El Bassal del Castell de Castellar d’Aguilar de Segarra

Una vegada arribats al Castell de Castellar d’Aguilar de Segarra, veureu al costat esquerd, el Bassal a peu del Castell,

actualment no si pot entrar a aquesta Bassal, està barrat el pas per una tanca metàl·lica.

En temps de pluges generoses esta pla d’aigua.

Hi ha una vegetació pròpia de zona humida, així com animalons propis d’aquest ambient.

Aquest any, amb una sequera molt important, casi no disposa d’aigua.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del Castell de Castellar d’Aguilar de Segarra

Aguilar de Segarra, o Aguilar de Boixadors segons l’IEC, és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat al límit occidental de la comarca del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.

Des d’Aguilar de Segarra us cal anar al Castell de Castellar, indicat per cartells el recorregut.

A l’arribar, veureu el Castell i l’església de Sant Miquel de Castellar, a la vostra dreta hi ha la font.

L’estructura principal es metàl·lica amb aixeta polsador , situada dins d’una estructura d’obra de pedra, forma un seient en cada costat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Aqüeducte de Sala-d’Heures de Santa Eugenia de Berga

L’Aqüeducte de Sala – d’Heures és situat en el paratge de Sala –d’Heures.

Concretament entre el Castell o Casal de Sala-d’Heures i la Font del Paradís, del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona).

Els elements visibles d’aquestes obres d’infraestructura hidràulica del casal de Sala-d’Heures daten d’inici del segle XX.

Salva el torrent de Sala-d’Heures o torrent de Vilalleons mitjançant la construcció d’un pont-aqüeducte.

El pont disposa de 9 arcades de punt rodó, amb una amplada exterior de 1’30 m, i interior de 90 cm, i una llargada de 48 m.

Per l’interior del pont passa la canalització que porta aigua de la Font del Paradís als dos dipòsits d’aigua que hi aigües avall, l’aigua es per les necessitats pròpies de la finca privada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador / Ramon Badia i Celia Peix

Canal de Sala-d’Heures de Santa Eugènia de Berga

Pantà de Sala – d’Heures

La Canal de Sala-d’Heures recorre el paratge de Sala – d’Heures, des del Pantà fins els dipòsits de la Mansió o Castell del mateix nom.

Pantà de Sala – d’Heures

El canal s’inicia als peus del pantà i finalitza el seu recorregut al casal de Sala-d’Heures, aquest discorre sempre per la banda dreta del torrent amb una extensió d’aproximadament un quilòmetre, donat que no es recte.

Té una amplada interior de 20 cm i exterior de 28 cm, té una alçada interior de 9 cm i exterior de 13 cm. Per sota hi ha una biga que forma una única peça. Durant el seu trajecte passa per la muntanya, amb predomini de roures, arços i per la vorera de camps, actualment en desús. En alguns trams, més enlairats el canal descansa sobre uns pilars fets amb pedra o formigó. En estar en desús en un futur acabarà desapareixent enmig de la vegetació.

Actualment ho té cap utilitat però havia servit per portar aigua fins a la finca on es feia servir per regar els jardins i consum del bestiar.

El seu recorregut es pot seguir per un camí que marxa paral·lel entre els dipòsits que hi ha sota el Casal i el pantà. Element de poc interès arquitectònic, donada la seva senzillesa, però imprescindible per conèixer la distribució de l’aigua a la finca de Sala-d’Heures.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Anna M. Gómez Bach

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Araceli Peix i Ramon Badia

Bassal Roig de Moià

Per anar al Bassal Roig, us caldrà  que sortiu de Moià per la Carretera N- 141c direcció Manresa, la deixareu aviat tot anant per la dreta per una bona pista que porta a la masia “caseta d’en Fermí”, on en el turó hi ha el Castell i l’ermita de Sant Andreu de Clarà,

seguiu per la pista on un cartell ens indica “Via Verda”, sempre pel camí principal, passarem per “Circuit de Motocross MX Verd Moià”.

Cal seguir i passar pel costat de la bassa per incendis forestals que ens queda a la dreta; seguiu l’últim tram, esteu en el Camí del Rourell, veureu abans d’arribar a mà i a tocar de la pista el Bassal Roig.

Aquest reducte d’aigua, és de construcció artificial, li arriba per una conducció l’aigua que prové des de la Font de l’Horta del Rourell,

i surt com si fos una Font i que cau directament al bassal.

Es un lloc on la vegetació vinculada als espais lacustres o pròpia d’aigua retinguda en part però es neta,

es conserva sense cap problema sempre.

A la part dreta hi ha un desguàs que surt l’aigua i es perd pel bosc.

Aquí tenen un punt la fauna de la zona, on poden beure perquè hi ha durant tot l’any.

Text i Fotografies: Ramon Solé

El Pou del Castell de Sant Martí Sarroca

Aquest bonic Pou, esta situat en l’explanada que hi ha entre el Castell

i l’Església de Santa Maria en Sant Martí Sarroca.

Pou ben conservat, tal com el seu conjunt monumental de les rodalies.

Destaca la seva corriola i a sobre un cavaller , “ens recordaria a Sant Jordi”…

Rodejat d’un paisatge verd i de bon estar.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui visitem: La Font del carrer Major de Canyelles

La Font del carrer Major, esta en aquest carrer i a sota de l’església de Santa Magdalena i el Castell de Canyelles.

Es una Font feta de rocs petits en tota la seva infrastructura, l’aigua va a parar a una pica de totxanes molt petita.

En cada costat hi ha un banc de pedra adossat a l’estructura.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia i Carpintero

Arbres – El Pi gran de Sant Martí Sarroca

Aquest  Pi gran està entre l’Església de Santa María i el Castell de Sant Martín Sarroca.

Es un pi de tronc gruixut i no massa alt, però si que disposa de grans branques en tot el Pi,

sobre tot la més baixa es de dimensions molt destacades,

que fa que sigui en tot el seu conjunt un gran pi.

Per la seva protecció, per evitar que els cotxes el puguin danyar, se ha posat al seu voltant un petit mur circular.

No tenim constància de la seva edat, però sí que està en bones condicions de conservació.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Paradís de Santa Eugènia de Berga

La Font del Paradís es troba a escassos metres de l’aqüeducte de Sala-d’Heures que salva la riera de Vilalleons i ben a prop també del gran casal o Castell de Sala-d’Heures, un dels masos més importants de la zona.

La font és feta d’obra amb pedra del país, està adossada al marge; per accedir-hi cal baixar uns esglaons, donat que esta a un nivell molt inferior al terra.

A l’esquerra de la paret de la font, surt l’aigua per mitjà d’un broc de ferro encastat al frontal, envoltat de formació tosca que fa de camí on llisca l’aigua fins a una pica semi circular al nivell de terra.

En la part més superior hi ha una portella que servia per controlar l’aigua existent, o per netejar la cisterna.

Sota d’aquesta, hi ha una construcció que probablement seria on el seu principi sortia l’aigua de la font. Per tant, on surt ara deuria ser el sobreeixidor.

Davant la font, a l’altra banda del camí, arrenca l’aqüeducte de Sala-d’Heures que salva el torrent de Vilalleons,

per l’interior del qual passa la canalització que portava l’aigua de la font als dos dipòsits que hi ha a aigües avall del torrent que porta al casal o Castell de Sala-d’Heures.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Xup de Tornamira de La Torre d’Oristà en Oristà

El Xup de Tornamira esta a 1000 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2’050 a l’entrada de La Torre d’Oristà.

El xup de Tornamira està situat uns metres a l’oest de l’antic castell, actualment masia, que li dóna nom, a tocar d’una bassa reformada modernament.

Historia :

  • El xup de Tornamira s’havia utilitzat modernament com a dipòsit d’aigua, encara que es probable que la seva funció original fos la de guardar glans en aigua.
  • Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s’utilitzava sobretot el blat de moro).
  • Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d’haver de donar la meitat a l’amo de la roureda.
  • Per a conservar les glans, moltes masies tenien el “jup” (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l’any (VILARRASA:1975)

Es tracta d’una estructura petita i pràcticament quadrada (uns 2’9 per 2’9 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i l’entrada principal reformada amb maó. El xup està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.

La façana principal del xup, orientada al nord-est té una única obertura, emmarcada amb brancals de maó i llinda monolítica triangular de pedra treballada, que dóna accés a l’interior, on s’emmagatzema l’aigua. La resta de les façanes no tenen obertures, exceptuant la sud-est, on hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada que a l’interior es converteix en un desaigua de pedra treballada que sobresurt del mur.

Recull de les dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Angels Garcia – Carpintero