Fem una ullada fora de Catalunya : Aqüeducte de Segovia

L’aqüeducte de Segòvia és una construcció romana del primer terç del segle ii dC, a l’època dels flavis, al final del regnat de Trajà o començament del d’Adrià. Transporta l’aigua del río Frío a la ciutat de Segòvia.

L’aqüeducte comença a prop del Palau de la Granja amb arcs senzills de mig punt que condueixen l’aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom d’El Caserón, on s’emmagatzemava l’aigua.

Posteriorment, un canal transporta l’aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dues monumentals fileres d’arcs superposats.

Consta d’una longitud de 728 metres i una alçada màxima de 28 metres i mig, als quals, a més, s’han de sumar a prop de 6 metres de fonaments en el tros principal. Consta d’una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l’aqüeducte.

A la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l’aigua fins a la ciutat. L’elaboració de l’aqüeducte de tan grans dimensions ens fa veure les grans capacitats com a enginyers dels romans, i malgrat tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir un element de característiques tan ciclòpies com en aquest cas.

Aquest magnífic monument s’ha mantingut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, a causa de la grandesa de l’estructura, que imposa respecte al fet que, encara al segle xx continués exercint la seva funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realitzar prop dels Reis Catòlics, quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l’obra original.

En l’actualitat, l’estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha estat tan alarmant que l’Estat ha hagut de protegir-lo mitjançant un minuciós procés de restauració.

Així i tot, aquesta obra ciclòpia continua cridant l’atenció de milers de turistes bocabadats de la seva brillantor i monumentalitat.

Us passo la llegenda d’aquest pont :

https://www.elnortedecastilla.es/segovia/leyenda-cuenta-acueducto-20190126190938-nt.html

L’any 1985 fou nomenat, juntament amb el centre històric de la ciutat de Segòvia, Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fitografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Imatges antigues : Arxiu Rasola

L’antiga canal o rec de Besalú

A la Canal si accedeix per el camí del rec o camí del horts, d’un quilòmetre de llargada que proporciona aigua a unes 4 hectàrees que acullen uns 200 horts.

Altres dades del Rec :

L’antiga fàbrica paperera de can Surós va ser fundada l’any 1959. exteriorment presenta un aspecte ruïnós però disposa d’una estructura en bon estat, té dos nivells i consta de dues naus de planta rectangular, amb encadellats de fusta, grans finestrals i parets de pedra.

A fora, en un lateral, s’hi conserva el rec que havia servit per canalitzar l’aigua del Fluvià cap a unes turbines de generació d’electricitat.

 Recull de dades : Ajuntament de Besalú i altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Llibre recomanat : La Sèquia de Manresa. 10 Camins a l’entorn d’un canal medieval

Fitxa tècnica :

Autors : ALERT, JOSEP / HUGUET, POL

Editorial: COSSETANIA

Any d’edició: 2014

Matèria Excursions Barcelona

ISBN: 978-84-9034-220-6

Pàgines: 144

Enquadernació: Rústica

Idioma: Català

Preu : 14,50 €

Sinopsi

Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, i després de recórrer 26 km arriba a la capital del Bages.

Aquest canal fascinant continua complint la seva funció i encara conserva la fesomia medieval en bona part del traçat, amb alguns trams realment paradisíacs.

La guia que teniu a les mans presenta nou rutes circulars ­totes elles molt senzilles­ i una de lineal que us permetran descobrir la història, el patrimoni, el paisatge i la natura que envolten la sèquia.

També incorpora un carnet segellat ble amb el qual podreu gaudir de diferents avantatges.

Recull del llibre : Ramon Solé

La Canal d’aigua, les Bassetes, la Bassa i el Llac de Vallparadís de Terrassa

Avui us presento dos articles

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa, comprèn la vall de dos torrents, el de Vallparadís i el de Monner, amb una extensió de 395.500 m2.

Des de març de 2011 el parc es va completar totalment, ara disposa d’una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final. És un dels parcs urbans més extensos de Catalunya.

Te dos característiques principals, la gran varietat d’arbres arrelats en tot el Parc i l’aigua. Gràcies a les deus i fonts naturalss’ha pogut dissenyar una canal, unes bassetes, la Bassa i no podem deixar de cantó el “Llac” o piscina municipal que funciona a l’estiu.

De fonts i deus d’aigua natural, abans de la creació del Parc, n’hi havia moltes en aquests torrents, les persones grans recorden que estava plens d’horts i s’anava a buscar l’aigua a les fonts.

Les fonts que queden actualment estan situades al Torrent de Monner.

Joaquim Verdaguer i Caballé, ens detalla en el seu Blog, totes les fonts que havia tingut aquestes contrades amb una explicació de cada una d’elles, us passo l’enllaç :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/08/parc-de-vallparadis-les-fonts6.html

Ara, també cal ressaltar l’abundant aigua que hi ha en el Torrent de Vallparadis, i que dona primer a una  bassa petita, generalment amb plantes aquàtiques.

Per una canal escalonada baixa a una basseta rodona i allí l’aigua se ajunta amb la procedent del Torrent Monner.

Per tant, no sols la frescor dels arbres, també, la Canal hi ajuda a mantenir la frescor a l’estiu,

amb trams a cel obert i en altres pocs que passa soterrat.

En algun punt, fins i tot, hi ha herbes que la fan més agradable a la vista.

La canal arriba a La Bassa fent un petit salt esglaonat d’aigua , és un lloc en el que amb el pas dels anys s’ha creat com un espai d’ambient natural, allí podem veure, depenent de l’època de l’any, diverses aus, algunes se l’han fet seu i hi viuen tot l’any,

com els ànecs collverd, amb váries famílies, així com alguna polla d’aigua.

Lloc ideal de peixos i de petits animals diversos…

Per últim, cal mencionar dins de tot aquest conjunt, el “Llac” o piscina municipal que esta a continuació de la Bassa, amb aigua tractada i clorada per un bon ús dels banyistes a l’estiu,

disposa d’una gespa molt cuidada i de tots el serveis necessaris,

així com un espai gran per pic-nic, dintre del mateix recinte.

En resum aquest Parc, està molt freqüentat per gent de pas, de passeig, amb gos/sa, fent fúting, caminaires, amb bicicleta, amb el nens i nenes que disposen de varis llocs amb atraccions infantils,

és un Parc per ha totes i tots.

Aneu i gaudiu !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Canal industrial del Ter de Manlleu

Avui us presento dos articles

El Canal de Manlleu circula bàsicament pel Passeig del Ter de Manlleu.

Us passo la seva historia:

  • A Manlleu la industrialització va estar molt relacionada amb el riu Ter, però sobretot amb el canal industrial que té antecedents en la séquia que des de 1769 feia funcionar el molí de dalt o d’en Miarons, actual molí de Can Vinyes.
  • A partir de 1829 s’aprofità per fer anar la fàbrica tèxtil adossada al molí.
  • Però, el canal industrial de Ter va ser construït entre 1841 i 1848, quan Francesc Puget, Antoni Baixeres i Salvador Juncadel les van comprar els terrenys prop del molí per aixecar-hi tres fàbriques i un molí fariner al llarg d’una façana fluvial de 1.900 metres al riu Ter.
  • L’obra d’enginyeria hidràulica, i els carrers i edificis que hi desemboquen, fan de Manlleu un nucli industrial molt peculiar.
  • El canal es va anar eixamplant i allargant per cobrir les necessitats de les indústries que s’anaven instal•lant al costat del Ter per aprofitar-ne l’energia hidràulica.
  • El canal, els set salts d’aigua i els diversos compartidors i comportes que servien per alimentar les diferents fàbriques i molins, van patir greus desperfectes durant l’aiguat del 1940, així com els ponts que hi havia sobre el canal i els restants.

El Canal de Manlleu són gairebé 2 km de recorregut, paral·lel al riu Ter al seu pas per la població de Manlleu.

És un canal construït amb còdols de riu que com diem, segueix el riu Ter en el seu pas per Manlleu.

Anava proporcionant aigua a un total de 7 fàbriques i 2 molins, que podien tornar per medi de canals menors l’aigua al riu Ter.

La Canal industrial, passa pels Rentat de Baix,

dit d’una altra forma, el safareig públic de l’època.

Passa per on havia les Tres Fabriques, i que sols queda com un testimoni i museu per l’historia de la canal…

Que era “El submarí” d’aquesta Canal ?, era per on l’aigua desguassava i la derivava a una altra canal, així es podia controlar el nivell de l’aigua…

El canal no és únicament un braç d’aigua, sinó que la seva complexitat amaga un conjunt de complexos sistemes i ginys hidràulics per aprofitar correctament l’aigua en els diferents salts,

que inclou entre altres elements, comportes, rescloses, bagants, repartidors, sobreeixidors, comportes de descàrrega o desguassos.

A la seva vorera, i en una bona part del seu recorregut, es va formar un Parc,

on els arbres són també els protagonistes, amb seients, fonts i els infants tenen jocs.

La canal arriba a l’antiga fàbrica de Can Sanglas, reconvertida fa uns anys en la seu del Museu Industrial del Ter,

on podeu conèixer mes dades sobre l’industria d’aquesta zona on passa el riu Ter.

Us passo mes dades sobre la Canal industrial de Manlleu del Consorci del Ter :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/canal-industrial-de-manlleu

El Canal de Manlleu és una obra de Manlleu inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades i informació : Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Viquipèdia, Ruta del Ter i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa i canal de la Colònia Rusiñol o Remisa de Manlleu

La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa en algunes fonts escrit Can Ramissa, és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.

Us passo la seva historia:

  • La colònia fou fundada per la família Rusiñol a mitjan segle XIX.
  • La fàbrica es va construir al voltant de 1857.
  • El 1860 ja apareix al nomenclàtor de la província de Barcelona i actualment és una de les poques fàbriques del riu Ter que manté la mateixa activitat industrial.
  • Aquesta indústria estigué en possessió dels Rusiñol entre 1879 i 1940, durant aquest període fou la fàbrica de filatura més important de Manlleu.
  • Santiago Rusiñol, el conegut escriptor i pintor, i el seu germà Albert hereten la colònia del seu avi Jaume i el 1889 l’empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos.
  • De fet, la gestió la va portar directament Albert Rusiñol, el germà de Santiago, ja que l’artista li va cedir la seva part del negoci.
  • Posteriorment la colònia va passar per diferents propietaris, l’últim dels quals va ser l’empresa Llobet i Guri, que només utilitzava el salt d’aigua.
  • Després la van comprar els propietaris actuals (Claramunt-Rovira) als anys 1979-1980, però només la fàbrica manté l’activitat.
  • La casa del director també està habitada i en bon estat

Les fàbriques Rusiñol i Casacuberta són exemples de la primera època de la industrialització a Catalunya.Es componen de naus de producció, la casa del propietari i algunes cases per encarregats o treballadors, tot dins d’un mur.

A més hi ha les preses, els canals corresponents i també les pollancredes i els horts.

Des de Manlleu anireu pel «Camí del Canal», tot passant per El Dolcet i la seva resclosa, cal seguir el camí, passareu per bancs  col·locats estratègicament i un petit parc infantil, ja estareu a prop de la Colònia Rusiñol o Remisa,

continueu fins trobar un pont per creuar per sobre la Canal,

a l’esquerra i a al fons, hi veureu la Casa de regular l’aigua d’entrada del riu Ter a la canal.

Com veureu disposa de set comportes d’entrada, esta molt conservada i d’una estructura considerable,

En aquest cantó de la façana, te sis finestres i una balconada en cada costat.Es un recorregut que es pot fer des de Manlleu a Torelló, molt planer i passant per altres Colonies, teniu molts cartells freqüentment que us aniran indicant per lloc on anar.

La Colònia Rusiñol  és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Per a mes informació sobre la Colònia Ramissa, podeu consultar l’enllaç del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/colonies/colonia-ramissa

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Canal de Pinyana al pas per Alfarràs

Com cada dissabte us presento dos articles

El Canal de Pinyana és una infraestructura hidràulica de la comarca del Segrià i la Llitera.

Us passo la seva història :

  • El canal de regadiu més antic de Catalunya es començà a construir l’any 1147, moment en què el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV per tal d’afavorir al repoblament de les terres a l’entorn d’Almenar, recentment conquerida, permeté la construcció d’una séquia, que posteriorment s’estengué fins a Lleida.
  • Element estratègic per al desenvolupament medieval de la ciutat, la Paeria de Lleida n’assumí el control l’any 1229 fins a l’any 1758,
  • Es creà la junta de Sequiatge del 1794 al 1951.
  • Va servir per omplir el Dipòsit del Pla de l’Aigua fins que aquest va quedar fora de servei.

El Canal de Pinyana la seva àrea regatge és de 13.891 ha. ,

i comprèn els municipis de Castellonroi, on pren l’aigua del Pantà de Santa Anna,

Panta de Santa Anna

I va passant per Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre.

És el canal de regadiu més antic de Catalunya

i també proporciona aigua potable a més de 150.000 habitants de la comarca.

Us passo un article molt interessant que us donarà mes coneixement sobre aquesta important Canal de Pinyana :

https://mnactec.cat/revista-eix/les-sequies-de-pinyana-i-de-fontanet/

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font i la canal del Molí de Collell d’Olot

Per anar aquesta antic Pont del Moli de Collell i poc conegut, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts… arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot, seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

seguiu l’ample camí, ara travesseu  el riu Fluvià per una passera, gireu a la dreta i arribareu en una estona al Molí de Collell.

Tot mirant la casa podreu veure a la dreta una obra de color blanc,

si us apropeu, veureu que es una font, amb tub de ferro i una pica quadrada.

Vigileu que el terreny esta inestable i ple de vegetació i podríeu caure.

Mes al costat esquerd hi ha la canal de sortida del Molí de Collell i el seu rec a cell obert, que anava a desembocar les aigües al riu Fluvià.

Cal dir que tot actualment esta sec, font i canal. I recordeu que us vaig fer un article d’una segona Font del Collell, que esta situada un cop passat l’edifici del Molí, a la dreta.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

La Resclosa de Sant Roc d’Olot

La Resclosa de Sant Roc, es una de les mes destacades i conegudes en la Garrotxa, el seu riu es el Fluvià,

es el punt d’unió de un lloc de que te molts atractiu a banda de la pròpia construcció de la Resclosa.

Per un costat l’aigua del Fluvià es recollida i derivada per la canal l’antic Molí de Sant Roc.

Situats molt a prop seu, hi ha el pont de Sant Roc i les Fonts de Sant Roc.

Us passo fotografies antigues  d’aquesta Resclosa :

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola – Fotografies actuals : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font i Oratori de Bellvespre d’Olot

Aquesta Font i Oratori de Bellvespre esta al tocar de la carretera GIV-5241, que us portaria a Batet de la Serra, a 200 de la carretera de Santa Pau, on hi ha l’entrada a la finca al Mas Bellvespre.

De fet es un Oratori que van afegir-hi la font, i sembla de dues èpoques  diferents, l’estructura on esta la capelleta amb un sant  que no sembla que sigui l’original, està protegit amb una reixa i coronada per una creu de ferro,

la segona època, seria la resta de la columna, on es troba la font.

L’aixeta es un conjunt antic i artesanal de ferro amb cap d’animal o drac, i per treure l’aigua hi ha que premé un polsador, disposa d’una gran pica rectangular de pedra.

Al costat de l’Oratori i Font  de Bellvespre disposa d’una taula rodona amb seients de pedra, a l’altra costat un pedrís per seure.

Darrera podem observar un antic canal pel rec.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador