La Font de la Plaça del cementiri esta al començament del carrer Nou, just al costat de l’absis de l’església de Santa Maria de Talamanca.
Historia :
A la plaça on avui trobem la font hi havia l’antic cementiri de l’església de Santa Maria de Talamanca, que es troba just al costat.
Ara fa uns vint anys, aquest espai es va transformar.
El cementiri es va ubicar uns metres cap a migdia i el nou solar es va convertir en una petita placeta, complementada amb la font.
Boixa encaixada a l’antiga peanya del púlpit del capellà, d’una sola peça de pedra circular, amb un peu trapezoïdal i amb una pica de pedra picada quadrangular reaprofitada.
L’element circular té 125cm de diàmetre, mentre que la pica presenta unes mesures de 80cm d’ample x 83cm de llarg x 40 cm de fons.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Des de la carretera BV3012, venint de la C-25 a 1 km, cal agafar el trencall a l’esquerra fins la masia el Grau a Fals de Fonollosa.
Alzinar ubicat a migdia de la capella de Santa Maria del Grau i de la casa del Grauet o Grau.
Aquest alzinar és l’espai adjacent a la capella on té lloc l’aplec del Grau, i on tenen lloc totes les activitats lúdiques i festives relacionades amb la capella del Grau, així com tot els casaments,
i altres cerimònies religioses, que degut a la manca d’espai a l’interior de la capella es duen a terme a l’alzinar.
Es tracta d’un bosc d’alzines (Quercus Ilex) que s’ha mantingut de forma simbòlica al costat de l’església.
El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària dels Plans de Fals,
abans de la irrupció de l’agricultura, especialment del conreu de la vinya, que va desforestar totes les costes dels voltants i els plans veïns.
Un cop arribada la fil·loxera i abandonat el conreu de la vinya, els plans van ser destinats al cereal, i sobre les costes dels voltants, el pi blanc va ocupar l’espai dels antics marges de vinya.
Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d’un antic bosc d’alzines es converteixin en una zona d’alt interès natural.
D’altra banda cal afegir el valor simbòlic d’aquest bosc, ja que és l’espai on habitualment i al llarg de la història han tingut lloc els actes de la vida social més importants del nucli de Fals. (Casaments, caramelles, ball de l’almorratxa etc..) constituint un important punt en d’imaginari de la població local.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.
La Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.
També és coneguda amb el nom de La Fonteta.
Dades històriques :
La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l’interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s’hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985).
Font situada dins d’una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda.
L’aigua raja dins d’una pica de pedra des del sortint d’una roca.
El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra.
Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font.
La part superior de la cova està envaïda per heures
Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic.
Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s’ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d’un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d’Ordal fins el 1924:
“(…) Des d’allà caminava instintivament cap a la “Fonteta”. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d’un passeig llarg (…) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s’hi havia infiltrat l’aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d’Olzinelles ho tenien com a lloc d’esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l’ampla entrada de la gruta (…)”.
De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
Avui diumenge us presento dos articles sobre fonts
La Font de Llandrius es troba sobre el camp de futbol de Camprodon, des de Camprodon i per un passeig amb arbres hi porta, esta senyalitzat amb cartells,
si el seguiu arribaríeu a la propera capella de la Mare de Déu del Roure.
Com d’altres Fonts de Camprodon disposa d’una placeta circular amb un bancal de pedra, que pot servir com a seient dels visitants,
es presidida per la Font de Llandrius, adossada a una paret feta amb pedres i del broc per on l’aigua surt cau a una reixa a ran del terra.
Un cartell us indica que la Font va ser remodelada l’any 1949.
Fa com un mirador, on teniu unes bones vistes de la vall fins a Tregurà.
La Font de la Verge de Lourdes, és una bonica font del poble d’Els Hostalets d’en Bas. Dedicada a la Verge de Lourdes, molta gent hi te molta fe, sempre te flors i plantes, amb llànties enceses.Està adossada a un mur d’una finca, amb aixeta de polsador i l’aigua cau a una reixa molt arran del terra.Sobre de l’estructura d’aquesta font, hi ha una petita capella amb una imatge de la verge de Lourdes.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Araceli Peix , Ramon Badia i Dolors Salvador
Per anar a La Font Faja, també coneguda per La Font de la Mare de Déu de Font Faja, us caldrà que aneu al quilomètric 2 de la carretera GI-524 que porta d’Olot a Santa Pau, allí és on surt la carretera GIV-5241 que cal seguir, a uns de 2,5 quilòmetres trobareu el desviament a l’esquerra que porta a l’església de Santa Maria de Batet.Us cal seguir quilòmetre i mig més, deixareu a la dreta el Santuari de la Trinitat i a uns metres mes enllà la Font de la Trinitat (Que ja us vaig presentar el diumenge passat).A l’altra banda de la carretera hi ha un pal informatiu assenyalant-vos el camí a prendre per anar a La Font Faja, també està assenyalat amb franges de color groc, i que us portarà directament a la Font.És una Font de cisterna, antigament estava la sortida de l’aigua dins de la cavitat de l’estructura, encara conserva a cada costat els seients de pedra.Ara fa funcions com si fora una capella, amb la imatge de ciment en relleu de la Mare de Déu de Font Faja, que va ser obra d’en Joan Roqué Cargol.També, podeu llegir els goigs de la Mare de Déu de Font Faja, escrit en un paper enfundat amb plàstic.Actualment l’abundant aigua que sempre disposa aquesta Font, surt a uns metres de la vella construcció,cau a una pica, hi ha gravada la data de restauració de 1990, on diu que és centenària,d’aquí l’aigua va a parar a un abeurador per animals.Us passo un enllaç del blog de mn. Josep Maria que podeu consultar mes dades sobre aquesta Font i de la Mare de Déu de Font Faja:
D’entre els nombrosos elements d’interès del paratge de la Moixina d’Olot, destaca La Capella de la Mare de Déu de la Salut.El 15 d’octubre de 1884 es va inaugurar aquesta capella, que fou cremada durant la guerra civil, i que va ser restaurada durant l’any 1942 .La nostra col·laboradora Dora Salvador, resident en aquelles terres i que aporta periòdicament al Blog, fotografies de fonts naturalsi d’altres temes, va fer una descoberta fa unes setmanes,i es, d’un possible antic safareig, que sols en queda una petita mostra.Esta situat a poca distancia de la Capellade la Mare de Déu de la Salut, en el marge esquerd del la riera que aflora en aquest lloc.No tenim mes elements, ni informació al respecta; hi ha algun lloc de Catalunya, que el safareig s’ubicava en petits recs i rieres, tot aprofitant el curs de l’aigua natural que disposaven.Us passo una fotografia per fer-vos una idea aproximada de com podria ser.
Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !
Des del Poble de Sant Jaume de Llierca, podem dirigir-nos a la Font de la Puda pel mateix camí que ens portaria a la Capella de Santa Magdalena i al Castell de Mont Palau.Des del poble podeu sortir pel carrer industria o be, per la carretera del Molí, que s’uneixen i cal seguir el camí, direcció el riu Fluvià que es pot creuar per un ampli pont, en aquest recorregut trobareu diferents cartells que us orientaran.Un cop a l’altra costat de la llera del riu, trobareu a l’esquerra una gran bassa que es alimentada per l’aigua d’una riera, que a l’estiu invita a refrescar-se els peus.En un costat d’aquest paratge veureu un petit mur, on hi ha un tub, és la Font de la Puda.L’aigua es sulfurosa i fa una certa mala olor clàssica d’aquestes fonts d’aigua medicinal.Si mireu per on circula l’aigua un cop cau de la font, veureu un residu blanc.La Font de la Puda, es un lloc fresc a l’estiu, amb plataners que donen una bona ombra,i alguna taula i banc de fusta per poder fer un àpat o descansar.De fet, La Font de la Puda està a tant sols uns 800 metres de Sant Jaume de Llierca, es una senzilla passejada per tothom.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 