Torre o Molí d’Aigua de can Santeugeni de Castellbisbal

La Masia de can Santeugeni és del segle XVII, i va ser remodelada el 1866.

Està situada en un petit turó al mig dels carrers de Panadella, Montseny i Pirineu envoltada per la Urbanització.

Té com element més destacat la Torre o Molí de vent, situada a l’extrem sud del mur que protegies la casa.

És una torre circular d’etil neogòtic amb un balco que li dona tota la volta.

Disposa de diverses finestres a la llarg de la seva estructura i te una escala interior per accedir a dalt.

Està ven conservada i pintat el seu exterior.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi pinyer de la Urbanització Comte de Sert de Castellbisbal

El Pi pinyer de la Urbanització Comte de Sert, esta situat en l’Avd. Gayarre amb carrer Pep Ventura de Castellbisbal.

Es totalment visible al passar per aquests carrers, per la seva corpulència,

sens dubte, destaca perquè no sols per la seva corpulència, també  per un gruixudíssim tronc, alt i amb unes allargades branques pels costat, que encara el fan més destacat a altres pins existents en aquesta urbanització.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga Pedrera de can Campanyà de Castellbisbal

La Pedrera de can Campanyà estava situada al final de l’Avda. Gayarre, abans d’arribar al pont del torrent de Can Campanyà, el solar a la dreta.

Us passo la seva historia :

• Molt possiblement es tracta d’un lloc d’extracció de pedra utilitzat al llarg de diversos períodes històrics.
• L’estudi dels morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis del jaciment de Can Pedrerol de Baix indiquen que el material de construcció podria haver estat extret d’aquesta pedrera, però segons informació oral procedent d’alguns veïns de Castellbisbal, el jaciment fou aprofitat ocasionalment fins a començaments del segle XX.

Antiga pedrera i lloc d’extracció de pedra. S’observa actualment el tall vertical en el terreny en forma ondulada, molt malmès i recobert de vegetació en alguns trams.

La part superior de la pedrera es troba actualment construïda impedint encara més l’apreciació del jaciment.

La seva extensió és variable, ja que la vegetació actual no permet delimitar el començament i el final del tram de paret explotat.

L’alçada del tall vertical també varia segons els trams, i va des de 1,5 a 6 metres, depenent de la zona.

El tipus de material extret es correspon a pedra calcària.

Presència de la vegetació desllueix la interpretació de l’espai.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Canal de Castellbisbal

La Font de la Canal esta en el camí de can Campanyà. P.I. comte de Sert s/n de Castellbisbal.

Font d’aigua amb un sol tub de sortida. Per a la seva ubicació s’ha aprofitat un rebaix quadrangular del terreny , que posteriorment s’ha arrebossat amb ciment i pintat en varies ocasions.

Com a elements afegits s’observa l’existència d’un banc corregut format per un peu de ciment amb un seient superior format per una llosa de pedra monolítica.

També s’observa una pica quadrangular de pedra que recull l’aigua del brollador.

Uns graons molt amples fets aprofitant el rebaix del terreny donen accés a la pica i al banc.

Es tracta d’una antiga font que fou rehabilitada en la dècada de 1990 adequant l’entorn com a àrea de pic nic amb taules i bancs de fusta.

Recull de dades i Text : Mapes Patrimoni Cultural de la Diba.

Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de l’Àrea de Pícnic de can Campanya de Castellbisbal

Aquesta font esta situada en un angle de l’Àrea de Pícnic de can Campanya de Castellbisbal.

La seva construcció esta feta d’una paret de totxanes semi circular, en ella dos sortides d’aigua que es regula mitjançant un boto polsador en la paret per cada sortida.

L’aigua cau a una pica mesi circular q ens recorda a una conxa.

A certa distancia hi ha uns bancs i seients de fusta per fer un àpat.

En el bosquet d’en front, hi ha el Degotalls i la Font de can Campanya, que us vaig presentar fa uns dies.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la llibertat de l’ermita de Sant Vicenç de Castellbisbal

Està situada aquesta font al final del passeig dels jardins en l’explanada de sota de l’ermita de Sant Vicenç de Castellbisbal. Va ser construida en 1975 quan van arrenjar el Parc del Castell amb col-laboració amb el veïns.

Font senzilla adossada a la paret, dins d’una petita arcada d’obra, amb aixeta de pressió

i l’aigua de xarxa pública cau a una pica semicircular molt arran del terra.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Degotalls de can Campanya de Castellbisbal

Els Degotalls estan sota la balma situada a tocar de la casa Can Campanyà.

Per anar-hi cal que des de la casa de Can Campanyà, cal baixar al torrent i prendre el camí de la font,

des de l’Àrea de Pícnic agafareu direcció a un petit bosc, abans d’arribar trobareu un cartell que us indica que els Degotalls estan a la vostra esquerra, on us dirigireu,

al poc arribareu a un bosc molt brut de vegetació

i molt desvirtuat degut a la presència de la claveguera del polígon industrial, entrareu per un sender,

 i a la paret de la muntanya veureu els Degotalls que cau aigua constant.

Es tracta d’una concreció calcària vertical que es forma a partir de les gotes d’aigua (degotalls) que es desprenen de la fissura de les roques,

on l’aigua experimenta una baixada de la temperatura, una pèrdua de CO2 i una petita evaporació.

Deuria ser un lloc molt bonic en el seu temps en rere.

Recull de dades : Mapa de Patrimoni Cultural DIB.

Adaptació del Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero i Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Campanya de Castellbisbal

Des de la casa de Can Campanyà, cal baixar al torrent i prendre el camí de la font,

una vegada en l’Àrea de Pícnic agafareu direcció a un petit bosc

que per unes escales us portarà fins la Font de can Campanya , situada a uns 100 m.

Font d’un sol broc protegida per una estructura de forma el·líptica formada per una paret de còdols units amb ciment pòrtland i protegida per tot el seu carener per una filera de maons.

Al fons del mur, i obert a la falda de la muntanya s’aprecia una obertura en forma de finestra,

aquesta obertura dona accés a la mina original de la font. L’aigua cau directament al terra per on s’escorre directament mitjançant una reixa.

La font actual és fruit d’una rehabilitació practicada a la dècada del 1990 aprofitant una antiga font popular. Del que degué ser l’antiga font només romanen les restes de l’antiga bassa, ara tapada per la vegetació i terra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Com era La Font del Tudó de Castellbisbal

Actualment es troba desapareguda la Font del Tudó, ja que segons informació procedent dels veïns de la zona, la van colgar de runa durant la construcció de l’autovia.

Fotografia de l’any 1989 – Arxiu Rasola

Estava situada al peu del Turó de les Forques, aquesta muntanya és de 162 metres, a pesar que està mes elabora de Martorell, es troba dins del municipi de Castellbisbal. Al cim s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic.

Fotografia de l’any 1989 – Arxiu Rasola

La Font estava a peu d’una antiga cantera, consistia senzillament amb un tub on sortia l’aigua, molta gent hi anava a recollir-ne amb garrafes, la consideraven de molt bona qualitat.

Fotografia de l’any 1989 – Arxiu Rasola

En La Font del Tudó, es reunien gent assídua, sobre tot de Martorell i de Castellbisbal, on passaven l’estona parlant fent temps fins tornar a casa. Amb el transcurs del temps es va assecar, la gent ja no hi va anar mes…!

Fotografia de l’any 1989 – Arxiu Rasola

Aquesta font apareix inclosa i catalogada al POUM amb el núm. C.01.

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé (Arxiu Rasola)