Els Plataners de La Coma de Sant Jaume, estan situats des de l’entrada de La Coma de Sant Jaume, en la carretera C-59 de Barcelona a Moià, fins casi a la entrada de la masia.
Són un conjunt de plataners en filera i a cada costat del camí
i són de destacades dimensions,
el tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada, i qualificats com sans.
Text i Fotografies: Ramon Solé
La masia de can Marquès esta situada entre el Bruc Residencial i el Poble, agafant el camí dels estimaocells.
Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d’arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d’arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d’accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.
L’hortet del bruc ha exportat el projecte estimaocells i han instal-lat els seus quatre estimaocells en la part de la finca tocant a la carretera.
La idea del projecta estimaocells va sorgir en l’any 2012 en una finca de Vallbona de les Monges en la comarca de l’Urgell.
Entremig de les figures de roba i palla trobem caixes-niu, per tant no es per atemorir o asustar els ocells, tot el contrari, que tinguin un lloc on fer el niu, en un espai on no hi ha arbres a un costat d’un camp.
Per a més informació podeu consultar a :
http://viuvallbona.cat/fitxa/els-estimaocells
i a :
Seria bo que en altres llocs d’arreu de Catalunya, fessin el mateix per preservar els ocells.
Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de El Bruc,
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Pleta és situada en la carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 de Sitges.
Potser el tret més característic d’aquesta edificació, sigui l’existència al seu costat d’una estilitzada construcció de forma cònica,
que sembla una xemeneia.
En realitat és una cisterna.
A poca distancia hi ha taules i bancs de fusta per poder fer un àpat.
Recull de dades : Diputació de Barcelona
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
El Pou de Merli esta situat al peu de la carretera B-224 en el km 25,250 de Martorell a Sant Esteve de Sesrovires.
Historia:
Pou circular amb parets de pedra i morter situat en un terreny inclinat que és la falda del turó anomenat Pou del Merli. La part del pou que sobresurt i que es veu per sobre del terreny és també de mur de maçoneria amb parets d’obra de fàbrica de totxo.
La part superior del pou és plana i està reparada i acabada amb totxo i arrebossat per la part superior. La cara que dóna a la carretera és plana, feta amb totxo i presenta una obertura rectangular on hi ha una porta metàl·lica amb dues frontisses i pany de passador. Aquesta obertura presenta un dintell a base de llosa plana de pedra i un ampit rematat per una llosa plana de pedra, que se subjecta sobre una llosa de pedra vertical.
A banda i banda de la porta hi ha dues pedres col·locades a manera de rapissa sortint cap a fora del mur del pou. L’arrebossat exterior del pou està molt deteriorat i ha desaparegut en bona part.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost
Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé
La Font de l’Esteve amb els seus Plataners, està en un lateral de la carretera BV-2153 punt quilomètric 1.500 del Pla del Penedès.
En l’explanada de davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions,
que generen una capçada conjunta de 20 metres de diàmetre i troncs amb voltes de canó de 3,84; 2,48 i 3,81 metres a una alçada d’1,3.
“Segons s’explica, aquesta font va inspirar el compositor Anselm Clavé per compondre la cançó Les flors de maig, i, fins i tot, es diu que el plataner que hi ha al costat esquerre de l’escenari del Palau de la Música està inspirat en un dels arbres que encara avui hi ha a la font”.
Recull de dades: Diputació de Barcelona
Adaptació al text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Venint de Moià per la carretera C-59 direcció a L’Estany, i abans d’entrar en aquest petit poble, trobarem una llarga renglera de plataners destacats en cada costat de la carretera.
Es d’aquelles carreteres que fa molts anys avien els plataners que indicaven que ja estaven a punt d’entrar en una població, que per seguretat o ampliació de la carretera els van talar.
En l’Estany els han conservat, i ara en la tardor, contemplem la seva bellesa amb les seves fulles daurades i que aviat cauran.
I a l’estiu faran gràcies a les seves gran fulles, una carretera fresca.
Amb precaució i sense gran velocitat podem anar segurs entre aquest plataners per una carretera amb grans rectes i bona visibilitat.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Tenim de situar-vos en la carretera B -122 direcció a Rellinars, tot sortim de Terrassa i a mà dreta està el restaurant l’Hípica, al costat del restaurant trobareu una trifurcació de camins seguireu per el camí del mig que al poc passa per sota de la Ronda Nord,
continueu pel costat per una renglera d‘horts, en acabar trobareu una explanada per poder aparcar el vostre vehicle,
punt on surten varis camins…, esteu en l’Àrea d’estada de ca n’Amat de la Muntanya.
Esta dins de l’Anella verda de Terrassa, com altres Àrees del recorregut, disposa de varis blocs de rocs quadrats per assentar-se, descansar i/o fer un àpat, sota d’uns joves arbres.
Per anar a la Font de la Misèria, cal seguir a peu pel camí barrat amb una cadena al pas dels vehicles.
Un cartell ens indica seguir per l’esquerra per un corriol descendent que ens durà ràpidament a un camp. on a l’esquerra, sota una destacada figuera ens queda La font de la Misèria.
Amb l’enllaç adjunto, podreu trobar informació sobre el segon tram de les obres de l’anella verda de Terrassa :
Molta gent com grans i joves, ciclistes, senderaires… hi circulen per aquesta tant en dies laborables com festius, i poder fer un temps d’estada en aquesta Àrea de ca n’Amat de la Muntanya de Terrassa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Arreu de Catalunya hi ha Lledoners espectaculars, aquí en tenim un d’aquests, el Lledoner de La Marata en Corro de Dalt de Les Franqueses del Vallès,
situat al costat mateix de la carretera on fa una corba.
Tant el tronc, els brancatge i la seva copula formen un conjunt d’un arbre gran i bonic.
Us el presento en les estacions, tant amb l’hivern com a l’estiu.
Destaca molt més donat que pel seu costat sols hi ha camps.
Text i Fotografies: Ramon Solé
El conjunt format pel un antic safareig I un Dipòsit d’aigua està situat al costat de la carretera BP-1241 en el kilòmetre 9, concretament a sota de la carretera.
El safareig agafa l’aigua d’una deu allí existent.
Antigament les dones properes a aquesta zona hi anaven a rentar-hi la roba. En l’actualitat esta abandonat i ple de vegetació.
Al seu costat hi ha un modern dipòsit que recull l’aigua per la seva distribució.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Els Plataners són situats en la carretera BV-1203. Des de l’encreuament de les masies de can Jaume Font i ca n’Amat fins a l’avinguda de Terrassa.
Us passo dades històriques:
Plataners situats a banda i banda de la carretera BV-1203, des de l’encreuament entre les masies de can Jaume Font i ca n’Amat, fins a la torre d’en Fornells, a l’avinguda de Terrassa. Es tracta de diversos exemplars de plataners de tronc rodó amb brancatge superior utilitzats generalment per donar ombra a carrers, carreteres, parcs, etc.
En el tram disposat davant l’avinguda de Terrassa se’n conserven només dos, tot i que hi ha indicis que n’hi havien més. El tram localitzat davant del talús del carrer Montseny presenta 10 exemplars en bones condicions, tots plantats a la banda de tramuntana de la via.
En el tram localitzat davant dels terrenys de la finca de can Rodó, prop de la Torre del Rodó, se’n conserven prop d’una dotzena, plantats a la banda de migdia de la carretera. Per últim, en el tram proper a les masies de can Jaume Font i ca n’Amat hi ha uns vuit exemplars situats a banda i banda de la via.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 