L’Historia de l’Aigua a Tona

El Municipi de Tona, te la seva pròpia  Ruta de l’aigua i a traves d’aquesta Ruta fàcil de poder fer, es pot descobrir la història de Tona, que està molt vinculada a aquest element essencial com és “l’Aigua”.

Cartells de l’ Ajuntament de Tona

La ruta us portarà a diferents moments i èpoques de la vida a la població i us descobrirà gran varietat de paisatges i arquitectures.Descobrireu el patrimoni natural i cultural de Tona a través de la història de l’ús de l’aigua, des de l’època romana, passant pel termalisme del segle XIX, fins a l’actualitat.La ruta us pujarà al pla del Castell on podreu gaudir de les formidables vistes que aquest mirador natural us ofereix.Els plafons explicatius us acompanyaran al llarg de tot el camí tot completant la informació que els sentits poden captar de l’entorn.Tona des de fa mes d’un segle ha gaudit dels Balnearis fins l’actualitat, la gent veu el municipi com un referent de Salut.Cal destacar les fonts naturals que hi ha arreu del municipi.

Font Suissa

Us recomano la seva visita i conèixer la seva Historia de l’Aigua a Tona

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Tona

Fotografies actuals : Ramon Badia i Celia Peix

Recull de Fotografies antigues : Ramon Solé

L’antic Pou de la Vila Vella de Tossa de Mar

El conjunt de la Vila Vella de Tossa de Mar, va ser declarat monument històric artístic nacional l’any 1931.Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII  amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estada de planta rectangular, actualment no existeix, ja que el seu emplaçament es va fer servir per edificar-hi l’actual far.L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols, que en el moment de màxima esplendor (s. XV), integrava unes vuitanta cases, moltes de les quals van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.A partir del s. XVI la població es va començar a expandir fora de la muralla pel barri de sa Roqueta i seguint tota la vora del camí ral.Un “monument “a destacar en la Vila Vella es l’antic Pou.Una vegada entrem a la muralla per la plaça del Pintor J. Vilallonga, pujarem pel carrer de Ignacio Melé, uns metres mes amunt a la nostra esquerra, on fa una mica de plaça i en front d’un destacat Restaurant, aquest Pou.Esta molt ven restaurat i conservat.S’havia utilitzat per abastir-se d’aigua per part de la gent que vivia dins de la Vila Vella de Tossa de Mar.

 

Recull de dades : Oficina de Turisme i Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació del Text, Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé

La Font de la Plaça del Castell de Torredembarra

Es una bonica font al mig de la plaça del castell de Torredembarra.Podem apreciar l’escut al centre adossada a la paret,En cada costat hi ha una aixeta, i l’aigua cau a una gran pica circular on disposa d’un gran test de pedra generalment amb flors.Com podem veure en fotografies de principis del segle passat, hi ha en aquesta plaça la font,per tant es construïda una vegada remodelada la plaça i el seu entorn.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La finestra de Cànoves i Samalús: Cànoves fa cent anys en rere

Avui us presento un recull de postals antigues que fan referencia a Cànoves i Samalús, ara fa cent en rere.

Fotografia actual

Des de La finestra de Cànoves i Samalús us les passo:

  • Vista de Cànoves

    Vista actual de Cànoves

  • Ca l’antic i l’Església
  • Can Garriga i L’Església
  • Molí d’en Ribes
  • La Riera de Vallfornes o de Cànoves
  • Roc Fiter
  • Font del Frare
  • Castell de Bori a Samalús

    Fotografia Actual entrada ca l ‘Antich

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Hivernacle del Parc de la Ciutadella a Barcelona

L’Hivernacle és una obra de l’arquitectura del ferro  de Josep Amargós i Samaranch encara que va ser projectat primerament per Josep Fontserè com a part del programa científic format també pel Museu Martorell de Geologia i per l’Umbracle. De la mateixa manera que l’Umbracle (que us vaig fer un article la setmana passada) , l’Hivernacle s’utilitzà durant l’Exposició Universal de 1888 com a saló de festes i conferències.Dins del Parc de la Ciutadella, es troba situat al costat del Castell dels Tres Dragons. L’estructura de l’Hivernacle és feta de metall i amb els tancaments tots de vidre per deixar passar la llum.Està format per tres naus de les quals la principal queda oberta per dos dels costats amb la coberta a dos vessants i les laterals tenen les quatre parets de ferro i vidre i amb l’accés per la nau central.Els elements decoratius són sobris i reprodueixen elements hel·lenístics de ferro fos com palmetes, formes lobulades i els coronaments de la coberta.Tant a l’interior com a l’exterior hi ha l’escut de la ciutat de Barcelona al timpà de la nau central.Actualment està en desús i en un estat d’abandó, la vegetació del seu interior no esta en bon estat, i el pitjor que l’estructura presenta gres problemes.Us passo un article del País de primers d’any, que fa ressò del estat de l’Hivernacle :

https://cat.elpais.com/cat/2018/01/22/catalunya/1516650306_136425.html

L’Hivernacle de Barcelona esta protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Bassa del Castell dels tres dragons de Barcelona

El Castell dels tres dragons, esta dins del Parc de la Ciutadella, en la cantonada entre el pg. De Picasso, 5 i pg. de Pujades, 8-10 de Barcelona, la Bassa esta front d’aquest.Popularment anomenat Castell dels Tres Dragons, fou construït el 1887-88 com a Cafè-Restaurant de l’Exposició Universal de 1888 per Lluís Domènech i Montaner qui, posteriorment, hi instal·là un taller d’arts industrials vinculades a l’arquitectura, amb la possible col·laboració d’Antoni M. Gallissà i Suqué.En acabar l’exposició l’edifici restà abandonat i el 1891 l’alcalde, Joan Coll i Pujol, demanà a Domènech que “acabés l’obra” tot adaptant-la per acollir un “Museu de la Història”.L’any 1920 allotjà el Museu de Zoologia de Barcelona. L’any 2010 es van traslladar moltes de les seves col·leccions públiques cap al Museu Blau . El 2015 es va fer pública la intenció de promoure la rehabilitació d’aquest emblemàtic edifici patrimonial.La Bassa no es gaire gran, disposa d’un sortidor i aigua en moviment. Una jove palmera es situa a un nivell superior. En una part frontal i com a balla de protecció hi ha les figures dels tres Dragons.Llàstima que en moltes ocasions, no funciona el mecanisme de l’agua i aquesta esta aturada i la poca que hi ha, estancada.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc Central de Santa Perpetua de la Mogoda, amb una gran Bassa i un Pantalà

El Parc Central de Santa Perpetua de la Mogoda, va començar a prendre forma l’any 2007, i durant aquest últims anys s’ha aconseguit que sigui una realitat. On era un camp erm, ara es un Bassa amb diversos serveis, bar, restaurant, llocs per a jocs per infants, un embarcador  amb un Pantalà, activitats aquàtiques com un cable-wakeboard , vaixells infantils i un espai destinat als gossos.El Parc Central compta amb 6 espais ben diferenciats:

  • El Passeig dels Colors
  • El Camí de la Granja
  • El Passeig de la Ribera
  • La Bassa,
  • L’Anella
  • La Plaça de l’Amfiteatre.

    Les Aus al Parc Central

    I alhora un espai de coneixement amb l’aula municipal, els plafons informatius i els webs que l’expliquen des de l’educació ambiental, l’educació en mobilitat i l’educació cívica.Com a pulmó urbà, el parc Central és el centre geomètric d’un dels espais públics més gran de la comarca, unes 80 ha, que uneixen el Castell i els Horts de Mogoda amb el Castell i els camps de Can Taió. Suposa també un punt d’atracció i referent enllà del territori municipal amb la bassa de reg naturalitzada formant un nou hàbitat.Constitueix amb els equipaments de la granja Soldevila un espai d’alta qualitat urbana de gran atractivitat, gràcies al projecte de la Llei de Barris de Can Folguera, “De perifèria a Centre”.Finalment el parc Central és el més singulars i gran d’entre les 67 ha. de parcs urbans municipals en què compta Santa Perpètua de Mogoda.Disposa d’un ampli aparcament per a vehicles al costat mateix del Parc.Per a mes informació d’aquest gran parc, podeu consultar a una pagina Web de l’Ajuntament de Santa Perpetua de la Mogoda i que us indico a continuació :

http://www.staperpetua.cat/menu-principal/info-municipal/parc-central/la-bassa

Així mateix, en una pagina Web de la Diputació, podem conèixer mes tècnicament aquest nou parc :

https://www.diba.cat/web/mediambient/aula-del-parc-sta-perpetua

 

Dades : Ajuntament de Santa Perpetua de la Mogoda

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’en Manelet de Molins de Rei

Per anar a aquesta Font d’en Manelet , us cal des de Molins de Rei, pujar al seu Castell, des d’allí teniu d’agafar un camí entre horts que fa baixada i poc abans d’arribar al torrent, us teniu que desviar per un caminoi estret a l’esquerra.Anireu agafant altura de forma tranquil·la, el camí es fa ample i segueix pujant, pel costat de la riera que esta a la vostra esquerra i a les ribes veiem alguns horts amb basses de regar.Al finalitzar ara els horts de dreta i esquerra molts situats dins del bosc,  el camí fa un gir a l’esquerra i amb una posterior i suau baixada; allí teniu que veure la Font d’en Manelet , que queda a la riba dreta de la riera molt amagada entre la frondosa vegetació, us caldrà endevinar un corriol que baixa fins el torrent, i ja a l’altra costat, mirar d’anar a l’esquerra on esta situada aquesta antiga font.Tant el corriol que hi porta com la mateixa font, són difícils de trobar, es un repta que us deixo a fer…!Si segui el camí principal us portarà finalment a la cruïlla del coll d’en Cuiàs, punt de varis itineraris o podeu tornar pel camí direcció a Molins de Rei.

Any 1988- Arxiu Rasola

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia de 1988 : Arxiu Rasola.

 

Avui destaquem : La Font del Senyor de Gelida

vista-ft-senyor-1Per anar a La Font del Senyor, ens caldrà sortir del Centre de Gelida, per la carretera C- 243b i dirigir-nos pel camí del Castell, que s’enfila muntanya amunt; des de l’entrada superior del Castell, seguirem el camí ample que va paulatinament agafant un nivell elevat i amb bones vistes de la Comarca i al fons podem veure la Muntanya de Montserrat.ft-del-senyorArribarem a un encreuament on hi ha una antiga portalada sense cadena , que antigament  barrava el pas. L’altra camí sinuós, mes a l’esquerra va a la Urbanització Safari. ft-del-senyor-entrada-3Entrarem pel camí de la dreta, seguirem i en por temps, hi ha un altra camí a la dreta que baixa a uns antics horts, a l’esquerra trobarem la Font del Senyor , uns metres mes amunt la mina, tancada amb una porta metàl·lica amb una bassa al costat.ft-del-senyor-entrada-2Aquesta font forma part del Patrimoni del Castell, la seva aigua baixava, per una canonada de ceràmica, fins la cisterna que hi ha sota la plaça de Padró del Castell de Gelida, fent que, en el segle XIV, el castell tingués aigua corrent era gens habitual si considerem l’altura a que es troba i gracies  al desnivell arribava sense problema.interior-ft-senyor-1La Font del Senyor , a l’estar ubicada dins la propietat de Ca n’Oller de la Muntanya, va estar molt anys amb l’accés barrat a la gent. interior-ft-senyor-4Actualment, la gran portalada de la finca esta mes a munt i esta ballada en tot el seu perímetre.

 

Text Fotografies : Ramon Solé

El Molí de l’Antic i el Molí de Cal Pipaire de Cànoves

DSCN5021_01Estan situats molt a prop del nucli del poble de Cànoves.CAM00829_01Sortirem des de l’Església, i al poc agafarem un camí a la dreta, indicat per uns cartells, del passeig fluvial d’Antoni Crous o riera de Vallfornes, que davallarà fins la mateixa riera, la creuem per una passera.DSCN5019_01DSCN4927_01En l’altra costat de la riera, hi ha la masia-Molí de Can Masaguer, que farem menció en un altre article posteriorment.DSCN4902_01Continuem el camí que ara fa una suau pujada fins tocar la carretera del Pantà, nosaltres girarem, per un camí de terra a la dreta que porta directament al Molí de l’Antic i al Molí de Cal Pipaire.DSCN5080_01 També, és pot accedir per la carretera.DSCN5075_01Els dos Molins, han sigut reformats com a habitatge i per tant cal demanar permis per accedir als terrenys particulars; DSCN5081_01encara podem veure la bassa per on entrava l’aigua per accionar les rodes del Molí Antic.DSCN5081 - copia_01Així mateix, podem veure per on desguassava l’aigua de nou a la riera, DSCN4910_01en el cas del Molí del Pipaire.DSCN4912_01Mes a vall, encara podem observar una petita resclosa,DSCN4913_01 i l’entrada a una antiga sèquia o canal.DSCN4914_01Si seguim, aquest camí fluvial passarem per una passera i el camí fa una certa pujada on trobarem les restes del Castell, descrit en aquest Bloc, el dimarts passat.DSCN4904_01Podem tornar al centre de Cànoves pel mateix recorregut o per la carretera que és de poc transit.

Text i Fotografies : Ramon Solé