Resclosa i canal de la Colònia Rusiñol o Remisa de Manlleu

La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa en algunes fonts escrit Can Ramissa, és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.

Us passo la seva historia:

  • La colònia fou fundada per la família Rusiñol a mitjan segle XIX.
  • La fàbrica es va construir al voltant de 1857.
  • El 1860 ja apareix al nomenclàtor de la província de Barcelona i actualment és una de les poques fàbriques del riu Ter que manté la mateixa activitat industrial.
  • Aquesta indústria estigué en possessió dels Rusiñol entre 1879 i 1940, durant aquest període fou la fàbrica de filatura més important de Manlleu.
  • Santiago Rusiñol, el conegut escriptor i pintor, i el seu germà Albert hereten la colònia del seu avi Jaume i el 1889 l’empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos.
  • De fet, la gestió la va portar directament Albert Rusiñol, el germà de Santiago, ja que l’artista li va cedir la seva part del negoci.
  • Posteriorment la colònia va passar per diferents propietaris, l’últim dels quals va ser l’empresa Llobet i Guri, que només utilitzava el salt d’aigua.
  • Després la van comprar els propietaris actuals (Claramunt-Rovira) als anys 1979-1980, però només la fàbrica manté l’activitat.
  • La casa del director també està habitada i en bon estat

Les fàbriques Rusiñol i Casacuberta són exemples de la primera època de la industrialització a Catalunya.Es componen de naus de producció, la casa del propietari i algunes cases per encarregats o treballadors, tot dins d’un mur.

A més hi ha les preses, els canals corresponents i també les pollancredes i els horts.

Des de Manlleu anireu pel «Camí del Canal», tot passant per El Dolcet i la seva resclosa, cal seguir el camí, passareu per bancs  col·locats estratègicament i un petit parc infantil, ja estareu a prop de la Colònia Rusiñol o Remisa,

continueu fins trobar un pont per creuar per sobre la Canal,

a l’esquerra i a al fons, hi veureu la Casa de regular l’aigua d’entrada del riu Ter a la canal.

Com veureu disposa de set comportes d’entrada, esta molt conservada i d’una estructura considerable,

En aquest cantó de la façana, te sis finestres i una balconada en cada costat.Es un recorregut que es pot fer des de Manlleu a Torelló, molt planer i passant per altres Colonies, teniu molts cartells freqüentment que us aniran indicant per lloc on anar.

La Colònia Rusiñol  és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Per a mes informació sobre la Colònia Ramissa, podeu consultar l’enllaç del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/colonies/colonia-ramissa

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Canal de Pinyana al pas per Alfarràs

Com cada dissabte us presento dos articles

El Canal de Pinyana és una infraestructura hidràulica de la comarca del Segrià i la Llitera.

Us passo la seva història :

  • El canal de regadiu més antic de Catalunya es començà a construir l’any 1147, moment en què el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV per tal d’afavorir al repoblament de les terres a l’entorn d’Almenar, recentment conquerida, permeté la construcció d’una séquia, que posteriorment s’estengué fins a Lleida.
  • Element estratègic per al desenvolupament medieval de la ciutat, la Paeria de Lleida n’assumí el control l’any 1229 fins a l’any 1758,
  • Es creà la junta de Sequiatge del 1794 al 1951.
  • Va servir per omplir el Dipòsit del Pla de l’Aigua fins que aquest va quedar fora de servei.

El Canal de Pinyana la seva àrea regatge és de 13.891 ha. ,

i comprèn els municipis de Castellonroi, on pren l’aigua del Pantà de Santa Anna,

Panta de Santa Anna

I va passant per Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre.

És el canal de regadiu més antic de Catalunya

i també proporciona aigua potable a més de 150.000 habitants de la comarca.

Us passo un article molt interessant que us donarà mes coneixement sobre aquesta important Canal de Pinyana :

https://mnactec.cat/revista-eix/les-sequies-de-pinyana-i-de-fontanet/

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font i la canal del Molí de Collell d’Olot

Per anar aquesta antic Pont del Moli de Collell i poc conegut, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts… arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot, seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

seguiu l’ample camí, ara travesseu  el riu Fluvià per una passera, gireu a la dreta i arribareu en una estona al Molí de Collell.

Tot mirant la casa podreu veure a la dreta una obra de color blanc,

si us apropeu, veureu que es una font, amb tub de ferro i una pica quadrada.

Vigileu que el terreny esta inestable i ple de vegetació i podríeu caure.

Mes al costat esquerd hi ha la canal de sortida del Molí de Collell i el seu rec a cell obert, que anava a desembocar les aigües al riu Fluvià.

Cal dir que tot actualment esta sec, font i canal. I recordeu que us vaig fer un article d’una segona Font del Collell, que esta situada un cop passat l’edifici del Molí, a la dreta.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

La Resclosa de Sant Roc d’Olot

La Resclosa de Sant Roc, es una de les mes destacades i conegudes en la Garrotxa, el seu riu es el Fluvià,

es el punt d’unió de un lloc de que te molts atractiu a banda de la pròpia construcció de la Resclosa.

Per un costat l’aigua del Fluvià es recollida i derivada per la canal l’antic Molí de Sant Roc.

Situats molt a prop seu, hi ha el pont de Sant Roc i les Fonts de Sant Roc.

Us passo fotografies antigues  d’aquesta Resclosa :

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola – Fotografies actuals : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font i Oratori de Bellvespre d’Olot

Aquesta Font i Oratori de Bellvespre esta al tocar de la carretera GIV-5241, que us portaria a Batet de la Serra, a 200 de la carretera de Santa Pau, on hi ha l’entrada a la finca al Mas Bellvespre.

De fet es un Oratori que van afegir-hi la font, i sembla de dues èpoques  diferents, l’estructura on esta la capelleta amb un sant  que no sembla que sigui l’original, està protegit amb una reixa i coronada per una creu de ferro,

la segona època, seria la resta de la columna, on es troba la font.

L’aixeta es un conjunt antic i artesanal de ferro amb cap d’animal o drac, i per treure l’aigua hi ha que premé un polsador, disposa d’una gran pica rectangular de pedra.

Al costat de l’Oratori i Font  de Bellvespre disposa d’una taula rodona amb seients de pedra, a l’altra costat un pedrís per seure.

Darrera podem observar un antic canal pel rec.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Boix de Camprodon

Com cada diumenge us presento avui dos articles

La Font del Boix està en la Vall del riu Ritortell a Camprodon.

Concretament, al costat del camí de la Creueta,

trobareu un cartell que anuncia que esteu a la Font,

sols us cal pujar uns esglaons de pedra, que us portarà a una placeta envoltada d’un bancal en la forma totalment circular.

La Font del Boix, és una construcció quadrada a tocar el marge de la muntanya d’on surt un broc o canal, tot el conjunt es de pedra.

L’aigua cau a una pica amb una cantonera semicircular,d’aquí passa a un antic abeurador que esta situat al costat del camí.

Sobre del broc de la Font, hi ha inscrit el seu nom, la data de 1922 i l’altura on esta situada, a 1072.

Com a curiositat, en un costat del camí trobareu un seient de pedra, que si hi voleu seure, us serà una mica complicat donat l’altura on esta ubicat.

La Vall del riu Ritortell te una vegetació singular i variant, com la roureda de mas Llandrius

i pels voltants de laFont del Boix, hi ha nombrosos boixos i faigs.Des de les rodalies de la Font, podreu gaudir d’un paisatge i vistes molt agradables i que el color de la vegetació va canviant depenen de l’època de l’any que hi aneu.

Les fotografies les varen fer a finals de l’hivern d’aquest any.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Pla de la Moixa, La Font de La Gallina i La Font del Griu de Llanars

Us presento avui tres articles

En el barri de Feitús del municipi de Llanars i en zones pròximes, hi ha situades la majoria de fonts del municipi.Les principals Fonts naturals, són:

La d’en Rafel, la del Tir, la del Rocàs, la de la Gallina, del Pla de la Moixa, la del Campadell, la del Griu, la dels Tres Raigs, la del Camp del Coix, la de les Pedrisses, la dels Forns, la de les Vaquerisses, la del Forat, la del Roure, la del Gat, la de la Perdiu, la font Freda, la font Negra, que destaca per l’alçada on es troba situada; la font de Plans Ses Homes, que es tracta de dos aiguaneixos situats molt a prop, l’un de l’altre, però una porta ferro i l’altra no; i la font del Viver, que té la particularitat que l’aigua no és freda a l’hivern. Les fonts de la Llosa, d’en Bassaganyes, i Fontanals proporcionen aigua al poble.

Font del Griu

Avui ens referirem a tres d’elles,  La Font del Pla de la Moixa, La Font de La Gallina i La Font del Griu i que es troben pel mateix camí. Des de Llanars sortirem pel carrer de la Font d’En Rafel, seguir la pista que va pel costat de la riera de Faitus.Com us deia, en aquest recorregut trobareu varies Fonts, com la Font de la Gallina, que te el tub molt allargat d’acer i aguantat per uns rocs.Sense deixar la pista passareu pel costat de la Font del Pla de la Moixa,també amb un tub llarg.Al cap d’una estona, estareu al tocar de la Resclosa que s’emporta l’aigua per una canal.Sense deixar la pista, arribareu a La Font del Griu, que està a un nivell mes alt que la carretera, cal pujar per una pendent  plena de pedres.L’aigua surt entre rocs i dona a una pica-abeurador, l’aigua desguassa i passa per la pista, per una canal.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Canal Mariner i Aqüeducte La Ral

Avui i com cada divendres us presento dos articles !

El Canal Mariner, també se la coneix per Canal del Carbur, donat que havia una explotació  de carbur, que encara es pot veure, a prop de la canal abans d’arribar a Sant Pau de Seguries.El Canal comença dins el municipi de Camprodon i acaba el recorregut a Sant Pau de Segúries, on l’aigua es utilitzada per general energia elèctrica a través de la Central de Mariner d’Estabanell Energia.Per a mes dades, podeu consultar a :

http://www.rutadelter.cat/coneix-la-ruta-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/produccio/central-del-mariner

El Canal s’inicia i transcorre sempre pel vessant esquerre del riu Ter, i es pot fer com un recorregut a peu pel camí que va paral·lel.Entre La Ral i La Rovira, podem veure que la Canal pren alçada gracies a l’Aqüeducte La Ral amb les arcades que sustenten el Canal.En el 1893,Josep de Sitjar va sol·licitar autoritzar 2.000 l/s construint la resclosa 122 m aigües avall de la fàbrica Matabosch. El Govern Civil va atorgar a Josep Guàrdia permís per unificar dues concessions.Per a mes dades tècniques podeu consultar a la pagina Web del Consorci del Ter i que us adjunto :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/canal-mariner

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

L’Aigua en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…

Per poder formar una comunitat de Monges o Frares, en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…,un element principal i bàsic sempre va ser i és,  tindre i disposar d’Aigua.Sense ella, hagués sigut impossible l’establiment i la vivència en un lloc mes o menys apartat, d’una ciutat o poble, no tant sols pel us diari de les necessitats de la gent que hi vivia, també per poder regar els horts i conreus en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,estem parlant de com va començar i fins els nostres dies, que en bona part, encara es subministren, gràcies a Pous i Cisternes.Els pous estan en el claustre, en patis secundaris o a prop dels horts.En canvi, les cisternes per medi de canals portaven l’aigua del riu o riera per recollir i emmagatzemar,  estaven en llocs gairebé imperceptibles, les seves peculiars característiques constructives eren de volta de canó i parets molt gruixudes, podien estar excavada en part a la mateixa roca.

Font del Claustre de Poble – Any 1909

En altres casos, sols disposaven de les aigües pluvials per tal de proveir d’aigua els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies.En moments determinats, es procedia a Beneir l’aigua del Pou i de las Cisternes, pregant a Deu, que garantís d’aigua la comunitat.Tenim un exemple molt clar a Manresa, la Sèquia de Manresa, subministrava aigua als regants per conrear les terres i també se’n servia  els monjos caputxins i els jesuïtes per als horts del convent de Sant Bartomeu i del santuari de la Cova de Sant Ignasi.

Poble 1980

Us passo unes interessants dades sobre : Article i reportatge fotogràfic de l’exposició al Museu d’Història de Girona, tretes de “Pedres de Girona”

http://www.pedresdegirona.com/separata_mina_aigua_calvari.htm

A la llarg de l’historia en moltes ocasions, la comunitats dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,

Poblet 2019

demanaven a les autoritats de les ciutats, el subministrament d’aigua a la poblaciói gracies axó es van anar construint les primeres fonts amb abeuradors, com va passar en la ciutat de Barcelona, algunes construïdes fora de muralla.Tant mateix passa amb els Castells, sobre tot es van construir important Cisternes protegides al seu interior.Sense l’aigua, no s’haguessin construït molts dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies, que han arribat fins els nostres dies i bona part continuant la seva tasca.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Fidel Rodríguez i Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font del Moli de Collell d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles,avui dues Fonts Naturals 

Per anar aquesta antiga Font del Moli de Collell i poc coneguda, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot, seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

ara travesseu  el riu Fluvià per un pont i arribareu a una cadena ,

hi ha un camí a la dreta que agafareu i a poca estona, també, a la dreta esta la canal del moli i aquest .

El camí que ara és mes estret, cal seguir-lo, deixeu el molí darrera vostra i al poc trobareu un arbre que talla el camí,

als pocs metres un senderó a la dreta us portarà a la Font del Moli de Collell.

Aquesta antiga font va ser feta de pedres de la zona, disposa d’una finestra al seu de munt, per poder netejar l’interior, no surt aigua de la font.

No compte amb cap broc visible, que podria estar enterrat per la terra que en els anys s’ha depositat en la seva base.

En la fotografia antiga, podeu veure aquesta Font fa cent anys en rere i com disposava de portella, broc i aigua.

Actualment el molí esta abandonat , així com les rodalies.

 

Text  i Fotografies : Dora Salvador