L’antic Pou de la Vila Vella de Tossa de Mar

El conjunt de la Vila Vella de Tossa de Mar, va ser declarat monument històric artístic nacional l’any 1931.Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII  amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estada de planta rectangular, actualment no existeix, ja que el seu emplaçament es va fer servir per edificar-hi l’actual far.L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols, que en el moment de màxima esplendor (s. XV), integrava unes vuitanta cases, moltes de les quals van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.A partir del s. XVI la població es va començar a expandir fora de la muralla pel barri de sa Roqueta i seguint tota la vora del camí ral.Un “monument “a destacar en la Vila Vella es l’antic Pou.Una vegada entrem a la muralla per la plaça del Pintor J. Vilallonga, pujarem pel carrer de Ignacio Melé, uns metres mes amunt a la nostra esquerra, on fa una mica de plaça i en front d’un destacat Restaurant, aquest Pou.Esta molt ven restaurat i conservat.S’havia utilitzat per abastir-se d’aigua per part de la gent que vivia dins de la Vila Vella de Tossa de Mar.

 

Recull de dades : Oficina de Turisme i Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació del Text, Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé

Arbres – El Pi de la Rotonda en Teià

Aquest magnífic  Pi, està situat dins d’una rotonda, entre el carrer Aqüeducte i el camí d’Alella, a Teià.Un Pi tant gruixut de tronc com de branques, sent un exemplar destacat en aquesta zona de Teià.Va ser tot un a cert en no sacrificar-lo, no esta realment en el centre de la rotonda, mes aviat en un lateral.A l’ampliació i obertura de nous carrer i camins, donat el creixement del municipi de Teià, es va veure de deixar-lo en el mateix lloc que havia crescut.També, hi destaquen en la vorera del carrer uns garrofers, tant comuns en el Maresme, en llocs que havien siguts de cultiu, i ara estant urbanitzats…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Torre d’Aigua del carrer Til•lers d’Alella

La Torre d’Aigua  del carrer de Til·lers, està situada en el carrer del mateix nom d’Alella.Per anar-hi, us cal anar per la riera tot a munt fins arribar al passeig de Marià Estrada, després d’un tros estret, trobareu el carrer Til·lers que va paral·lel a l’anterior, agafeu-lo us caldrà retrocedir, i quan fa una corba, allí esta La Torre d’Aigua.De fet , és ven visible des de lluny i per les rodalies, per la seva alçada i notable grandesa.Disposa d’un gran dipòsit rodo en la seva part superior.En la torre, que també es cilíndrica, disposa d’una finestres de ventilació del seu interior, en un costat hi ha una escala metàl·lica que facilita la pujada al dipòsit.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Alzina del Passeig de la Font dels Oms

Aquesta Alzina destacable, esta situada en el Passeig de la Font dels Oms front el carrer d’Escultor Clarà a Cardedeu i paral·lela a la riera de Cànoves.Es una Alzina gran amb bones branques, que fan una copa allargada tot recta a munt i unes branques algo girades direcció al carrer.Fa pocs anys, l’Ajuntament va fer una poda de les branques mes baixes i així va afavorir el pas de la gent pel seu costat i millorar el seu aspecte i enfortir-la.Hi ha curiosament, molt arrelat al seu costat un Pi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Una Font al mig d’un carrer en El Masnou

Efectivament, avui us presento una font d’aigua de xarxa pública, molt coneguda en El Masnou; perquè és coneguda?, és que esta al mig del carrer Gaudí al costat del número 49.Fitxeu-vos quina pendent fa aquest carrer, que ja fa anys varen posar unes baranes per ajudar a la gent. Evidentment, no hi passen vehicles de cap tipus, es un carrer peàtonal.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé