Arbres – Els Tres Pins de Moja d’Olerdola

Els Tres Pins de Moja esta al Sud del nucli de Moja, al costat del camp de futbol.

S’hi arriba des de l’interior de Moja o des del camí de Moja a Daltmar, municipi d’Olerdola.

Historia:

  • Els anys 1950, el replà del pins i del pati de l’escola actual havien estat les antigues eres per a batre el blat.
  • Avui però, els pins han esdevingut un referent local.

Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d’entre 15 i 20metres d’alçària; capçada densa d’uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol.

Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l’escola.

Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la darrera revisió: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Camp Miracle de Sant Cugat del Vallès

La Font del Camp Miracle esta situada en una explanada en el costat de l’ermita de Sant Medir, dins del Parc Natural de Collserola en el municipi de Sant Cugat del Vallès.

Aquest espai es denomina com el Camp del Miracle.

La Font es molt necessària per la gent de pas per aquest lloc, senderistes, ciclistes, per qui va a passar el dia per les rodalies…

Sobre tot que es fa l’Aplec de Sant Medir, on s’omple de gent, es feia imprescindible disposar d’una font en aquest lloc.

La Font es d’obra amb un mur fet de rocs, en un dels laterals es més elevat on hi ha la imatge en rajoles de Sant Medir.

Disposa de 4 aixetes de polsador on l’aigua cau a una gran pica semi circular.  No es d’aigua natural, es de xarxa.

Es un espai molt ampli, ideal per fer un descans, fer un àpat… i perquè no, prendre el Sol…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Els estimaocells del Bruc

La masia de can Marquès esta situada entre el Bruc Residencial i el Poble, agafant el camí dels estimaocells.

Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d’arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d’arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d’accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.

L’hortet del bruc ha exportat el projecte estimaocells  i han instal-lat els seus quatre estimaocells en la part de la finca tocant a la carretera.

La idea del projecta estimaocells va sorgir en l’any 2012 en una finca de Vallbona de les Monges en la comarca de l’Urgell.

Entremig de les figures de roba i palla trobem caixes-niu, per tant no es per atemorir o asustar els ocells, tot el contrari, que tinguin un lloc on fer el niu, en un espai on no hi ha arbres a un costat d’un camp.

Per a més informació podeu consultar a :

http://viuvallbona.cat/fitxa/els-estimaocells

i a :

https://www.ccma.cat/324/els-estimaocells-que-atreuen-i-no-espanten-els-ocells-a-vallbona-de-les-monges/noticia/2987821/

Seria bo que en altres llocs d’arreu de Catalunya, fessin el mateix per preservar els ocells.

Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de El Bruc,

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Àrea d’estada de can Carbonell de Terrassa

En la Via verda de Terrassa , hi ha un tram que el camí és molt pla i obert que us portarà a prop de Can Carbonell, masia que encara conrea el camp.

Una de les Àrees d’estada que us trobareu al llarg de tot l’itinerari es la de Can Carbonell.

Com totes les àrees d’estada disposa de bancs de pedra i un mapa explicatiu de la zona i dels itineraris que podeu fer.

Passareu a tocar de la masia i continuareu el camí, on al poc temps deixareu els camps per entrar a la zona de bosc a tocar de l’antic Hospital del Tórax.

A partir d’aquí podeu fer diferents itineraris, com visitar el Llac petit i diverses fonts, ja fora de la Via verda.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Canvi climàtic : Formiguers i Formigues

Un formiguer és el cau on habiten les formigues en societat i també al mateix conjunt de formigues que habiten en el cau. La seva estructura està formada per un laberint de túnels, entrades i, sovint, monticles de terra. Dins el formiguer hi ha diferents sales, unes per a la cria i la reproducció, i altres per a emmagatzemar aliment. ( Viquipèdia)

Normalment quan arriba la primavera és l’època on surten del seus caus i fins desprès de l’estiu;

les podem veure per els camp, muntanya, jardins i parcs  i en algunes cases.

No obstant, des de fa uns anys, com aquest, ens fa poc fred, un temps sec i amb un bon sol, que fa que les formigues i altres insectes pels podem veure ara en Desembre o Gener.

Fa un dies vaig visitar uns boscos a prop de Terrassa, en vaig fitxar en el terra on les formigues tenien un frenètic treball anant i tornant els formiguers amb menjars…

Veiem que el Canvi climàtic es a casa nostra…!

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Els 2 Plataners de la Font de Sant Sebastià de Caldes de Montbui

Els 2 Plataners de la Font de Sant Sebastià, esta en un costat d’un gran antic camp, ara no conreat,

i fan ombra en la Font de Sant Sebastià,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1_01.jpg

front del petit poble de Sant Sebastià de Montmajor de Caldes de Montbui.

Són dos plataners, de la mateixa altura, grans amb branques molt altes i fortes,

Realment destacant sobre la resta d’arbres de les rodalies.

Llàstima que la font esta molt deteriorada…

Text i Fotografies : Ramon Solé

La dura feina del camp i la vida rural de principis del segle XX

Avui us presento dos articles

Sempre ha estat dura la feina del camp, del bosc i de la granja per la gent que hi viu d’això, però avui centrarem la mirada d’aquesta feina a principis del segle XX.

Tothom de la família estava implicat, amb més o menys intensitat, en el treball, tant els homes com les dones, tant els vells com els joves i diríem que, fins i tot, els menors.

Quantes més terres en tenien més dur era, quan més animals de granja, més feina hi havia, amb moltes hores de treball cada dia i així tots els dies de l’any,

per tant, no es disposava de dia de festa, només, amb motiu d’algun esdeveniment, com podia ser un naixement, un casament o la defunció d’un familiar, es parava unes hores de treballar, però la vida rural era exigent, si es volia seguir vivint del camp, del bosc i/o de la granja,

i no havia una data de jubilació, mentre es pogués treballar i el cos tirés endavant, la gent cada dia anava al camp, al bosc o a la granja a ajudar-hi.

A primers del segle XX, la feina era bàsicament manual, amb eines molt rudimentàries, axó sí, es feia servir animals per ajudar en les grans feines, com llaurar o fer de tir, com bous, cavalls, ases …

Quan era el moment de màxim treball, si s’ho podien permetre els amos, es contractava gent de fora, per unes setmanes o per varis mesos, segons la feina a fer, molts eren els mateixos cada any,

en aquelles èpoques, es podia veure, sobre tot als camps, molta gent amb quadrilla a primera hora, quan despuntava el sol i fins que es feia fosc,

i molts d’aquests grups eren dones que ho recollien manualment, era una dura feina aquesta,

havien d’estar tot el dia amb l’esquena molt doblegada, amb una pausa molt curta per fer l’àpat…

Anaven passant les dècades i als grans camps ja es veia algun tractor substituint la feina que sempre s’havia fet amb animals.

Les dones rurals participaven activament a les granges, donant de menjar als animals, cuidant de la neteja d’aquests o munyint les cabres, ovelles i/o vaques.

També s’ocupaven de matar algun animal per cuinar-lo.

Fer el menjar de la casa, era feina de la dona, havia de tenir-ho preparat per quan arribés a casa tota la família i fins hi tot, a vegades, pels treballadors/res fitxes o temporers.

També, s’ha d’incloure com a feina dels llocs rurals, el transport de tot el que es recollia al camp o a la granja, amb carros o, anys més tard, amb camions.

I, sovint, vendre les fruites i hortalisses al mercat, també era feina de dones.

Us deixo amb unes imatges curioses :

 

Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Internet

Pels rodals de Terrassa, de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs – Itinerari 1er.

Em parlat de l’Anella verda de Terrassa, com a camí circular pel perímetre exterior del nucli de Terrassa, entre la gran ciutat i el bosc i/o camps; així com d’arbres destacats que hi ha per les seves rodalies.

Avui però,  us detallaré un primer itinerari a poder fer a peu o amb bicicleta i apte per a qualsevol edat, amb un recorregut no massa llarg, com és el recorregut del barri de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs.

Podeu iniciar-ho en el Passeig del Vint-i-dos de Juliol amb carrer de Joaquim Vayreda de Terrassa, on hi ha un Pipican Camp del Roure i tot seguit de conreus.

Des d’aquí hi ha un camí de terra que va entre les cases i un bosc, que us cal seguir.

Arribareu al carrer del Pintor Casas, on trobareu  una desviació que pel torrent us portaria en rere direcció al Baixador de Torrebonica i a l’Anella Verda.

Seguiu i arribeu-vos a la confluència del carrer del Besos, podeu baixar a la Font de La Grípia que esta al tocar, i que ja us he fet un article fa uns dies.

Cal mencionar, que el Berenador de La Grípia NO existeix, en la remodelació de fa uns anys l’Ajuntament el va convertir en aquell espai en un parc amb jocs infantils.

Seguiu pel carrer ďIbáñez de Aldecoa, on al seu costat dret teniu bosc

i camps que van paral-lels al Torrent de La Grípia.

Un cartell us indica la masia de can Montllor, varis camins hi portant, rodegeu-la la casa pel costat dels camps

i des d’aquest punt teniu varies opcions, per anar a la Torre Mossèn Homs, segons els cartells podeu anar-hi  per varis camins.

Prenem el recorregut, tot seguin un camí que va pel costat de la carretera de Castellar  la C-1415a,

i la deixarem per anar a l’àrea e lleure, per un camí indicat, no és massa gran i algo descuidat, sobre tot les taules i bancs.

Cal ara pujar fins els jardins de l’aparcament de la Torre Mossèn Homs, que la trobareu tot seguit, actualment és una escola de cuina.

En front, teniu la petita capella dedicada al Sagrat Cor, faig menció dels dos edificis en el Blog Terra, Aigua i Racons.

Una vegada aquí podeu tornar al punt d’inici pel mateix camí o agafar algun altre alternatiu que us porti a Terrassa, l’autobús  urbà que arriba fins aquí te horaris molt limitats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Zona d’esbarjo de Gossos: Camp del Roure de Terrassa

La zona d’esbarjo de Gossos del Camp del Roure, està situada entre passeig del Vint-i-dos de Juliol i carrer de Joaquim Vayreda de Terrassa.Es una de les 10 de les zones de lliure circulació de gossos, són espais habilitats especialment perquè els terrassencs i terrassenques puguin gaudir dels seus gossos. Aquestes zones, envoltades de tanques, permeten que els animals corrin i juguin sense anar lligats, amb l’excepció dels gossos de races catalogades com potencialment perilloses que, com marca la normativa, han d’anar sempre lligats i amb morrió. Per garantir la comoditat dels ciutadans aquestes zones compten, segons els casos, amb papereres, fonts i bancs, entre altres elements de mobiliari com cartells explicatius.Per a mes informació podeu accedir a :

https://www.terrassa.cat/zones-de-lliure-circulacio-de-gossos

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Museu d’Eines del Camp, de la Masia de can Deu de Sabadell

Can Deu durant anys va albergar un Museu d’Eines del Camp, reconvertit l’any 2000 en Museu de la Vida al Camp, que inclou una exposició d’eines dedicades al conreu del blat, de la vinya i de l’olivera i estances moblades i amb els estris de la vida quotidiana del món rural tradicional.El Museu permet recrear, d’una banda, la vida quotidiana a la masia, a través de les estances (cuina, sala i dormitoris) moblades amb estris quotidians; i de l’altra, les feines que es feien al camp, de la qual en són testimoni les eines exposades a les sales de la planta baixa.L’espai està dividit en tres sales, dues de les quals estan dedicades als conreus típics de la zona mediterrània (el blat, la vinya i l’olivera),mentre que la tercera se centra en les activitats forestals i estris relacionats amb el transport.La claredat de l’exposició, els materials de suport (fotografies, filmacions…) i les explicacions de cadascuna de les eines exposades fan d’aquest equipament una atractiva mostra didàctica del món rural tradicional per visitar en família.El Museu de la Vida al Camp és una visita obligada per bona part dels escolars de Sabadell i el Vallès Occidental, però els diumenges al matí (de 10.30 a 14.30) és obert al públic general (excepte agost).  A les 12.30 es fa una visita comentada que dura uns 90 minuts.

Recull de dades i Text : Fundació 1859 Caixa Sabadell

Imatges : Antigues – Arxiu Rasola