Molí de la Bastida de Rubí

El Molí de la Bastida esta situat a peu de la ctra. de Rubí a Terrassa, en el municipi de Rubí.

Us passo la seva historia :

  • En la documentació anterior al segle XVIII es parla de “la Quadra”. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l’any 986.
  • En algunes publicacions, s’ha identificat l’edifici amb la “domus” o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140.
  • És el “molí Viula” o “Roquerol” de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l’església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns.
  • El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys.
  • La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d’actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga.
  • Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l’aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l’habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l’altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí.
  • L’any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d’Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l’aigua pel molí com per als horts per mig d’una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s’afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l’altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989).
  • Prop d’aquesta propietat s’instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat “la Verneda de Carreras” de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s’instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d’aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la “font de la Tartana”.
  • Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial.
  • Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí.

“La seva situació era estratègica, tant per l’emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat” (RUFÉ, 1984a; 1997a).

“Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l’angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze.

L’edificació que es troba a la part alta era l’antiga casa de la “quadra” de la Bastida, mentre que l’edificació inferior consistia en el molí del mateix nom.

El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990).

A les excavacions van aparèixer restes d’un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important.

Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s’han deteriorat fortament arran de l’excavació arqueològica que ha tingut el lloc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text i Fotografies :  Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Teresa de Camprodon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Teresa, es una de les fonts mes llunyanes del municipi de Camprodon, diríem que esta mes a prop de Sant Pau de Segúries.Per anar hi, cal que ho feu per la carretera C-38 de Sant Pau de Segúries a Camprodon, poc abans de creuar la carretera el riu Ter, pel pont de la Rovira,cal deixar-la per una pista que va direcció al Santuari del Remei, seguiu sempre aquesta direcció, al poc deixareu a l’esquerra l’entrada de Can Peric, i en algo mes de mig quilòmetre  trobareu a peu de muntanya i a la dreta, La Font de Teresa .La Font es tota d’obra feta amb pedra de la zona,en cada costat te uns allargats abeuradors.Actualment , no hi raja aigua  semblaria que la canalització estaria trencada,en la part dreta i mes a sobre de la font, hi ha una forat on surt aigua

i es perd pel camí.

Deuria ser una font amb un bon caudal d’aigua, molt important per els remats de les rodalies que anirien a beure-hi.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

L’Aigua en el Parc del Lledoner de Granollers, és la seva peça bàsica – Part 2ª #

És el Parc del Lledoner de Granollers, un parc relativament nou, va ser inaugurat l’octubre de 2011.El parc del Lledoner de Granollers, està situat entre el riu Congost, la riera Carbonell, el carrer del Lledoner i la continuació del carrer de Rafael Casanova.Un espai verd amb l’aprofitament d’aigua no potable d’una mina, que per medi de la riera, es deriva l’aigua a una canal , a una bassa de filtratge, actua com a filtre biològici un llac naturalitzat, i d’aquí al riu Congost.Amb un conjunt  de prop de 7 hectàrees de zona verda que va guanyar el barri i la ciutat de Granollers.D’una banda, es important l’aprofitament de l’aigua  procedent de la mina d’en Joanet, una captació situada en el carrer del Primer Marquès de les Franqueses,  amb la qual, antigament es regaven els camps de conreu de la propietat,i ara aquesta aigua, es destina a regar el nou parc, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.Gràcies a la infraestructura del reg construïda en aquest espai verd, que, a més de proporcionar aigua a la vegetació del parc, es pot observar el creixement de plantacions aquàtiques i d’espècies animals d’aigua.El parc del Lledoner de més de 66.000 m2 és un exemple en l’aprofitament d’aigua no potable, dins l’acció global d’estalvi d’aquest recurs que porta a terme l’Ajuntament de Granollers.Us passo informació de l’Ajuntament de Granollers al respecta a l’aigua de la Mina :

“ Segons la concessió de l’Agència Catalana de l’Aigua, cal garantir un cabal ecològic de la riera Carbonell de15 m3/h i, a aquest parc, es poden destinar fins als 20m3/h (inclosos el reg i la circulació d’aigua per canalització, bassa i llac) que s’assoleixen en èpoques de pluja. En èpoques d’estiatge, quan el cabal que arriba al parc és de 7 o 8 m3/h i si la mina no aporta prou aigua, hi ha la possibilitat de fer-hi arribar subministrament dels pous d’en Serra.”

En el Parc del Lledoner de Granollers, cal destacar, els seus Lledoners que ja us vaig fer un article en l’apartat d’Arbres, en el seu dia.També cal dir, que va en augment el nombre d’aus en tot el parc.I per últim, el llac en l’hivern el podeu trobar gelat totalment o parcialment, per les baixes temperatures.El Parc del Lledoner de Granollers, al ser el mes gran de la ciutat, també és visitat diàriament per molta gent de totes les edats, senderistes, BTT, gent que passeja el seu gos, infants o simplement gent que esta prenen el sol en la zona de taules o els bancs que hi ha a arreu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Canaló d’Aigua de can Roca de Castelldefels

Com a complement de l’article d’ahir, avui anem a fer menció de la canalització d’aigua que hi ha en aquesta zona de Castelldefels :

Per anar a el Canaló d’Aigua de can Roca de Castelldefels, cal agafar un camí ample de terra que surt dels carrers del Castanyer  i de l’ Espígol de Castelldefels, cal dir que l’accés es caminant, els vehicles cal deixar-los pels carrers indicats o en un aparcament a l’entrada del camí que esta barrat amb una cadena.Al poc d’entrar, cal mirar a l’esquerra del camí de terra, on trobareu les restes del Canaló que anava des de la Bassa i portava l’aigua a les terres de can Roca de Dalt.

No estava cobert, per tant es podia veure circular l’aigua. Ara la vegetació en algun tram, tapa la canalització.De fet poc tros queda, cal destacar un petit salt per superar un desnivell del terra.A l’arribar a l’altura del carrer, no trobem cap mes rastre d’aquesta antiga canalització.Avui tota aquesta zona de can Roca de Dalt, esta urbanitzada, no queda ni camps ni bosc.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé