Greu sequera a Catalunya !

Efectivament, a Catalunya des de que vàrem començat l’estiu ha plogut poc o gents arreu. Axó ha fet que el perill d’incendi sigui extrem en casi tot el territori.Si fem una ullada al bosc podem apreciar molt notablement la Sequera que pateix, sobre tot les plantes petites properes a camins o en descampats, les trobareu arrugades, caigudes, seques com si fora palla… fent-se un combustible molt perillós, punt d’arrancada d’un incendi.Si axó, sumem les turmentes seques, mes motiu de perill…!Dins del bosc, també es notable la sequera, hi ha fulles que ha caigut dels arbres fora de temps.Tenim per exemple els plàtans, un mantell de fulles que cobreixen camins, tot semblant que estem a la tardor.Mirem una riera i veiem que esta plena de pedres o sorra, i de fulles…Rius com el Ripoll, rieres i torrents, s’ha sacat, com a molt passa l’aigua per sota la la terra.És fan restriccions amb l’aigua destinada a l’agricultura i conreus…Com no, moltes fonts amb aigua abundant, és veuen disminuir el seu cabal de sortida o deixen de treure’n.Aguanta mes les plantes i el bosc en general pels Pirineus, amb praderes i boscos mes verds.Tindrem de treure algun Sant o Santa, per demanar tal com és feia segles en rere, perquè plogui i amb ganes ?Fins i tot, aquest Sant mira cap a munt, a veure si des de dalt cau aigua d’una vegada !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

La importància dels antics dipòsits d’aigua a les cases o vivendes

En els Pobles i a les ciutats ara fa uns cent any en rere, l’aigua ja arribava a moltes de les cases, per ho, amb dificultat, per això poc a poc van anar col·locant un o varis dipòsits per cada domicili, per recollir o magatzemer l’aigua i garantir disposar-ne a qualsevol hora del dia.dscn3338_01També tenim d’afegir, la Gerra Civil i durant la post guerra, amb tot un munt de problemes d’alimentació, logística en general;  i també la dificultat que pugues arribar a tothom el subministrament d’aigua potable. La solució va ser aquests dipòsits que amb cura i de forma restringida asseguraven principalment tenir per beure i pel bany.dscn3331_01Va passar el temps…, i l’aigua de xarxa publica directa va arribar paulatinament tant a ciutats grans, com a poblacions i pobles petits.dscn3180_01Ens és molt fàcil anar i obrir una aixeta avui en dia i fer sortir tota l’aigua que volem…, es transparent, clorada i com és diu Apta pel seu consum, tota una riquesa que no tenim en compta.dscn3964_01Aquest petits dipòsits, generalment és van fer “d’Uralita” i amb una tapa, era ven corrent veure’ls en les cases, en el terrat o lloc elevat de les finques o cases mes o menys altes.dscn3339_01També, veure-les en llocs elevats, no un dipòsit,  sino varis i agrupats per donar l’aigua a un nucli de habitatges.torremetallica_01Petites industries , també van posar-ho per tenir un remenant d’aigua per les seves instal·lacions.dscn3755_01I també, en els camps i conreus, encara avui en dia observarem en molt llocs de Catalunya, una columna i a sobre, un dipòsit per contenir aigua.dscn2806_01En algun d’ells, fins i tot, a sota trobarem una bassa i un pou, generalment, per  guardar el màxim d’aigua, per moments que sigui necessària per regar conreus o camp.cam00507_01En cara en l’any 2017, podem trobar-ne a pobles i ciutats?, pues si ens  fitxem, son molts els llocs, pots ser en barriades , o en la part antiga que encara hi son i estan en ple funcionament.dscn3329_01Actualment en blocs de vivendes , podem trobar-ne ?. ..Si, i en molts llocs, Granollers, Mataró, Barcelona, Girona, Lleida … podríem dir que arreu de Catalunya …!dscn3179_01Jo personalment, m’enrocordo a casa de la meva avia, a la Barceloneta de Barcelona, quant era l’estiu, l’aigua sortia cremant donat que durant bona part del dia el sol anava calentant el dipòsit.dscn3190_01No cal dir que era molt important vigilar i mantenir la tapa del depòsit sempre col·locada i vent tapada per evitar que entressin impureses, insectes i animalons.dscn3238_01Com dèiem, actualment és molt difícil patir un tall d’aigua o mancança d’aquesta, per axó … ja no tenim cura en general de tenir un dipòsit al nostra abast.dscn3328_01Serà ja per sempre mes… o, no… ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé