La masia de Can Cortès, està situada en el camí Reial, 56 de Palau-Solità i Plegamans.La masia de Can Cortès és un edifici del segle XVIII amb finestrals gòtics i pedra treballada. Destaquen les golfes sota teulat, amb un element on es penjava la corriola per pujar fardells, i una finestra rectangular emmarcada i amb ampit. La coberta és de teules àrabs.Actualment, es la seu de la Casa de Cultura.L’edifici està rodejat per un senzill però ben cuidat jardí, on es realitzant diversos actes durant l’any.Trobem dins d’aquest jardí, un llac i un desmai al seu costat, com una diversitat d’arbres, com alzines, oliveres, roure, lledoner…i es complementa amb altres arbres, arbusts i plantes amb flors.Disposa d’un espai per a nens amb jocs.També, distribuït pel jardí, nombrós bancs per prendre el sol o llegir un bon llibre.És un lloc molt tranquil que hi va a passar l’estona la gent de la població
En la carretera BP-1417 de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, una vegada passat el trencall de l’esquerra que porta al restaurant de Can Cortés, veurem a la dreta una paret semi derruïda que ens crida l’atenció per la seva forma, hi ha com una porta que podem entrat a veure les restes de ElGran Casino i Hotel de La Rabassada.Poc en queda, però entre l’espessa vegetació podem anar veien petites mostres del que fora un gran conjunt i obra que va durar poc en el temps…Tot va començar l’any 1899, quan es va construir un dels Hotels de luxe per aquells temps, en el lloc conegut per L’Arrabassada o La Rabassada.Però l’objectiu era ampliar les instal•lacions, amb un Casino annex i amb una zona d’atraccions, que va ser inaugurat el dia 15 de juliol de 1911.En un principi la gent adinerada de la propera ciutat de Barcelona, acudia amb el seu cotxe o amb un taxi. Per potenciar que assistís el màxim de gent, el dia 19 de juliol de 1911, va començar a funcionar una línea de tramvia que sortia de la Plaça Catalunya de Barcelona fins el peu de la porta d’entrada del Casino.El joc principal era la Ruleta, on la gent podia guanyar o perdre grans fortunes. Es diu que disposava el Casino, d’una petita habitació per si alguna persona es arruïnava i volia posar fi a la seva vida, ho podes fer discretament.A mes disposava d’un bon restaurant amb un menjador molt gran, per atendre a mes de 800 persones, amb vistes a les atraccions i muntanyes de les rodalies, amb orquestra que amenitzava amb musica en directa. També havia un segon menjador – bar, destinat als estrangers.Havia un teatre amb capacitat per 200 persones.En quan a les 14 habitacions que disposava l’Hotel, eren totes de luxe, amb salons recreatius.Les grans escalinates que portaven als jardins amb vegetació exòtica exportada de l’estranger i de l’espectacular Parc d’Atraccions, algunes instal•lacions com Cake Walk Building, Feu de Boules, Palais du Rire, Scenic Railway, totes van ser inspirades en altres Parcs com els de Londres i Paris.L’estrella del Parc, va ser la gran muntanya rusa amb un recorregut de dos quilometres, a part de les seves dimensions, era emocionant passar per dintre d’uns túnels i la vagoneta navegava per sobre d’un gran llac.Podeu veure una pel•lícula gravada en el Parc :
Tot axó, sols va durar uns tres anys, donat que és va prohibir el joc. Cosa que va fer que es tanques el Casino de La Rabassada. Sols va quedar en funcionament l’Hotel, el Restaurant i el Parc d’Atraccions i que van tornar a tindre un gran impuls, durant l’Exposició Internacional de 1929. Però un cop passat el esdeveniment, va entrar tot en un declivi rapit, tancant el restaurant un any desprès.Va arribar la guerra civil, i era un bon lloc per amagar-se dels bombardeig propers de Barcelona i també, va allotjar a militars fen les funcions d’una caserna.
Tot va quedar molt malmès, i durant l’any 1940 es va enderrocar totes les instal•lacions i estructures.Com dèiem al principi, ara si ho visitem sols queden unes poques restes mig amagades per la vegetació.
Demà us mostraré aquestes imatges que resten on estava el Casino de La Rabassada. Collserola guarda molts de secrets …!!!
Recopilació de la informació i fotografies antigues : Ramon Solé