El Pantà de Vallforners de Cànoves i Samalús

vista-general-3Us vaig descriure en l’article : “Petit recorregut des de Cànoves al Pantà de Vallforners “ del dia 04/03/2015,dscn7724_01 com des del centre del poble, és pot anar caminant per la vora de la riera fins el Pantà.dscn8147_01Pels que vulguin anar amb vehicle propi, podeu des de l’església de Cànoves continuar amb el vehicle fins a trobar l’aparcament on una cadena ens indica que no està permès continuar i caldrà deixar-lo i seguir a peu des d’aquest punt.vista-de-la-vallEl camí és ample,  per ho, fa forta i llarga pujada fins el Pantà.vista-parcial-1Aquest Pantà, fou construït entre el 1985 i el 1989, per tant, és pot considerar modern.vista-del-murSituat entre la Serra dels Palestrins i la Serra dels Sembradors, en un costat  del Montseny , dins del Parc Natural, amb una superfície de 12,5 Km2.a-mapa-de-situacioL’embassament pot acumular 2.300.000 m³ d’aigua.vista-general-2Caldria destacar, com que està dins del Parc Natural, és va fer una bona obra d’ingeniària, el mur en la seva part exterior, esta camuflat amb rocs i pedres i vegetació, per mitigar l’impacte ambiental.mur-exteriorEl mur interior, també hi ha pedres petites, en aquest cas, sense vegetació.mur-interior-1mur-interiorTrobarem un ample desguàs en un dels costats del mur.desguas-1desguas-3En aquests últims anys la manca de pluges fortes i continuades al Montseny ha fet que el Pantà de Vallforners, hagi estat vaig mínims de cabal.vista-general-1Des del Pantà, podem fer nombroses excursionsvista-parcial-2, com seguir el camí que el voreja fins la casa de Vallforners, pujar fins el Castanyer del Cuch, entre altres molt mes llargs com pujar a la Calma.dscn7745_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

El dia 1 de Juliol de 2017serà el dia de la data d’Inici del nou Blog Rasola  :           Terra, Aigua i Racons

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

Arbres, germans de soca

DSCN4940_01Al caminar per un bosc , per la riba d’un riu i ruera o , dins del poble i ciutat, us heu fitxat que hi han molts arbres germans de soca ?DSCN5050_01Efectivament molts arbres de moltes especies diferents, comparteixen la mateixa soca.DSCN5048_01En les ribes d’un riu o riera, el mes comú es trobar plataners, molts d’elles comparteixen la mateixa soca, en general solen ser dos o mes.DSCN5047_01En un bosc d’alzines també n’hi trobarem, en aquest cas son nombrosos el que comparteixen la soca, des de dos i fins a mes de vuit i a vegades, mes…. ,DSCN5028_01 sobre tot en el cas d’alzines  joves.DSCN5025_01També passa que en el cas de les alzines sureres, per ho en un nombre inferior d’arbres dos o tres com a molt.DSCN5044_01Altres especies menys comunes també en trobarem, com el Faig, Castanyer, Noguera,…DSCN5046_01DSCN5072_01 Palmeres, entre altres.DSCN5043_01En algun cas i amb arbres grans, poden formar una cavitat en la seva part central, DSCN5130_01i que s’omple d’aigua de pluja, un remenen positiu per els petits animals salvatges.CAM01048_01Altres arbres, s’omple de terra i fulles.DSCN5029_01Trobarem verdaderes curiositats :

Com un pi compartint amb una alzina la soca.CAM00946_01Podem veure varies alzines amb una soca descomunal.DSCN2460_01Cinc Plataners amb una soca gegantDSCN5135_01 i que aquesta te una certa forma de porc.DSCN5133_01

  • En el cas d’arbres tallats, podem veure quans germans de soca eran, en aquest cas mes de quinze.CAM00886_01En el Castanyer de Can Cuch a Cànoves i Samalús, no es ven be així, del molt vell castanyer que ja esta mort i sec, van néixer unes branques, actualment molt grosses per les seves rodalies i adossades a ell, podríem dir que d’alguna manera comparteixen la seva soca.DSCN0004_01En el cas de vent o turmenta i si es molt forta,  pot fer caure els arbres, en el cas de compartir la soca, caurien tots els components de la mateixa.DSCN5035_01Ja  sabeu, arreu de Catalunya hi han molts arbres que comparteixen soca,CAM00892_01 quan aneu al bosc  o per una riba de riu, perdeu uns instants per contemplar-los i si cal… i us agrada, feu fotografies…DSCN5023_01Totes les fotografies aparegudes en aquest article, han sigut fetes a Cànoves i Samalús.

Text i Fotografies : Ramon Solé