Arbres – Els Plataners de la Rambla d’en Rufí de Caldes de Malavella

A Caldes de Malavella en la Rambla d’en Rufí, situada en un dels extrems de la població,

hi ha una llarga filera de Plataners centenaris de gran alçada i

amb un alt brancatge.

Es un bon lloc per passejar a l’estiu per la frescor que ens aporta.

També punt de sortida per realitzar alguna excursió per les rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Ramon Solé

Historia dels Brolladors de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

Les aigües termals de Caldes de Malavella són conegudes des de l’època romana.  Al segle I d.C., amb la romanització, Caldes esdevingué nucli urbà gràcies al fet de tenir aigua calenta. És així com Caldes es convertí en una important estació termal anomenada “Aquis Voconis” i, posteriorment, amb l’estatut del dret llatí, Caldes passà a ser municipi: “Aquae Calidae”.

És a la segona meitat del segle XIX que Caldes es convertí lentament en vila balneària. Els brolladors que ho feren possible vénen emmarcats per l’existència de tres turons que configuren una línia de ponent a orient que inclou totes les fonts termals de la població:

  • En primer lloc el Puig de les Ànimes, que contenia a més de dos brolladors, la font de la “Cantera”, la font Xica i la font del Fetge.
  • Al mig del nucli urbà, en el Puig de Sant Grau, s’hi ubicaven les fonts que tradicionalment havien estat objecte d’explotació dels veïns: els Bullidors, el raig de Sant Grau, la font de l’Hospital i la font de Sant Narcís o d’en Pla.
  • Per últim, i prop del Puig de les Moleres, la font de la Mina o d’en Xiberta i el Raig o rec d’en Mel, descobertes el 1829 quan s’obrí una mina o rasa per tal d’assecar un camp pantanós.

El Brolladors, és una font pública d’on brolla aigua termal a 56º, procedent del Turó de Sant Grau.

Per la situació d’aquesta font, es creu que era la surgència que abastia d’aigua les Termes Romanes.

Ells veïns anaven als brolladors a buscar  aigua per l’ús propi, no tant sols per  beure sino per cuinar , i algunes persones venien l’aigua en tines als pobles de les rodalies transportant-ho amb els seu carros.

A finals del segle XIX, el brollador va ser adquirit per l’industrial Pau Estapé, demanant a l’ajuntament que una bona part de l’aigua fora per l’explotació.

Així durant l’any 1902, va començar a embotellar l’aigua amb el nom de “Vichy Caldense”,  però va haver problemes legals amb el nom i va canviar-ho a “Agua Xala” i finalment, l’any 1912, per “Agua Imperial”.

Cal destacar les seves propietats curatives, són apropiades per al tractament de malalties com :

reumàtiques, dispèpsies, hepatitis, fractures, ferides, i al mateix temps són recomanades per tal de regular les alteracions de l’aparell digestiu, urinari i circulatori.

Contràriament al que popularment es pensa, l’aigua amb gas de Caldes, que sorgeix a una temperatura superior a 50º, no afavoreix una pressió arterial alta, sinó que redueix el risc cardiovascular.

 

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu Rasola

Historia de la Font de Sant Narcís de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

L’any 1845, les aigües de Caldes van ser declarades d’ús públic degut a les seves qualitats salutíferes i de manera tradicional tant els caldencs, com els veïns de les poblacions properes o més llunyanes s’han acostat a les fonts termals de Caldes per a aprofitar-se’n de les propietats de les aigües.

Al Turó de Sant Grau li corresponen diversos sortidors o fonts: Font d’en Pla o de Sant Narcís, Els Bullidors, Raig de Sant Grau o de la Roqueta, Font de l’Hospital i Can Manegat.

El brollador de Sant Narcís va obtenir l’autorització per a exportar les aigües amb el nom de “San Narciso” el 1870, aleshores de propietat de la família Pla i Deniel.

La Font de Sant Narcís o d’en Pla era en el primers temps coneguda com la Font de Santa Cecília. L’aigua brolla a una temperatura pròxima a 60º,  és ferrosa amb sofre.

Durant el segle XX la propietat va canviar de mans en diverses ocasions.

Es de la mateixa propietat l’Aigua Imperial.

El seu origen es remunta a l’any 1916, quan l’industrial Pau Estapé va rebre l’autorització per començar a envasar i comercialitzar l’Aigua Imperial.

Va ser el mateix Pau Estapé qui va promoure l’excavació de les termes romanes i les va convertir en bandera i logotip de la seva empresa embotelladora d’ Aigua Imperial, precisament ubicada a l’altra banda de la muralla del castell medieval.

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pantà de can Caldes de Caldes de Malavella

Els Municipis de Vidreres, Llagostera i així com, Caldes de Malavella, en moltes masies dels seus municipis disposen del seu propi petit pantà per les necessitats de rec dels camps de les seves propietats.

Centrant –nos en Caldes de Malavella, cal tenir en compta que en la major part del municipi es planera i les muntanyes molt baixes que comportant pocs recs o torrents que hi baixi l’aigua quan plou,

o be, en pocs dies d’haver-ho fet ja no hi ha una continuïtat i queden secs en llargs períodes.

Això, va fer que molts propietaris per recollir l’aigua de la pluja fessin aquest petits pantans en les seves propietat aprofitant un o varis torrents, i una d’aquests es el pantà de la masia de can Caldes.

Tot dependrà de la pluja que es pugui emmagatzemar en les èpoques d’important puges i així poder regar a la primavera i sobre tot a l’estiu els camps.

Per anar-hi cal deixar la carretera C-35, i agafar per la Urbanització de can Carbonell o des de l’estació de servei, una pista ample que portaria a la carretera GI-674,

cal seguir una tanca fins la tercera cruïlla a la dreta i seguir-la i al  poc deixar-la per un camí mes estret a la dreta i tancat per una cadena, que us portarà entre el bosc al pantà de can Caldes.

Recordeu que esteu en finca privada, per tant cal respectar el medi natural i el bens.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

(Totes les fotografies corresponent al pantà de can Caldes)

Descobrim la Riera de Santa Maria i el Rec o Riera Lleixiu de Caldes de Malavella

Com cada Divendres us presento dos articles

La Riera de Santa Maria el seu curs creua pel vell mig per Caldes de Malavella.

Diríem que no hi passa massa aigua, al ser un municipi molt planer, i depèn molt de l’aigua de pluja puntual, i d’altres petits torrents, canals o recs qui hi conflueixen.

A les afores de la població, esdevé un espai per poder fer una itinerari principalment a peu.

La Ruta de la riera de Santa Maria, te un recorregut  d’uns 9 km, és un Itinerari circular, es fàcil de fer donat que es molt planer,

hi ha les marques de color Verd que cal seguir, i us permet gaudir d’un paisatge boscos molt proper al nucli urbà.

Us passo informació de l’Ajuntament de Caldes de Malavella sobre l’arranjament que es va portar a terme a primers de l’any 2018 a la Riera de Santa Maria al pas per Caldes de Malavella :

https://caldesdemalavella.cat/index.php/ca/historico-noticias/3259-actuacions-al-rec-clar-i-a-la-riera-de-santa-maria

Però abans es va tindre que treure unes 130 tortugues que vivien en la Riera de Santa Maria, us passo l’article del diari de Girona :

https://www.diaridegirona.cat/selva/2017/07/27/retiren-130-tortugues-duna-riera/858851.html

La Riera Lleixiu no és res més que el desguàs de les aigües calentes termals de les surgències del Puig de les Moleres, del Puig de Sant Grau i del Puig de les Ànimes .

L’apel·latiu de “lleixiu” es deu a què recollia també les aigües sobrants dels safareigs públics, aigües que tenien molt bones propietats per rentar la roba, situades al costat de la Font de La Mina.

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

El Pantà de Can Companyó, entre Caldes de Malavella i La Llagostera

Aquest pantà de Can Companyó esta entre els municipis de Caldes de Malavella (Selva) i Llagostera (Gironès).Situat entre la carretera C- 35 K. 93 i la Riera de Benaula.Curiosament, el pantà pertany una part a la comarca de la Selva i una part al Gironès.El Pantà de Can Companyó, Està en un bosc  de pi blanc en un  terreny molt planer, on es subministra principalment de l’aigua de la pluja, donat que el torrent de la Garsa Freda o riera reclar, sempre baixant secs.

Al fons, entrada d’aigues i en primer pla, medidor d’aigua

La masia de Can Companyó , esta al costat de la ctra. de Vidreres a Llagostera.

Desguas del Pantà

Podem accedir al Pantà per la Urbanització de can Carbonell, un camí hi va directament.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre amb dipòsit d’Aigua en Caldes de Malavella

Aquesta Torre amb un gran dipòsit per contenir aigua d’us domèstic, son per atendre una bona part de les necessitats de la població de Caldes de Malavella, esta situada al costat esquerd, tot surtin de la població direcció Cassà de la Selva.Concretament , en la carretera GIV-6741, on fa una certa corba, hi ha la Torre i al seu costat un gran dipòsit, aquest a nivell de terra.Com veureu, està camuflat d’arbres per tot  el seu perímetre exterior, prioritàriament son pins, perquè el dany visual i medi ambiental sigui mínim.Caldes de Malavella, en el seva capa freàtica es molt rica amb aigua, proba d’això que hi ha balnearis i plantes embotelladores que ja ens em referit varies vegades.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 10 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

 Avui he seleccionat 4 objectius Curiosos :

  • A Caldes de Malavella, hi ha aquesta antiga maquina manual per embotellardscn0047_01 botelles d’Aigua Mineral Natural, situada normalment, en la porta de l’Ajuntament.dscn0051_01
  • Encara fa pocs dies hem trobat un grup de bolets protegits del vent i del fred, en un mur de pedra.dscn7669_01
  • Una senyal de tràfic, on no crec que sigui el seu lloc, esta situada a l’entrada del camí dels horts de Caldes de Montbui darrera de l’església, on no podent passar cotxes…dscn7694_01
  • Curiosa Font, que en lloc d’aigua… hi ha una cortina de plàstic…dscn7846_01 Seran totes les fonts degut a la sequera com aquesta ?dscn7847_01( Foto feta a Cànoves en el Pessebre Vivent)

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Bassa de Can Rufi de Caldes de Malavella

Caldes de Malavella

Caldes de Malavella

Caldas de Malavella-021

Situem-nos a Caldes de Malavella, el camí surt de la Rambla d’en Rufí, a prop de la Font de “ La Mina”, direcció a la Urbanització Aigües Bones. també, conegut pel camí del cementeri, que es troba ben a prop.

A - Mapa de situació

Bassa

Bassa

La bassa esta a l’esquerra del camí, abans de la masia de Can Rufí, que es troba a la dreta poc mes a munt, construïda en la segona meitat dels segle XVI.

Bassa i Masia

Bassa i Masia

Vista 1

En relació a la Bassa, esta excavada bona part, en la roca que fa de mur natural, i per l’altra costat  te un mur d’obra i disposa d’un desguàs.

Vista 6Vista 2Vista 4Desguas Mur

Bàsicament, l’aigua es de la pluja, que queda retinguda en la Bassa, que en el seu dia servia per regar les hortes de la propietat de Can Rufí.

Vista 5

Vista 7

Actualment, esta molt bruta pel seu llarg període d’estancament.

Vista 9Bista Mur

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Fem safareig…al rentador de Caldes de Malavella

Situada al costat de la Font de la Mina

Ft. de la Mina 2

sota del carrer Trasmuralla, aquest safareig no fa masses anys que va ser restaurat i modernitzat.

Safareix - La Mina

Normalment no disposa d’aigua, sols és mes pel record de Caldes de Malavella, d’una època del passat on les dones de Caldes anaven a rentar la rova en aquest lloc.

Safareix Ft La Mina

Si seguim per la riera, ens trobarem al poc una escala estreta que puja a la part de darrera d’una casa, en el petit replà, veurem, que hi ha una font amb una petita pica que feia funció de safareig particular.

???????????

També, en crida l’atenció un petit rec que surt des del safareig i va a parar a la riera de Santa Maria i que creua el poble, surtin a l’exterior i perdent-se per el que eren els antics conreus fins el torrent.

Rec - Mina

Text i Fotografies

Ramon Solé