Parc – Forestal de la carretera de Montcada a Terrassa

Avui com cada divendres us passo dos articles

El Parc – Forestal de la carretera de Montcada  esta en la confluència amb l’avinguda de Madrid de Terrassa a prop del Cementeri,

es a tocar del camí dels Monjos que passa per Terrassa.

Aquest parc, no és massa gran en extensió,

però si necessari per trencar l’impacte de les naus existents per les rodalies.

És un Parc que s’ha aprofitat el vells pins existents en la zona i amb la vegetació pròpia del terreny,

en algunes clarianes s’ha plantat mes pins i roures joves, així com variada vegetació.

El pins vells són molt alts qual cosa ens fa pensar que són antics.

Disposa de bancs metàl·lics, papereres

i una font d’aigua de xarxa pública.

Ens crida l’atenció un gran roc a un costat del parc.

També s’ha col·locat elements per fer gimnàstica els adults,

i uns jocs pels infants.

Gracies al lloc on esta situat, en dies de sol, es pot gaudir d’ell.

Sens dubte la gent del barri agraeix disposar  d’un espai verd com aquest.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la carretera a Tregurà de Dalt

Aquesta setmana la dediquem a les Fonts d’arreu de Catalunya

Aquesta Font ( sense nom que sapiguem…) està situada en el kilòmetre 2,300 de la carretera  GIV-5265, que puja a Tregurà de Dalt, en el mateix marge de la paret de la carretera (pujant  a Tregurà), al costat té uns arbres.Es una senzilla font, una llosa gran tapa l’entrada a la cisterna o mina,un tub de goma s’emporta l’aigua pel menester de la finca.Tingueu cura que en aquest lloc fa mal de parar el vehicle, la carretera es estreta. !

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Fonteta de Llanars

Avui us presento dos articles de fonts naturals del municipi de Llanars

Per arribar a aquesta  Font amb el nom de La Fonteta, i si heu llegit l’anterior article d’avui, teniu de sortir de la Font del Riu o Font del Pont del Moli, direcció la pista o carretera d’Espinalba,a uns 50 metres trobareu a la dreta un camí on un pal informatiu us indica que si seguiu hi ha la Font de La Fonteta. Deixeu en aquest punt el vostre vehicle i seguiu un tros caminant on arribareu a un bosc i poc mes i al costat esquer del camí  la Fonteta.La Fonteta és feta de pedres i a tocar del marge de la paret que dona a muntanya.L’aigua surt d’un gruixut tub de ferro i dona a una pica casi quadrada a ran del terra.Disposa de dos seients de pedra en cada costat de la font , units a la mateixa estructurai d’una taula amb una llosa rectangular a sobre, front del seient dret (mirant la font).És un lloc ombrívol i rodejat d’arbres, ideal per anar a l’estiu.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Flor de Neu de Dòrria

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Aquesta Font de la Flor de Neu, està situada a peu de la carretera N-260, collada de Toses, concretament  en el quilòmetre 143,9. La font queda uns 75 metres més amunt del trencall de la dreta, que us portaria al petit poble de Dòrria que depèn de Tossa.

Està adossada a la mateixa paret de la muntanya, és feta d’obra disposa d’un gruixut tub de ferro, on brolla un bon doll d’aigua que cau directament a un enreixat de ferro per on desguassa per sota la carretera .

Fa poc temps  tenia un bonic mosaic en relleu amb un mapa amb la ubicació de la font, els principals pobles propers i un perfil de les muntanyes i una Flor de Neu que li dóna el nom, però com passa… moltes vegades ja no hi es aquest bonic cartell…!

Fotografia d’ Encos.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies de la Font : Dora Salvador

Fotografia de com era el cartell extreta d’Encos.

Avui destaquem : La Font Nova de Setcases

Aquesta setmana, està dedicada a les Fonts

La Font Nova  està a la sortida de Setcases pel nord, pel camí d’Ull de Ter, poc abans d’arribar a la carretera de Vallter, a mà esquerra.La font es molt senzilla, esta adossada dins el mur de pedra que aguanta les terres del marge, forma una obertura casi quadrada.Al seu interior hi ha un broc gruixut de ferro, l’aigua i cau a la pica no massa gran.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Rotondes amb arbres

Avui com cada dissabte, us presento dos articles relacionats als Arbres

Les rotondes, és una intersecció viària dissenyada per a facilitar els encreuaments de vies i reduir el perill d’accidents.S’entén per “rotonda” un tipus especial d’intersecció caracteritzat pel fet que els trams que hi conflueixen comuniquen per mitjà d’un anell en el qual s’estableix una circulació rotatòria entorn d’una illeta central.En la illeta en alguns casos s’ha decorat amb motius representatius a la població;s’ha col·locat un o varis arbres.Depèn del municipi, han escollit, el Pi, el Plataner, el Roura, les Alzines,o altres varietats d’arbres, com l’Olivera o el Xiprer.També podem trobar alguna rotonda que comparteix una escultura amb els arbres.Moltes ciutat, poblacions i pobles, utilitzen les Rotondes tant en llocs dintre de la mateixa població,

així com, en algun tram de carretera perillosa, del seu terme municipal.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – El Pi pinyer de la carretera de Barcelona en Santa Eulalia de Ronçana

Com cada dissabte us presento dos articles sobre : Arbres

Us passo el Pi pinyer mes destacable que trobareu en la carretera BV-1435,  sobre el numero129,  coneguda per la carretera de Barcelona, en el Municipi de Santa Eulalia de Ronçana.Està a peu del pas peatonal i bici, a prop d’una zona industrial i una gasolinera.En aquest lloc hi ha altres pins, que alguns s’ha talat, com el que l’han deixat en forma de seient,i altres estan dins de les finques o industries privades.Aquest Pi te una altura considerable, i és un exemplar digne de ser mencionat, per la seva bellesa i corpulència.

 

Text i fotografies : Ramon Solé

Les dues Fonts naturals de la carretera Alta de Roquetes de Barcelona

El diumenge passat us vaig presentar-vos en “Avui destaquem : La Font de Roquetes”, però no es l’única font que hi ha en aquesta zona, us passo dos fonts molt senzilles que quan plou amb freqüència hi surt aigua.La Font de la carretera Alta de Roquetes

Està a peu mateix  de la carretera Alta de Roquetes, a la banda esquerra si pugem direcció a Torre Baró, es una sortida de l’aigua en una paret, sense broc i curiosament, cau a una petitíssima pica rodona.

La Font del Plàtan de la carretera Alta de RoquetesEstava situada a prop de la carretera Alta de Roquetes, a la banda esquerra si pugem direcció a Torre Baró,  a un costat d’un gran plàtan que li donà el nom.L’aigua surt per un forat que te a sota d’una construcció de ciment que s’utilitza com un seient.Les dues fonts son molt similars en la seva estructura de construcció.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Canyelles de Barcelona

Com cada diumenge avui us presento dos articles

La Font de Canyelles la podeu visitar còmodament, esta a peu de la carretera Alta de les Roquetes de Barcelona, la parada del autobús està a tocar.També des de Torre Baro, podeu agafar el camí peatonal que en pocs minuts us portarà a la font.

Aquesta font, s’ha arranjat nombroses vegades, ja us vaig fer un article on us ho comentava.

Arxiu Rasola

En una dels últims arranjaments i per facilitar el recollir l’aigua ( no és potable actualment),

Arxiu Rasola

es va posar un broc allargat amb la secció triangular,  per on brolla tot l’any poca aigua, aquesta  cau en una gran bassa.

Arxiu Rasola

Antigament tenia una glorieta amb plantes enramades donaven flors a la primavera; per les rodalies també la gent hi col·locava plantes de tot tipus, era com un jardí.En l’actualitat, com veureu, les rodalies estan brutes i plena de pintades en la paret de la font.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola

 

Arbres – El Xiprer de can Suari de Sant Antoni de Vilamajor

Avui també us presento dos articles sobre Arbres

Aquest destacable Xiprer està situat en mig dels camps de can Suari, al costat d’una bassa,en els límits dels Municipis de Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès.De fet, fa poc temps, eren dos els Xiprers que estaven en aquest lloc, un d’ells segurament en una turmenta de fort vent, es va caure.Les imatges es van prendre pocs dies després.El Xiprer que queda, es alt, amb brancatge i fulla ven espès.Hi ha un altre Xiprer, aquest està mes separat i front de la bassa, però es molt mes jove.El podeu veure des de la carretera que porta a la Urbanització d’Alfou.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé