Ruta “Terra de bruixes” de Centelles

Cada diumenge son dos els articles que us presento !

Rutes per Centelles

Es diu que des de fa molts anys, les dones nascudes a Centelles han tingut fama de bruixes.Aquesta reputació, recollida per històries i rodolins  com a “De Centelles, bruixes totes elles”, “Centelles, terra de bruixes”, s’ha transmès de generació en generació… per  tot axó es diu de Centelles “Terra de Bruixes”.Segon l’historia, se sap que al segle XVII una dona de Seva va ser penjada al pla de les Forques. Una altra dona, anomenada na Payrona, va morir a les presons dels comtes de Centelles mentre complia condemna. La “Vetlla de la parròquia de Centelles” també s’esmenta en un procés de la mateixa època i noms, com el Serrat o el pont de les Bruixes, recorden els llocs freqüentats per les fetilleres.Per fer la Ruta de Terra de bruixes, sortiu per Centelles fins arribar a la carretera C-1413 que tindreu de creuar, en el lloc conegut per la carretera de mas Banyeres i que tindreu de passar per aquesta antiga masia. Primer però, passareu per al càmping  de Puigsagordi, a l’esquerra, podeu veure la casa de Terrades, amb una torre medieval adossada.Seguiu per la tanca de la Casa de Colònies de Mas Banyeres,

Seguir les marques liles

fins arribar al bosc i a un trencall de camins, on hi ha un rètol de la via ferrada.Aquí trenqueu a l’esquerra, on trobareu  un segon cartell, aquest referit a la” Ruta Terra de Bruixes”  salveu una cadena i uns metres més endavant, a la dreta, veieu el Cercle de les bruixes, és un cercle de xiprers esotèricament disposats… a partir d’aquí feu moure la vostra imaginació.Tot deixant aquest lloc misterios, cal continuar pel mateix camí on hi ha diversos rocs que ens poden suggerir moltes coses, per tant  feu volar la imaginació…Deixeu a la dreta el camí, mes estret que porta a l’inici de la Via Ferrada, al poc i a un costat del camí hi ha  una pedra de forma singular, coneguda pel  nom de Queixal Corcat que dóna nom a la via ferrada de les Baumes Corcades.També, en front mateix, hi ha un altre roc, on un pi i un roure adossats formant un conjunt molt especial…Ara el camí fa una davallada important i continueu per un caminet que surt del bosc i travessa un camp, al final del qual anem cap a la dreta en direcció a la casa del Puig Vell.Continueu per la pista fins a la bifurcació, travesseu un pontet girant a la dreta i a 200 metres trobeu la Font Calenta, que ja vàrem comentar en el seu dia, es un lloc tranquil amb una bona explanada  amb taules i bancs per poder fer un àpat.Ja esteu molt a prop d’arribar a Centelles, podeu seguir fins passar per davant el trencall  de la finca de Vinyoles i des d’allí anar fins el poble.També, des de la Font Calenta, podeubaixar per una pista que passa al tocar pel Molí de l’Estrada i tot seguit arribar també a Centelles.Es un agradable recorregut que es pot fer en menys de dues hores i si es un dia amb boira, molt millor, es un escenari perfecte per fer la Ruta “ Terra de Bruixes”.

Recull de dades : Ajuntament de Centelles i propis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de la Font Embruixada de Barcelona

Us he estret avui de “Històries i Llegendes de Barcelona”  de Joan Amades, una llegenda que podria en certa part tindre una mica de realitat.

Penseu que alguns suposats fets, passaven de boca a boca… i d’avis a nets, sobre tot en el cas del tema de la bruixeria, la gent de fa mes de cents anys en rere, s’ho mirava amb por i respecta… !

La llegenda d’avui, diu així :

“ Una Font propera al carrer de Sant Pau, proveïa d’aigua a curanderos, bruixes i bruixots, així com a gent que vivia de les males arts.

Amb aquesta aigua s’elaboraven filtres amorosos i xarops màgics, per la gent que anava a buscar-ne aquests remeis.

Creien alguns, que l’aigua d’aquesta Font posseïa virtuts; i, d’altres, els repugnava provar-la, per si a cas…

La gent senzilla evitava passar a prop d’ella, per no trobar-se amb alguna bruixa que dones un mal d’ull per vida.

També. És diu que en la casa edificada al costat d’aquesta Font d’aigües embruixades, existia una escola de bruixeria on s’iniciaven algunes noies en l’art de la màgia i malifetes, és cobrava una onze per cada llisó.”…

No se si dir-vos… menys mal que és una llegenda… perquè no beuria pas aigua de cap de les Fonts de Barcelona …!

 

Estret de “Històries i Llegendes de Barcelona”  de Joan Amades

Recull de la llegenda, fotografies : Ramon Solé

(Les fotografies de les Fonts que apareixent  a l’article d’avui, NO correspon, evidentment,  a la descrita en la llegenda)

 Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

 

La Llegenda de les bruixes de la balma de la Quintana i els temporals

Us passo una altra llegenda de El Lluçanès i que diu així :

Les reunions que celebraven les bruixes lluçaneses eren conegudes amb el nom de “samaniat”.

Un d’aquests indrets era la balma de les bruixes de la Quintana d’Oristà. Allà es diu que hi preparaven les malifetes que farien fins que la lluna tornés a ser ple.

Quan hi havia un temporal sortien de la balma i anaven fins a la Gavarresa, un lloc d’aigües tranquil·les i manses, cosa que les bruixes aprofitaven per als seus conjurs.DSCN5362_01Quan el temporal arribava damunt mateix de la Gavarresa, sortien de l’aigua i pujaven damunt de les bromes. Si el temporal no travessava la Gavarresa, no hi tenien res a fer; si aconseguien que el temporal travessés la Gavarresa de llevant a ponent, pedra segur. La pedregada que queia destrossava totes les collites.

La pagesia de la banda de llevant afirmava :

“ja podeu anar a fer fum de llorer i encendre el ciri del monument, que les bruixes no puguin travessar la Gavarresa i, d’aquesta manera, puguem aturar la pedregada”. CAM00951_01Si els campaners dels pobles tocaven ben fort les campanes, entre el fum i el so de les campanes, les bruixes quedaven molt atabalades.

Aquesta creença va arrelar de tal manera que encara avui hi ha persones que hi creuen…!

 

Recull de la llegenda popular i Fotografies : Ramon Solé

Poema del Bosc

DSCN5353_01Al punt de mitja nit l’espai s’omplí de bruixes.
Són llurs pupil•les xiques, vermelles com maduixes.
En surt un reguitzell del fons de cada esquerda,vestides amb brials de teranyina verda.

Al Pla de Mirambell, dansant al clar de lluna
com una fumarella dissipen la vedruna.
El vianant que es perd sent riallades d’ossos.
Si no fugís de por, cauria fet a trossos.

Les bruixes, mentrestant, s’encalcen afollades
rostos avall i cerquen les aigües encalmades
dels gorgs, d’on a les vores, horribles es despullen.
Amb quin deliqui es gronxen! Amb quin platxeri es mullen.

De ventre amunt es baten per sobre les onades
les filles de la lluna. Són velles i xuclades
com un manyoc d’arrels. Els caires de llurs nines
mostren el brill metàl•lic d’unes fulgors felines.DSCN5359_01

Els pits sacsejarien, a cada sotragada,
com pellingots inútils. La dura carcanada
dels geps apunta sota la pell tivant i dura.
El nas inversemblant, ratat de corcadura.

Les galtes enfonsades. La llengua viperina
sortia de les goles com una llarga espina.

Mentre la fosca dura, cavalquen la basarda,
però bell punt la nova claror del jorn esguarda,
s’encalafornen súbites en llurs cataus de roques
i àdhuc en les primes esquerdes de les soques
balmades, on serva cada una jaç i estable
i més d’un potinga que els receptà el diable.

Autor : Guerau de LiostDSCN5136A_01

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé