L’historia de la Font o Font Baixa d’Espluga de Francolí

La Font Baixa  esta situada en l’avinguda de Catalunya o carretera T-700 d’Espluga de Francolí.

Us passo dades històriques d’aquesta Font :

Es diu que ja existia el 1151, podria ser que estigues enllaçada amb la gran deu de la Font Major.

L’estructura va ser reconstruïda el 1852, moment que es va aprofitar de tenir  11 canelles a ser ampliades fins a les 17 canelles que podem veure actualment.

L’any 1954 l’ajuntament va portar a terme unes obres posant l’escut de la vila i posaren les boles de pedra a les pilastres.

Aquesta Font Baixa disposa d’una  allargada  paret de carreus que curiosament,  forma com un semi-cercle.

En cada extrem hi ha una columnes llises rematen els extrems, podeu veure dues figures que com a gàrgoles que sobresurten de la paret.

Durant l’any 1956 les canyelles de bronze van ser robades, l’ajuntament va posar unes de ferro.

En l’actualitat, destaca el perímetre que dona al carrer, una reixa o barana de ferro forjat, obra del reconegut ferrer espluguí Ramon Martí Martí, Biel.

Varis plataners donen ombra a l’explanada de la font

i al seu costat hi ha un bar, que a l’estiu es un lloc molt concorregut i fresc.

Text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’historia de les Fonts de Mas Miquel de Valls

Com a cada dissabte us passo tres articles

Mas Miquel és una antiga masia del municipi de Valls, situada al costat de la carretera N- 240 A, a tocar del Torrent de Catllar.

Fotografia : B M.E. Gimenez – 1983 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • El 1740, el Mas Miquel era propietat de la família Mora, que el va vendre a Rafel Miracle, curtidor de Valls, el 1741.
  • El 3 de setembre 1743 va ser cedit a Francesc Vives, i des d’aleshores ha passat en heretat.
  • Sembla que el nom li ve del primer resident, a qui deien “Miquelet del Tupiner”, però no hi ha la total certesa.
  • El fet cert és que en 1741 ja era conegut per aquest nom i també pel de “Hort de les Fonts”.
  • Tant propietaris com llogaters es dedicaren al conreu de la terra.

  • La fama li ve de finals del segle XIX i principis del segle XX, quan passà a ser un lloc d’esbarjo familiar on els vallencs anaven a berenar, es feien concerts, entre d’altres.
  • Fou un lloc molt concorregut fins a la Guerra Civil Espanyola, però també després del conflicte conegué un període de gran popularitat: s’hi instal•là un bar, s’hi feien balls els diumenges,
  • El 1967 encara era un lloc de reunió i fins i tot es parlà de convertir el Mas Miquel en un parc públic.

L’espai està constituït per una àmplia zona de vegetació al voltant d’un edifici, el Mas Miquel.

Fins no fa gaires anys, el conjunt comptava amb una sèrie de fonts, fins a 26 canelles, que en completaven el caràcter d’indret d’esbarjo popular.

L’edifici del mas és d’estructura simple.

Disposava d’un notable safareig, on les dones del mas rentaven la roba.

Té coberta a dues vessants i obertures rectangulars, distribuïdes asimètricament.

Us passo un article de Tarragona.digital, de com estava aquesta zona del Parc de Mas Miquel :

https://tarragonadigital.com/alt-camp/mas-miquel-valls

I us passo la recuperació d’aquest espai i les fonts, es un article de infocamp.cat :

https://infocamp.cat/arxiu-seccio-medi-ambient/item/31434-valls-comenca-a-obrir-els-torrents-a-la-ciutat

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i imatges : Ramon Solé