Pou de glaç del Solar del Vilar de Sallent

El Pou de glaç del Solar del Vilar està en un costat del riu Cornet, a prop de l’antic abocador d’escombriaires de Sallent.

Us passo la seva historia:

  • Construït durant el segle XVII per abastar de glaç i neu, indiferentment, a la vila de Sallent.
  • Durant el segle XVIII, època de màxim desenvolupament d’aquesta indústria rural, l’arrendament del pou i de l’abastament del gel a Sallent corresponia a Josep Claret Pujadós.
  • Va deixar d’utilitzar-se com a tal durant la segona meitat del segle XIX.

Pou de glaç d’estructura típica en aquest tipus de construccions. Planta circular, cos cilíndric, soterrat parcialment, i recobert amb volta de cúpula semiesfèrica a la part exterior. L’aparell, tant la part interna com externa, és de pedra i calç, tot i que més modernament es va arrebossar tot l’interior de ciment per a poder-lo utilitzar com a dipòsit d’aigua.

Disposa d’una única obertura a la volta, i restes de la sortida de desglaç a la part inferior. Té un diàmetre aproximat de 6’8 metres i una alçada parcial (hi ha molta sedimentació al fons) de 7’5 metres. Destaca de la majoria de pous de la comarca pels seus gruixuts murs: 80 cm., superiors a l’habitual i, segurament, realitzats per a donar-li un millor aïllament tèrmic just en un indret on no hi ha gaire ombra ni està situat en un lloc bac.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Lluís Len / Jaume Perarnau

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : la Font del Torrent Mal d’Esparreguera

La Font del Torrent Mal esta en un costat de la Riera del Torrent Mal, es pot arribar des del carrer Ferran Puig o des de la Plana d’Esparreguera.

Cal baixar unes escales que portant a la riera, a l’acabar està la Font al costat esquer.

L’any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi. Abans coneguda per la ” Font Vella”.

És una Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç,

és una cisterna on magatzem a l’aigua el broc esta tapat per un tronc amb plàstic perquè no perdi aigua.

Podem veure el sobreeixidor , un tub vell de ferro que sobresurt de la paret de l’esquerra a un nivell més alt del tub de la font.

Al costat dret hi ha un seient de pedra.

L’aigua no és apta pel consum humà.

Aquesta Font esta al costat d’un plataner destacat.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Un hort diferent – Els horts al costat de petites canals o sèquies

Aquestes petites canals o sèquies estan construïdes amb diversos materials, com pedra del país, pedres de riu, unides amb morter de calç, ciment o formigó.

En algun tram, el canal té com a paret la penya natural.

Al seu costat, se han multiplicat al passar la canal a prop d’un poble els horts, molts d’ells situats arran mateix de les canals per aprofitar l’aigua.

Moltes de les aigües son de rius, i per tant no estan tractades ni donen una higiene optima per regar.

Molt dels cassos són horts no legalitzat en terrenys que fa temps els corren.

No disposen de massa terreny i estant parcel·lats i separats amb materials de rebuig.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2_01-1.jpg

També, es conrea poca varietat de verdures en general.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es entrada-anal-fabrica_01.jpg

Alguns municipis controlen la proliferació d’aquest tipus d’horts i la seva limitació o eliminació.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Qui te roba per rentar ?

RENTADORS, VIVERS I SAFAREIGS DEL PLA DE L’ESTANY. LLEGAT PATRIMONIAL

Dades :

Autors : ABELLÁN MANONELLAS, JOAN ANTON; CASADEVALL FUSELLAS, RAMÓN

Editorial:  MMV EDICIONS

Any d’edició: 2016

idioma: Català

Matèria : Publicacions locals

ISBN: 978-84-617-4257-8

Pàgines: 260

Dimensions : 210 x 230 mm.

Enquadernació:  Cartoné

Preu : 28 euros

Descripció :

De la mateixa manera que els pobles i les ciutats moltes vegades aixequen monuments en record d’algú o d’alguna cosa, en aquest cas possiblement no caldria anar tan lluny, ja que en els nostres pobles en tenim de monuments: els rentadors públics, de la mateixa manera que tenim forns de calç, rajoleries i pous de glaç. Monuments, uns d’ells dedicats a totes aquelles dones que amb l’esquena corbada i les mans a l’aigua han passat a la història com a éssers anònims, i d’altres, a homes que d’una manera molt feixuga, es guanyaven la vida com podien.

Ara només cal que siguin preservats per a les futures generacions, i una manera de fer-ho es escriure sobre ells i documentar-los, tal i com hem fet en aquest llibre en el que hem pogut documentar prop d’uns 300 rentadors.

Mes dades :

https://issuu.com/espaigrafic/docs/rentadors

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Arbres – Els dos grans Pins de l’Oller a Sant Martí de Centelles

Avui us presento dos articles relacionats entre si.

Per anar als dos grans Pins de l’Oller, podreu fer-ho tot caminant o anar en vehicle, per el mateix camí. Des de l’Estació de tren de Renfe. de Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que us indica per on teniu que anar a Sant Pere de Valldeneu , en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, seguiu fins el final de les cases.Entrareu ara per l’antic camí de can Oller que teniu banda i banda plataners, fins arribar a la gran masia de Can Oller.Allí gireu a la dreta (deixant el camí a Sant Pere de Valldeneu) i passareu pel costat del Parc de l’Alzinar de l’Oller, cal que agafeu el primer carrer que trobareu a l’esquerra, que fa una certa baixada, us portarà al fons de la vall, on forma una gran explanada, i veureu el Forn de Calç i davant d’aquest com a dos sentinelles, hi ha els dos gran Pins.Son dos allargat i esvelts Pins pinyoners, molt antics que es conserven molt be.Teniu l’opció de mirar gran Forn de Calç, que de fet eren tres, o seguir pel GR (marques vermelles i blanques) que us portarien a l’Església de Sant Pere de Valldeneu.L’altre article d’Avui, es el gran Roure de l’Oller.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé