Avui coneixerem : La Font dels Capellans d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font dels Capellans és a l’angle nord-oest del mur que encercla el recinte del Parc Nou d’Olot, en un extrem del jardí dedicat a la poetessa M. Concepció Carreres,al costat mateix de l’aparcament de vehicles que té la seva entrada i/o sortida per l’avinguda de Colòmbia.De fet l’estructura de la font esta encaixada en el mateix mur, formant una certa cavitat, quan te aigua dona a una pica de pedra enlairada del terra.No està de confondre amb la Font dels Capellans, ubicada en el Pla de Sant Cosme, a prop de can Vilar en el municipi de Sant Joan Les Fonts, i que ja us vaig fer un article.

Recull de dades : Entre volcans

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El Pi de les tres Branques de Sabadell

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El Pi de les tres Branques de Sabadell, està en terrenys de la finca de can Vilar, important masia del municipi.Molt camins portant fins aquest important i destacable Pi de les Tres Branques.Un d’aquests camins i el mes freqüentat es que des de Sabadell, us dirigiu el torrent de Colobrers que  remuntant-lo, podreu gaudir d’un paisatge natural esplèndid.Al final del torrent, us aproximarà a una pista ample, cal seguir els nombrosos cartells sense deixar el camí principal i  en uns 20 minuts us portarà al Pi de les Tres Branques, situat a la dreta del camí.En les masses forestals d’aquesta zona, l’espècie predominant és el pi blanc juntament amb alzines. Aquests boscos són de gran valor ecològic, constituint un refugi d’espècies d’ocells i mamífers.Cal destacar també el mosaic agra forestal que configuren els camps de conreu amb el bosc, les explotacions agrícoles en general són de secà.El Pi de les tres Branques, son les seves tres branques principals,  com si foren tres pins que s’alcen entre mig de la resta de la vegetació com a un gegant…El Pi de les tres Branques, esta catalogat com a arbre d’interès local.A poca distancia i si seguim el camí, hi ha l’ermita de Tagores.L’altre article esta dedicat  a : L’Alzinar de Can Casamada de Castellar del Vallès

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé