Avui coneixerem : La Font i Oratori de Bellvespre d’Olot

Aquesta Font i Oratori de Bellvespre esta al tocar de la carretera GIV-5241, que us portaria a Batet de la Serra, a 200 de la carretera de Santa Pau, on hi ha l’entrada a la finca al Mas Bellvespre.

De fet es un Oratori que van afegir-hi la font, i sembla de dues èpoques  diferents, l’estructura on esta la capelleta amb un sant  que no sembla que sigui l’original, està protegit amb una reixa i coronada per una creu de ferro,

la segona època, seria la resta de la columna, on es troba la font.

L’aixeta es un conjunt antic i artesanal de ferro amb cap d’animal o drac, i per treure l’aigua hi ha que premé un polsador, disposa d’una gran pica rectangular de pedra.

Al costat de l’Oratori i Font  de Bellvespre disposa d’una taula rodona amb seients de pedra, a l’altra costat un pedrís per seure.

Darrera podem observar un antic canal pel rec.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Boix de Camprodon

Com cada diumenge us presento avui dos articles

La Font del Boix està en la Vall del riu Ritortell a Camprodon.

Concretament, al costat del camí de la Creueta,

trobareu un cartell que anuncia que esteu a la Font,

sols us cal pujar uns esglaons de pedra, que us portarà a una placeta envoltada d’un bancal en la forma totalment circular.

La Font del Boix, és una construcció quadrada a tocar el marge de la muntanya d’on surt un broc o canal, tot el conjunt es de pedra.

L’aigua cau a una pica amb una cantonera semicircular,d’aquí passa a un antic abeurador que esta situat al costat del camí.

Sobre del broc de la Font, hi ha inscrit el seu nom, la data de 1922 i l’altura on esta situada, a 1072.

Com a curiositat, en un costat del camí trobareu un seient de pedra, que si hi voleu seure, us serà una mica complicat donat l’altura on esta ubicat.

La Vall del riu Ritortell te una vegetació singular i variant, com la roureda de mas Llandrius

i pels voltants de laFont del Boix, hi ha nombrosos boixos i faigs.Des de les rodalies de la Font, podreu gaudir d’un paisatge i vistes molt agradables i que el color de la vegetació va canviant depenen de l’època de l’any que hi aneu.

Les fotografies les varen fer a finals de l’hivern d’aquest any.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Pla de la Moixa, La Font de La Gallina i La Font del Griu de Llanars

Us presento avui tres articles

En el barri de Feitús del municipi de Llanars i en zones pròximes, hi ha situades la majoria de fonts del municipi.Les principals Fonts naturals, són:

La d’en Rafel, la del Tir, la del Rocàs, la de la Gallina, del Pla de la Moixa, la del Campadell, la del Griu, la dels Tres Raigs, la del Camp del Coix, la de les Pedrisses, la dels Forns, la de les Vaquerisses, la del Forat, la del Roure, la del Gat, la de la Perdiu, la font Freda, la font Negra, que destaca per l’alçada on es troba situada; la font de Plans Ses Homes, que es tracta de dos aiguaneixos situats molt a prop, l’un de l’altre, però una porta ferro i l’altra no; i la font del Viver, que té la particularitat que l’aigua no és freda a l’hivern. Les fonts de la Llosa, d’en Bassaganyes, i Fontanals proporcionen aigua al poble.

Font del Griu

Avui ens referirem a tres d’elles,  La Font del Pla de la Moixa, La Font de La Gallina i La Font del Griu i que es troben pel mateix camí. Des de Llanars sortirem pel carrer de la Font d’En Rafel, seguir la pista que va pel costat de la riera de Faitus.Com us deia, en aquest recorregut trobareu varies Fonts, com la Font de la Gallina, que te el tub molt allargat d’acer i aguantat per uns rocs.Sense deixar la pista passareu pel costat de la Font del Pla de la Moixa,també amb un tub llarg.Al cap d’una estona, estareu al tocar de la Resclosa que s’emporta l’aigua per una canal.Sense deixar la pista, arribareu a La Font del Griu, que està a un nivell mes alt que la carretera, cal pujar per una pendent  plena de pedres.L’aigua surt entre rocs i dona a una pica-abeurador, l’aigua desguassa i passa per la pista, per una canal.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Canal Mariner i Aqüeducte La Ral

Avui i com cada divendres us presento dos articles !

El Canal Mariner, també se la coneix per Canal del Carbur, donat que havia una explotació  de carbur, que encara es pot veure, a prop de la canal abans d’arribar a Sant Pau de Seguries.El Canal comença dins el municipi de Camprodon i acaba el recorregut a Sant Pau de Segúries, on l’aigua es utilitzada per general energia elèctrica a través de la Central de Mariner d’Estabanell Energia.Per a mes dades, podeu consultar a :

http://www.rutadelter.cat/coneix-la-ruta-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/produccio/central-del-mariner

El Canal s’inicia i transcorre sempre pel vessant esquerre del riu Ter, i es pot fer com un recorregut a peu pel camí que va paral·lel.Entre La Ral i La Rovira, podem veure que la Canal pren alçada gracies a l’Aqüeducte La Ral amb les arcades que sustenten el Canal.En el 1893,Josep de Sitjar va sol·licitar autoritzar 2.000 l/s construint la resclosa 122 m aigües avall de la fàbrica Matabosch. El Govern Civil va atorgar a Josep Guàrdia permís per unificar dues concessions.Per a mes dades tècniques podeu consultar a la pagina Web del Consorci del Ter i que us adjunto :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/canal-mariner

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

L’Aigua en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…

Per poder formar una comunitat de Monges o Frares, en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…,un element principal i bàsic sempre va ser i és,  tindre i disposar d’Aigua.Sense ella, hagués sigut impossible l’establiment i la vivència en un lloc mes o menys apartat, d’una ciutat o poble, no tant sols pel us diari de les necessitats de la gent que hi vivia, també per poder regar els horts i conreus en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,estem parlant de com va començar i fins els nostres dies, que en bona part, encara es subministren, gràcies a Pous i Cisternes.Els pous estan en el claustre, en patis secundaris o a prop dels horts.En canvi, les cisternes per medi de canals portaven l’aigua del riu o riera per recollir i emmagatzemar,  estaven en llocs gairebé imperceptibles, les seves peculiars característiques constructives eren de volta de canó i parets molt gruixudes, podien estar excavada en part a la mateixa roca.

Font del Claustre de Poble – Any 1909

En altres casos, sols disposaven de les aigües pluvials per tal de proveir d’aigua els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies.En moments determinats, es procedia a Beneir l’aigua del Pou i de las Cisternes, pregant a Deu, que garantís d’aigua la comunitat.Tenim un exemple molt clar a Manresa, la Sèquia de Manresa, subministrava aigua als regants per conrear les terres i també se’n servia  els monjos caputxins i els jesuïtes per als horts del convent de Sant Bartomeu i del santuari de la Cova de Sant Ignasi.

Poble 1980

Us passo unes interessants dades sobre : Article i reportatge fotogràfic de l’exposició al Museu d’Història de Girona, tretes de “Pedres de Girona”

http://www.pedresdegirona.com/separata_mina_aigua_calvari.htm

A la llarg de l’historia en moltes ocasions, la comunitats dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,

Poblet 2019

demanaven a les autoritats de les ciutats, el subministrament d’aigua a la poblaciói gracies axó es van anar construint les primeres fonts amb abeuradors, com va passar en la ciutat de Barcelona, algunes construïdes fora de muralla.Tant mateix passa amb els Castells, sobre tot es van construir important Cisternes protegides al seu interior.Sense l’aigua, no s’haguessin construït molts dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies, que han arribat fins els nostres dies i bona part continuant la seva tasca.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Fidel Rodríguez i Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font del Moli de Collell d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles,avui dues Fonts Naturals 

Per anar aquesta antiga Font del Moli de Collell i poc coneguda, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot, seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

ara travesseu  el riu Fluvià per un pont i arribareu a una cadena ,

hi ha un camí a la dreta que agafareu i a poca estona, també, a la dreta esta la canal del moli i aquest .

El camí que ara és mes estret, cal seguir-lo, deixeu el molí darrera vostra i al poc trobareu un arbre que talla el camí,

als pocs metres un senderó a la dreta us portarà a la Font del Moli de Collell.

Aquesta antiga font va ser feta de pedres de la zona, disposa d’una finestra al seu de munt, per poder netejar l’interior, no surt aigua de la font.

No compte amb cap broc visible, que podria estar enterrat per la terra que en els anys s’ha depositat en la seva base.

En la fotografia antiga, podeu veure aquesta Font fa cent anys en rere i com disposava de portella, broc i aigua.

Actualment el molí esta abandonat , així com les rodalies.

 

Text  i Fotografies : Dora Salvador

Canal de l’antiga fabrica textil de La Brutau de Sant Jaume de Llierca

La família Brutau de Sabadell, va arribar al poble Palau de Montagut, que és l’antic nom de Sant Jaume de Llierca, a finals del segle XIX, situant-se al costat del riu Fluvià.L’emplaçament d’aquesta nova fàbrica, només es pot explicar per l’existència d’una energia hidràulica que substituís el vapor de la fabrica de Sabadell i permetés una producció industrial amb menys cost i va comprar la fàbrica tèxtil Funosas que disposava d’un salt d’aigua propi.Aquesta fàbrica va ser important dins la industria catalana ja que produïa fil prim de la millor qualitat destinat a la textura i el gènere de punt.Als anys 20, la fàbrica va necessitar un salt d’aigua més gran per abastir les seves necessitats. El salt es va fer a Vilallonga de Ter.Com que l’energia que arribava era superior a la demanda de la fàbrica, es va crear una segona branca.La crisi del petroli del 1978 va provocar el tancament de la fàbrica.L’antiga fàbrica tèxtil Brutau, actualment es troba en perfecte estat de conservació. És un recurs importantíssim a recuperar per poder entendre el passat industrial de la Garrotxa.La Canal de l’antiga fàbrica tèxtil Brutau, actualment es manté tota l’estructura d’aigua que servia per generar energía a la fabrica.

 

Recull de dades : lagarrotxa.net i propi

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La gran Bassa de Les Torres a Lliçà de Vall

Les Torres de Santa Maria del Vallès és actualment un conjunt d’edificacions al voltant de l’antiga casa que dóna nom a la finca, situada  al terme municipal de Lliçà de Vall.Darrera d’aquest conjunt de les Torres , hi ha una gran Bassa de rec per poder regar una gran extensió de terreny agrícola.En un principi podríem dir, que és una gran deu d’aigua que subministra a la Bassa… no, no es així…Aquesta Bassa , la subministra l’aigua de la canal que prové del riu Tenes.En un moment, es va veure la possibilitat que durant  l’estiu fora també utilitzada aquesta Bassa com una piscina….,per ho amb el temps s’ha vist que l’aigua no era tant bona per fer-la servir de piscina, i era millor per regar els fèrtils camps que te aquesta finca.De fet , es una canal provinent del riu Tenes, que es molt antiga, dona l’aigua a la Bassa, aquesta desaigua  a un rec que pel costat del camp, va distribuint-la segons les necessitats que es tingui.L’aigua sobrant torna novament al riu una vegada fet el recorregut pels camps.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Poema : Els Horts

CAM01341_01… I la pagesa va i les cull,

provant-les amb la mà,

primer, fluixet, no fos que es malmetessin,

les albergínies que més tard, en el casull,

enfarinades, fregirà a foc lent.

Oh fosca

dels horts a l’hora en què s’acosta

la nit humida, xafogosa,

d’estiu i passen les parelles

ardents, que no tothora saben

com podran fer-s’ho per caçar plaer

dins el vinyar.DSCN2435_01Però no tot es cou

dessota el ventre, ni tot és impuls

ineluctable vers l’apegalosa

dolçor frenètica.

Parlem, ara, asseguts

en la gran plaça del rellotge.

Cauen campanades vermelles.

Aigua en el canal,

flueix el temps.DSCN5775_01

Autor :  JOAN VINYOLI (1914 – 1984)

Informació sobre l’Autor :

https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Vinyoli

 

Recull del Poema i fotografies : Ramon Solé

La Colònia Ymbern o “El Pelut” d’Orís

A - Mapa de situacióAquesta antiga Colònia de Ymbern, coneguda per “El Pelut”, va ser una de les mes importants del riu Ter, està ben a prop de Torelló, situada a les afores del poble, per arribar-hi cal que ens dirigim a la nova zona Industrial “Matabosch”, de l’esquerra del Ter, i podrem accedir per el carrer Ter, que es el principal, fins a un pont amb una porta d’ arcada, Vista 1Entrada a  El Pelutamb cura per que es molt estret, fins l’altre marge del riu que ja es terme municipal d’Orís.Vista 11Subcanal 1Ens crida molt l’atenció les seves edificacions principals, fetes de pedra de riu i segons s’explica, va ser supervisada la seva construcció per Gaudí, per aquest motiu, ens pot agradar fer un tom per aquesta zona que esta molt ben integrada a la natura.ghshDades històriques:
L’any 1859 hom hi va establir una adoberia, convertida després en filatura. Va passar a mans de diferents propietaris, l’últim dels quals, Calvet, va renovar edificis i habitatges i va construir un nou pont, el 1923. El projecte va ser supervisat, com ja us deiem, pel mateix Gaudí, que va fer canviar la maqueta de l’església diverses vegades. El 1928 Calvet s’arruïna i les obres queden aturades. El 1930 la compra la societat Ymbern i la posa en funcionament el 1931. L’any 1970 s’hi enregistraven 144 habitants. A partir del 1975 es va començar a abandonar gradualment, ja que els habitants es van anar comprant cases a Torelló. Els habitants de la colònia procedien del poble de Priego, a Còrdova.El PalutLa Colònia, disposava dels elements bàsics per el funcionament, destacarem la fabrica, una fonda, els habitatges dels treballadors, l’Església, una zona esportiva.ghdfDSCN0042En aquest tom que fem podem passejar per els jardins d’estil francès, amb algun racó que encara avui es conserva prou be, ens donem comte que deuria ser un lloc molt tranquil i d’alguna forma acollidor, amb diferents arbres de diverses especies.DSCN0041DSCN0040DSCN0039Abans de convertir-se amb una Colònia Textil, va ser per l’any 1859 una adoberia.Vista 3DSCN0033Si anem per la vora del riu, i que val molt la pena fer quest petit passeig, aviat estarem front mateix de la Resclosa,Vista 10Vista 13Vista resclosa 3Vista resclosa 1on des d’allí porta part de l’aigua del riu ter,Entrada Canal 2Comportes i ResclosaCanal 1 per medi d’una ampla Canal, amb comportes regulades, fins entrar a la Fabrica.Comportes 3??????????????????????Canal 4I posterior alliberament i retorn al riu de l’aigua.Entrada fabrica 2Vista 7Vista 8Es tot un conjunt que ens pot donar una idea del seu funcionament.Canal petita 1???????????En canvi, caldria millorar la imatge trista d’un cert abandó de les instal•lacions i edificis.Antic BasiolMes informació :

http://www.vilaweb.cat/noticia/2942904/20080723/colonia-ymbern-pelut-declarada-be-cultural-dinteres-local.html

Vista 14Hi ha projectes diversos, per millorar la Colònia i la zona, com s’han fet en altres llocs, Restaurant, visites guiades … pots ser que aviat sigui una realitat…?Vista 2

Text i Fotografies : Ramon Solé