Camí de Sant Jaume de Catalunya a Galícia

Bon dia de Sant Esteve per a Totes i Tots

El Camí de Sant Jaume en català, en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques.

És una ruta que recorren els pelegrins procedents d’Espanya i de tota Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l’apòstol Sant Jaume.

Durant tota l’edat mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l’època actual ha tornat a prendre un gran auge.

No hi existeix un únic recorregut, sinó que hi ha moltes rutes d’accés al camí més conegut que és l’anomenat Camí francès de Sant Jaume.

Segons la história, el culte a Sant Jaume a la Hispània romana era desconegut, fins que vers l’any 814 es trobaren les relíquies de l’apòstol

i a partir de llavors, Compostel·la es convertí progressivament en un centre de pelegrinatge reben el seu impuls definitiu durant la primera meitat del segle XII, ajudat en part pel Còdex Calixtí.

Molts dels primers pelegrins procedien de regions d’Europa pioneres en l’aportació de novetats musicals.

Partint alguns del nord, i altres de zones més cèntriques de França, havien passat per llocs de culte com Chartres i Tours, on van poder escoltar les melodies que tot l’Occident cristià considerava el veritable llegat del papa Gregori I.

Poc importava que aquells que venien del nord d’Itàlia i que havien hagut de creuar els Alps i els Pirineus els diguessin que en el seu lloc d’origen, el ritu litúrgic era més antic i venerable que aquest al que ells anomenaven romà.

Tampoc importava molt que una vegada endinsats en territori hispànic i reunits els pelegrins de diferents procedències entorn d’un mateix Camí fessin una parada en algun monestir del camí i allà se’ls parlés, no sense nostàlgia, d’una litúrgia que no feia molt era l’element unificador enfront de les hosts musulmanes que des de feia segles ocupaven bona part del territori hispà.

Després de les edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància.

Per a l’Any Sant Compostel·là de 1993, el govern autònom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només pel pelegrí religiós, i va llançar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures pels pelegrins.

Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí.

Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix l’element religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles.

El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals.

Es passa per Monestirs, ermites, convents, …

rius, pantans i ponts,

i natura,

fonts naturals,

arbres monumentals, boscos de tot tipus

Boscos casi màgics

i camps…

L’actual Camí de Santiago és el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants.

El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO,

i el 2004 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s’ha convertit en símbol de fraternitat, vertebrador d’una consciència europea.

El Camí Català de Sant Jaume té el punt més principal al Santuari de Montserrat, unió dels  camins barceloneses, tarraconenses i gerundenses,

Monestir de Montserrat (Catalunya)

i també dels provinents de França. Des de Montserrat va direcció a Lleida i Saragossa on se uneix al Camino Xacobeo del Ebro.

Us passo el recorregut del camí de Sant Jaume des de la frontera de Girona amb França, Montserrat,  Lleida i fins l’Aragó :

Us animeu a fer la Ruta del Camí de Sant Jaume des de Catalunya fins a Galícia…?

Recull de dades : Viquipèdia

Fotografies : Oriol – Ramon Solé /  Arxiu Rasola

L’escultura al-legòrica, a La Porta de Terrassa al Camí de Sant Jaume

Com cada diumenge, us presento dos articles

La ciutat de Terrassa està inclosa dins el tram català del Camí de Sant Jaume,  que procedent de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, continua en direcció a la muntanya i Monestir de Montserrat.El passat 16 de maig de 2019, va ser inaugurada l’escultura al·legòrica  a La Porta de Terrassa al Camí de Sant Jaume, situada al carrer Doctor Fleming cantonada amb Ronda Ponent, assistint autoritats municipals , gent del barri i de la ciutat.Aquesta escultura a sigut gràcies els Amics del Camí de Sant Jaume de Terrassa. Una entitat sorgida l’any 2006 i que treballa a la ciutat organitzant sortides mensuals i actes relacionats amb el camí.La construcció d’aquesta escultura de ferro, pedra i fusta és obra de l’artista egarenc Joan Martínez. L’escultura simbolitza la figura d’un pelegrí donant la benvinguda a totes les persones que inicien el seu pelegrinatge des de la ciutat de Terrassa.Es situada en una petita plaça, on hi ha seients i una font.

Cartell camí de Sant Jaume situat al Parc de Vallparadis de Terrassa

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llegenda de “ La Fuente Reniega “

Us passo una curta llegenda de Navarra, i que diu així :

L’acció transcorre en  el Alto del Perdón, a pocs quilometres de Pamplona, en el camino de Santiago . dgDiu la llegenda, que un pelegrí arriba al cim mig mort de set.

El diable, disfressat de caminant, s’ofereix a indicar-li una font amagada, posant per condició que renegui de Déu, de la Verge o de Sant Jaume. c xvv_01Però el pelegrí manté la seva fe costi el que costi, encara que es troba exhaust.

És llavors quan s’apareix Sant Jaume vestit de pelegrí, recull al moribund i el duu a l’amagada “ Fuente Reniega” , donant-li aigua amb la seva petxina de pelegrí.cvxvAixí va ser que el pelegrí va reanudar el seu camí amb mes fe que mai…!

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé