Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Fem una mirada pels boscos del Moianes

Com cada divendres us presento dos articles

Per poder fer una mirada als boscos de la Comarca del Moianes, em triat La vall del Marfà, tot fent un recorregut fotogràfic.

Aquesta Vall esta situada entre els municipis de Moià i Castellterçol, de fet, pertany a Castellcir.Des de Moià ens dirigirem a La Vall del Marfà, on ens fitxarem que en les parts altes de la muntanya, sobre tot l’arbre que hi ha es el pi roig i alguns de roure martinenc,amb sotabosc de boix, germinés i joncedes entre altres plantes.

A llocs a un nivell mes baix, veurem una diversitat d’arbres i sotabosc destacable, com el pi blanc, roures joves

i amb fulla petit, alzina muntanyenca i moltes clapes de garrigues,

Al fitxar-nos be, també en algun lloc d’aquest bosc hi ha romaní,  farigola, espígol i les sajolida, que tant li havia agradat al meu pare… buscar i trobar aquestes plantes !

Ja en les fondalades humides i mes fosques és freqüent trobar la bardissa amb roldor.

Però ens preguntem…, com es que hi ha tant de bosc per aquestes contrades ?Es diu, segons hi ha referències escrites que a mitjans del segle XIX, part d’aquest  territori era emprat com explotació forestal, ramadera i agrícola,

va anar cada vegada mes patint l’abandonament de la pagesia i les terres de conreu i l’explotació forestal, les famílies anaven als pobles o ciutats a viure.

Per tant, axó va originar que en el seu lloc tornaren a créixer masses forestals de forma incontrolada,

majoritàriament mes pins roig i blanc, i molt menys de roures, alzines

Encara avui en dia podem veure en moltes parts d’aquest Bosc del Moianès, arbres joves o casi recent nascuts,

creixent gracies a les bones temperatures i humitats que durant l’any mante.

Algú fa temps em va preguntar si aquests boscos del Moianes eren prou bons per trobar-hi bolets… sobre tot rovellons…

No vaig dubtar de dir-li que si, però …com bon boletaire, no vaig dir el lloc on podria trobar-ne molts, axó era secret de boletaire.!

Espero que si aneu per aquestes contrades us agradi veure el bosc i els llocs que allí hi ha, com antigues masies, ermites, fonts naturals, les restes d’algun molí,

i molt mes a poder descobrir per un mateix, alguns d’aquest llocs us he anat fent articles en setmanes passades.

Sigueu respectuosos amb el bosc i tot el que allí conte,

i gaudiu de la natura.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Alzina i El Roure de Marfà de Castellcir

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Des del Molí de La Fàbrega de Castellterçol, teniu  agafeu la pista ample de terra, passareu  a prop de la masia El Gironès  i quan arribeu a l’altura de Can Marfà, on hi ha una cruïlla de camins, teniu que seguir pel que us portaria al Coll de Marfà.

Aquest camí fa una certa pujada i va agafant altura, a uns vint minuts a la vora esquerra segons la marxa, hi ha una Alzina vent destacable,

es alta amb bon brancatge.

No massa mes lluny, i algo mes a dins del bosc, però visible des del mateix camí, veure un Roure,

corpulent, amb un tronc gruixut,

i amb un nombrós brancatge, que el fa destacar sobre la resta d’arbres, la majoria de pi jove.

No són els únics arbres destacables dins dels boscos del Marfà, em podríem enumerar molts d’altres.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La vella i… bella, Tosca de Castellcir

Situada en la Vall del Marfà, front on esta l’ermita de Santa Maria de Marfà, a l’altra riba de la riera.Per anar hi, cal arribar des de la carretera de Castellterçol a Moià, abans de creuar el pont de La Fàbrega, on una pista forestal us portarà fins la important masia de Marfà.Allà cal baixar per un camí direcció a la riera i on trobareu un roure centenari abans de creuar la citada riera, agafareu un altra camí a la dreta, que passa just per les Fonts de Marfà, conjunt de 6 brocs d’aigua,  en ocasions  amagats per la vegetació.A partir d’aquí, a uns 20 metres mes a munt, hi trobareu un senderó a l’esquerra que baixa fins a tocar de la Riera, cal anar en compte de no caure.Aquest senderó ens portarà directament  a la Balma de La Tosca, on sota està aquesta abundant font, molt bonica per la petita vegetació que la rodeja.Cal destacar, que el conjunt esta format per La Balma amb la Font  i per la gran pedra Tosca.La Tosca,  des de fa molts anys ja no raja aigua.Per ho cal anar-hi a veure-la, per que en el seu interior i en la part del sostre d’aquesta gran roca tosca , s’ha format una immensitat de petites d’estalactites molt boniques.En els anys 50 del segle passat, es va dir que la Font de la Toca l’havien fet desaparèixer, en realitat era per que la gent no hi anés i el camí d’accés en el pas del temps es va tapar per dècades.Per ho, en l’actualitat una vegada recuperat el camí d’accés s’ha pogut constatar que encara esta present en aquets lloc la seva Font en un espai bonic i feréstec a la vegada !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Roure del Giol de Castellcir

El Roure del Giol, també denominat com a Roure de Santa Coloma Sasserra, és un arbre monumental del terme municipal de Castellcir, situat a darrera de l’ermita o església de Santa Coloma Sasserra.Recentment s’ha restaurat la cleda que hi ha al voltant. El 1987 va ser declarat oficialment Arbre Monumental de Catalunya.La mesura del Roure del Giol és d’uns 20 metres d’alçada i 4,50 metres de corda, perímetre del tronc a una alçada d’1,50 metres.És important destacar que al mes de Juliol s’hi fa un Aplec sardanístic davant d’ell.Per arribar-hi cal que agafeu la carretera que va a Castellcir des de Castellterçol i no entreu al poble gireu abans a la dreta, en la cruïlla de l’entrada del poble, seguireu rectes per una carretera asfaltada. Un cop s’acaba la carretera continueu la mateixa que es converteix en una pista forestal de bon anar, durant 4,5 Km.Deixareu a la dreta la masia de la Taiadella  i la cruïlla de la urbanització “ La Penyora”. Hi arribareu després d’una breu pujada.

El Roure de Giol a l’ivern

Us passo l’enllaç sobre les dades del Roure del Giol, com Arbre Monumental, de Parcs Naturals de la Generalitat de Catalunya :

http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/moianes/roure-giol/

 

Recull de dades i confecció del Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

La tardor a la Sauva Negra de Castellcir

Podeu iniciar la ruta en el turó del Puigsagordi, cal contemplar des del mirador l’espectacular paisatge sobre la plana de Vic, el Montseny i l’inici del congost entre Centelles i Figaro.La Sauva Negra és un espai natural (67,35 ha.) no massa gran, protegit dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.Aquest bosc tan particular, esta situat entre les cingleres de Centelles, el propi Castell, i Puig Oriol.Per arribar-hi podeu accedir per el Puigsagordi, tal com us deia al principi, i també per Centelles, Sant Martí de Centelles (Castell) i Castellcir. En aquestes possibilitats trobareu cartells que us indicant el camí a seguir.Per que fer la visita per la Tardor al bosc de La Sauva Negra?Senzillament, per que el bosc de La Sauva Negra, esta format per una varietat d’arbres com Faigs, Pi roig, Aurons, Moixeres, Avellaners, Blades, Roures, Alzines, Trèmols, entre altres tipus de vegetació petita,que a la Tardor configuren una varietat de colors espectaculars .No cal oblidar de visitar la Font de la Sauva Negra, que es sulfurosa, i que ja vàrem dedicar en el seu dia un article.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de la Sauva Negra de Castellcir.

Aquesta Font, hi ha que anar amb temps, sen se presa i gaudir del seu bosc de fageda, “el Bosc de la Sauva Negra”.img-20161120-wa0010_01Per mes informació d’aquest Bosc, podeu consultar a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sauva_Negra

Ens poden adreçar-nos per varis llocs, des de Castellcir, passant pel Castell de Popa, i des d’allí, remuntar per varis camins que ens portaran a la Font de la Sauva Negra.img-20161120-wa0007_01Jo us explicaré com anar-hi amb cotxe fins ven a prop. Sortirem des de Centelles, pel carrer Unió Europea i creuarem la C-1413b, seguirem tot recta passant pel Càmping Puigsagordi, aquest camí ens permet passar rodejant la casa de colònies Mas Banyeres, no deixarem el camí principal, i aquest va remuntant la muntanya sense cap problema donat que es asfaltat.img-20161120-wa0008_01A dalt del tot, on trobarem un encreuament de camins, nosaltres seguirem pel mes de l’esquerra, és una zona que és va projectar com una urbanització, hi ha s xalets, per ho, molt dispersos. A l’arribar a una altra cruïlla de camins, el lloc es conegut com el Coll del Prims, agafarem el que fa davallada passant per unes casetes i si no el deixéssim ens portaria directament al torrent de Santa Maria, on hi ha un petit embassament.img-20151126-wa0007_01

Nosaltres al passar per les casetes, trobarem a l’esquerra un camí de terra que ens entra al bosc, cal millor, deixar el nostre vehicle en aquest punt i seguir a peu, no deixant-lo, arribarem a una explanada on esta situada en un costat,  la Font de la Sauva Negra.

Broc de pedra antic- imatge cedida per ENCOS.

Broc de pedra antic- imatge cedida per ENCOS.

Les seves aigües diuen que son sulfuroses, nosaltres no ho hem identificat.

Tub actual

Tub actual

Fa poc amb l’arranjament de la font, s’ha posat un tub nou, l’aigua cau a una pica rodona de pedra, que deu de ser molt antiga. A cada costat de la Font hi ha un banc de pedra.img-20161120-wa0008b_01Sigui amb vehicle o a peu fent ruta, val molt la pena anar-hi, tant per la Font com la fageda i el paisatge en general.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Ramon Solé