Visitem de nou la Font de la Blada de Castellterçol

La Font de la Blada queda una mica lluny del poble de Castellterçol, s’hi arriba fent una excursió d’una hora l’anada.

S’ha de pujar fins a la Creueta i es passa prop del mas de la Codina

i on se segueix el curs del torrent que porta el nom de la casa i que, més avall, s’uneix amb el torrent de l’Argemira.

La font no disposa de cap broc, els regalims de l’aigua s’escolen entre les roques.

Amb els anys han anat creant una paret de pedra tosca i una mena de piques naturals on es queda l’aigua embassada.

Hi ha cartells que van indicant el camí, es un paratge de fades…

Recull de dades : Ajuntament de Castellterçol

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano

Avui destaquem : La Font de la Canova de Serinyà

Per visitar La Font de la Canova cal sortir de Serinyà pel carrer Joan Carreras , passarem pel rec de Serinyà alhora que deixem a l’esquerra els rentadors de Can Carreras i arribem a un encreuament de carrers; dels tres possibles seguim pel del mig, el carrer de Figueres i els carrer de Borriol, que dona nom al Barri de cases, seguim a prop d’una hípica que ens dona al bosc,

cal buscar un sender a l’esquerra on ens baixarà fins la mateixa Font  de la Canova.

La Font es feta d’obra casi d’estructura quadrada.

Es del tipus de cisterna, raja en poques ocasions durant l’any, surt per un broc de ferro corbat,

Si netegem una mica el terra sota el broc, trobarem restes de la pica.

A dalt hi ha gravat l’any de la construcció de la font, posa 1911.

Es destacada la gran vegetació d’aquest bosc, que fa difícil de trobar.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la Plaça Major d’Aiguafreda

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts

És una font pública situada a la cara nord de la Plaça Major, adossada a la paret d’una casa.

Antigament calia bombejar l’aigua amb un volant, posteriorment amb un motor i actualment és una font connectada a xarxa amb una aixeta polsador, queda un broc antic corbat.

Porta la data ‘1871’ esculpida a l’ornament superior de pedra.

Recull de dades : Ajuntament d’Aiguafreda

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Baga de Sant Hilari Sacalm

Avui us presento dos articles

La Font de la Baga esta darrere del poliesportiu municipal un camí ample passa pel costat direcció al Parc.

Com que aquesta Font estava a un nivell per sobre del camí, quan la van arranjar van fer unes escales en cada costat per accedir-hi.

La paret de la font està feta de pedra i adossada al marge. L’aigua surt per un broc d’acer inoxidable  i cau a una pica quadrat i per una reixa desguassa.

Sobre la paret de la Font hi ha una llossa amb el seu nom, algo descolorit, i a sota mateix , un cartell de ferro també amb el nom. No disposa de cap banc o seient ni paperera.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Pi de Sant Hilari Sacalm

Avui us presento dos articles

Per anar a La Font del Pi, cal que aneu fins on esta el Balneari de la Font Vella, en el seu costat un camí us baixa fins un parc amb jocs infantil i bancs,

cal seguir tot passant per una passera de fusta per sobre la riera, fins a la mateixa Font.

Aquesta font com altres esta adossada al mur de pedra i a un nivell mes baix del nivell del terra, per tant cal baixar quatre esglaons.

L’aigua surt per un broc d’acer inoxidable a mitja alçada i cau a un enreixat de ferro.

En la paret sobre el broc, hi ha una llosa amb el nom gravat, així mateix, un cartell de ferro, també amb el seu nom.

Un cartell informa de l’historia i detalls de la Font del Pi.

Lloc agradable fent tot un senzill passeig des de el centre de la Vila.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de can de Prat de Santa Coloma de Farnes

Com cada Diumenge us presento dos articles

Per anar a La Font de can de Prat cal sortir de Santa Coloma en direcció al Castanyet, cal travessar el pont sobre la riera, veureu unes escales de pedra que baixen i portant a la font.

L’obra de la Font es de pedra lligada, tot fent un mur adossat a la paret de la muntanya, disposa d’un seient en cada costat i un mes, a fora de l’espai de la font.

L’aigua surt per un broc d’acer inoxidable i cau directa a un enreixat per on desguassa a la riera; a sobre hi ha gravada la data 1899.

Hi ha dos cartells, una que diu que l’aigua no es apta pel consum i el segon delimita a poder recollir 16 litres per persona, amb prioritat d’aquí vulgui beure.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Boix de Camprodon

Com cada diumenge us presento avui dos articles

La Font del Boix està en la Vall del riu Ritortell a Camprodon.

Concretament, al costat del camí de la Creueta,

trobareu un cartell que anuncia que esteu a la Font,

sols us cal pujar uns esglaons de pedra, que us portarà a una placeta envoltada d’un bancal en la forma totalment circular.

La Font del Boix, és una construcció quadrada a tocar el marge de la muntanya d’on surt un broc o canal, tot el conjunt es de pedra.

L’aigua cau a una pica amb una cantonera semicircular,d’aquí passa a un antic abeurador que esta situat al costat del camí.

Sobre del broc de la Font, hi ha inscrit el seu nom, la data de 1922 i l’altura on esta situada, a 1072.

Com a curiositat, en un costat del camí trobareu un seient de pedra, que si hi voleu seure, us serà una mica complicat donat l’altura on esta ubicat.

La Vall del riu Ritortell te una vegetació singular i variant, com la roureda de mas Llandrius

i pels voltants de laFont del Boix, hi ha nombrosos boixos i faigs.Des de les rodalies de la Font, podreu gaudir d’un paisatge i vistes molt agradables i que el color de la vegetació va canviant depenen de l’època de l’any que hi aneu.

Les fotografies les varen fer a finals de l’hivern d’aquest any.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font Castanys d’Olot

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Castanys, també és coneguda com La Font del Parc Nou, es situada  en el marc del jardí botànic de flora autòctona del Parc Nou d’Olot.És situada dins el Parc Nou, sota l’antiga Torre Castanys d’aquí rep el nom i ara reconvertida en museu dels Volcans, Te diferents punts d’accés al Parc.Queda sota el marge on s’hi ubica la casa per la seva façana nord, que cal baixar unes escales, la Font  està adossada a la paret o mur, a un cert nivell mes baix, per tant cal baixar uns esglaons.Disposa de nou brocs de ferro, actualment no raja aigua. Damunt dels brocs hi ha una aixeta de polsador amb aigua de la xarxa municipal d’Olot,l’aigua sobrant va a una allargada pica de pedra, front la font hi ha una taula rodona i banc.Sobre la font i en l’angle que forma la paret, hi ha dues antigues portes de fusta que donen accés a la cisterna de captació.Es un dels Parcs mes bonics per la vegetació que conté, considerat com a d’interès Botànic.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de La Puda de Sant Pau de Seguries

Avui us presento dos articles

Per anar a conèixer la Font de La Puda, us cal sortir de St. Pau de Seguries direcció a Olot, abans de creuar el Ter, teniu la depuradora a la dreta i a l’esquerra surt un camí cimentat amb un petit cartell de fusta, que us indica “ Font de la Puda”.

A poca distancia,  trobeu a la dreta una gran porta enrajada de ferro amb un altre cartell que ens indica que és el camí per anar a la font, i molta pintura de diferents itineraris.

Entreu en una granja d’oví, tanqueu la porta !!!, i la següent que passareu per on sortireu.

Deixeu en rere l’explotació, entreu dins el bosc, si us gireu veureu Sant Pau de Seguries, les vistes són molt maques, passeu dos filats en ”ziga zaga”,

el camí es clar, anireu per un petit torrent,

desprès  arribeu a un altre camí, gireu a la dreta, esta indicat.

Després d’una estona, passareu per dins del torrent, on sols sentireu els ocells, trobareu un arbre caigut, darrera d’ell hi ha un cartell de fusta, passareu per sobre del arbre caigut…esteu en un bosc preciós, creueu algun torrent subsidiari d’aquest.

Podeu veure un cartell amb dos fonts mes, la del Camí i la Fresca…

Al poc, arribareu a la Font de la Puda, situada a la llera del torrent, veureu un mur que fa de protecció a la font en cas d’avinguda forta de les aigües del torrent i a la vegada pot servir com a seient.

L’aigua surt d’una estructura rodona que us pot recordar a una roda de molí, on hi ha gravat el seu nom,

del seu centre surt el broc allargat, i l’aigua cau a una pica arrodonida feta del buidatge d’una roca.

A sobre seu, també hi ha en una llossa el nom.

Disposa al seu costat esquerd, de dos bancs a diferent nivell fets de pedres, un d’ells amb respatller.

Si us fitxeu veureu en el mur, en una de les llosses planes,  que hi ha gravat els punts cardinals i en cada un la població mes propera o destacada i el riu Ter.

El gust i l’olor es forta, clàssic amb aquest tipus de fonts.

Era i és, una font molt apreciada per la gent del poble i rodalies, es considera medicinal.

 

Text : Dolors Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dolors Salvador

També podeu seguir el Bloc : fonts naturals d’aigua i +

Avui destaquem : La Font de la Grípia de Terrassa

La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, teniu el Bus L-3 que us porta, allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars,des d’aquest punt, us cal prendrà un camí que esta cimentat  que fa una certa baixada i passareu per una gran explanada amb arbres al seu lateral i seients a l’ombra d’aquests, al mig veureu una singular figuera.Ara, a l’esquerra, unes escales us portaran a peu mateix de la Font de la Grípia.Es una font a un costat de tota una estructura,

nur i seient

l’aigua surt  per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica d’obra que queda per sota del nivell del sòli segueix per una canal oberta que la canalitza fins els horts que hi ha més avall, aprofitant-la per regar.Actualment , casi no hi ha horts, perquè l’ajuntament els a limitat per ser horts il·legals, en terrenys lliures i forestals i que forment un parc perifèric de Terrassa dins de la seva Anella Verda.Era una font molt freqüentada per la gent que amb garrafes recollia l’aigua,ara ja no és així… un cartell posa  que l’aigua no es apte pel seu consum.

Text i Fotografies : Ramon Solé