Arbres – Alzinar de El Grau a Fals de Fonollosa

Des de la carretera BV3012, venint de la C-25 a 1 km, cal agafar el trencall a l’esquerra fins la masia el Grau a Fals de Fonollosa.

Alzinar ubicat a migdia de la capella de Santa Maria del Grau i de la casa del Grauet o Grau.

Aquest alzinar és l’espai adjacent a la capella on té lloc l’aplec del Grau, i on tenen lloc totes les activitats lúdiques i festives relacionades amb la capella del Grau, així com tot els casaments,

i altres cerimònies religioses, que degut a la manca d’espai a l’interior de la capella es duen a terme a l’alzinar.

Es tracta d’un bosc d’alzines (Quercus Ilex) que s’ha mantingut de forma simbòlica al costat de l’església.

El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària dels Plans de Fals,

abans de la irrupció de l’agricultura, especialment del conreu de la vinya, que va desforestar totes les costes dels voltants i els plans veïns.

Un cop arribada la fil·loxera i abandonat el conreu de la vinya, els plans van ser destinats al cereal, i sobre les costes dels voltants, el pi blanc va ocupar l’espai dels antics marges de vinya.

Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d’un antic bosc d’alzines es converteixin en una zona d’alt interès natural.

D’altra banda cal afegir el valor simbòlic d’aquest bosc, ja que és l’espai on habitualment i al llarg de la història han tingut lloc els actes de la vida social més importants del nucli de Fals. (Casaments, caramelles, ball de l’almorratxa etc..) constituint un important punt en d’imaginari de la població local.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text :Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Capella de l’Ordal de Subirats

La Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.

També és coneguda amb el nom de La Fonteta.

Dades històriques :

  • La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l’interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s’hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985).

Font situada dins d’una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda.

L’aigua raja dins d’una pica de pedra des del sortint d’una roca.

El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra.

Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font.

La part superior de la cova està envaïda per heures

Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic.

Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s’ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d’un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d’Ordal fins el 1924:

“(…) Des d’allà caminava instintivament cap a la “Fonteta”. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d’un passeig llarg (…) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s’hi havia infiltrat l’aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d’Olzinelles ho tenien com a lloc d’esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l’ampla entrada de la gruta (…)”.

De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Sant Roc i Capella de Balsareny (Bages)

La Font i la Capella de Sant Roc, estan situades a la sortida de Balsareny al costat esquerd del pont abans de creuar el riu Llobregat.

La Font de Sant Roc, esta al costat de la canal dels Manresans, es d’aigua de xarxa urbana.

Tant el nom de la font i la paret on hi ha l’aixeta polsador, esta feta per un trencall de rajoles de colors.

L’aigua cau a una petita pica rectangular.

Disposa d’uns seients de pedra a cada costat i la Capella.

Test i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem: La Font del Prat de Sant Joan de les Abadesses

La Font del Prat queda molt a prop de la capella de la Mare de Déu del Prat i a prop del torrent de les Mentides en Sant Joan de les Abadesses.

Des de la capella de la Mare de Déu del Prat, i a uns 15 metres baixen unes escales de pedra que en us portaran directament a la font.

La Font esta emplaçada en un mur semicircular a tocar del torrent de les Mentides,

al mig del mur hi ha el tub on raja l’aigua que cau a una pica arran de terra.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a.jpg

A l’esquerra de la font disposem d’un banc corregut de pedra.

El lloc es molt humit tot l’any

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2-2.jpg

i presideix un Castanyer a sobre mateix de la estructura de la Font.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Llandrius de Camprodon

Avui diumenge us presento dos articles sobre fonts

La Font de Llandrius es troba sobre el camp de futbol de Camprodon, des de Camprodon i per un passeig  amb arbres hi porta, esta senyalitzat amb cartells,

si el seguiu arribaríeu a la propera capella de la Mare de Déu del Roure.

Com d’altres Fonts de Camprodon disposa d’una placeta circular amb un bancal de pedra, que pot servir com a seient dels visitants,

es presidida per la Font de Llandrius,  adossada a una paret feta amb pedres i del broc per on l’aigua surt cau a una reixa a ran del terra.

Un cartell us indica que la Font  va ser remodelada l’any 1949.

Fa com un mirador, on teniu unes bones vistes de la vall fins a Tregurà.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

 

La Font de la Verge de Lourdes d’Els Hostalets d’en Bas

Com cada diumenge us passo dos article

La Font de la Verge de Lourdes, és una bonica font del poble d’Els Hostalets d’en Bas. Dedicada a la Verge de Lourdes, molta gent hi te molta fe, sempre te flors i plantes, amb llànties enceses.Està adossada a un mur d’una finca, amb aixeta de polsador i l’aigua cau a una reixa molt arran del terra.Sobre de l’estructura d’aquesta font, hi ha una petita capella amb una imatge de la verge de Lourdes.

 

  Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix , Ramon Badia i Dolors Salvador

Avui destaquem : La Font Faja de Batet de la Serra d’Olot

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Per anar a La Font  Faja, també coneguda per La Font de la Mare de Déu de Font Faja, us caldrà que aneu al quilomètric 2 de la carretera GI-524 que porta d’Olot a Santa Pau, allí és on surt la carretera GIV-5241 que cal seguir, a uns de 2,5 quilòmetres trobareu el desviament a l’esquerra que porta a l’església de Santa Maria de Batet.Us cal seguir quilòmetre i mig més, deixareu a la dreta el Santuari de la Trinitat i a uns metres mes enllà la Font de la Trinitat (Que ja us vaig presentar el diumenge passat).A l’altra banda de la carretera hi ha un pal informatiu assenyalant-vos el camí a prendre per anar a La Font Faja, també està assenyalat amb franges de color groc, i que us portarà directament a la Font.És una Font de cisterna, antigament estava la sortida de l’aigua dins de la cavitat de l’estructura,  encara conserva a cada costat els seients de pedra.Ara fa funcions com si fora una capella, amb la imatge de ciment en relleu de la Mare de Déu de Font Faja, que va ser obra d’en Joan Roqué Cargol.També, podeu llegir els goigs de la Mare de Déu de Font Faja, escrit en un paper enfundat amb plàstic.Actualment l’abundant aigua que sempre disposa aquesta Font, surt a uns metres de la vella construcció,cau a una pica, hi ha gravada la data de restauració de 1990, on diu que és centenària,d’aquí l’aigua va a parar a un abeurador per animals.Us passo un enllaç del blog de mn. Josep Maria que podeu consultar mes dades sobre aquesta Font i de la Mare de Déu de Font Faja:

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/05/goigs-la-mare-de-deu-de-la-font-faja.html

Es un lloc tranquil, silenciós, bonic per la seva vegetació quer l’envolta, val molt la pena fer un àpat en la Font Faja.

 

 Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador / Col·laboradora del Blog

Un safareig a la capella de la Mare de Déu de la Salut d’Olot ?

D’entre els nombrosos elements d’interès del paratge de la Moixina d’Olot, destaca La Capella de la Mare de Déu de la Salut.El 15 d’octubre de 1884 es va inaugurar aquesta capella, que fou cremada durant la guerra civil, i que va ser restaurada durant l’any 1942 .La nostra col·laboradora Dora Salvador, resident en aquelles terres i que aporta periòdicament al Blog, fotografies de fonts naturalsi d’altres temes, va fer una descoberta fa unes setmanes,i es, d’un possible antic safareig, que sols en queda una petita mostra.Esta situat a poca distancia de la Capella de la Mare de Déu de la Salut, en el marge esquerd del la riera que aflora en aquest lloc.No tenim mes elements, ni informació al respecta; hi ha algun lloc de Catalunya, que el safareig s’ubicava en petits recs i rieres, tot aprofitant el curs de l’aigua natural que disposaven.Us passo una fotografia per fer-vos una idea aproximada de com podria ser.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Puda de Sant Jaume de Llierca

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Des del Poble de Sant Jaume de Llierca, podem dirigir-nos a la Font de la Puda pel mateix camí que ens portaria a la Capella de Santa Magdalena i al Castell de Mont Palau.Des del poble podeu sortir pel carrer industria o be, per la carretera del Molí, que s’uneixen i cal seguir el camí, direcció el riu Fluvià que es pot creuar per un ampli pont, en aquest recorregut trobareu diferents cartells que us orientaran.Un cop a l’altra costat de la llera del riu, trobareu  a l’esquerra una gran bassa que es alimentada per l’aigua d’una riera, que a l’estiu invita a refrescar-se els peus.En un costat d’aquest paratge veureu un petit mur, on hi ha un tub, és la Font de la Puda.L’aigua es sulfurosa i fa una certa mala olor clàssica d’aquestes fonts d’aigua medicinal.Si mireu per on circula l’aigua un cop cau de la font, veureu un residu blanc.La Font de la Puda, es un lloc fresc a l’estiu, amb plataners que donen una bona ombra,i alguna taula i banc de fusta per poder fer un àpat o descansar.De fet, La Font de la Puda està a tant sols uns 800 metres de Sant Jaume de Llierca, es una senzilla passejada per tothom.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : Font de Sant Cosme de Sant Joan Les Fonts

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

De viquipèdia llegim : “Capella dedicada a Sant Cosme, Sant Damià i Sant Grau en el municipi de Sant Joan les Fonts. És un edifici d’una sola nau, absis semicircular (a l’est), volta de canó i campanar en forma de torre. Unida a la capella, i al costat oriental es troba la casa de l’ermità, la porta d’accés al temple s’obre a la façana nord, amb la data “1929” pintada sobre la llinda ” … Per adreçar-vos a la Font de Sant Cosme, teniu de deixar la N- 260z, i agafar una pista asfaltada que voreja la balla de l’empresa Alzamora, desprès dels camps i ha una cruïlla de camins, cal que agafeu el camí de l’esquerra i a peu de pista, trobareu la Font i el Safareig.La Font de Sant Cosme, es una deu d’aigua molt important, tot l’any surt abundosa pels seus tres tubs.Aquesta aigua a través d’un canal va a parar a un safareig, que antigament es feia servir per rentar la roba de les dones de les cases de les rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador