Sant Julià d’Altura de Sabadell, un lloc entre la devoció i l’esbarjo

DSCN5287_01Des de Sabadell podem seguir els camins pel bosc de Can Deu o be, la carretera de Matadepera des de Ca n’Oriac fins a Sant Julià hi ha un passeig de 1500 metres aproximadament, amb una vorera, un carril bici i amb aparells de gimnàstica, per practicar una vida saludable…DSCN5276_01

L’església de Sant Julià d’Altura estan situats dins la zona del Parc Agrari de Sabadell, DSCN5286_01es una zona agroforestal protegida no edificable, situada entre els barris de Ca n’Oriac, Castell Arnau i Can Gambús del terme municipal de Sabadell.DSCN5283_01DSCN5282_01Disposa de una gran quantitat de taules i bancs,DSCN5279_01 així com barbacoesDSCN5280_01DSCN5291_01 i un servei de Bar i WC., amb un ampli aparcament.DSCN5284_01Ja a principis del segle passat, molta gent anava des de Sabadell i Terrassa a passar el dia, anaven a les fonts properes, de fet ara encara en podem trobar un bon nombre, DSCN5285_01situades en el Torrent de Ribatallada, i passejaven pel bosc de Can Deu,DSCN5288_01 i dinaven a peu de l’Església de Sant Julià.DSCN5281_01Per a mes Informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Juli%C3%A0_d’AlturaDSCN5278_01Llàstima de la gran destrossa d’arbres, sobre tot pins centenaris del Bosc de Can Deu, a causa de la Meteorologia adversa que va patir en aquest paratge.DSCN5253_01Per axó dintre d’uns dies faré un article de com es veu i viu la natura en el seu procés de recuperació del paisatge en el Bosc de Can Deu.DSCN5289_01Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, el molí d’en Mornau o molí de Ca l’Estruc

DSCN4592_01DSCN4590_01És un dels edificis industrials més emblemàtics de Sabadell. És declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.DSCN4589_01Molí paperer format per quatre plantes i soterrani, els baixos estan fets amb voltes de sosteniment, els dos darrers pisos són molt amplis, plens de finestres i estaven destinats a assecar el paper. El gran nombre de finestres, a més de caracteritzar-lo com a molí paperer, li valgué el nom de “molí de tantes finestres com dies té l’any”. Davant de la gran nau rectangular que fa “20 canes de llarg per 12 d’ample” hi ha dos cossos laterals annexos.DSCN4585_01La xemeneia del Molí Mornau en els anys noranta presentava un aspecte incomplet donat que fou enrunada la meitat de la mateixa, ja que el seu estat resultava perillós. Queda llavors, la meitat del cos de la xemeneia, encara activa (1991), corresponent a la secció dels tints de l’empresa Estruch S.A. La base de la xemeneia és quadrada, el cos de la xemeneia el forma un pilar també de base quadrangular que presenta un lleuger èntasi, aquesta s’inscriu en un cos de forma de tronc de piràmide situat sobre la base. L’aparell utilitzat en tota la xemeneia és el maó vist.DSCN4587_01L’edifici que es conserva es va construir sobre les ruïnes d’un antic molí documentat a mitjan segle XVI. Aleshores ja era molí paperer, dedicat a fer paper blanc i d’estrassa. Però els canvis d’ús d’aquest molí es van succeir en pocs anys.DSCN4591_01 Després del 1557 fou draper i el 1613 era una farga de claus. El 1622 s’hi molien els minerals que componen la pólvora. Entre 1664 i 1698, el molí fou arrendat per un calderer, que segurament el devia fer servir com a farga d’aram, per allisar les planxes de perols i calderes. Un cop mort, els propietaris de Can Deu el van adquirir en subhasta pública, tot i que estava mig derruït. Uns vuitanta anys més tard hi van fer construir el molí paperer que correspon a l’edifici actual.DSCN4586_01També es coneix com el molí de Ca l’Estruc o de les Finestres, perquè diuen que té tantes finestres com dies té l’any, però de seguida es pot observar que, tot i haver-n’hi moltes, tampoc no en són tantes. Aquesta quantitat d’obertures es deu a la dedicació paperera del molí, ja que les dues plantes superiors eren assecadors per estendre-hi fulls de paper. L’edifici que es conserva va ser construït el 1783 i la producció principal fins al 1905 era de paper de fumar.DSCN4584_01Tanmateix, la dedicació paperera no fou exclusiva.[ Abans del 1830, el segon salt d’aigua del molí ja s’aprofitava per moure màquines de fabricar draps de llana i de cotó. Les màquines tèxtils van ocupar part de l’edifici fins ben entrat el segle XX.DSCN4581_01

Recull de la informació històrica del Molí i Fotografies : Ramon Solé