Arbres – El Roure de can Colomer, ara sols és un record a Terrassa

Com cada dissabte us poso dos articles sobre arbres

El Roure de Can Colomer el trobem al costat de  la carretera de Terrassa a Rellinars, B-122, a uns metres més enllà del Poble Nou, a prop del torrent i sota de l’antiga masia.Va arribar a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental.Aquest Roure, tristament  va caure amb la ventada del 9 de desembre de 2014.Posteriorment, també van ser tallades les branques per fer-ne llenya.  En l’actualitat, Torna a estar dret gràcies a unes bigues de ferro, amb  record d’aquests fets.El Roure de Can Colomer, és un arbre declarat d’interès local.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Plataners del Parc de Vallparadis de Terrassa

Com cada dissabte us passo dos articles sobre arbres

En el Parc de Vallparadis de Terrassa, tenim una varietat molt notable d’arbres que s’han aclimatat i desenvolupat plenament.Però, avui destacaré els plataners situats en l’antic torrent,on hi ha el recorregut del trenet i sota de la Casa Baumann.Forment un conjunt, uns al costat dels altres,i tot son de tronc gruixut i les branques molt altes que sobrepassant el nivell del pont situat al tocar en l’Avinguda de Jacquard.Donen a l’estiu una bona ombra i certa frescor,donat que es de pas per anar d’un cantó a un altra del Parc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Plataners destacables de la Font de les Tries i per les seves rodalies en Olot

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Avui us destaco un conjunt de Plataners situats en les mediacions de la mateixa Font de les Tries,i altres, situats per les seves rodalies, en el municipi d’Olot.El diumenge passat us vaig fer referència a la Font de les Tries, al seu costati en les explanades existents vora de la font, hi ha varis Plataners destacables i antics,amb troncs gruixuts i branques altes que tant a l’hivern con a l’estiu fan l’estada molt agradable.voreja el riu Fluvià, també en trobareu, alguns alineats banda a banda del mateix camí,Altres, en raconades i explanades.

Fotografia mitat segle XX

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Podem fer un Forn de llenya casolà ?

Un foc a terra no era prou per cuinar

Els primers Forns daten de més de 5.000 anys, en plena cultura egípcia i babilònica.

Un foc a terra era molt limitat

Els Forns de llenya, són els forns que utilitzen llenya per a crear escalfor a un grau important de temperatura, per que es cogui el pa, la carn, les verdures…Hi ha dos tipus de forn de llenya: “forns de negre” i “forns de blanc”.

  • Forn de Negre: s’escalfen amb llenya en una cambra i el menjar es cuina en aquesta mateixa cambra, al costat del foc mentre s’està encara en curs, o en la cambra calenta després que es consumeixi la llenya i el carbó restant s’escombra al costat.
  • Forn de Blanc: són els que s’escalfen per transferència de calor des d’una cambra de combustió separada i la trajectòria dels gasos de combustió, de manera que el forn roman “blanc”.

Mentre que el forn tradicional de llenya és un forn de maçoneria, forns d’aquests tipus també poden ser construïts de tova (utilitzada generalment en la base que subjectava el que seria la cambra de combustió), o fins i tot de ferro fos.Els forns de llenya són diferents dels forns econòmics (o cuines econòmiques), que utilitzen igualment la fusta per al seu funcionament però funcionen escalfant una superfície de ferro fos en la majoria de casos per a transmetre l’escalfor a les olles o paelles per tal de dur a terme la cocció.Però, podeu fer un Forn de llenya casolà?

Els primers forns,  consistien en una mena de tapa de tova en forma de campana que, per primera vegada, permetia que els aliments es cuinessin tant per dalt com per baix.També s’han trobat forns oberts, construïts a partir d’un buit que es folrava amb pedres i després s’escalfaven amb foc abans de col·locar els aliments, per finalment cobrir-los amb herbes i branques.Avui en dia, tots utilitzem el gas o l’electricitat  per cuinar, per tant amb aquestes idees que us he donat,  podeu fer un de fang com us estic presentant en les imatges, veureu que el menjar és molt mes gustos d’aquesta manera natural amb llenya.

Avui diada de Reis, sigueu generosos amb el petits !

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Imatges dels forns : Cànoves i Samalús

A les portes de l’hivern !

El proper diumenge 22 de desembre, concretament, a les 5.19 hores és quan començarà oficialment l’hivern 2019;aquesta estació durarà fins a les 4.50 h del 20 de març del 2020.De fet aquest any hem notat molts dies de la tardor, molt de fred, pluja, vent fort, que ens ha complicat el dia a dia…Es diu que serà un hivern amb poca pluja i moderat fred.Els arbres a ciutat i a muntanya s’han posat de total hivern, sense fulles en les branques en els arbres de fulla caduca,que contrastant amb els arbres que tenen fulla tot l’any.Molts rius, rieres i torrents, hi baixa força aigua avui en diai tal com us vaig fer un article el passat dimarts 17 de desembre, la neu ja és al Pirineu.Però en vindran més dies amb boira, pluja, fred, inclòs gelades a totes les contrades d’arreu de Catalunya,Les nits són fosques, i si tenim una nit sense núvols i clara, podrem veure les estrelles i la lluna radiant.En canvi de dia el sol el tindrem apagat i sense massa escalfor.Molts horts, ara en aquest període, no si cultiva, sobre tot els petits, urbans i particulars.No sols a nosaltres ens afecta l’hivern, també als animalons que habitant els boscos,alguns no ho superaran, molts altres aguantaran les inclemències per arribar a la primavera.Però es realment així ?, o ara amb el canvi climàtic, tenim estiu i hivern solament?

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia i Ramon Solé

( Fotografies d’arxiu –  Rasola i altres)

Arbres – El gran Roure de Sant Fost de Campsentelles

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Aquest gran i destacat Roure, que ens referim , esta a prop de la carretera de Badalona a Mollet, B-500, al costat d’una petita i antiga masia, i que dona al carrer de Buxó Baliarda, a tocar d’un torrent i abans de l’Església de Sant Fost de Campsentelles.Es caracteritza, que te unes branques gruixudes i quan esta ple de fulles forma una cúpula molt espessa,curiosament unes branques estan recostades  en un costat del carrer Buxó Baliarda que passa a un nivell mes alt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sense entranyes, que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

 

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

 

Autor : Joan Alcover

Si voleu saber d’aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Alcover_i_Maspons

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Eucaliptus del Jardí d’Aclimatació de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

El Jardí d’Aclimatació és un dels espais amb més interès botànic de Barcelona. Conté prop de 230 espècies de plantes diferents, algunes úniques o molt escasses a la ciutat. Tot plegat el converteix en un indret de gran bellesa.

Us passo l´enllaç de l’article que fa uns dies vaig dedicar a aquest Jardí Municipal de Barcelona :

https://fontsaigua.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=35942&action=edit

Podríem destacar molts arbres, però hi ha dos que cal mencionar prioritàriament, els dos Eucaliptus centenaris.Un d’ells de gran corpulència i bellesa, amb un brancatge gros i alt, amb aparent bona salut.El segon Eucaliptus, també es destaca per la seva corpulència, però, si ens fitxem, te algunes de les seves branques mortes,i un creu que no durarà masses anys i es tindre de talar, no obstant, que ara quedi com a record d’un dels dos Eucaliptus centenaris del Jardí d’Aclimatació, que han donat l’olor clàssica a la costar-nos durant dècades …

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els altres Plataners del Parc dels Corbera de Llinars del Vallès – 4ª Part i última #

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

El Parc dels Corbera de Llinars del Vallès, ha estat recentment obert de forma integral al públic, donat que l’Ajuntament a adquirit la Casa – Castell dels Corbera.En els anteriors dissabtes us vaig presentar arbres destacats del Parc dels Corbera, avui faré ressenya dels Plataners que estant situats en dos espais vent diferenciats, en aquesta antiga Casa- Castell,Una, es front mateix de l’entrada principal ,I l’altre grup, on antigament era l’entrada de carros (cotxes), en el lateral dret, front la gasolinera de Llinars.El grup de plataners de front de la porta principal o noble, formarien part del jardí, son tots de la mateixa mida, forment una filera entre ells quadrada i perfecta.Donant una excel·lent sol a l’hivern i frescor a l’estiu, aquesta part esta tancada de moment l’accés al públic.El grup de plataners de l’antiga entrada de carros, estan formants per una línia paral·lela i pel seu centre passaven (en cara passan) els carros o cotxes.Son mes esvelts, perquè fa moltíssims anys que no es poden les seves branques i axó fa que se allarguin cap a munt, tot donant una sensació que siguin molt mes grans.Avui finalitzem amb aquest article, la ressenya d’arbres destacats en el Parc dels Corbera de Llinars del Vallès.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi Blanc del carrer de l’Arquitectura de Barcelona

Avui dissabte us presento dos articles relacionats en Arbres

Aquest curiós Pi Blanc que us presento avui, esta situat en el carrer de l’Arquitectura, a prop de l’entrada d’Urgències de l’Hospital Materno – Infantil de la Vall d’Hebron de Barcelona.Es un Pi entrat  en anys, per inclinar-se de jove, les seves dos branques principals han formar una “Y”.Per aquest motiu, donaria a peu a tenir dos cúpules amb fulles, casi a la mateixa altura.

L’altre article d’avui és : Els arbres a peu d’entrada, d’una masia o d’una casa rural

 

Text i Fotografies : Ramon Solé