Terrassa amb essència ramadera

Avui us presento dos articles

No és difícil veure algun ramat d’ovelles i cabres pels límits d’algun barri de Terrassa, com Poble Nou, can Roca, can Boada, d’on són fetes les fotografies,

així com, veure-les passar per la riera de Palau, com podeu observar en aquest video de finals de febrer de 2020 :

http://www.diarideterrassa.es/terrassa/2020/02/25/riera-palau-convertida-estable-dovelles/132978.html

L’Ajuntament de Terrassa va construir un abeurador destinat al ramat de 700 ovelles i cabres que pasturen per les finques de Torrebonica, Can Bonvilar ,  us passo la informació :

https://terrassadigital.cat/lajuntament-construeix-un-abeurador-pels-ramats-dovelles-a-la-finca-de-can-bonvilar/

El silvopastoralisme  es la prevenció d’incendis forestals gracies a la pastura del sotabosc que aportant les ovelles i les cabres, deixant un bosc o camps no conreats molt més nets de vegetals i de forma natural.

 

Text i recull de dades : Ramon Solé – Fotografies : Darling Escoto

La dura feina del camp i la vida rural de principis del segle XX

Avui us presento dos articles

Sempre ha estat dura la feina del camp, del bosc i de la granja per la gent que hi viu d’això, però avui centrarem la mirada d’aquesta feina a principis del segle XX.

Tothom de la família estava implicat, amb més o menys intensitat, en el treball, tant els homes com les dones, tant els vells com els joves i diríem que, fins i tot, els menors.

Quantes més terres en tenien més dur era, quan més animals de granja, més feina hi havia, amb moltes hores de treball cada dia i així tots els dies de l’any,

per tant, no es disposava de dia de festa, només, amb motiu d’algun esdeveniment, com podia ser un naixement, un casament o la defunció d’un familiar, es parava unes hores de treballar, però la vida rural era exigent, si es volia seguir vivint del camp, del bosc i/o de la granja,

i no havia una data de jubilació, mentre es pogués treballar i el cos tirés endavant, la gent cada dia anava al camp, al bosc o a la granja a ajudar-hi.

A primers del segle XX, la feina era bàsicament manual, amb eines molt rudimentàries, axó sí, es feia servir animals per ajudar en les grans feines, com llaurar o fer de tir, com bous, cavalls, ases …

Quan era el moment de màxim treball, si s’ho podien permetre els amos, es contractava gent de fora, per unes setmanes o per varis mesos, segons la feina a fer, molts eren els mateixos cada any,

en aquelles èpoques, es podia veure, sobre tot als camps, molta gent amb quadrilla a primera hora, quan despuntava el sol i fins que es feia fosc,

i molts d’aquests grups eren dones que ho recollien manualment, era una dura feina aquesta,

havien d’estar tot el dia amb l’esquena molt doblegada, amb una pausa molt curta per fer l’àpat…

Anaven passant les dècades i als grans camps ja es veia algun tractor substituint la feina que sempre s’havia fet amb animals.

Les dones rurals participaven activament a les granges, donant de menjar als animals, cuidant de la neteja d’aquests o munyint les cabres, ovelles i/o vaques.

També s’ocupaven de matar algun animal per cuinar-lo.

Fer el menjar de la casa, era feina de la dona, havia de tenir-ho preparat per quan arribés a casa tota la família i fins hi tot, a vegades, pels treballadors/res fitxes o temporers.

També, s’ha d’incloure com a feina dels llocs rurals, el transport de tot el que es recollia al camp o a la granja, amb carros o, anys més tard, amb camions.

I, sovint, vendre les fruites i hortalisses al mercat, també era feina de dones.

Us deixo amb unes imatges curioses :

 

Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Internet

Com són les rodalies de Cardedeu ?

Cardedeu és una vila i municipi de la Comarca del Vallès Oriental, amb una població de més de 18.000 habitants i forma part de la subcomarca del Baix Montseny.Les rodalies és un entrecreuat de camps i bosc.Axó fa, que hagi una bona harmonia entre el cultiu i la vegetació.Poden comptar una seixantena de masies els seus vorals d’aquest municipi.En documents escrits,  ja es troben referències a cases de pagès des del segle X i, a partir del segle XIII, alguns dels seus noms ja comencen a ser identificables amb els actuals.L’aigua per regar els camps prové en general de pous; de rieres n’hi ha poques i l’aigua en elles es nul·la, si no ha plogut amb força recentment; l’accepció seria la riera de Cànoves, que amb mes o menys cabal si pot comptar.Trobarem alguna granja, també hípiques, entre altres i podem veure pasturant cabres i ovelles.El bosc es bastant net amb matolls, generalment esta format bàsicament de Pins, pinyoner i blanc i bosc d’Alzines, algun Roure i d’altres arbres.Aquest boscos no son gran extensos, rodejats de camps, si miréssim des de l’aire veuríem, el constant canvi entre camps de diferents tonalitats i el verd del bosc.També, a l’estar en aquest entrecreuat de camps i bosc, afavoreix molt, en cas d’incendi, que no es propagui tant ràpidament  i frena el foc, i fer millor les tasques d’extinció.Esta farcit de camins i pràcticament tots i en cada cruïlla important, es troba senyalitzada, per tant es poden fer molts i diferents itineraris.Cal vigilar que no ficar-se en algun camí que porta directament a una casa o masia, en general és troba indicat al inici de la entrada que es d’us privat i cal respectar-ho.

En definitiva, a qualsevol època de l’any, es bonic gaudir del paisatge, els camps, les masies, el bosc, fent una passejada per les rosalies de Cardedeu.

 

 

Recull de dades : Viquipédia i altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Collelldamunt de Santa Pau

Com cada diumenge, us presento dos article

Us caldrà per visitar la Font de Collelldamunt, deixar el vostre  vehicle en l’aparcament de Santa Margarida que es troba a peu de la carretera GI-524, que va d’Olot a Santa Pau.La font de Collelldamunt que ens queda a uns 200 , cal seguir un camí ben indicat,  que us porta fins unes escales, cal baixar-les i trobeu la font.Aquesta font esta a dos nivells, en la part superior hi ha l’estructura de l’antiga font i on neix l’aigua, que passa actualment al nivell inferior a uns 2 metres que hi ha la seva sortida,on trobareu una paret d’obra encimentada que fa de mur, en la seva part central, una aixeta amb la maneta en forma de petxina que regula l’aigua.L’aigua cau a una vella pica quadrada, es troba trencada per les arrels d’un arbre del costat , i sembla que caigui directament a terra.De munt seu, hi ha com una finestra tapiada, qual cosa ens fa suposar que pugui ser una cisterna que reté l’aigua de la font.Aquesta font i l’entorn fou arranjat l’any 1992, tal com indica un rètol.Com a curiositat, el dia que es va fer les fotografies havien dues simpàtiques cabres que ens van visitar.L’altre article d’avui, està dedicat a La Font Trobada de Folgueroles

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Que és una Bassa pluvial ?

Una Bassa pluvial, recull i manté en el seu interior l’aigua de la pluja, per ser utilitzada com abeurador per grup d’animals, com remats de xais, cabres, vaques entre altres.La seva construcció és senzilla, i la pot fer ho el mateix propietari de la finca amb un tractor o excavadora.En el lloc o terreny que se ha seleccionat, caldrà rebaixar-ho i fer una sola entrada amb una certa pendent, per que així pugui quan plou fort quedar l’aigua depositada i estancada en el seu interior,i a la vegada, també, serà el pas del bestiar per anar a beure.Pot estar mes o menys les tres parets que forment la Bassa pluvial, consolidades amb unes pedres o rocs com si fora un mur, o crear un mur.En moltes ocasions no serà així, la mateixa terra serà prou solida per mantindràs en peu.En general, es troben situades en llocs de secà o paratges que no hi ha proper un riu, torrent, font o canal d’aigua,  que pugui el bestiar anar a beure,i quan mes gran és el nombre de caps bestiar, mes es necessari l’aigua.És construeixen properes a un camí, on el remat pot ser conduit fins la Bassa, rodejats de camps i/o bosc.Les dimensions d’una Bassa pluvial, seran proporcionals al nombre de bestiar a abeurar.Cal anar vigilant de tant en tant que no es sequi la Bassa Pluvial, en aquest cas, caldria si no plou, sobre tot a l’estiu, portar aigua amb alguna cubà i descarregar-la a la Bassa.La Bassa pluvial, és una modalitat molt antiga de la pagesia a Catalunya, en l’actualitat ja hi ha altres medis i abeuradors mes moderns i amb control des de la casa o masia amb comandament de la regulació, per l’abast i us dels remats.Podeu trobar en alguns llocs, que ja no son utilitzades, i a les hores la vegetació els va cobrin i sols son utilitzades pels animals lliures del bosc o camp.Us passo informació sobre “Captura d’aigua” :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Captura_d%27aigua

 

Text i Fotografies : Ramon Solé