Avui destaquem : La Font del Carner de Castellbell i el Vilar

La Font del Carner està ubicada a la llera dreta del torrent del Carner, després de baixar per una plataforma de pedra natural.

Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la balma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner.

Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s’enfila fins al Carner.

Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent.

Historia:

• Malgrat que la font rebi el nom del Carner, pertany al Penedès.
• El propietari hi va fer construir una caseta amb un motor que feia pujar l’aigua per tal de regar els conreus.
• Aquest indret era molt apreciat per la gent de Sant Cristòfol que hi anava a berenar i a dinar. S’hi havia fet arrossades.
• De tant en tant, quan baixa una torrentada, l’indret es malmet i la gent ja no té l’estímul d’anar a netejar i preservar-ho.
• Els darrers a fer-ho han estat en varies ocasions l’associació trialera dels Pistonuts.
• Encara es conserva una placa commemorativa mig menjada per un plataner, del 30 de maig de 1993, per deixar constància de la rehabilitació de l’indret.

A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra.

La gran quantitat de fulles i la manca de manteniment no deixen veure el broc.

A mà esquerra de la font hi ha una caseta d’obra amb un motor que pujava encara fa poc l’aigua fins a cal Penedès.

Una vintena de metres per sota de la caseta, a mà dreta, abans d’arribar a una resclosa, entre el bardissar s’endevinen els murs d’una bassa o safareig que segurament permetien emmagatzemar aigua per regar els conreus dels voltants.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Alzina de Castellbell i el Vilar

L’Alzina que ens referim esta situada al costat de la carretera BV-1273, front mateix del Cementeri de Castellbell i el Vilar.

Es un bell exemplar d’Alzina, amb un bon estat en tot el seu conjunt,

Amb un tronc gruixut i un fort brancatge.

Va ser declarada Arbre d’Interès Local el 25 de gener de 1996.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Canaleta de Castellbell i el Vilar

Cal anar per la BV- 1123, i deixar-la a l’arribar al paratge del pla de les Botges, i seguir per una pista asfaltada desviant-vos per l’esquerra.

La Font de la Canaleta esta ubicada a mà dreta, en un revolt que fa el camí que porta al pla de les Botges en Marganell de Castellbell i el Vilar.

Per sobre mateix hi ha una caseta amb coberta de teula àrab a doble vessant.

Donat que esta a nivell mes baix del terra, cal baixar uns graons d’obra.

L’aigua raja per un broc de ferro i va a parar a una pica semi circular,

l’aigua sobrant va per sota el camí en direcció al torrent que baixa del Morral i que posteriorment desaigua a la riera de Marganell.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Sardana del Vilar de Castellbell i el Vilar

La Font de la Sardana, es d’aigua de xarxa pública, situada al costat de l’església de l’antic poble de El Vilar, nucli que forma part del municipi de Castellbell i El Vilar.

La seva construcció es una roca que a sobre hi ha unes escultures de ferro que representen una dona i un home ballant una sardana, per això es dedicada a aquest Ball Català.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 12 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 4 objectius Curiosos :

• A Lliça d’Amunt, i sortir per la vora del riu Tenes, observem que s’ha instal·lat uns aparells per fer esport de forma lliure per la gent que passeja o camina per aquesta zona ombrívola del bosc.
• També a Lliça d’Amunt, si aneu per la vorera de la carretera de Parets a Bigues, BV- 1435 i en el numero 24, observareu en la cantonada un munt de diferents cactus i a la paret de la casa igual, que ven segur fareu fotografies.
• En l’entrada a consultes externes de l’Hospital de Granollers s’ha recobert a les faroles, seients, arbres i arreu, treballs manuals de llana i altres teixits
• A Castellbell i el Vilar, a prop de la Font de Serraïma, els mateixos voluntaris que han recuperat la font, també,han fet una tasca important, tallar aquesta planta invasora d’un arbre que estava sent ofegada, com podem veure era mes gran proporcionalment que el propi arbre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Visitem quatre Fonts de Castellbell i el Vilar

Aprofitant la meva estada a Castellbell i el Vilar i acompanyat per en Carles Cornado i l’Esteve Frontera, vàrem visitar la Font de can Cotis de Rellinars i la Font de Serraïma de Castellbell i el Vilar , les quals ja us vaig descriure fa unes setmanes.En aquella jornada vaig poder conèixer quatre fonts mes. Aquestes altres fonts és troben dins de l’antiga heretat del mas Viladoms de Dalt a Castellbell i el Vilar.Per anar a aquesta heretat o paratge, varem passar per sota de l’autopista per un camí de terra tot venint del poble, i poc després vàrem deixar els vehicles, i així continuarem a peu.A la poca estona, vem deixar el camí per un altra a l’esquerra per anar a La Font del Macià, que està tancada amb pany d’una porta metàl·lica, és també anomenada per alguns com La Font del Baldomero, nom d’un dels últims parcers que hi van treballar. Situada en un costat d’una paret que dona a unes feixes conreades.Tornats al camí principal i amb una lleugera pujada, ens vàrem desviar a la dreta, per un caminoi fet fa poc temps per anar directament a la Font del Prat.Aquesta Font ha estat recuperada recentment  per l’Esteve Frontera i uns amics.Fent de bon guia, l’Esteve, ens va fe fer un rodeig per la carena, per després baixar  per  un senderó mig tapat per la vegetació, vàrem anar a veure La Font del Rei

és la mes senzilla de les quatre, un foradot en un costat on quan plou molt surt aigua.Vàrem continuar un camí cap a munt, perdedor donat que és poc frequentat i en mig de feixes no conreades, fins l’última font del dia i coneguda per La Font del Mataporcs.Des d’aquí, agraeixo al Carles Cornado i a l’Esteve Frontera, per haver sigut uns bons acompanyants per conèixer en una jornada matinal totes aquestes Fonts i el gorg del Dimoni.

Guies : Carles Cornado i Esteve Frontera

Text i Fotografies : Ramon Solé

Visitem la Font del Serraïma de Castellbell i El Vilar, desprès de ser arranjada

La Font del Serraïma esta situada a la riba esquerra del Torrent del Puig o Torrent del Vilar en el Municipi de Castellbell i El Vilar, de fet, mes a prop de El Vilar.Deu el seu nom a un dels parcers que treballaven l’heretat del Mas del Puig del Vilar, moltes dècades en rere.La Font del Serraïma, caldria destacar que ha sigut recuperada per un grup d’entusiastes de les Fonts !. Efectivament,  l’Esteve Frontera i uns amics varen portar a terme una bona feina durant aquest dos últims anys, amb localitzar-la, netejar de vegetació les rodalies, els camins d’accés i fer les actuacions directes a la Font.A primers de maig de 2017, vaig quedar amb el Carles  Cornado i l’Esteve Frontera, per conèixer algunes de les fonts del municipi.Una d’elles va ser La Font del Serraïma, de fet és una font molt senzilla, a l’esquerra disposa d’un tub, on actualment no hi raja l’aigua, i a la dreta un dipòsit que quan plou molt és omple.A uns metres al costat esquerd de la Font, hi ha un antic seien fet de llosses de pedra.Vàrem baixar per un caminoi, direcció al torrent, al poc veiem una vella bassa de rec,l’aigua que probablement l’alimentava, també s’ha pogut localitzar la deui canalitzar-la a uns bidons de forma provisional.En els llocs on faltava algun arbre sé n’ha plantat de joves.Des del blog, animem l’Esteve Frontera i els seus amics que segueixin arranjant fonts naturals, que bona falta hi fa a reu …!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Gorg del Diable de Rellinars

El passat 24 de març de 2017, us vaig publicar la Llegenda del Gorg del Diable de Rellinars.Per ho calia conèixer realment on està situat aquest Gorg; i molt amablement en van acompanyar dos guies experts d’aquestes contrades, en Carles Cornadó i l’Esteve Frontera.Per arribar a El Gorg del Diable, teniu d’anar per la carretera B- 122 de Castellbell i el Vilar direcció a Rellinars. Aquesta carretera passa per davant de la masia can Cotis, situada poc abans del trencall de la pista que porta a l’Església vella, cal que deixeu el vostre vehicle al costat de la casa.Cal retrocedir uns cent metres per la carretera direcció Castellbell, us caldrà intuir entre la vegetació d’unes feixes, un senderó que us portarà a baix de la riera de Rellinars, on trobareu el Gorg del Diable.Aquest Gorg és potser el mes gran de tota la riera de Rellinars, per axó és va crear la llegenda.Si heu tingut sort d’anar un dia que ha plogut amb abundància recentment, tindreu el premi de veure el salt d’aigua i el gorg que us farà ganes de fer unes fotos, o banyar-vos i prendre el sol al rocam de les rodalies.Veureu que l’aigua al seu pas amb segles i segles… ha format pel costat del Gorg una entrada com si fora una balma i te una bona fundaria.De fet, durant l’estona de la visita al Gorg del Diable, no vàrem veure cap ni un !!!.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Bosc de Castellvell i el Vilar

Sortim de Castellbell i el Vilar i passarem per la Colònia Burés, per agafar la carretera B-122 en direcció a Rellinars.Al poc trobarem la Font del Bosc o també coneguda per la Font del Burés, cal pujar unes escales d’obra.
Actualment és molt malmesa i raja ben poc, havia sigut molt freqüentada per fer aplecs i fontades dels habitants de la Colònia de Burés i de Castellvell i el Vilar.És però, més antiga que la pròpia Colònia, ja que disposa d’una inscripció que ens indica l’any 1770 , per aquelles èpoques els traginers dels antics camins que vorejaven el riu paraven a beure aigua d’aquesta font i descansaven, abans de seguir el camí a la ciutat a portar la mercaderia.Si passeu per aquí, pareu i penseu que aquest lloc molta gent a gaudit de la seva aigua i frescor del lloc.

Text i fotografies : Ramon Solé