Avui destaquem : La Font de Sant Esteve de Sant Esteve d’en Bas

Com cada diumenge us presento dos articles

Per anar a la Font de Sant Esteve del poble de Sant Esteve d’en Bas, es pot anar-hi fent tot un passeig.

Sortim del poble per la carretera c -63z en direcció a agafar la carretera c63 direcció a Sant Feliu de Pallerols. En las últimes casa passem un pont i un creuament en la via verda, seguim el camí ample a la dreta que agafem i deixem el vehicle a 50m, mes endavant esrà la Font del Gat. Just hem girat a la carretera veurem un camí amb senyals de la via verda a la dreta, l’agafem passarem al poc per un pont la riera de Ridaura que resseguirem entre un bosc de ribera.

Quant de la banda de la carretera a la nostra dreta veiem una fàbrica uns metres més enllà a l’esquerra es troba la Font de Sant Esteve..

Com que esta situada a un nivell mes baix que el camí hi ha que baixar unes escales.Es una font tipus cisterna, disposa d’una aixeta polsador que cal fer pressió amb la palanca en la conxa metàl·lica. L’aigua cau a una petita pica; en cada costat hi ha un seient de pedra.Sota l’aixeta, una llosa amb el nom de la font gravat i amb la data 1947.Tot es veu molt nou, no fera masses anys que la deurien refer

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Nou camí peatonal i de bicicleta de can Draper a can Diví de l’Ametlla del Vallès

L’Ametlla del Vallès, disposa d’un camí asfaltat que porta a varies urbanitzacions,  i a can Daví.El nou camí peatonal i de bicicleta, s’inicia des del carrer Sector Can Draper fins front l’antiga masia, on canvia pel nom de Camí Ral.Podrem veure si ens fitxem, en la fondalada de la riera, on hi ha la Font de can Draper i el seu gran i allargat Pi.El camí va paral-lel a camí real, on deixarem a la dreta l’entrada a la deixalleria Municipal, punt on hi ha que anar amb cura per que es entrada i sortida de vehicles.Tenim bones vistes del paisatge, amb camps de can Draper i la urbanització al fons.És un camí de seguretat no te massa mes que protegir a la gent que l’utilitza, i és de pocs mes de dos kilòmetres el seu recorregut i enllaça amb altres rutes o camins forestals i/o rurals del municipi.Una alternativa és anar per el fons del torrent de can Daví, que en l’actualitat esta net de vegetació i matolls.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Avui destaquem : La Font de Les Marrades de Els Hostalets d’en Bas

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Des de Sant Estevan d’en Bas o des de Els Hostalets d’en Bas, cal anar per la carretera C-153, una vegada passeu pel costat de l’ermita Sant Simplici, mireu de deixar el vostre vehicle aparcat , que no sigui una molèstia per altres.Seguiu les indicacions de varis cartells, que hi ha en aquest punt, una vegada creuat el torrent i de seguida trencareu a la dreta passant pel costat d’un camp, tot seguint les indicacions.Arribeu al Molí Vell on, trobeu un cartell que us indica per anar  el Camí Ral, important via de comunicació que d’antic es feia servir per anar entre dues poblacions, d’Olot a Vic.Al peu de la muntanya, gireu cap a la dreta, per un camí que guanya altura fins passar  pel Pixador dels Matxos, a partir d’aquí, començareu a veure les restes de l’empedrat, del Camí Ral.A la poca estona i a peu del Camí Ral, hi ha la tant bonica  Font de les Marrades, situada dins d’una fageda.Es una aigua que surt de les roques de la muntanya i recollida per un tub, que cau i a la vegada es deposita a una Bassa.A partir de la font, el camí supera la part més dreta del vessant mitjançant unes ziga-zagues monumentals, les marrades, que es recolzen en uns murs de pedra molt ben aparellades.Trobareu un indicador que us porta a la Mina dels Bandolers, en 10 minuts;  segons les llegendes era un amagatall preferit dels bandolers que assaltaven els usuaris del Camí Ral.Podeu fer moltes rutes per aquestes contrades, tot seguin les indicacions de nombrosos cartells.L’altre article d’avui que us he preparat és :  “Que es el Camí de Ronda ?”

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

La Llegenda de l’ànima del Gorg Negre d’Oristà

El Gorg Negre, conegut també pel gorg del pla d’Oristà, es troba sota del pont del riu Bassi. A la banda dreta del saltant del gorg, a la vora es trobava la Font de l’Animeta. A prop també hi passava el camí ral per on la gent hi passava molt sovint.Un dia van començar a dir que a la Font del Gorg Negre hi sortia por…!

Que uns dies sortia una noia vestida de blanc però que al acostar-s’hi desapareixia.

Deien que era l’ànima d’una noia que havia mort ofegada al gorg.

Altres deien que l’ànima d’aquesta noia tornava per fer saber que allà hi havia hagut una mort violenta…

També, que era degut a un incompliment d’una deixa, que abans hi vivia un pagès que volia que una vegada sigues mort, es venguessin les terres i que amb els diners es fessin misses.

Llavors la seva ànima tornava per reclamar les misses.

Des de llavors la font és coneguda com la font de l’Animeta.

 

Recull de la Llegenda : Costumari Català

Fotografies : Dora Salvador

( Les fotografies no corresponen al Grog Negre d’Oristà)

 

El Forn de Teuleria de can Ferreret de Sant Martí de Llémena

L’amic Alfons ( del Blog el Rondaller) va fer una excursió a la vall de Llémena (Girona), entre Llorà i Sant Martí de Llémena, a finals de desembre i en el camí Ral, va veure una construcció que li va cridar l’atenció, era molt antiga envoltada de vegetació,  al mirar que podia ser, es va donar que era un Forn.Em va enviar les fotografies fetes des de lluny,  perquè era ple de malesa i no és podia accedir-hi.La situació aproximada és  pot veure en aquest enllaç:

https://www.google.es/maps/place/42%C2%B001’40.9%22N+2%C2%B039’56.5%22E/@42.0280278,2.6635057,681m/data=!3m2!1e3!4b1!4m5!3m4!1s0x0:0x0!8m2!3d42.028032!4d2.665682?hl=es

Dades generals :

Forn de Teuleria can Ferreret

Situat en el Camí Ral de can Ferreret de Sant Martí de Llémena (Gironès)També, podeu consultar mes dades d’aquest Forn, com d’altres varis que forment part del patrimoni de la Comarca a  :

” ARQUITECTURA POPULAR A LA VALL DE LLÉMENA “

http://www.llemena.com/ca/content/arquitectura-popular-la-vall-de-ll%C3%A9mena

Podeu veure que les dues obertures inferiors semblen iguals, només que la de l’esquerra havia sigut tapada amb maons, en algun moment. En general és prou conservada la seva estructura general del Forn.

 

Text : Ramon Solé

Recull de dades i Fotografies :  Alfons Martin

Que és el Camí real o camí ral ?

Camí real o camí ral,  és el nom que es donava als camins públics principals abans de l’existència de les carreteres.

Per elles, és feia el transit de carruatges i dels “Traginers”, per anar d’una ciutat a un altra, per portar, tota classe de materials, aliments i el gel dels Pou de Glaç, per poder arribar el mes aviat a destí.

Segons el Diccionari Alcover-Moll :

“Prové per derivació fonètica de camí reial, referit als camins del rei, vies principals de comunicació a l’època medieval. En alguns casos, però, també podria relacionar-se amb ral, un arabisme present arreu dels Països Catalans que designava una finca, o fins i tot, amb camí rural.

El terme s’utilitza doncs per designar tota mena de camins majors i menors amb més o menys fonamentació documental.”Algunes de les actuals carreteres nacionals, és van fer coincidint o paral·lels en molts trams amb els antics camins reals o reials.Cal saber, els masos i pobles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven del comerç que el camí proporcionava.Sembla ser que molts d’aquests camins foren construïts per presos condemnats a treballs forçats.En algunes poblacions com Mataró, Castelldefels, Cardona …, entre altres, existeixen carrers amb el nom del Camí Ral que en alguns casos designarien el pas d’aquest antic vial per la població.Us passo alguns antics Camins Rals a Catalunya :

• Camí Ral Manresa – Barcelona
• Camí Ral de Vic a Olot”
• Camí Ral de Girona al Tordera
• Camí Ral de Sant Sadurní a Mediona
• Camí Ral de Granollers
• Camí Ral de Sant Antoni de Vilamajor a Llinars del Vallès
• Camí Ral de Perafita

En alguns casos, els camins públics eren propietat del monarca i gaudien de la seva protecció, tot i que per  utilitzar-los s’havien de pagar peatges que es destinaven a mantenir-los i/o protegir els carruatges dels bandolers.A més, un reial decret de l’any 1848, deia que els municipis podien exigir als veïns d’entre 18 a 60 anys que contribuïssin a arreglar els camins en serveis personals o en aportacions pecuniàries.També,  quan una persona important tenia que passar per un camí avisava i els camins s’havien d’arreglar i deixar-los a punt de pas.

Llibre sobre el camí ral de Vilafranca a Montblanc

Per últim, direm que s’han escrit llibres sobre els Camins Rals, llegendes i histories,sobre bandolers que atacaven els carruatges en aquests camins. També, és pot visitar alguna Fira dedicada als camins Rals, com la de Vilanova del camí.En els nostres dies podem participar amb les Caminades populars que és porten a terme en trams dels Camins Rals.Per tant, quan passeu o passegeu per un camí d’aquest, penseu que fa molts anys en rere, per aquí era com la carretera nacional dels nostres dies.

Text , recopilació de dades : Ramon Solé

Pou de glaç de can Draper de l’Ametlla del Vallès

Per arribar-nos al Pou de Glaç de can Draper, agafarem des de l’Ametlla del Vallès el carrer de Can Draper , un cop veiem la masia seguirem per la carretera de la nostra dreta (antic camí Ral) , tot passant  per la Quintana de Can Draper, i direcció a  la urbanització de can Diví.

A l’arribar, prenem a l’esquerra un camí ample de terra que va paral·lel al bosc, que es el carrer del Pou de Glaç.Aquest Pou de Glaç, va ser construït al segle XVII i que va estar en ús fins la mitat del segle XX.Pou de glaç de planta cilíndrica, semisoterrat i cobert amb cúpula, aquesta estava coberta amb teula àrab, ara només en queden restes.El parament dels murs estan fets amb còdols i morter, i segurament es van refer alguns trams ja que els murs no són tots iguals i estan mal encaixats.Les dues obertures que s’observen, estan orientades en direcció nord-oest  que està tapada i sud-est està amb una portella de ferro, gravat sobre la pedra , sembla que digues  : “1925 /JF”En l’actualitat i amb les pluges de la primavera, a fet creixa molt la vegetació que dificulta veure l’estructura complerta d’aquest Pou de Glaç.

• Demà farem al·lusió de com era l’antiga Font de Can Draper, amb fotografies antigues.

 

Text , recull de dades i fotografies : Ramon Solé