Molí de la Masia de Torre Turull de Castellar del Vallès

La Torre Turull esta situada en la banda est de la Carretera B-124 de Sabadell a Castellar, km 4,2 en el municipi de Castellar del Vallès,

es una casa senyorial, de fet d’estiueig, construïda per la família Turull, amb una diversitat d’elements de diferents estils, com : arcs de mig punt gòtics, finestres adintellades, amb dues torres.

Cal destacar en la seva part de darrera de la finca, la torre que antigament corresponia al Molí de vent i de motor,

important va ser en el seu moment per extreure aigua per les necessitats de la finca.

Esta feta de totxanes i cal destacar el seu coronament, amb unes petites figures de creus i diferents tipus de relleus,

i la barana de ferro que dona tota la volta a l’estructura superior i ens recorda certament a un forjat elemental, amb una escala de ferro exterior per pujar a dalt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col·laboració : Josep Llinares

Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès

Barraca a SabadellEl maig de l’any 2019 us vaig fer un article sobre les construccions de pedra seca.

Avui us presento un petit itinerari sobre les Barraques de pedra seca que vaig poder fer gràcies a la amabilitat d’en Josep Llínares que em va fer de guia.

Desprès de visitar la seva exposició d’obres fetes amb fusta natural, o sigui d’arbres i que us vaig fer un article el passat divendres, vàrem ‎seguir la pista forestal que ens portaria a Sabadell per Togores,

al poc ja vaig veure algun cartell i marques grogues, que ens indicava al itinerari de les 4 cabanes de pedra seca, situades a prop del camí.

Cal dir que hi ha catalogades mes de 180 Barraques de pedra seca, pràcticament a totes s’ha mirat de refer-les segons el seu estat de conservació, per tant, totes tenen un nom i un numero, per identificar-les.

La primera que vàrem veure, va ser la Br -112, amb el nom de Josep Vidal, molt ben refeta i amb vegetació a dalt seu.

Era per guarda els estris de la vinya que hi havia en aquest lloc, ara ocupat per bosc de pins i altres arbres amb sotabosc, que ens fa difícil pensar que allí era una vinya.

Tornarem en rere i a uns 15 metres segueix el itinerari, tot seguit ens vàrem arribar a la Barraca, Br -135 a nom de Jordi Solà.

Aquesta va portar feina, estava enderrocada , per tant podem veure que hi ha majoritàriament pedres mes clares perquè no son originals, les mes fosques ho son.

Molt a prop i seguin el camí hi ha la Br-132, el nom de Raimon,

segons explicacions d’en Josep, de molt antic va ser un forn d’obra, per poder tindre material rapit i varat per alguna casa o masia de les rodalies… el grup que va estar treballant per la recuperació d’aquestes Barraques,

va localitzar a prop que havien teules i una d’elles podria ser d’època romana… parlem de fa molts segles, anys mes tard, algú que treballava al camp, i aprofitant les restes del forn, va construir la Barraca.

Sols ens quedava veure la mes petita i realment es així, en una zona devastada molta part del bosc, pel vent el 9 de desembre de 2014, hi trobem la barraca Br-23,

amb el nom de Salvador Juliana, aquesta com us dic es molt petita de dimensions i prou feines es pot entrar, sols deuria ser per guardar les eines, encara es pot veure rebots d’oliveres entre rebots de nous pins, que tenien en aquestes terres un protagonisme essencial.

A pocs metres, sortim a la pista principal, on finalitza el recorregut.

Em comenta com a punt final en Josep, que dins del municipi que com veiem hi ha molta Barraca de Pedra Seca, no vol dir que mig amagada per la vegetació hi hagi alguna o algunes mes per localitzar, enumerar i posar li nom, i si es cal, fer una reparació o refer-la.

Aquest itinerari, el centre Excursionista de Castellar del Vallès i Grup de Recerca de Pedra Seca, el denomina :

“ Petit tast de Pedra Seca”.

Els interessats, podeu sol·licitar un tríptic informatiu d’aquest itinerari,al Centre excursionista.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull d’explicacions i col·laboració : Josep Llínares

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Art i Natura – Sinuositats…

Com cada divendres us presento dos articles !

De resultes de l’article que vaig fer i aparegut amb data del 17 de maig de 2019  al Blog Rasola : Terra, Aigua i Racons, on donava a conèixer l’ermita de Sant Pere d’Ullastres de Castellar del Vallès,

se’m va posar en contacte en Josep Llínares, per obrir-me la porta de l’ermita i …

poder descobrir l’encant i tresor que amaga, no pel valor econòmic, sino mes pel valor d’una col·lecció d’Art i Natura,  que ell mateix s’inspira i elabora.

Ens vàrem veure el passat divendres, 21 de febrer de 2020, ens vàrem dirigir a l’ermita.

L’ermita és d’una sola nau, hi esta allí l’Exposició permanent d’escultures de Josep Llínares Gibernau,

es un encant poder fer una petita volta per les obres d’art fetes amb paciència i dedicació d’hores d’elaboració i tindre una vegada feta la seva idea,

perquè la gent que passa pels camins de les rodalies puguin parar uns minuts a contemplar l’obre fetes de troncs i altres parts d’un arbre, majoritàriament treballa amb oliveres.

Cal dir, que no ho fa, ni ho ha fet per guanyar diners, com diu ell i un cartell, no esta a la venda cap obre de l’exposició.

Mes us diré, ha fet obsequi a diferents entitats, d’alguna de les seves obres…

Estan bàsicament distribuïdes i estratègicament col·locades omplin els laterals de les parets i capelletes de l’ermita.

Em va agradar molt una escultura gran que per una part esta cremada per un incendi i l’altra cara esta polida.

Com a sant protector i vigilant trobem darrera de l’altar la imatge de Sant Pere assentat a una certa altura presidint l’ermita.

Per últim, cal dir que aquesta ermita i de com altres, estava en unes condicions no massa be, era com un magatzem – traster de la casa del costat,

i en Josep i la senyora amb paciència varen netejar i adequar-la per l’exposició.

Us passo les dades d’en Josep Llínares per poder si us interessa contactar amb ell i amb molt de gust us il•lustrarà i donarà informació de l’ermita i la seva obra.

Vull expressat i agrair l’estona que vàrem estar junts, perquè vaig aprendre moltes coses d’ell mateix i com també de cabanes de pedra seca,

Itinerari de les cabanes de pedra seca

però axó, ja serà en un proper article en el Blog Rasola : Terra, Aigua i Racons.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pantà de la Mixeta de Castellar del Vallès

Com cada divendres us presento dos articles !

El Pantà de la Mixeta o conegut també, per el petit Pantà de Dalt de Castellar del Vallès.Aquest passat dilluns us vaig presentar el Pantà de la Pepa, el dimecres el Pantà de la Lola, tots dos situats en el mateix torrent del Llop.Avui, per anar al Petit Pantà de la Mixeta, us cal seguir pujant pel camí estret fins arribar a un de mes ample, continueu, i quan faci una corba, cal estar atens per veure un corriol a la vostra esquerra, per baixar fins el Pantà.Cal dir que és situat en el mateix torrent del Llop en la seva part més alta, i que el camí ample fa de separació.És molt petit, si el comparem amb els altres dos, amb poca aigua, i fosca per l’estancament.El recorregut dels tres Pantans, es pot fer amb menys de dues hores entre anar i tornar.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pantà de la Lola de Castellar del Vallès – 2ª Part #

El Pantà de la Lola, és conegut també per el pantà del Torrent del Llop del mig de Castellar del Vallès.El dilluns us vaig presentar el Pantà de la Pepa, indicant per on teniu d’arribar, una vegada que deixeu el pantà cal seguir el camí que puja pel costat de la llera dreta.Com que la vegetació es molt abundant i espessa, cal que per intuïció aneu al Pantà de la Lola, que està a poca distancia i sobre de l’anterior.Per poder visitar-lo us caldrà obrir-vos pas en algun lloc, un punt de referencia és que hi ha les antigues estaques d’un cerclat que impedien el seu accés.Si voleu veure’l millor cal que busqueu un punt  mes elevat i podreu visualitzar-ho.Aquest Pantà és molt mes petit que’ l Pantà de la Pepa, per tant disposa de menys aigua i també es bruta donat l’estancament.El divendres proper, us presentaré l’últim pantà d’aquest torrent, el de la Mixeta.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pantà de la Pepa de Castellar del Vallès – 1ª Part #

Avui us faig un article sobre el Pantà de la Pepa, conegut també pel Pantà de baix, situat en el Torrent del Llop a Castellar del Vallès.De fet són tres pantans que estan a la llarg d’aquest Torrent, el Pantà de la Pepa, el Pantà de la Lola i el petit Pantà de la Mixeta, i que us aniré fent els articles de cada un d’ells en els propers dies.Per anar al Pantà de la Pepa, teniu de sortir des de l’entrada de la urbanització de Can Font,  traspasar la carretera de Castellar del Vallès a Terrassa C-1415a, i cal seguir per un camí ample que esta al front mateix.A uns 10 minuts, cal girar a l’esquerra en una bifurcació de camins, cal continuar una estona per la pista i agafar un caminoi que baixa al torrent i que és una mica emboscat,  i que us portarà fins el Pantà de la Pepa.És el mes gran dels tres pantans, l’aigua es fosca, perquè esta estancada, ja que no s’utilitza per cap finalitat  i el torrent sols baixa aigua quan plou molt.En total és algo mes de 20 minuts el recorregut que s’ha fet, tot tenint en conta de no equivocar-se de camí per baixada al torrent.Es fa difícil observar tot el pantà, donat que esta rodejat de vegetació molt densa.Des d’aquí podeu anar al segon pantà, el de la Lola, que està a poca distancia, però axó ho deixem per un proper article.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font de la Torre del Canonge de Sabadell

Des de Castellar del Vallès o Sabadell,  podeu accedir al camí que porta a l’ermita de Tagores, allí passareu per davant l’entrada a la ermita i masia, i fareu un tom rodejant la finca i passant per una cisterna d’extinció d’incendis forestals.El camí es bo i ample, us recomanem que aneu a peu.En uns 400 metres el camí arriba a una amplia explanada, allí teniu de seguir per un camí que trobareu a la vostra dreta que es estret i de mal passar.  ( no agafeu el camí de l’esquerra que baixa al riu Tort i no porta en lloc mes)Cal vigilar de no caure, degut que esta en molt mal estat,a uns 30 metres i a l’esquerra veureu un pal que us indica que esteu a la Font de la Torre de Canonge i altres itineraris.Mig tapada per la vegetació trobareu la bassa i el tub on sortia aigua i omplia la citada bassa.Molts anys en rere, era molt abundant, era ple de petits horts per les rodalies  i a les lleres del riu, com que el riu a penes baixa aigua o bona part de l’any es nul·la, aquests horts han sigut abandonats.Podeu seguir el camí, amb dificultat per la vegetació que hi ha en aquest tros, arribareu en pocs metres a la llera del riu Tort i si podeu seguir us portaria fins la seva desembocadura al riu Ripoll i a Sabadell.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Moli de Vent de la família Súria de Castellar del Vallès

El Molí de Vent de la família Súria, esta situat en els antics terrenys propietat d’aquesta família, avui  en dia és un jardí obert al públic.

Cartell quan era nou

Aquest Molí de Vent, esta situat en la plaça que esta tocant al carrer del Doctor Rovira amb al carrer de Josep  Anselm Clavé, de Castellar del Vallès.El Molí va ser construït durant l’any 1900, a petició d’Eleuteri Surià i Martí.

Cartell en l’actualitat

Tota l’estructura es conserva en bon estat. En la base hi ha una porta d’accés a la torre i a unes escales per pujar a dalt.Cal saber que a principis del segle XX, tota aquesta contrada era terrenys agrícola i s’explotava l’horta; se’ns fa difícil pensar que era així, quan ara, totes les rodalies veiem que estan urbanitzades.L’Ajuntament de Castellar del Vallès, ho ha volgut conservar-ho com un record d’un temps passat agrícola, on s’extreia l’aigua pel rec de l’horta.

 

Text i Fotografia : Ramon Solé

Monument – Testimoni, als arbres caiguts pel temporal a Castellar del Vallès

Eren un dies que el vent era molt present en diverses comarques de Catalunya, però la nit del 9 de desembre de 2014, va ser un vent huracanat , un vent de mes de 120 km/h en alguns municipis, especialment a Castellar del Vallès, Sabadell i Terrassa.A Castellar del Vallès es calcula que el temporal de vent va suposar la caiguda de 150.000 arbres al terme municipal.Molts d’aquests arbres, desprès de mes de 5 anys d’aquell episodi, encara estan en el mateix lloc, sense que se’ls hagin tret.En canvi en Sabadell, s’ha retirat i talat arbres que oferien encara rics de caure en propers temporals.Us passo informació dels danys del temporal de vent :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Temporal_de_vent_al_Vall%C3%A8s_de_2014

A can Sampere on hi ha l’ermita de Sant Pere de Ullastre, del municipi de Castellar del Vallès, el  Sr. Josep Llinares, l’artista-escultor de fusta, va voler fer un petit monument als milers d’arbres caiguts per aquell temporal de vent.El podem veure en la paret de la casa,  al costat  mateix de l’entrada principal de la masia.Nota : Les imatges que us ofereixo son de Sabadell i Castellar del Vallès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Molí de Vent de la plaça de Josep Maria Folch i Torres de Castellar del Vallès

Aquest Molí de Vent esta situat en la plaça de Josep Maria Folch i Torres de Castellar del Vallès.Antigament aquest  vell Molí de Vent s’havia fet servir per a l‘extracció d’aigua per al rec dels horts que havia en aquesta  zona rural de Castellar del Vallès.A l’engrandir en les últimes dècades la població , es van fer non carrers i habitatges, amb els serveis necessaris, i els amos dels terrenys se lis va expropiar les finques per poder edificar.A mitjans de setembre i fins a finals d’octubre de l’any 2018, l’Ajuntament de Castellar del Vallès va portar a terme els treballs de remodelació de la plaça de Josep Maria Folch i Torres que és coneguda popularment com la plaça del Molí, amb la incorporació de jocs infantils i d’esbarjo.Us passo la informació sobre la reconstrucció de la plaça del Molí :

http://www.castellarvalles.cat/34154/noticia/8442/

Els treballs van  incloure la preservació de l’antic Molí de Vent.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castellar del Vallès

Text i Fotografies : Ramon Solé