Avui destaquem : La Font de l’Espígol de Castellar del Vallès

La Font de l’Espígol esta situada a pocs metres per damunt de la llera esquerra del riu Ripoll al nord de les Cases de les Arenes, i per sota de la propera Font de Romaní.

Va ser construïda tal com indican les rajoles de la Font, en l’any 1917. Esta situada en un paratge, que durant les dècades dels anys 1980 i 1990, les famílies de Sabadell i Terrassa, anaven a les Arenes  pel  costat del riu a passar tot el dia festiu, amb la prohibició de fer foc al bosc, axó s’ha anat perden…

L’aigua raja per un broc d’acer inoxidable i cau en una pica rectangular. Esta adossada casi al mig dels dos compartiments de la bassa situada al seu darrera, amb una antiga taula rodona de pedra en el seu front, i un llarg bancal d’obra a peu de la bassa a l’esquerra de la Font; actualment disposa de poca aigua o nul·la.

Les fotografies de 1990, podem veure com estaven les rajoles de deteriorades i gràcies a una restauració de l’any 2010, la Font del l’Espígol ha tornat a ser com havia sigut, un bon lloc d’estada.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Els Bullidors de Sant Feliu del Racó

Els Bullidors de Sant Feliu del Racó, son unes surgències d’aigua natural que apareixen entre les roques allí existents, axó si, sols en temps de molta pluja, a poca distancia de la llera dreta del riu Ripoll, front de mas Penitó.

Podeu accedir des de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, cal que una vegada passat mas Penitó, que és una masia i Restaurant, i una vegada passat el pont sobre el riu Ripoll, mireu si a l’esquerra podeu accedir a la llera del riu, a un 100 metres estan els Bullidors.

El lloc esta brut de vegetació cosa que fa difícil arribar-hi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La Pedra Seca, les construccions a Catalunya – 2ª Part #

Avui us presento dos articles

Des d’aquest Blog, ens hem referit en dos ocasions anteriors a la Pedra Seca, amb els articles titulats :

  • Que són les construccions de Pera Seca ? – 1ª Part.
  • Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès.

La Pedra Seca en molts dels llocs de Catalunya també se la coneix com Pedra en Sec.

Cal tenir en conta, que en la construcció amb pedra seca no es deu utilitzar cap mena d’argamassa, morter o lligam de pasta humida,

les construccions s’aguanten gracies al correcte encaix dels blocs i/o pedres, i el màxim contacte entre les pedres i el seu pes.

Quines són les construccions que es feien servir mes assíduament la Pedra Seca ? :

Generalment era en el mon rural, les principals construccions a mencionar són :

  • Barraques o Cabanyes de pastor, d’agricultor, de vinya.
  • Edificacions en Balmes (Cases, corrals, magatzems…)
  • Murs
  • Fonts naturals
  • Pous d’aigua
  • Recs
  • Pous de Glaç
  • Forns
  • Tines
  • Aljubs

Cal fer menció d’alguna característica en concret, les barraques i les cabanes segueixen les mateixes característiques de construcció, en canvi les edificacions o cases en Balmes, en un principi eren totalment fetes amb Pedra Seca i molt senzilles;

amb el pas del temps, en les mes grans bona part s’afegia l’argamassa i/o morter segons època i lloc, així van ser més solides però utilitzant blocs de pedra i rocs de la zona, i també, introduint fusta feta dels troncs dels arbres.

Amb relació als murs, situats normalment en un desnivell d’una feixa, era per contenir l’erosió del terreny en cas de importants pluges.

Unes pedres sobre sortien al mur de forma escalonada per pujar o baixar d’una feixa a un altre.

La resta de construccions segueixen un mateix patró o estil.

Però, les relacionades amb l’aigua, des de segles de molt en rere, per tant són construccions molt antigues, estan situades en zones de secà,

es molt freqüent trobar construccions de pedra per l’emmagatzematge i la canalització de l’aigua,

així com, parets d’una bassa, recs, pous, fonts, o aljubs.

Les Comarques de Catalunya on podem trobar mes construccions realitzades amb la Pedra Seca i que encara ara estant en bon estat, són :

  • Baix Ebre
  • Baix Segrià
  • Bages
  • Les Garrigues
  • Montsià
  • Priorat
  • Segarra
  • Urgell
  • Vallès Occidental

En definitiva, bona part del territori de Catalunya podem trobar una diversitat de construccions amb major o menor quantitat d’elles.

Us passo l’enllaç de la Web : Observatori del Paisatge, on teniu informació de llibres relacionats amb la Pedra Seca i altres informacions :

http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/bibliografia.php

En l’actualitat este molta cura de la conservació de construccions de Pedra Seca, molt valuós pel Patrimoni Cultural de Catalunya, fent exposicions,

hi ha associacions de voluntaris per la localització i arranjament de construccions de Pedra Seca en el seu municipi, com el cas de Castellar del Vallès,

i altres iniciatives per conservar el Patrimoni de la Pedra Seca.

 

Text  : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Com era la Font de El Daví de Sant Llorenç Savall, ara fa 30 anys en rere ?

Avui es Sant Jordi – Felicitats Catalunya !  Avui us presento dos articles

Podeu accedir des de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, al punt quilomètric 16,2 trobareu l’entrada a mà esquerra urbanització Les Marines, teniu de dirigir-vos al Mas El Daví, abans d’arribar aquesta masia, cal que seguiu una camí que va pel costat del torrent de la Font de El Daví , durant el camí veureu indicacions de com arribar a la seva Font.

Dins del mur on hi ha la paret formant una semicircumferència esta el seient de pedra, s’acumulat durant els anys molta terra, pedres i fulles,

canviat l’alçada que en el seu interior era molt mes fonda, per tant ara no es veu, ni el broc ni la pica, que deuen estar enterrades dos pams o mes sota terra.

Imatge febrer 2019 – Fotografia : encos

Continua sen un lloc molt tranquil, humit i ombrívol,  axó fa que el conjunt de la vegetació existent , predominant la molsa i les heures, tingui un verd molt mes intens.

Us passo l’enllaç del blog Encos,  on podreu conèixer  amb data de febrer de 2019, com estava la Font de El Daví , i a la vegada fer un recorregut per les fonts naturals i públiques de molts municipis de Catalunya :

http://www.encos.cat/fonts/fonts.html

 

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Fotografia actual : Blog Encos

Molí de la Masia de Torre Turull de Castellar del Vallès

La Torre Turull esta situada en la banda est de la Carretera B-124 de Sabadell a Castellar, km 4,2 en el municipi de Castellar del Vallès,

es una casa senyorial, de fet d’estiueig, construïda per la família Turull, amb una diversitat d’elements de diferents estils, com : arcs de mig punt gòtics, finestres adintellades, amb dues torres.

Cal destacar en la seva part de darrera de la finca, la torre que antigament corresponia al Molí de vent i de motor,

important va ser en el seu moment per extreure aigua per les necessitats de la finca.

Esta feta de totxanes i cal destacar el seu coronament, amb unes petites figures de creus i diferents tipus de relleus,

i la barana de ferro que dona tota la volta a l’estructura superior i ens recorda certament a un forjat elemental, amb una escala de ferro exterior per pujar a dalt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col·laboració : Josep Llinares

Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès

Barraca a SabadellEl maig de l’any 2019 us vaig fer un article sobre les construccions de pedra seca.

Avui us presento un petit itinerari sobre les Barraques de pedra seca que vaig poder fer gràcies a la amabilitat d’en Josep Llínares que em va fer de guia.

Desprès de visitar la seva exposició d’obres fetes amb fusta natural, o sigui d’arbres i que us vaig fer un article el passat divendres, vàrem ‎seguir la pista forestal que ens portaria a Sabadell per Togores,

al poc ja vaig veure algun cartell i marques grogues, que ens indicava al itinerari de les 4 cabanes de pedra seca, situades a prop del camí.

Cal dir que hi ha catalogades mes de 180 Barraques de pedra seca, pràcticament a totes s’ha mirat de refer-les segons el seu estat de conservació, per tant, totes tenen un nom i un numero, per identificar-les.

La primera que vàrem veure, va ser la Br -112, amb el nom de Josep Vidal, molt ben refeta i amb vegetació a dalt seu.

Era per guarda els estris de la vinya que hi havia en aquest lloc, ara ocupat per bosc de pins i altres arbres amb sotabosc, que ens fa difícil pensar que allí era una vinya.

Tornarem en rere i a uns 15 metres segueix el itinerari, tot seguit ens vàrem arribar a la Barraca, Br -135 a nom de Jordi Solà.

Aquesta va portar feina, estava enderrocada , per tant podem veure que hi ha majoritàriament pedres mes clares perquè no son originals, les mes fosques ho son.

Molt a prop i seguin el camí hi ha la Br-132, el nom de Raimon,

segons explicacions d’en Josep, de molt antic va ser un forn d’obra, per poder tindre material rapit i varat per alguna casa o masia de les rodalies… el grup que va estar treballant per la recuperació d’aquestes Barraques,

va localitzar a prop que havien teules i una d’elles podria ser d’època romana… parlem de fa molts segles, anys mes tard, algú que treballava al camp, i aprofitant les restes del forn, va construir la Barraca.

Sols ens quedava veure la mes petita i realment es així, en una zona devastada molta part del bosc, pel vent el 9 de desembre de 2014, hi trobem la barraca Br-23,

amb el nom de Salvador Juliana, aquesta com us dic es molt petita de dimensions i prou feines es pot entrar, sols deuria ser per guardar les eines, encara es pot veure rebots d’oliveres entre rebots de nous pins, que tenien en aquestes terres un protagonisme essencial.

A pocs metres, sortim a la pista principal, on finalitza el recorregut.

Em comenta com a punt final en Josep, que dins del municipi que com veiem hi ha molta Barraca de Pedra Seca, no vol dir que mig amagada per la vegetació hi hagi alguna o algunes mes per localitzar, enumerar i posar li nom, i si es cal, fer una reparació o refer-la.

Aquest itinerari, el centre Excursionista de Castellar del Vallès i Grup de Recerca de Pedra Seca, el denomina :

“ Petit tast de Pedra Seca”.

Els interessats, podeu sol·licitar un tríptic informatiu d’aquest itinerari,al Centre excursionista.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull d’explicacions i col·laboració : Josep Llínares

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Art i Natura – Sinuositats…

Com cada divendres us presento dos articles !

De resultes de l’article que vaig fer i aparegut amb data del 17 de maig de 2019  al Blog Rasola : Terra, Aigua i Racons, on donava a conèixer l’ermita de Sant Pere d’Ullastres de Castellar del Vallès,

se’m va posar en contacte en Josep Llínares, per obrir-me la porta de l’ermita i …

poder descobrir l’encant i tresor que amaga, no pel valor econòmic, sino mes pel valor d’una col·lecció d’Art i Natura,  que ell mateix s’inspira i elabora.

Ens vàrem veure el passat divendres, 21 de febrer de 2020, ens vàrem dirigir a l’ermita.

L’ermita és d’una sola nau, hi esta allí l’Exposició permanent d’escultures de Josep Llínares Gibernau,

es un encant poder fer una petita volta per les obres d’art fetes amb paciència i dedicació d’hores d’elaboració i tindre una vegada feta la seva idea,

perquè la gent que passa pels camins de les rodalies puguin parar uns minuts a contemplar l’obre fetes de troncs i altres parts d’un arbre, majoritàriament treballa amb oliveres.

Cal dir, que no ho fa, ni ho ha fet per guanyar diners, com diu ell i un cartell, no esta a la venda cap obre de l’exposició.

Mes us diré, ha fet obsequi a diferents entitats, d’alguna de les seves obres…

Estan bàsicament distribuïdes i estratègicament col·locades omplin els laterals de les parets i capelletes de l’ermita.

Em va agradar molt una escultura gran que per una part esta cremada per un incendi i l’altra cara esta polida.

Com a sant protector i vigilant trobem darrera de l’altar la imatge de Sant Pere assentat a una certa altura presidint l’ermita.

Per últim, cal dir que aquesta ermita i de com altres, estava en unes condicions no massa be, era com un magatzem – traster de la casa del costat,

i en Josep i la senyora amb paciència varen netejar i adequar-la per l’exposició.

Us passo les dades d’en Josep Llínares per poder si us interessa contactar amb ell i amb molt de gust us il•lustrarà i donarà informació de l’ermita i la seva obra.

Vull expressat i agrair l’estona que vàrem estar junts, perquè vaig aprendre moltes coses d’ell mateix i com també de cabanes de pedra seca,

Itinerari de les cabanes de pedra seca

però axó, ja serà en un proper article en el Blog Rasola : Terra, Aigua i Racons.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pantà de la Mixeta de Castellar del Vallès

Com cada divendres us presento dos articles !

El Pantà de la Mixeta o conegut també, per el petit Pantà de Dalt de Castellar del Vallès.Aquest passat dilluns us vaig presentar el Pantà de la Pepa, el dimecres el Pantà de la Lola, tots dos situats en el mateix torrent del Llop.Avui, per anar al Petit Pantà de la Mixeta, us cal seguir pujant pel camí estret fins arribar a un de mes ample, continueu, i quan faci una corba, cal estar atens per veure un corriol a la vostra esquerra, per baixar fins el Pantà.Cal dir que és situat en el mateix torrent del Llop en la seva part més alta, i que el camí ample fa de separació.És molt petit, si el comparem amb els altres dos, amb poca aigua, i fosca per l’estancament.El recorregut dels tres Pantans, es pot fer amb menys de dues hores entre anar i tornar.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pantà de la Lola de Castellar del Vallès – 2ª Part #

El Pantà de la Lola, és conegut també per el pantà del Torrent del Llop del mig de Castellar del Vallès.El dilluns us vaig presentar el Pantà de la Pepa, indicant per on teniu d’arribar, una vegada que deixeu el pantà cal seguir el camí que puja pel costat de la llera dreta.Com que la vegetació es molt abundant i espessa, cal que per intuïció aneu al Pantà de la Lola, que està a poca distancia i sobre de l’anterior.Per poder visitar-lo us caldrà obrir-vos pas en algun lloc, un punt de referencia és que hi ha les antigues estaques d’un cerclat que impedien el seu accés.Si voleu veure’l millor cal que busqueu un punt  mes elevat i podreu visualitzar-ho.Aquest Pantà és molt mes petit que’ l Pantà de la Pepa, per tant disposa de menys aigua i també es bruta donat l’estancament.El divendres proper, us presentaré l’últim pantà d’aquest torrent, el de la Mixeta.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pantà de la Pepa de Castellar del Vallès – 1ª Part #

Avui us faig un article sobre el Pantà de la Pepa, conegut també pel Pantà de baix, situat en el Torrent del Llop a Castellar del Vallès.De fet són tres pantans que estan a la llarg d’aquest Torrent, el Pantà de la Pepa, el Pantà de la Lola i el petit Pantà de la Mixeta, i que us aniré fent els articles de cada un d’ells en els propers dies.Per anar al Pantà de la Pepa, teniu de sortir des de l’entrada de la urbanització de Can Font,  traspasar la carretera de Castellar del Vallès a Terrassa C-1415a, i cal seguir per un camí ample que esta al front mateix.A uns 10 minuts, cal girar a l’esquerra en una bifurcació de camins, cal continuar una estona per la pista i agafar un caminoi que baixa al torrent i que és una mica emboscat,  i que us portarà fins el Pantà de la Pepa.És el mes gran dels tres pantans, l’aigua es fosca, perquè esta estancada, ja que no s’utilitza per cap finalitat  i el torrent sols baixa aigua quan plou molt.En total és algo mes de 20 minuts el recorregut que s’ha fet, tot tenint en conta de no equivocar-se de camí per baixada al torrent.Es fa difícil observar tot el pantà, donat que esta rodejat de vegetació molt densa.Des d’aquí podeu anar al segon pantà, el de la Lola, que està a poca distancia, però axó ho deixem per un proper article.

Text i Fotografies : Ramon Solé