrat amb una cadena.Al poc d’entrar, cal mirar a l’esquerra del camí de terra, on trobareu les restes del Canaló que anava des de la Bassa i portava l’aigua a les terres de can Roca de Dalt.

No estava cobert, per tant es podia veure circular l’aigua. Ara la vegetació en algun tram, tapa la canalització.De fet poc tros queda, cal destacar un petit salt per superar un desnivell del terra.A l’arribar a l’altura del carrer, no trobem cap mes rastre d’aquesta antiga canalització.Avui tota aquesta zona de can Roca de Dalt, esta urbanitzada, no queda ni camps ni bosc.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Bassa i zona de Pícnic de can Roca de Castelldefels

Per anar a La Bassa i zona de Pícnic de can Roca : cal agafar una camí ample de terra que surt dels carrers del Castanyer  i de l’ Espígol, de Castelldefels, cal dir que l’accés es caminant, esta a poca distancia, els vehicles cal deixar-los pels carrers indicats.La Bassa de can Roca, esta formada per dos compartiments, un quadrat i el segon mes gran i en forma de “L”.Per diferents punts de la bassa hi ha sortidors d’aigua, aquesta es subministrava de les deus d’aigua de la finca.Fa anys en rere, La Bassa estava seca, descuidada, les parets plenes amb pintades, i moltes deixalles per dins i rodalies.Axó amb els anys, s’ha solucionat, torna a tindre aigua i els sortidors funcionant, donant bellesa i frescor en aquest lloc.Es molt agradable fer un tomb per aquesta zona de Castelldefels.També, tenim una zona per fer un àpat, hi ha taules i seients de fusta en una pineda a pocs metres mes a munt de La Bassa.Les Barbacoes, no funcionen, tampoc, no disposa de servei de Bar, ni de WC.En la part de darrera de la zona de pícnic, hi ha un talús de rocs, per impedir una possible torrentada.Aquesta  zona de pícnic està a l’inicií d’un punt d’entrada del Parc Natural del Garraf, on es pot realitzar diverses rutes o itineraris.Recordeu de respectar i no embrutar l’entorn.

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de la Font de la Sentiu de Gavà

A mitjans del segle XVIII, una terrible malaltia va assolar les petites poblacions de Gavà i Castelldefels. La gent que hi vivia es dedicava a cultivar la terra, a cuidar dels ramats d’ovelles i també a la pesca. Per ho, cada cop quedaven menys persones adultes sanes i fortes per fer aquestes feines. Tan era així, que a la malaltia aviat se li suma la fam, perquè no quedaven prou pagesos per cuidar la terra, pastors per dirigir els ramats o pescadors que amb paciència es tiressin a la mar.`mjUn bon dia, el Baró de l’Eramprunyà , hereu de la família March, va convocar una reunió amb les persones més influents de la Baronia. Hi acudiren ell mateix com a representant del rei, el capellà de l’Ermita de Bruguers com a representant del clergat i els seus respectius seguicis. Els acompanyants, més que prendre decisions, eren els encarregats d’aplaudir les decisions dels seus amos i senyors, com en tota societat feudal.

Després de moltes hores de conversa on van menjar i beure tot allò que la població feia anys que no tastava, el Baró prendre una decisió. Al seu parer, la malaltia era un càstig diví pels excessos que havien comes els plebeus. Per demostrar-li al Senyor que es penedien dels seus actes, apujaria els impostos reials de la Baronia durantun any sencer. Els seus emissaris van començar a cobrar els impostos a partirde l’endemà , per ho res no semblava canviar pels habitants de Gavà i Castelldefels. Si de cas, que ara eren mes pobres que abans. Mentrestant, la malaltia continuava deixant sense forces aquelles persones que podrien estar treballant la terra.bfUn temps després, veient que els impostos nomes feien que la població passes encara mes gana i restriccions, es tornaren a reunir al castell de l’Eramprunyà . Aquest cop, fou el mossèn qui exposar la seva teoria. Segons ell, la malaltia també era un càstig que Deu enviava a la població pecadora, per ho la solució era una altra de ben diferent. Va imposar, sota pena de mort, que la gent acudís a missa cadadiumenge a resar un parenostre, un avemaria i totes les cançons de missa tan típiques a les parròquies del nostre país. Això tampoc tingueren cap efecte positiu. De fet, cada vegada hi havia mes gent malalta i mes persones que no podien anar ha resar a les esglésies, que quedant-vent mes i mes buides.

El temps continuava passant, per ho ningú no sabia quin podia ser el remei per a aquella malaltia. Fins que una nit clara d’estiu, en quan la xafogor del dia havia deixat pas a la suau brisa nocturna, dos germans bessons jugaven a amagar-se pel bosc. Eren un nen i una nena ben espavilats per l’edat que tenien, per ho encara amb la innocència que només la canalla conserva. Vivien en una masia apartada de la població, just enmig de la Vall de la Sentiu, a la falda del Castell de l’Eramprunyá . A casa, l’àvia i el pare havien emmalaltit ja feia mesos i ells ajudaven la mare amb totes les feines de la llar.

Aquella nit, per ho, la seva història canviaria per sempre més. Mentre jugaven a pocs metres de casa seva, sota la llum de la primera lluna plena de l’estiu, van veure un petit resplendor a través de les alzines. Encuriosits per aquella llum tan misteriosa, es van endinsar cada cop més en aquell bosc. Deixaren enrere pins pinyoners, alzines i esbarzers, també algun cirerer. De sobte, la llum la tingueren tan a prop que gairebé la podrien haver tocat si na haguessin quedat embadalits. Davant seu, hi havia dues nimfes vestides amb túniques color turquesa suau que brillaven. Els cabells rossos els queien sobre l’esquena emmarcats per dues trenes que s’unien en forma de corona, trenades amb flors i fulles d’heura. Tenien ulls verds ben càlids que transmetien pau i serenor. Eren les Nimfes de la Sentiu, que havien protegit la vall durant segles de tots els mals. Una d’elles, la que semblava més gran de totes dues, va fer una passa endavant i digué aquestes paraules:

Vosaltres, que encara conserveu la bondat amb quèvàreu néixer, sereu els encarregats de retornar la salut als vostres veïns i veïnes. -Acte seguit, les dues nimfes es van apartar i deixaren veure una bella font amb aigua estancada i moltes flors al voltant. La natura creixia ben forta i vigorosa al voltant de la font i alguns animalons hi bevien sense espantar-se per la presència de les nimfes o de la canalla. Ara torneu a casa i, demà , torneu a buscar aigua per a la vostra família. No deixeu que ningú se la faci seva. Serà de tothom que ho necessiti.ojnop_01A l’endemà , només que el sol despuntava a llevant, van sortir els dos bessons de casa sense fer soroll amb una bota de cuir que van omplir a vessar de l’aigua que rajava a la font. Va ser màgic! Només que la seva àvia i el seu pare es van mullar els llavis amb aquella aigua pura i fresca, va començar a notar que recuperaven lentament les forces. Durant set dies i set nits, es van encarregar de portar aigua a cadascuna de les masies de les viles de Gavà i Castelldefels. No va quedar ni una sola persona que no hagués tastat aquella aigua i tothom semblava recuperar-se de l’estranya malaltia.

Finalment, com no podia ser d’una altra manera, aquella bona nova arribà a oïdes dels nobles de la zona. El Baró de l’Eramprunyà i el Mossèn no van trigar a atribuir-se els mèrits a través dels seus discursos i els sermons a missa. Tots dos asseguraven que havien estat les seves mesures les que havien fet que Déu els fes arribar aquella aigua beneïda. Així que van decidir voltar la font amb una tanca de fusta i col•locar dos sentinelles per a evitar que la gent pogués agafar-ne l’aigua. El mateix dia que ho van fer, l’aigua deixà de brollar, la que hi havia estancada agafà un color marro gens agradable i sortia una ferum molesta l’ambient de Gavà i Castelldefels.

La gent es revoltà per primer cop en segles i reclamà que la font fos d’accés públic com ho havia estat fins aleshores. Hi hagueren baralles entre els soldats i els pagesos, ramaders i pescadors. El poble superava en número a la noblesa i van aconseguir el seu propòsit. Un cop retirada l’última fusta que tancava la font, l’aigua tornà a brollar, la bassa va recuperar la seva transparència cristal•lina i l’olor de les flors embriagà tota la vall. Ja se sap, hi ha coses, com la natura, que s’escapen al control de l’esserhumà i més val que continuï sent així.0'iDes de llavors, la Font de la Sentiu ha donat vida a aquella zona de Gavà i els seus habitants encara avui dia recorden l’esperit de protecció de l’aigua i de les nimfes o Dones d’Aigua. És habitual trobar passejant per aquella zona persones que cerquen tranquil•litat i d’altres que s’aturen a esmorzar o berenar a l’ombra que protegeix aquesta font màgica.

Autor de la Llegenda de la Font de la Sentiu de Gavà : Raúl Puga i Fernández.

Recull de la Llegenda de la web de Llegendes de Catalunya, de Raúl Puga i Fernández
Recopilació de la Llegenda  : Ramon Solé

La Curiositat – L’estancament d’aigües dolses a la Platja de Castelldefels

Caste 5Quan a plogut molt o porta plovent varis dies, veiem que es formen unes llacunes entre el Passeig Marítim i la sorra, concretament on hi han les Dunes en aquesta part de Castelldefels.Casate 6Ens podrien recordar en part, als aiguamolls de Torredembarra, la diferencia que en Castelldefels al pocs de dies que ja no plou van desapareixen i assecant-se, i a Torredembarra, sols passa en èpoques com en ple estiu, quan estem en plena canícula amb un grau d’evaporació molt important.Caste 1
Podeu veure l’article que vaig fer el dia 15 de març de 2014, sobre els Aiguamolls de Torredembarra :

https://fontsaigua.wordpress.com/2014/03/15/uns-aiguamolls…-torredembarra/

C - 3
L’aigua a l’estancar-se dins de la zona de les Dunes, es molt bonic veure el contrast de l’aigua dolça i d’una vegetació tant a prop de la platja o de la sorra i la mar, us aconsello fer una passejada dies desprès de haver plogut molt …

Casat2

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un carrer amb Brollador d’aigua a Castelldefels

Quan pensem en Castelldefels, ens ve al cap la platja, per ho sabeu que tenen un Manantial a peu de carrer ?

???????????

El Brollador 1

Efectivament, a prop de l’estació de Castelldefels – Platja, al costat de muntanya, on hi ha una antiga cantera, trobarem el passeig del Brollador.

El Brollador

El Brollador 2

En una cantonada d’aquest carrer, hi ha la Residencia de Gent Gran El Manantial, dintre del jardí en la paret que toca la muntanya, hi ha aquest abundant brollador, que cau d’una certa altura formant una petita cascada .

El Brollador 4

També a poca distancia, hi ha una edificació de ABAR  de captació d’aigua i una petita font.

Planta AGBAR 2Planta AGBAR 3Ft AGBAR

Per tant, es un lloc molt ric amb aigua dolça i molt a prop del mar…

Text i fotografies : Ramon Solé

La Basseta de Cal Ganxo de Castelldefels

Can Ganxo de Castelldefels, es una Masia dintre de Parc Natural del Garraf,  destinada a donar a coneixer el Medi Ambient i Natural d’aquesta zona.

cal-ganxo-exterior-1

Per arribar-hi podem anar caminant per un camí que surt front mateix del Castell, entre joves pins, i una vegada passat per un Dipòsit, tot es un camí molt planer, trobarem alguna font de xarxa publica fins arribar a l’entrada de la Masia de Cal Ganxo.???????????

Pou Cal Ganxo

Cal destacar a la part dreta abans d’arribar a la casa, hi ha l’antiga font i petita bassa adossada a aquesta, en l’actualitat no disposa d’aigua natural.

???????????

Ft Cal Ganxo 2???????????

Cal Ganxo, també disposa d’un petit observatori astrològic.

mirador

La basseta de Cal Ganxo, esta uns metres allunyada de la casa en la cruïlla de camins que van a diferents llocs del parc. Com per exemple, l’Àrea de Lleure de Can Roca que ja ens varem referir el dia 1 de Juliol de 2014, o la conegut Roca Negra, on  és un punt important d’escalada d’aquesta zona del massís del Garraf.

???????????

Aquesta Basseta, esta destinada principalment per fer la observació de petit amfibis i altres animalons aquàtic propis de la zona.

Bassal 3 Tot el conjunt, és molt visitat per grups d’Escoles per complementar els coneixements del Medi Ambient, als seus alumnes.

Bassal 1

Text i Fotografies : Ramon Solé

Els Aiguamolls de Castelldefels, son com un Oasis d’aigua

A - Mapa de situació???????????

???????????

Aquesta zona humida ubicades front La Universitat Politècnica de Catalunya, es com un oasis, donat que esta envoltat,  per una banda, els edificis d’aquesta universitat, per cases i carrers i per últim,  per l’Autopista.

Vista 22

Vista 13???????????

Es tant un lloc de passeig i lleure per la gent de Castelldefels, com entre hores d’estudi dels propis alumnes i professors de la Universitat, de fet s’ha convertit amb un Parc casi Natural.

???????????

???????????

En relació a les aus existents, majoritàriament hi han ànecs de diverses especies entre altres ocells.

Vista 20

???????????

Esta rodeixat tot el perímetre d’aquesta zona humida de vegetació de tot tipus i de molta gespa, que fa ser un lloc ideal per prendre el sol.

Vista 41???????????Vista 11

Esta molt a prop del Canal Olímpic, on es van celebrar  proves de rem per les Olimpíades de Barcelona,  i que fan que siguin uns llocs molt visitats per gent de fora inclòs del propi Municipi.

???????????

???????????Vista 10

Ha segut un gran encert el de condicionar aquest espai humit que a donant un punt verd i necessari, situat  entre el nucli de Castelldefels i la platja.

???????????

???????????

Text i Fotografies

Ramon Solé

Àrea de Lleure de Can Roca de Castelldefels

Dintre de l’antiga  Finca de Can Roca, l’Ajuntament de Castelldefels, ha volgut preservar l’entorn natural, i es va crear l’Àrea de Lleure.

Cartell Ft Can Roca

Disposa de diverses barbacoes (  en certes èpoques de l’any poden estar precintades per evitar incendis forestals), taules i bans de pedra, fonts d’aigua potable de xarxa, i un bon aparcament.

Fogons Can Roca

Ft Bosquet 2

Cal destacar els pins monumentals, per la seva gran llargada.

Ft Can Roca 1

Ft Can Roca 3

També, com a record, hi ha el gran estany de la deu d’aigua que disposava aquesta finca per ús propi, actualment esta totalment seca.

Ft Can Roca 2

 

Ft Can Roca 6Per arribar-hi, cal anar al carrer del  Castanyer, 60 (final) (Barrio Can Roca).de Castelldefels, ens dona pas a accedir per una ampla pista de terra, a l’Àrea de Lleure.

Ft Can Roca 5Ft Can Roca 4

Encara podem veure restes d’una molt antiga canal d’aigua que procedia probablement de la deu d’aigua de  Can Roca, està a l’esquerra de l’entrada a la pista, en mig del bosc.

Canal 2 C. Roca

Canal d'aigua 1 Can Roca

Es un paratge que els dies festius s’omple de gent que ve a gaudir del dia festiu.

Ft Can Roca 7

Text i fotografies

Ramon Solé