Parc de les Aigües de Figueres

El Parc de Les Aigües esta situat en el Passeig Nou, 13 en Figueres (Girona).

De fet aquest nou Espai o Parc ja existia.

El nom era el de Les hortes de Vilabertran, un antic espai rural a cinc minuts del centre de Figueres.

Va estar uns anys mig abandonat i no es podia accedir-hi.

Es va procedir a un remodelatge, respectant la majoria de la vegetació i la font d’aigua.

Es van portar a terme la construcció de camins, passarel·les elevades, bancs i canals per portar l’aigua que surt de l’antiga Font de Les Dues Pilars.

Hi ha una bassa quadrada on es recull l’aigua.

Es un Parc que fa de bon estar, es fresc a l’estiu i els xiprers fan de pantalla al vent de la tramuntana.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Un hort diferent – Els horts al costat de petites canals o sèquies

Aquestes petites canals o sèquies estan construïdes amb diversos materials, com pedra del país, pedres de riu, unides amb morter de calç, ciment o formigó.

En algun tram, el canal té com a paret la penya natural.

Al seu costat, se han multiplicat al passar la canal a prop d’un poble els horts, molts d’ells situats arran mateix de les canals per aprofitar l’aigua.

Moltes de les aigües son de rius, i per tant no estan tractades ni donen una higiene optima per regar.

Molt dels cassos són horts no legalitzat en terrenys que fa temps els corren.

No disposen de massa terreny i estant parcel·lats i separats amb materials de rebuig.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2_01-1.jpg

També, es conrea poca varietat de verdures en general.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es entrada-anal-fabrica_01.jpg

Alguns municipis controlen la proliferació d’aquest tipus d’horts i la seva limitació o eliminació.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Moli de Canals de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès

El Moli de Canals de Valldoreix, us teniu de situar en el carrer Becada, una cadena barra el pas un camí que baixa al Torrent de Canals, on hi ha les restes d’aquest antic Molí.

El molí era hidràulic i depenia del Castell de Canals que està molt a prop del mateix.

Va estar en funcionament entre els segles XII i XIX.

El molí de Canals era mogut per l’aigua que permetia moldre grans, aprofitant l’energia cinètica de la riera de Canals.

Els cereals provenien dels camps de conreu de secà de les masies de l’antic municipi de Canals.

Per a més informació podeu consultar a :

http://avvcelm.cat/avvcelm/historia-de-valldoreix/el-moli-de-canals/

Recull de dades: AVVCELM i Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Recs i rentadors de Banyoles

Els recs de Banyoles son petits canals artificials que condueixen l’aigua de l’estany i que han tingut diversos usos al llarg de la història.

La xarxa de recs està formada per sis canals que surten de la vora de l’estany i segueixen en direcció sud fins al riu Terri.

Els canals estan construïts amb pedra i argamassa i excavats al subsòl de travertí, els seus noms actualment  son els següents:

Rec de Ca n’Hort, d’en Teixidor, de la Figuera d’en Xo, Major, dels Xucladors i Guèmol.

D’aquests, només els cinc primers entren dins la ciutat de Banyoles, on es bifurquen en diversos brancals i conformen una xarxa de trenta-tres quilòmetres de longitud total.

Us passo la seva historia :

  • Els recs van ser construïts pels monjos del monestir de Sant Esteve a partir del segle IX amb un doble objectiu, assecar els aiguamolls de la zona per utilitzar els terrenys com a camps de conreu i  alhora utilitzar els recs per regar.
  • El procés de construcció va començar amb l’aixecament d’un dic  a la vora de l’estany per aturar l’aigua, després van excavar el subsòl aprofitant els desnivells del terreny.
  • Les mateixes lloses de travertí que extreien dels subsòl van servir per fer les parets dels recs.
  • Els primers recs que es van construir van ser el de Teixidor i Ca n’Hort.
  • A mitjans del segle XIII es van afegir els rec de la Figuera d’en Xo i el Major.
  • Els més moderns son els de Xucladors i el de Guèmol.
  • El nom dels recs ha anat canviant al llarg de la història,  per exemple  els de Teixidor i el de Ca n’Hort es deien “De palaus” i “Dos recs”.
  • Els recs, i de fet totes les aigües de l’estany  van ser propietat del monestir de Sant Esteve des de la seva construcció fins al 1685 en que es signà la Concòrdia de les Aigües de l’Estany. En aquest document el monestir va cedir la propietat de les aigües i dels recs a l’Ajuntament de Banyoles.
  • En les segles posteriors a la seva construcció van tenir ús domèstic, agrícola,  artesà i industrial i  es van construir molins, tints, adoberies, i diverses fàbriques que aprofitaven la força de l’aigua.

Passejant pel rec Major encara es poden veure rentadors, passeres i rastres de bagants

i cadiretes, les comportes que servien per regar.

Una construcció que crida l’atenció per la seva estructura és el límit, un antic regulador del cabal de l’aigua del Rec Major.

Es tracta d’una construcció amb cos piramidal i amb la base foradada de forma rectangular.

Les parets inferiors i superiors del forat defineixen els nivells mínim i màxim del cabal de l’aigua.

Recull de dades: Museus de Banyoles. Cros. S, Masgrau. M, Guia de Banyoles ciutat d’aigua. Ajuntament de Banyoles Banyoles. 2006. D. A. El patrimoni del Pla de l’Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles. 2005.

Fotografies: Dora Salvador

El Pantà de l’Estany de Vila-sana

Avui us presento dos articles

El més conegut de tots els estanys és el d’Estany d’Ivars i Vila-sana, que té una superfície d’aigua de 126 ha, es tracta de l’estany interior de Catalunya més gran quant a dimensions.

Però a la zona hi ha molts estanys, basses i petits pantans, que bàsicament la seva aigua és per regar els conreus i  camps,

aquesta Comarca disposa d’una gran xarxa de recs i canals.

El Pantà de l’Estany, esta situat al Pla del Mestre, a mitat de la carretera L-334 i a l’esquerra, que porta des del nucli de Vila-sana a ca l’Aragonés, finca important de la zona.

La seva estructura es relativament estreta i allargada.

Podem veure que sobre volent algunes aus i petits animals, també una gran varietat a la primavera – estiu de insectes.

També, a l’estiu pot quedar a molt baix nivell d’aigua, fins la temporada següent.

Text i Fotografies : Ramon Solé  – Vistes aèries : Google Maps

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Naixements d’aigua del paratge de la Moixina d’Olot

Com cada divendres us presento dos articles !

Pels rodals d’Olot hi ha moltes Fonts naturals que des de fa dos anys us estic donant detall de la seva situació; avui us detallaré alguns dels naixements d’aigua mes destacats del paratge de La Moixina i rodalies.Aquests són uns manantials d’una zona molt rica amb aigua, que han servit en moltes generacions per regar les fèrtils terres i camps de les rodalies,a traves d’unes canals o recs, i a la vegada fer moure algun molí, com en el cas que ja us vaig fer una article, del Molí de Les Fonts.

Propietats privades

Cal tenir molt present, que bona part d’aquests Naixements estan en finques privades i no són de lliure accés, en molts dels casos neix a prop de la casa o masia que li dona nom o estan situats en el mateix jardí de la finca, per tant cal ser respectuosos i si aneu, cal veureu des de fora de la propietat, tal com vàrem fer nosaltres:

Manantial de ca la GuidetManantial de ca la XatonaManantial cal  SocManantial cal ToniManantial can MallaManantial can TiáManantial RebeixAquests Manantials formen part del medi natural i rural d’Olot i que van a parar al final del seu recorregut, al riu Fluvià.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

 

Ruta del riu Ter, des del seu naixement fins on desemboca a la mediterrània

Avui us invito a fer un recorregut a traves de fotografies per conèixer una mica mes una ruta que en molts trams, podeu fer ho a peu, en BTT, o qualsevol vehicle que disposeu, La Ruta del Ter des del naixement fins on desemboca a la mediterràniaEl riu Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d’altitud, al peu d’un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.Transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània a l’Estartit, amb un total d’un recorregut de 208 quilòmetres.

Aigabarreig del Riu Freser i Ter

Durant el seu recorregut  passa per 44 poblacions, que us detallo :

Setcases – Vilallonga de Ter – Llanars – Camprodon – La Ral – Sant Pau de Segúries – Sant Joan de les Abadesses – Ripoll – Montesquiu – Sant Quirze de Besora – Orís – Borgonya – Torelló – Masies de Voltregà- La Gleva – Manlleu – Masies de Roda-  Roda de Ter – Vilanova de Sau – Susqueda – Osor – La Cellera de Ter – Anglès – Sant Julià del Llor i Bonmatí – Bescanó – Sant Gregori – Salt – Girona – Sarrià de Ter – Sant Julià de Ramis – Medinyà – Celrà – Bordils – Cervià de Ter – Sant Joan de Mollet – Flaçà – Sant Jordi Desvalls – Colomers – Jafre – Verges – Ultramort – Ullà – Torroella de Montgrí i L’Estartit.

Des del seu jove inici s’ha construït, petites o important centrals elèctriques per afavorir als pobles i poblacions de la zona, algunes ja no estant en funcionament.Moltes fabriques o colònies van edificar-se gràcies a l’aprofitament del riu Ter, especialment dedicades al paper i sobre tot al teixit, les primeres van ser abans del segle XX, i moltes van tancar cap el 80 i 90 del segle passat, algunes s’han reconvertit a altres tipus d’indústria.Per axó, és un riu amb moltes rescloses i saltants, mes que per regatge dels camps, es van construir per derivar l’aigua d’aquet riu, a les fabriques i colònies, a traves de les canals d’entrada a la factoria i les de la sortida que tornen l’aigua al riu.Hi ha molt llocs que us encantarà el paisatge i la natura en general visitant-la a qualsevol època de l’any, passareu per fonts, pous, cal destacar les de Torelló i Manlleu.

Font Enamorats – Manlleu

zones amb meandres que fa el riu i coneixereu una varietat d’arbres i vegetació que component el Bosc de ribera.En cara podeu trobar antics safareixos que utilitzaven l’aigua del riu Ter per rentar-hi la roba, com els de Ripoll i Manlleu.El riu Ter, també, unes de les construccions importants son els Pantans, com els mes important com tots sabeu son el de Sau i el de Susqueda, que donen energia elèctrica i aigua de boca, una vegada tractada.Quan passa per Girona i poble propers l’aigua del riu Ter es utilitza molt per els camps de conreu fins la seva desembocadura a traves de canals i recs.Acaba el seu recorregut en la desembocadura a la mediterrània, en el lloc conegut com Gola del Ter, a prop de l’Estartit.Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter

I a :

http://xarxanet.org/ambiental/noticies/descobreix-la-ruta-del-ter-0

Sigueu respectuosos per on passeu i seguiu les indicacions que trobeu a la llarg del La Ruta del riu Ter.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia, Dolors Salvador  i Ramon Solé