Carrer de Montserrat d’Esplugues de Llobregat, entre medi urbà i natural

El carrer de Montserrat d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) és un dels carrers històrics del nucli antic, originat com a camí ral fins a l’església de Santa Maria Magdalena.

Us passo la seva història:

L’origen de l’antic camí va lligat a la fundació d’una ermita al segle X, església parroquial des del 1103.

El carrer no està documentat fins al segle XVI, època de l’origen de les masies que s’han conservat.

En els segles XVIII i XIX es propicià el creixement i la consolidació de la trama urbana.

L’escultor Xavier Corberó i Olivella va instal•lar el seu taller a Can Cargol, i la fundació privada va esdevenir un centre de creació artística.

És un carrer sinuós situat dalt del petit turó que domina el nucli antic, al costat del torrent de la Creu.

El carrer comença davant de l’església en la plaça del Pare Miquel, on acaba el carrer de l’Església,

fins a la confluència amb el carrer Laureà Miró i l’avinguda dels Països Catalans, al sud, al costat de la Finca les Torres del Comte de Montseny.

Al nord, destaca la influència de l’Autopista del Baix Llobregat sobre tot el sector.

A l’oest limita amb el Parc dels Torrents.

Les antigues cases rurals amb hort i pou s’han anat transformant en residències aïllades amb jardí a les que s’hi han afegit altres habitatges entre mitgeres.

Prop de l’església destaquen les masies de Can Cargol i Can Bialet.

Més endavant es troben Can Rosselló, Can Llavinés i les Cases d’en Rovira.

Alguns arquitectes amb obres al segle XX en les cases del carrer són Emili Bofill Benessat, Enric Sagnier Villavecchia, Gabriel Borrell Cardona i Climent Maynés.

Es un carrer molt bonic per fer una passejada tota la família, veure recons plens de plantes i flors, un antic pou i molt més per poder gaudir d’un dia diferent dins d’una ciutat.

El carrer Montserrat amb un ambient urbà format per cases de tipologia diversa està protegit en conjunt com a bé cultural d’interès local d’Esplugues de Llobregat.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del carrer Major d’Osor

La Font del carrer Major està en aquest mateix carrer i a tocar amb el carrer Catalunya d’Osor.

La Font esta dins d’una estructura formada per 4 columnes i una mica de teulada, està regulada amb aixeta i l’aigua cau a una pica alçada del terra; a cada costat hi han seients de pedra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font del carrer de Sant Cristòfol d’Olot

Avui us presento dos articles

Tal com podem veure en les fotografies , no te res destacable aquesta font, situada en un angle que formen dos cases en el carrer Sant Cristòbal d’Olot, al costat del numero 15; es relativament nova, moderna i senzilla, és un pedestal de ferro amb aixeta polsador i al costat d’un seient de pedra antic.No obstant, avui en dia ocupa el lloc on l’any 1914, l’Ajuntament d’Olot va portar a terme un projecta per la construcció de varies fonts públiques per a millorar el subministrament d’aigua als veïns dels barri antic, com el carrer de Girona, dels Sastres, de Sant Esteve, de Sant Bernat i el que ens referim avui, al carrer de Sant Cristòfol.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Carrers relacionats amb l’aigua a Terrassa

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres. La particularitat de la ciutat de Terrassa, és que a sota de la placa del carrer, dona una breu ressenya històrica, us passo una mostra :

Carrer de la Mina

Plaça de la Font del Comú

Carrer del Pantà

Carrer de la Font Vella

Pla de la Font de l’Apotecari

Placeta de la Creu

Carrer dels Dipòsits

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font del carrer Teixeda de Els Hostalets d’en Bas

La Font del carrer Teixeda és d’aigua de xarxa municipal embellida per dues jardineres, sempre amb flors.Font mol senzilla, sembla que tota esta feta d’una peça i a ma, amb una aixeta de polsador i una pica semi-circular .

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Torre d’aigua del carrer Pantà de Terrassa

Al número 42 del carrer Pantà de Terrassa, hi ha situada una antiga Torre d’aigua.Està situada la Torre d’aigua a peu de carrer i al costat de l’aparcament soterrat del Vapor Ventalló, i al costat de les dependències municipals d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa.Per l’enderroc de les edificacions veïnes roman semi aïllada i un xic desprotegida i algo amagada per unes plantes trepadores.Disposa de portella i de tres finestres, i algunes parts es mantenen arrebossades.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del carrer Vinyetes de Sant Feliu de Codines

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Aquesta Font esta situada en un costat de la cruïlla del carrer de Vinyetes, amb el carrer de can Bosch, carrer era nova i carrer Salvador Seguí de Sant Feliu de Codines.La Font, es a l’ombra d’un grup d’arbres, i acompanyada per dos bancs de fusta i paperera.La Font te una paret feta de rocs i una pica semi circular.L’aigua surt d’un aixeta regulada i cau a la pica.El carrer de Vinyetes, esta limitat pels vehicles i es un lloc de caminadai passejada per a gossos.A les rodalies d’aquest carrer, hi ha diversos horts.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pi del carrer Miramar de Tossa de Mar

Cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Aquest Pi que avui us presento, esta situat a una certa alçada sobre el carrer Miramar de Tossa de Mar.Es com si mires de munt de la tapia del Cementeri de Tossa de Mar.És un exemplar digne de veure’l, llàstima que des de fa uns anys ha perdut molt el seu esplendor per manca de les seves fulles, i que pot ser que estigui malalt…Dema, us presento dos articles : un Parc Forestal i una Fonts Natural !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – El Pi del carrer Verneda de Barbera del Vallès

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

Per arribar-vos a aquest destacat Pi, cal que us situeu en el carrer Monturiol, que a l’arribar a l’altura del Tanatori de Barbera del Vallès, canvia de nom i passa a ser carrer Verneda.En una corba d’aquest carrer que fa baixada, veureu el Pi, front esta un gran dipòsit d’aigua.És un gruixut Pi pinyer, que te en el seu tronc una certa curvatura, segurament soferta pel vent quan deuria ser jove.Forma una bona cúpula les branques amb les sempre verdes fulles.Es important que al fer el ferm del carrer no el talessin.Sempre donat que esta a prop de la zona industrial, hi ha cotxes aparcats per les rodalies del Pi que ofereix la seva ombra.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

L’antic Pou de la Vila Vella de Tossa de Mar

El conjunt de la Vila Vella de Tossa de Mar, va ser declarat monument històric artístic nacional l’any 1931.Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII  amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estada de planta rectangular, actualment no existeix, ja que el seu emplaçament es va fer servir per edificar-hi l’actual far.L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols, que en el moment de màxima esplendor (s. XV), integrava unes vuitanta cases, moltes de les quals van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.A partir del s. XVI la població es va començar a expandir fora de la muralla pel barri de sa Roqueta i seguint tota la vora del camí ral.Un “monument “a destacar en la Vila Vella es l’antic Pou.Una vegada entrem a la muralla per la plaça del Pintor J. Vilallonga, pujarem pel carrer de Ignacio Melé, uns metres mes amunt a la nostra esquerra, on fa una mica de plaça i en front d’un destacat Restaurant, aquest Pou.Esta molt ven restaurat i conservat.S’havia utilitzat per abastir-se d’aigua per part de la gent que vivia dins de la Vila Vella de Tossa de Mar.

 

Recull de dades : Oficina de Turisme i Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació del Text, Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé