Per la Vora del riu Ripoll – La Sèquia Monar a Castellar del Vallès

Hem estret aquesta discripció sobre el Rec Monar : “ La sèquia Monar (o rec Monar) és la xarxa hidràulica construïda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l’aigua als conreus, als molins i a les fàbriques del riu Ripoll. El nom prové de la paraula moliner en llatí. Després de les riuades de 1962, la major part es féu malbé i entrà en un procés de degradació irreversible. Ara, els pocs trams que en resten són aprofitats pels hortolans a prop del riu.L’origen d’aquesta sèquia es troba en les comunitats pageses que treballaven i vivien al riu, que construïren les primeres infraestructures hidràuliques. A partir del segle XI, el monestir de Sant Llorenç del Munt i altres senyors feudals hi imposaren el seu domini i per això durant anys s’ha pensat que la sèquia Monar era obra d’aquests monjos, però en realitat era més antiga.Al llarg dels segles, l’ús de la sèquia Monar s’ha adaptat a les necessitats dels habitants del riu. Inicialment l’aigua movia els rodets dels molins fariners i regava les hortes veïnes. En l’edat moderna, els batans i molins paperers van anar prenent terreny als molins fariners. Les transformacions industrials dels segles XVIII i XIX feren modificar notòriament les velles i antiquades sèquies del Ripoll.El projecte té per objecte la definició de les obres d’adequació i canalització de la Sèquia Monar al seu pas pel Molí de’n Busquets de Castellar del Vallès”.Per mes informació :

http://www.jordiquintana.com/sabadell-rotonda-carrer-tres-creus/riu-ripoll-canalitzacio-sequia-monar

Ja fa setmanes us vaig presentar  el Rec Monar en Sabadell, on hi ha la zona de Lleure de la Font dels Gitanos, avui ens hem anat a la part d’aquest rec, que podem veure al Municipi de Castellar del Vallès.Es en el lloc conegut com el Rieral, a la vora del riu Ripoll, trobem que els horts i conreus , bona part estan regat encara avui en dia per el Rec Monar.El rec es bastant ample i en certs llocs es subdivideix en canals i canalons mes estrets i petits per repartir l’aigua a diferents hortes i conreus existents en el Rieral.Aquí es com fa segles en rere, l’aigua es reparteix per uns i per els altres, per fer una bona collita …!Cada matí de cada dia, els pagesos d’aquests horts, venen a treballar-los per gaudir de poder menjar una verdura sana, gràcies al Rec Monar.Nota : Una seguidora del Blog em va preguntar si havia alguna coincidència amb el Rec Monar de La Garriga amb el de Sabadell – Castellar del Vallès, no, no hi ha cap en un principi, son llocs, rius i comarques distants, per ho si en un aspecte, en el nom, rec o sèquia Monar !, simple coincidència de noms …?

Informació treta de L’Ajuntament de Castellar del Vallès.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El bosc de Can Deu, desprès de la gran ventada … la recuperació !

Cartell que fa menció a la Masia i al Bosc

Viquipèdia, descriu el Bosc de Can Deu de la seguen manera :

Pins grans, llargs i centenaris

“El bosc de Can Deu està format principalment per pi blanc, amb força roures alzines –sovint encara arbustius–, i destaca per la seva antropització i per la manca d’espècies de sotabosc. Això és degut principalment a l’ús social del bosc i a les activitats de lleure que s’hi practiquen. Existeix una zona de pícnic amb barbacoes i una zona d’aparcament a Sant Julià d’Altura.Hi ha un mirador des d’on es veuen la Mola i Castellar del Vallès.
També, surten diferents rutes per fer a peu o en bicicleta que corresponen al GR 97.”Era un bosc que en el seu moment va ser reivindicat per la gent de Sabadell per us i esbarjo de forma pública, donat que es volia convertir amb zona d’equipaments i cases.

Milers de pins, abatuts per el fort vent, tot un bosc arrassat, el Bosc de Can Deu a Sabadell . Fotografia Diari Local.

D’axó, a passat temps i el bosc va aconseguir mantingues lo millor possible, fins una gran ventada produïda el 9 de desembre de 2014 al Vallès va deixar el bosc de Can Deu en un estat deplorable així com en altres llocs de la Comarca.Segons les primeres estimacions, mes 45.000 arbres d’aquest bosc van caure aquell dia.Podeu veure la noticia local :

http://www.radiosabadell.fm/Noticies/La-Fundacio-Antiga-Caixa-Sabadell-es-compromet-a-recuperar-el-Bosc-de-Can-Deu-devastat-pel-temporal-de-ventI podeu veure mes noticies de la destrucció del Bosc de Can Deu :

http://www.radiosabadell.fm/Noticies/El-bosc-de-Can-Deu-la-zona-zero-de-les-ventades-a-SabadellI durant l’any 2015 és va posar tothom en marxa per donar el començament per la Recuperació d’aquesta amplia zona afectada, i sobre tot crear el Nou Bosc de Can Deu.http://www.radiosabadell.fm/Noticies/Tot-a-punt-per-a-l-inici-de-la-reforestacio-del-Bosc-de-Can-DeuEn pocs mes d’un any, se ha desbrossat, tallat i retirat la gran immensa quantitat d’arbrat caigut.I s’ha iniciat els treballs de plantar noves especies d’arbres, gracies a nombrosos voluntaris de moltes entitats i professionals que han aportat moltes hores per tornar a tindre un Nou Bosc a Can Deu.Tot molt ven planificat per la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, gestora de la conservació d’aquest patrimoni natural que tenia i … millor dit, encara este !Des d’aquest Bloc, una vegada mes volem donar a conèixer una realitat, i no sempre es bona, en aquest cas els elements naturals van poder amb un Bosc mes que centenari, per ho, la voluntat de la gent que estima la natura, pot encara mes… !Pot ser que les imatges casi desèrtiques, ens facin esgarrifar i mes si ho havíeu conegut com era el bosc fa uns anys en rere… des de aquí us invito a veureu i participar si podeu en la seva recuperació.

Esperem que els nostres fills o nets puguin veure el bosc de Can Deu,  tal com era fa uns anys en rere   !

Recopilació de Informació, Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la Vora del Riu Ripoll , El Molí d’en Busquets de Castellar del Vallès

El Molí d’en Busquets és un molí del municipi de Castellar del Vallès inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.Dades generals i Històriques del Molí d’en Bosquets :

“És una edificació industrial que donada la continuïtat d’ús ha sofert modificacions i ampliacions respecte al projecte original. Entre el conjunt de naus disposades desordenadament resten encara en ús edificacions del segle XIX. Aquestes segueixen el tipus arquitectònic freqüent en els molins que s’arrengleren als marges del riu Ripoll. Es tracta d’una senzilla nau de planta rectangular i teulada a dues vessants, amb una alçada de dos pisos; els murs presenten una distribució simètrica destacant el gran nombre de finestres. Moltes de les naus es disposen adossades, en sentit paral•lel o perpendicular. L’aparell emprat és el totxo, essent el mur arrebossat.
La base de la xemeneia del molí d’en Busquets la forma un cos de planta quadrada, sobre aquest s’inscriu la xemeneia que presenta una forma prismàtica amb 8 cares, essent el cos de proporcions esveltes. L’aparell emprat es el totxo vist, que s’utilitza també com a element decoratiu en forma de motllures. De la xemeneia i del conjunt de la fàbrica es conserven fotografies del 1895 (Vergés i Vernís, P. Topografia mèdica de Castellar). En el lloc del actual molí existí un mas anomenat Astafort, establert l’any 1478 per Joan Astafort. Posteriorment passà a ésser propietat de la masia de Can Carner, que temps després el varen vendre a Francesc Déu. Al voltant construí el moli que després vengué al paraire terrassenc Valentí Busquets que continuà amb l’activitat drapera del molí. Pau Busquets i Barata, possible successor de l’anterior construí una capella que fou dedicada a Sant Pau, avui desapareguda. Aquesta capella, segons descripcions del segle XIX, posseïa un gran quadre dedicat a Sant Pau, així com altres petits quadres a l’oli. A finals del segle XIX, el Dr. Josep Tolrà feu les instal•lacions cotoneres al molí de Can Barba i també en aquest molí, que passà a formar part del patrimoni de l’empresa Vda. De J. Tolrà. Les velles instal•lacions foren ampliades i modernitzades, continuant avui dia en ús.
El molí pren el nom de Valentí Busquets, un paraire terrassenc que al començament del segle XVIII va fer una instal•lació drapera en un molí que segurament ja existia i del qual es desconeix el nom. Pel març de 1799 els barons de Castellar donaren permís a Pau Busquets –segurament descendent de Valentí– per afegir-hi un molí draper. Cap al final del segle XIX, Josep Tolrà hi posà nova maquinària cotonera, simultàniament a la que posà al molí de Can Barba. Consta que l’any 1895 al molí d’en Busquets hi havia cent telers de cotó i s’hi feien tints i acabats. Aquestes instal•lacions continuen en funcionament.”Informació de la seva destrucció recent, podeu consultar a :

http://laltraveu.blogspot.com.es/2009/02/la-destruccio-del-moli-den-busquets.htmlLes restes d’aquest Molí, esta a prop del camí que va per la vora del riu Ripoll des de Sabadell a Castellar del Vallès, i dins del terme Municipal d’aquesta última població.

Dades generals i històriques : L’Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia
Fotografies : Ramon Solé

Llibre de les Fonts de Castellar del Vallès

Es un recull molt complert, de les Fonts i Surgències dins del terme de Castellar del Vallès.Esta editat per el Centre Excursionista de Castellar, gracies a un important nombre d’entusiastes que varen dedicar les seves hores de lleure a corre tot el terme municipal de Castellar, per localitzar i catalogar les fonts i surgències d’aigua natural.Va ser editat l’any 2004, junt amb el llibret hi ha un CD on trobarem una amplia informació de les fonts i un plànol de la seva situació.Recull de la Informació : David López Alvarez (Sabadell)
Text : Ramon Solé