Molí del Lladó de Puig-reig

El Molí del Lladó esta a la ctra. BV-4131 de Puig-reig a Casserres, poc abans del km 11 trencall a l’oest.

Historia:

  • Les notícies històriques de la masia del Lladó es remunten al segle XIII, quan era propietat dels Templers, senyors del castell de Puig-reig.
  • Des d’aquesta data la família ha conservat el mateix cognom. El molí és situat al peu de la riera de la Sala (antigament del Merdançol), que neix a la mateixa propietat del Lledó.
  • El molí actual es va construir al segle XVII.
  • Un document conservat a l’arxiu particular del Lledó dóna notícia detallada del procés de construcció del molí.
  • Es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil de 1936.
  • Pels volts de 1970 la resclosa i el rec encara estaven en funcionament, i la bassa s’utilitzava com a reserva d’aigua per a les cases.

Antic molí fariner del qual es conserva l’edifici, la bassa, la resclosa i el rec. El molí, situat al costat de la riera de la Sala, és de planta gairebé quadrada. La construcció, que s’adapta al desnivell del terreny, té planta baixa i dos pisos i la teulada és a dues vessants. Conserva part dels murs inferiors (on hi ha el forat del carcabà) fets amb carreus força regulars, la qual cosa fa pensar que al segle XVII l’actual molí es va construir sobre els fonaments d’una construcció medieval anterior. Així mateix, la construcció de la casa presenta dues fases, diferenciades pel tipus d’aparell. L’edifici més antic només tenia una planta, en la qual hi havia les instal·lacions de la mola. Posteriorment es sobrealçà amb els dos pisos superiors. Les finestres, de distribució irregular, són fetes amb llindes i brancals. Els baixos, coberts amb dues voltes de pedra, conserven només la mola inferior, encaixada en un banc de pedra.

Fotografia: Cèsar August Torras i Ferreri

La bassa, que en realitat forma un estany d’una superfície considerable, està continguda per uns murs de contenció molt massisos als costats de llevant i de tramuntana, fets amb grossos carreus ben escairats i col·locats en filades. A l’extrem nord-oest la bassa té un sobreixidor. La bassa es nodreix amb aigua de la pluja, aigua que neix en el mateix indret i, en part també, pel rec, del qual encara se’n poden resseguir les traces. La resclosa encara es conserva i està situada uns 150 metres amunt de la riera. Al costat est de la casa es conserva un cobert de pedra.

El Molí de Lledó està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Avui destaquem : La Font del Balç de Casserres

La Font del Balç de Casserres, es situada al final de l’avinguda de Catalunya de Gironella, d’allí un camí apta per vehicles hi porta directament a la Font i a l’antic restaurant.

Historia:

  • En aquest espai, va ser primer un Berenador.
  • Posteriorment, un Restaurant.
  • Des de fa uns anys, l’Associació Cultural de la font del Balç organitza una mostra gastronòmica i vitivinícola coneguda amb el nom de “B de gust”; en la qual els elaboradors i els cellers ofereixen els seus productes en forma de tast o degustació, amb la finalitat que els assistents a la mostra els coneguin de primera mà. També s’organitzen activitats paral·leles musicals culturals. S’organitza el primer diumenge de juliol.

Font que raja per un broc de ferro de 7’5 cm de diàmetre collat a una paret de pedra de maó arrebossada amb ciment, situada en el marge d’una cinglera de pedra sorrenca.

La vegetació d’heures cobreix part de la capçalera de la font. Hi ha una placa de llauna amb el nom de la font.

L’aigua desguassa per una reixa de ferro i va a parar al riu Llobregat que està a uns 30 metres.

La zona de la font és una explanada antropitzada i utilitzada com a zona d’esbarjo periurbà, amb plantació de plataners i amb una zona lúdica amb taules i cadires d’un establiment comercial.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Forroll de Gironella

Setmana dedicada a les Fonts de Gironella

La Font de Cal Forroll, esta situada en un clot que queda ubicat a l’altra banda de la qual hi ha la casa de Cal Forroll i al peu del camí que puja del carrer dels Estudis, a prop de la carretera de Casserres, a Gironella.

Historia:

  • Es tracta de la font de l’antiga masia de Cal Forroll, que li dona nom.
  • La casa està documentada des d’època medieval.

La font disposa d’un petit frontal, un mur fet de pedra, còdols i morter, a la part baixa del qual hi ha el brollador, un petit forat rectangular realitzat en el mateix mur amb un tros de tub metàl·lic que vessa l’aigua en una pica de planta rectangular feta de maons.

El frontal de la font està parcialment revestit amb morter de calç en el que hi figura “Any 1934” en un requadre fet al mateix morter.

El lloc està condicionat amb bancs i hi ha uns roures que donen ombra a l’indret, l’aigua sobrant dona a uns horts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Lledó de Puig-reig

Per anar a La Font del Lledó, cal agafar la carretera de Puig-reig a Casserres, abans del Km. 10, seguir pel camí a mà esquerra, continuar 500 mt, aparcar el vehicle i entrar per un tancat de fusta, i al fons de l’explanada veureu la font.

Historia:

  • A la font del Lledó tenia lloc la Tornaboda, la festa de cloenda de la Festa Major de Puig-reig que es celebra per Pasqua Granada; la gent s’hi aplegava per dinar i a la tarda tenia lloc un lluit concurs de Sardanes.

La font del Lladó, una de les més populars del terme municipal de Puig-reig i de Casserres, es prou generosa com per fer néixer la riera del mateix nom.

A començaments del s. XX fou condicionat l’entorn com a zona d’esbarjo i lleure,

creant un espai interior empedrat que permet accedir a la font amb comoditat a partir d’unes escales.

Els murs fets amb pedra polida i de grans proporcions, sostenen els margues i delimiten l’espai de la font, que també compta amb un dipòsit d’aigua que ajuda a mantenir la seva regularitat.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Roureda de la Font del Pagesos de Casserres

La Roureda de la Font dels Pagesos estàen el lateral dret de la Ctra. 4131 PK 7, a 250 metres de la zona esportiva en direcció a l’Espunyola des de la sortida de Casserres i front la font del mateix nom.

La Font dels Pagesos

És una Roureda del gènere Quercus que domina el paratge de la Font dels Pagesos, amb un sotabosc majoritàriament net, amb predominança d’estrat herbaci i algun arbust com arç blanc (Crataegus monogyna).

La volta de canó de la majoria dels troncs mesurats oscil·len entre 2,3 i 3 m de diàmetre, per una alçada d’entre 20 i 25 m.

Les fulles són mitjanes o petites, de blanques a suboriàcies, marcescents, de obovades a oblongoel·líptiques, amb els lòbuls profunds i obtusos. El fruit anomenat gla és llarg i ovoide, amb el peduncle curt o absent.

Els focs de l’any 1994 no semblen haver afectat gaire aquesta roureda centenària que tot i que no és de grans dimensions hem de destacar pel seu bon estat de conservació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Roureda de la Font dels Pagesos de Casserres

Roures de braços estesos

com els d’un fornit gegant

que té la font dels Pagesos.

Que amb el seu rajolinet

el peu del marge ajaguda

generosa i complaguda,

dóna veure al qui té set.

Al grup de roures frondós

acull també els ocellets,

mescla d’ombra i refilets

que convida a dolç repòs.

Tot un perfum de natura

i de plàcid benestar

dóna goig de respirar

la silvestre aroma pura

Si voleu quedar sorpresos

d’aquest lloc tan pintoresc

aneu-hi que s’està fresc

allà a la Font dels Pagesos.

Autor : Ignasi Puig

Aquesta roureda de Casserres, va inspirar l’any 1975 al poeta Ignasi Puig

Recull del Poema i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Pagesos de Casserres

La Font dels Pagesos està a prop de la carretera BV-4131 a l’alçada del PK 7, a 250 metres de la zona esportiva, en el lloc conegut com el rec de la Bauma de Casserres, es una zona ombrívola a tocar d’una roureda.

En Ramon Bernadas conta que aquesta font també havia rebut el nom de Font dels Barracaires degut a que en aquell paratge hi havien hagut unes barraques.

L’aigua surt d’una vella aixeta, també al ser una font de dipòsit o de petita cisterna adossada a la paret, quant està ple surt per un tub de ferro situat en un lateral del frontis fet de maons posats de pla.

Està protegida per una planxa de ferro amb una verga soldada a la vora. L’aigua sobrant circula per una canal feta de ciment resseguint el marge.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – DIBA.

Adaptació al Text i fotografies: Ramon Solé

Per les Vacances de Nadal : Les Fonts d’Estopanyà a Osca

Estopanyà  és una vila i municipi de la Ribagorça. Està situat a la conca del riu Guart, afluent del Noguera Ribagorçana. El municipi està format per tres nuclis de població: Estopanyà, Saganta i Casserres del Castell.

cartell de les font , basses,estanys d’Estopanyà

Us passo diferents fonts que te a les rodalies de la població :

  • la “Fontrodona” Es una de las surgències d’un gran aqüífer , l’aigua s’aprofita per regar horts a la llarg del barranc de “la Reguera”.
  • La Font i el Safareig
  • Font de Aumuga i Bassa
  • Font del Francell
  • Font de la Roca o de l’Olla

    Seca

  • Font del Boix

    Seca

Amb aigua

Si feu Vacances pel Nadal o Final d’any, i feu un viatge per Osca, pareu a Estopanyà, us agradarà !

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola.