Avui destaquem : La Font de Llandrius de Camprodon

Avui diumenge us presento dos articles sobre fonts

La Font de Llandrius es troba sobre el camp de futbol de Camprodon, des de Camprodon i per un passeig  amb arbres hi porta, esta senyalitzat amb cartells,

si el seguiu arribaríeu a la propera capella de la Mare de Déu del Roure.

Com d’altres Fonts de Camprodon disposa d’una placeta circular amb un bancal de pedra, que pot servir com a seient dels visitants,

es presidida per la Font de Llandrius,  adossada a una paret feta amb pedres i del broc per on l’aigua surt cau a una reixa a ran del terra.

Un cartell us indica que la Font  va ser remodelada l’any 1949.

Fa com un mirador, on teniu unes bones vistes de la vall fins a Tregurà.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

 

La Font de la Verge de Lourdes d’Els Hostalets d’en Bas

Com cada diumenge us passo dos article

La Font de la Verge de Lourdes, és una bonica font del poble d’Els Hostalets d’en Bas. Dedicada a la Verge de Lourdes, molta gent hi te molta fe, sempre te flors i plantes, amb llànties enceses.Està adossada a un mur d’una finca, amb aixeta de polsador i l’aigua cau a una reixa molt arran del terra.Sobre de l’estructura d’aquesta font, hi ha una petita capella amb una imatge de la verge de Lourdes.

 

  Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix , Ramon Badia i Dolors Salvador

Avui destaquem : La Font Faja de Batet de la Serra d’Olot

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Per anar a La Font  Faja, també coneguda per La Font de la Mare de Déu de Font Faja, us caldrà que aneu al quilomètric 2 de la carretera GI-524 que porta d’Olot a Santa Pau, allí és on surt la carretera GIV-5241 que cal seguir, a uns de 2,5 quilòmetres trobareu el desviament a l’esquerra que porta a l’església de Santa Maria de Batet.Us cal seguir quilòmetre i mig més, deixareu a la dreta el Santuari de la Trinitat i a uns metres mes enllà la Font de la Trinitat (Que ja us vaig presentar el diumenge passat).A l’altra banda de la carretera hi ha un pal informatiu assenyalant-vos el camí a prendre per anar a La Font Faja, també està assenyalat amb franges de color groc, i que us portarà directament a la Font.És una Font de cisterna, antigament estava la sortida de l’aigua dins de la cavitat de l’estructura,  encara conserva a cada costat els seients de pedra.Ara fa funcions com si fora una capella, amb la imatge de ciment en relleu de la Mare de Déu de Font Faja, que va ser obra d’en Joan Roqué Cargol.També, podeu llegir els goigs de la Mare de Déu de Font Faja, escrit en un paper enfundat amb plàstic.Actualment l’abundant aigua que sempre disposa aquesta Font, surt a uns metres de la vella construcció,cau a una pica, hi ha gravada la data de restauració de 1990, on diu que és centenària,d’aquí l’aigua va a parar a un abeurador per animals.Us passo un enllaç del blog de mn. Josep Maria que podeu consultar mes dades sobre aquesta Font i de la Mare de Déu de Font Faja:

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/05/goigs-la-mare-de-deu-de-la-font-faja.html

Es un lloc tranquil, silenciós, bonic per la seva vegetació quer l’envolta, val molt la pena fer un àpat en la Font Faja.

 

 Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador / Col·laboradora del Blog

Un safareig a la capella de la Mare de Déu de la Salut d’Olot ?

D’entre els nombrosos elements d’interès del paratge de la Moixina d’Olot, destaca La Capella de la Mare de Déu de la Salut.El 15 d’octubre de 1884 es va inaugurar aquesta capella, que fou cremada durant la guerra civil, i que va ser restaurada durant l’any 1942 .La nostra col·laboradora Dora Salvador, resident en aquelles terres i que aporta periòdicament al Blog, fotografies de fonts naturalsi d’altres temes, va fer una descoberta fa unes setmanes,i es, d’un possible antic safareig, que sols en queda una petita mostra.Esta situat a poca distancia de la Capella de la Mare de Déu de la Salut, en el marge esquerd del la riera que aflora en aquest lloc.No tenim mes elements, ni informació al respecta; hi ha algun lloc de Catalunya, que el safareig s’ubicava en petits recs i rieres, tot aprofitant el curs de l’aigua natural que disposaven.Us passo una fotografia per fer-vos una idea aproximada de com podria ser.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Puda de Sant Jaume de Llierca

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Des del Poble de Sant Jaume de Llierca, podem dirigir-nos a la Font de la Puda pel mateix camí que ens portaria a la Capella de Santa Magdalena i al Castell de Mont Palau.Des del poble podeu sortir pel carrer industria o be, per la carretera del Molí, que s’uneixen i cal seguir el camí, direcció el riu Fluvià que es pot creuar per un ampli pont, en aquest recorregut trobareu diferents cartells que us orientaran.Un cop a l’altra costat de la llera del riu, trobareu  a l’esquerra una gran bassa que es alimentada per l’aigua d’una riera, que a l’estiu invita a refrescar-se els peus.En un costat d’aquest paratge veureu un petit mur, on hi ha un tub, és la Font de la Puda.L’aigua es sulfurosa i fa una certa mala olor clàssica d’aquestes fonts d’aigua medicinal.Si mireu per on circula l’aigua un cop cau de la font, veureu un residu blanc.La Font de la Puda, es un lloc fresc a l’estiu, amb plataners que donen una bona ombra,i alguna taula i banc de fusta per poder fer un àpat o descansar.De fet, La Font de la Puda està a tant sols uns 800 metres de Sant Jaume de Llierca, es una senzilla passejada per tothom.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : Font de Sant Cosme de Sant Joan Les Fonts

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

De viquipèdia llegim : “Capella dedicada a Sant Cosme, Sant Damià i Sant Grau en el municipi de Sant Joan les Fonts. És un edifici d’una sola nau, absis semicircular (a l’est), volta de canó i campanar en forma de torre. Unida a la capella, i al costat oriental es troba la casa de l’ermità, la porta d’accés al temple s’obre a la façana nord, amb la data “1929” pintada sobre la llinda ” … Per adreçar-vos a la Font de Sant Cosme, teniu de deixar la N- 260z, i agafar una pista asfaltada que voreja la balla de l’empresa Alzamora, desprès dels camps i ha una cruïlla de camins, cal que agafeu el camí de l’esquerra i a peu de pista, trobareu la Font i el Safareig.La Font de Sant Cosme, es una deu d’aigua molt important, tot l’any surt abundosa pels seus tres tubs.Aquesta aigua a través d’un canal va a parar a un safareig, que antigament es feia servir per rentar la roba de les dones de les cases de les rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

La Font, l’Ermita i l’Aplec del Remei, municipi de la Bisbal d’Empordà

Resseguint la plana agrícola del nord de la Bisbal d’Empordà, hi podem trobar la font del Remei, antany, una font molt popular i concorreguda per petits i grans;avui dia està una mica descuidada, però… van arranjar-la no fa massa temps.Seguint el mateix camí, situada a l’extrem d’un turó, dins del recinte denominat Castell d’Empordà, hi ha la capella de la Mare de Déu del Remei. Aquesta capella, d’una sola nau, fou construïda l’any 1600 i ampliada el 1750.A principis del segle XX, el santuari del Remei era un dels més importants de la comarca.Moltes famílies, provinents de diferents indrets de la comarca, pujaven a peu pel camí de carro fins a arribar al santuari per anar-hi a passar la diada de l’Aplec.L’Aplec, era una trobada multitudinària, fins i tot es feien trens especials provinents de Palamós i Flaçà. El primer acte del dia era una missa solemne en honor a la Verge, i els assistents omplien la capella de ciris i espelmes. Tot seguit, es feia un bon dinar entorn de la capella i una gran ballada de sardanes.Encara avui, la gent d’aquí, tradicionalment hi celebra any rere any el seu Aplec, amb un programa d’activitats molt atractiu i divers,que es celebra per les rodalies de l’ermita.En una gran esplanada d’oliveres que envolta el santuari del Remei, cada segon diumenge d’octubre s’hi celebrava l’Aplec, amb un gran nombre de visitants.

 

 

Text i Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

 

 

 

Un Santuari entre tres municipis

Per visitar el Santuari de la Mare de Deu de Puiggracios i si anem amb el nostre vehicle, caldrà arribar-nos a l’Ametlla del Vallès, seguirem sempre les indicacions que trobarem a la llarg del recorregut, passarem primer per els carrers entre xalets, per al Serrat de l’Ametlla i la masia de Can Quico i la Miranda.Fins arribar a l’aparcament del Santuari.Amb un dia clar podrem observar bona vistes de les rodalies, donat que estem a mes de 800 metres d’altitud.Si entreu al Santuari, trobareu una imatge de la Verge Maria, dreta, alletant l’Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà esquerra li aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i policromada, i mesura 69 centímetres d’alçada.Us passo unes dades d’aquest lloc :

“ El cim del Puiggraciós està situat a la confluència dels termes municipals de l’Ametlla del Vallès, el Figueró i Montmany i Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental.
És un turó amb una altitud de 808,3 m, situat al sud-est dels Cingles de Bertí, als quals s’uneix pel Collet de Can Tripeta. Forma part de la Serralada Prelitoral catalana.Al cim, hi resten vestigis d’un poblat ibèric, i, uns 100 m per sota de la cota màxima, hi trobem el Santuari de Puiggraciós. Al nord-est hi ha una torre de senyals del 1845 que ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, al seu costat dret la Capella primitiva i cap al sud, el veïnat del Serrat de l’Ocata, de l’Ametlla del Vallès.”Podeu consultar dades del Santuari a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Puiggraci%C3%B3s

Com deia, a poca distancia del Santuari i fent una certa pujada per un camí ampli, esta la Torre de Senyals de planta quadrada i construïda amb pedra l’any 1845.Ens cridarà l’atenció al seu costat una petita construcció, és la primitiva Capella del segle XV. on la tradició diu que va ser trobada la imatge mariana per un pastor i un bou.Darrera del Santuari, hi ha la Font i cal premé un polsador.Per a mi, mes m’agrada, és pujar al Santuari a peu des de Figaró, passant per la masia de Montmany, es molt mes bonic amb llocs plens de natura i es un camí mes tradicional.

Text, recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé