Llibre : Fem safareig! De les bugaderes a les rentadores: treball i socialització femenina als rentadors

$_57_01Autores : Dolors Juanpere i Isabel Martínez

Suport : Carrutxa i Regidoria de Polítiques per a la Igualtat de l’Ajuntament de Reus, 2007
Les autores han dut a terme, els darrers tres anys, un estudi exhaustiu sobre l’evolució i l’ús dels rentadors, bàsicament a Reus i a poblacions del seu entorn. El punt de partida va ser el procés de revalorització dels rentadors del barri del Carme, iniciat a finals de l’any 2003: la inquietud dels veïns d’aquest barri davant l’estat de degradació en què es trobaven va motivar-les a deixar constància del seu funcionament i de les vivències de les seves darreres usuàries.
La recerca, que utilitza documentació d’arxiu i testimonis orals, ha anat molt més enllà. D’una banda, s’hi analitza l’evolució dels diferents rentadors que han existit a Reus al llarg dels segles, a partir de les ordinacions que regulaven la seva utilització i de les decisions municipals sobre la seva gestió.
De l’altra, s’hi descriuen els diferents aspectes de la feina que les usuàries feien als rentadors (manera de rentar, ocupació de l’espai, condicions de treball) i les altres feines relacionades amb la neteja de la roba: la fabricació casolana i industrial de sabons i lleixius, les bugaderes i planxadores professionals, els encarregats del manteniment dels rentadors…image001[1]_01I, més enllà de la descripció etnogràfica de la feina, Joanpere i Martínez hi analitzen el rentador com un espai de treball purament femení que constituïa, també, un lloc de socialització, on les dones compartien experiències (com els homes feien als cafès, per exemple) i les noies aprenien el rol que la societat esperava d’elles.
El llibre es tanca amb una reflexió sobre la pèrdua d’aquesta forma de treball femení col•lectiu, arran de la generalització de les rentadores automàtiques, que a partir de mitjan segle XX van permetre que la feina de rentar la roba esdevingués una tasca individual i domèstica.
Preu del llibre : 15 euros

Recopilació de les dades : Ramon Solé

El carrer Aiguafreda de Barcelona, un carrer amb pous, safareigs i bugaderes…

Carrer d'Aiguafreda d'Horta - Barcelona

Carrer d’Aiguafreda d’Horta – Barcelona

Al barri d’Horta de Barcelona, hi ha un carrer molt estret i no massa llarg, és com si retrocedíssim en el temps, mes de 100 anys en rere i com si estiguéssim a un poble.

????????????????????

És un grup de  vuit cases baixes adossades una al costat d’altra, i com a curiositat,  front de cada una  d’elles disposa d’un pou i un safareig, moltes també, d’un hort i/o jardí i un petit pati.??????????

??????????

Par arribar-hi podem accedir per el Passeig Maragall, i agafar el carrer Granollers, quan aquest es fa mes estret, allí veurem unes cases antigues a la nostra esquerra, a l’altra costat de les casetes i paral·lel, hi ha el carrer Aiguafreda.

????????????????????

Cal destacar, que quan Horta, encara no formava part de Barcelona, en aquella zona,  bona part eren horts i camps, el terreny era molt ric d’aigua en el subsòl, qual cosa va fer que es construïssin a prop de les Masies i les cases com les del carrer d’Aiguafreda,  pous i safareigs pel seu ús propi dels seus habitants.

??????????

??????????

En un moment difícil econòmicament, cap allà el segle XVII,  les dones dels jornalers per ajudar a l’economia familiar rentaven la roba de la gent benestant de la ciutat de Barcelona i donat que encara aquesta ciutat no comptava amb aigua abundant i corrent, gracies axó, les bugaderes d’Horta van oferir aquest servei de rentar la roba, ja que disposaven d’abundant aigua dels pous i podien fer-ho a cases seva, és va conèixer per tot Horta com les cases de les bugaderes.

DSCN0826

Anaven amb la tartana prop del  torrent de la Carabassa fins enllaçar el camí a Barcelona, en general s’anava el dilluns a recollir-la i és tornava la roba neta i ven plegada el dissabte. És veia durant la setmana molta roba estesa en el filats dels horts i patis secança al sol.

??????????

DSCN0823

És diu que l’any 1856 hi havia censades a Barcelona unes 370 dones amb l’ofici de bugadera, que cobraven entre 4 i 6 rals diaris, amb jornades laborals que duraven unes 10 hores la resta hores feien les labors pròpies de la casa, bona part, estaven repartides entre els  carrers d’Aiguafreda i la Clota d’Horta.

??????????

??????????

La gent que no és podia permetre  disposar de les bugaderes, calia rentar-la en el Rec Comtal però les aigües d’aquest canal no tenien condicions higièniques, ja que també eren utilitzades per avocar deixalles i tints, així com despulles dels escorxadors.

DSCN0820DSCN0819

Així, molta gent de la burgesia de Barcelona, enviava les seves robes a les bugaderes d’Horta, donat la bona fama que aquestes havien agafat durant anys a la Ciutat Comtal.

DSCN0818

Entre els anys 1945 i 1955, va ser quan a Barcelona en molts dels habitatges es va disposar d’aigua corrent, amb safareig i/o les  primeres rentadores elèctriques, que van fer que ràpidament les bugaderes d’Horta deixessin  de rentar la roba per la gent de la gran ciutat.

DSCN0817

Si no coneixeu aquest petit carrer d’Aiguafreda,  us recomano fer una visita, quedareu sorpresos per que és un carrer a part de nostàlgic, és veu net, ben endreçat i com us deia al principi, ens creurem que a quedat aturat en el temps…

??????????

Text i Fotografies

Ramon Solé