Fem una ullada fora de Catalunya : San Vicente de la Barquera de Cantabria

San Vicente de la Barquera és un municipi de Cantàbria. Situada a la comarca de la Costa Occidental, limita amb el mar Cantàbric i els municipis de Valdáliga, Herrerías i Val de San Vicente. El 80% del terme municipal pertany al Parc Natural d’Oyambre i gaudeix d’una especial protecció regulada per la Comunitat Autònoma de Cantàbria a conseqüència del seu valor paisatgístic i ecològic.

Us passo la seva historia:

  • Existeixen evidències de poblament humà des de la Prehistòria. En concret, han quedat petjades de l’Edat del Bronze, com el jaciment megalític del Barcenal. Es creu que aquí van habitar els càntabres orgenomescos. S’ha identificat a San Vicente amb el Portus Vereasueca dels romans.
  • En l’Alta Edat mitjana, aquest territori va ser repoblat per Alfons I a mitjans del segle VIII.
  • Es va construir llavors el castell, i al voltant d’ell va anar creixent la vila.
  • El període d’auge econòmic de San Vicente es desenvolupa a partir de 1210. El 3 d’abril d’aquest mateix any Alfons VIII de Castella va atorgar a San Vicente de la Barquera privilegi de villazgo, concedint-li el mateix fur que a Sant Sebastià.
  • Va ser l’última de les «Quatre Viles de la Costa» —Castro Urdiales (1163), Santander (1187), Laredo (1200) i la mateixa Sant Vicent de la Barquera— a la qual Alfons VIII va atorgar fur, configurant-se com a del patrimoni reial. L’auge va ser possible gràcies al comerç marítim i els drets de pesca.
  • De 1330 daten les primeres normes de la confraria de mariners. Encara que a mitjans del segle XV va entrar en decadència, per una sèrie d’incendis i epidèmies.
  • En el segle XVI, el futur Carles I d’Espanya va visitar la vila quan anava de camí a l’altiplà, per a ser nomenat monarca. Amb el motiu de la seva visita es va preparar una correguda de toros. Allí va emmalaltir i va haver de passar la nit en el convent de San Luis.
  • San Vicente de la Barquera va formar part del corregiment de les Quatre Viles de la Costa de la Mar i capital de la germanor de les Quatre Viles de la Mar. Va participar en les Juntes de Puente San Miguel, intervenint en la formació de les Ordenances de la província de Cantàbria (1779).
  • Es va constituir com a ajuntament constitucional a l’any 1822. En un primer moment, va formar part del partit judicial de Comillas.
  • A partir de 1835 va tenir partit judicial propi, però que no abastava la zona de Liébana, cosa que sí que succeeix actualment.
  • A l’abril de 1973 es va anunciar que Electra de Viesgo anava a construir la central nuclear de Santillán, de quatre unitats i una potència de quatre milions de quilowatts, el cost inicial es va calcular en 80 000 milions de pessetes. L’empresa va adquirir 71,6 hectàrees de terreny, en una franja costanera que abasta superfície dels municipis de San Vicente de la Barquera i Val de San Vicente, al costat de l’ancorada de la platja de La Fuente; sobre els penya-segats de Santillán-Boria es va construir una rasa per a realitzar els sondejos previs per a la construcció de la central nuclear en aquest terreny.
  • Es va programar que comencés a exportar energia en 1982, amb una potència de 970 megavats.
  • Finalment, a causa de l’oposició política i social, tant de càntabres com d’asturians, l’empresa elèctrica va abandonar el projecte de manera provisional.

Es tracta d’un municipi costaner el principal atractiu natural és el parc natural de Oyambre, espai protegit des de 1988.

En els seus 57 quilòmetres quadrats d’extensió caben penya-segats, platges com les de Oyambre o Merón, ries com les de la Rabia i San Vicente de la Barquera, marenys i petits boscos caducifolis mixtos. Les ries i marenys tenen una gran riquesa ornitològica.

Els dos rius del municipi són l’Escudo i el Gandarilla. El riu Escudo neix en la serra de l’Escudo de Cabuérniga i després de travessar Valdáliga entra a San Vicente de la Barquera formant el mareny de Rubín.

El riu Gandarilla neix al sud del municipi de San Vicente i forma el mareny de Pombo. S’uneixen creant la ria de San Vicente, situant-se la capital municipal entre totes dues ries.

Les platges són la petita cala de la Font, al costat de Santillán. Després estan les platges de la capital municipal, àmplies i freqüentades a l’estiu: la de la Maza i el Tostadero.

En la part aquest del municipi, fins al Cap de Oyambre, està la platja de Merón, de més de tres quilòmetres, dividida en: El Puntal, El Rosal, Merón, Bederna i Penyes Negres. I més enllà es troba la platja de Oyambre.

San Vicente de la Barquera, us recomanem la seva visita de tot el seu conjunt !.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Que és un Bosc de Ribera ? – 2ª Part #

Com cada divendres us presento dos articles

Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent del riu o torrent veí.

A l’àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l’aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees.

Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials,

no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres, puguin superar fàcilment els 20 metres d’alçària.

La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.

A continuació, s’indiquen algunes de les espècies més habituals en general en els boscos de ribera dels Països Catalans:

  • Àlber (Populus alba)
  • Freixe (Fraxinus excelsior i Fraxinus angustifolia)
  • Gatell (Salix cinerea)
  • Om (Ulmus minor)
  • Pollancre (Populus nigra) i els seus híbrids
  • Salze blanc (Salix alba)
  • Sarga (Salix eleagnos)
  • Tamariu (Tamarix sp.)
  • Vern (Alnus glutinosa)

Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en zones baixes o de mitja muntanya a les nostres contrades pot incloure plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, etc., a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes, etc.

El bosc de ribera és un espai amb un gran nombre d’espècies animals, en especial per les aus,  on tenen aliment i nombros arbres on fer el niu i portar a terme la cria.

Podem destacar en quant a aus : blauet, bernat pescaire, rossinyol, bord, abellerol, cuereta torrentera, oriol, picot, cuereta torrentera, les mallerengues, la merla comuna, martinet de nit i la merla d’aigua….entre altres aus.

En rèptils podrien veure,  tortuga de rierol, tortuga d’estany, serp d’aigua o d’altres de serp.

Amfibis, com Granota verda, Salamandra, altres tipus de granota.

En mamífers com turó, llúdriga, a banda de molts animals que no són propis del bosc de ribera però que en depenen per alimentar-se i beure-hi aigua.

Sense oblidar els insectes amb una gran varietat i nombre a la primavera i estiu.

En contrapunt, en zones poblades, industrials, pot haver un curs d’aigua, però el bosc de ribera pot ser escàs o nul,

desfavorint que hi hagin sers vius que visquin en aquella àrea.

Per tot aquests sers vius, es molt important que les aigües d’un bosc de ribera siguin netes i pures, tothom estem implicats, administracions, fabriques, masies, depuradores, urbanitzacions…  tots nosaltres som responsables de que es mantingui l’equilibri d’un Bosc de Ribera sà.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé