Arbres – Els Plataners de l’antic camí de la Granja Soldevila de Santa Perpetua de Mogoda

Granja Soldevila  és situada el Pg. de la Florida amb l’av. Onze de Setembre; és una construcció característica del modernisme menor de principis del segle XX i un dels edificis nobles més reeixits de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). S’hi ubiquen diversos serveis municipals com Ràdio Santa Perpètua, i els departaments de Cultura, Educació i Promoció Econòmica de l’ajuntament.

En el seu antic camí d’accés, s’han conservat la majoria dels plataners, situats en cada costat del camí.

Avui us faig la mostra d’aquests plataners, durant l’hivern i en el període de l’estiu.

Com podem veure en la imatge, són arbres corpulents, en la majoria estan en bon estat.

Molts d’ells, fa anys que no s’han tallat les branques, que ara són molt allargades cap a munt.

Pocs, tenen ferides obertes antigues en el seu tronc. Esperem que durin en el seu conjunt molt més anys…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Avui Coneixerem : Font del camí de l’Estació a Vallserrat de Sant Esteve Sesrovires

La Font del camí de l’Estació esta situada en l’avinguda Vallserrat número 1 de Sant Esteve Sesrovires.

Antigament era una font d’aigua canalitzada que estava situada en el camí que venia de l’estació, per proporcionar un punt de repòs i aigua als veïns que pujaven a peu.

Actualment la font disposa d’una pica construïda amb pedra, sobre la qual s’hi assenta una roda de molí de pedra col·locada en vertical, on hi és situada l’aixeta de polsador  al seu centre.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Vilapou d’Olesa de Montserrat

Per arribar a aquesta Font de Vilapou, cal fer ho pel carrer dels Tintorers que passa per la Zona Industrial de Vilapou, seguirem entre cases i conreus,

fins arribar al camí de Vilapou, concretament a la dreta del carrer i a un cert nivell mes alt, on una explanada amb uns destacats plataners que indican on esta la Font.

Cal baixar unes escales per arribar a la font.

Esta feta de maons, una reixa tapa una allarga i gran pica.

Prové l’aigua d’una mina, es de gran cabal d’aigua tot l’any, inclòs en èpoques con l’actual any.

Antigament hi havia una bassa o safareig a la seves rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Àrea d’estada de can Carbonell de Terrassa

En la Via verda de Terrassa , hi ha un tram que el camí és molt pla i obert que us portarà a prop de Can Carbonell, masia que encara conrea el camp.

Una de les Àrees d’estada que us trobareu al llarg de tot l’itinerari es la de Can Carbonell.

Com totes les àrees d’estada disposa de bancs de pedra i un mapa explicatiu de la zona i dels itineraris que podeu fer.

Passareu a tocar de la masia i continuareu el camí, on al poc temps deixareu els camps per entrar a la zona de bosc a tocar de l’antic Hospital del Tórax.

A partir d’aquí podeu fer diferents itineraris, com visitar el Llac petit i diverses fonts, ja fora de la Via verda.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui visitem : La Font de la Verge de la Mercè de les Fonts de Terrassa

La Font de la Verge de la Mercè esta entre el carrer del Camí de Can Corbera amb el carrer Verge de la Mercè de les Fonts de Terrassa, al límit del terme municipal de Rubí.

Està feta amb pedres grosses i totxanes planes, disposa en cada costat d’un seien,

abans tenia dos aixetes polsador, sols esta operativa actualment una d’elles, l’aigua cau a una pica estreta i amb una reixa.

Text i fotografies: Ramon Solé

Antiga torre per desfer turmentes d’Ullastrell

Per anar a la Torre del turó de Masvalls, cal arribar-nos per carretera BV-1203, i seguir el camí de les Monges , que porta al cementeri, des de aquest punt podem veure la Torre, a dalt del turó.

Historia:

• Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s’acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin.
• Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l’església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys.
• Segons Mateu Fusalba, la torre tenia “per finalitat escampar amb petards les terribles i malastrugues gropades tempestuoses de l’estiu i de principis tardorencs” (FUSALBA, 1987: 50).
• El comunidor es corresponia amb una estructura arquitectònica que tenien totes les esglésies utilitzada per combatre les tempestes.

l’església d’Ullastrell

Torre situada al cim del Turó del Masvalls, a la banda sud-oest del nucli urbà. Es tracta d’una torre de planta quadrada organitzada en dos nivells, amb la coberta plana decorada per una cornisa de maons disposats a sardinell.

Als extrems de la coberta hi ha quatre motius decoratius de ceràmica vidrada verda, tot i que actualment dos d’ells es troben en força mal estat.

La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés d’arc rebaixat amb l’emmarcament bastit amb maons disposats a sardinell. La part superior del parament ha estat arranjada modernament.

Les façanes de llevant i ponent compten amb dues petites finestres rectangulars a cada nivell, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. La construcció està bastida en maons, tot i que presenta els paraments emblanquinats.

Observacions:

El turó està completament conreat i delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Objectiu d’evitar la mort d’animals en el camí rural d’Alfou en Sant Antoni de Vilamajor

A Sant Julià del Fou de Sant Antoni de Vilamajor

Des de fa un temps s’ha limitat la velocitat pels vehicles que circulen pel camí rural d’Alfou en Sant Antoni de Vilamajor.

La velocitat es de 40 per hora, per un camí asfaltat que passa per zones de camps i vegetació, on moren mes de 40 animals a l’any.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Alzina del camí de mas Raimbau de Llerona

Per anar-hi cal que us adreceu per la BV-1433, tot venint de Llerona, girar pel camí de mas Raimbau, on hi ha La Memòria del refugi antiaeri i l’antiga caserna de la Guerra Civil Espanyola.

Una vegada passat el conjunt, hi ha una recta veure l’alzina a un costat del camí entre dues cases.

Es gran i de important alçada, destacant les dues branques, hi havia una tercera avui tallada.

També veiem que forma el seu brancatge superior i amb les fulles una cúpula arrodonida.

És una Alzina que sembla que disposa d’una bona salut.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Safareig de Xercavins de Rubí

Masia – restaurant de can Feliu

El Safareig de Xercavins està situat entre la masia de can Feliu i la masia de Xercavins al costat de la llera del torrent Xercavins

i en un camp en el municipi de Rubí.

Per anar-hi, podeu accedir amb vehicle per la carretera coneguda per Camí d’Ullastrell, trobareu el camí indicat que porta a la masia i restaurant de can Feliu, en la primera corba, cal que deixeu el vehicle en un costat sense molestar la circulació,

I agafeu a ma dreta una corriol o camí estret que us portarà a un bosc jove de pins pinyers,

cal seguir, fins que a mà dreta ja veureu en un camp el Safareig de Xercavins.

Construcció d’obra en forma de receptacle de planta rectangular,

amb un espai més petit que li surt d’una de les cantonades.

Quan estava en actiu, s’omplia d’aigua que s’emprava per a regar,

essent, a més, el lloc on anaven les dones a rentar la roba, per la qual cosa aprofitaven les lloses que hi havia a dos dels seus costats.

Es coneixia també com El safareig de l’hort del Teies.

Es podria dir que era un safareig comunitari, ja que eren les dones de Can Feliu, Can Ximelis i Can Casanoves (antiga masia desapareguda situada a Sant Genís) qui l’utilitzaven per rentar-hi la roba.

Les dones de Can Xercavins, per contra, no hi anaven, ja que elles tenien un safareig propi a l’interior de la masia, gràcies als tres pous que els proveïen.

Recull de dades : Ajuntament de Rubí

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del camí de can Comelles d’Esparreguera

Es una font de nova i moderna construcció, situada en uns jardins al costat del carrer del Camí de Can Comelles d’Esparreguera i propers a una antiga zona agrícola-forestal.

Esta formada per tres blocs blancs d’obra, el mes petit, esta situat en la part superior subjectat per quatre columnes metàl·liques de color negre.

Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau al bloc de pedra inferior o del mig, on hi ha una pica i d’allí desguassa.

En aquesta zona enjardinada disposa de bancs i papereres.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero