Quin futur tenen els sis grans plataners del Barri del Lledoner de Granollers?

Aquest Barri del Lledoner de Granollers està al límit de Les Franqueses del Vallès i el riu Congost.Els 6 plataners que ens referim amb el seu futur incert, ocupant una illa no edificada en aquests moments, en els nous carrers, de Jaume Corbera amb el de Josep Pla i el de Julis Verne.Son espais que durant molt anys han estat antics camps o terrenys abandonats, i sense edificar, ara amb la remodelació del barri, s’estan aixecant nous blocs de pisos.El sis plataners estan a un nivell inferior al del carrer, com si hagués sigut aquest lloc un petit torrent.Son 6 plataners, grans i amb un brancatge llarg i ufanós de fulles a l’estiu, donat que podria ser que les branques no s’hagin tallat mai o fa molts anys.Es l’habitatge de molts ocells, que comparteixen aquest espai amb el proper Parc del Lledoner, on disposen d’aigua i el riu Congost que també no dista massa d’aquest lloc.I ens preguntem :  A l’edificar, seran talats ?, formaran part d’un jardí privat o públic ?…I ens preguntem de nou : Quin futur tenen els sis grans plataners del Barri del Lledoner de Granollers?…

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Arbres – L’Alzina de can Quintana de Sant Antoni de Vilamajor

Avui us presento dos articles

Per anar a L’Alzina de can Quintana de Sant Antoni de Vilamajor, us cal sortir d’aquesta població pel carrer de Freixeneda, que dona al camí d’Alfou.Passat el trencall del camí a la dreta que us portaria a can Quintana, i a peu mateix de la carretera i a tocar dels camps, esta aquesta destacable Alzina.Es una corpulenta Alzina, a pesar que el seu tronc no es massa alt, forma dues branques principals i d’aquestes altres de nombroses,Axó fa que tingui una copa plena de fulles donant un aspecte arrodonit.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El conjunt d’arbres de la Font de la Mina de la Ametlla del Vallès

L’antiga Font de la Mina de l’Ametlla del Vallès, està situada en el carrer de la Mina i ja vàrem fer un article sobre aquesta  font.Avui el dedicarem al conjunt d’arbres destacats que hi ha en les seves rodalies.Sobre mateix de la font, podem destacar dos plataners i una alzina, aquesta en la seva part superior, podem veure que’l tronc i algunes branques estant danyades, probablement per alguna infermetat o paràsit.Al seu costat un alzinar d’arbres mes joves, situats a sobre d’un petit monticle.Cal dir que fa cents anys en rere, aquest paratge era molts mes frondós en diversitat d’arbres, sobre tot predominava les alzines.Com que esta a prop de la població i de la zona esportiva de l’Ametlla del Vallès, es un espai molt freqüentat s’arriba fen un bon passeig i poder passar una estona tranquil·la.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Plàtans de les rodalies del Parc de la Ciutadella de Barcelona

Els Plàtans que avui ens referim estan situats en els carrers de les rodalies del parc de la Ciutadella.Concretament en el Carrer de Wellington i en el Passeig de Pujades, son els plàtans mes destacables.Sobre tot els Plàtans del Carrer de Wellington, son els mes vells de la zona, gracies a la humitat i certa foscor que te aquest carrer,han fet que siguin arbres amb troncs  gruixuts i branques que han crescut molt altres.Cal dir que en la gran majoria son prou sans, a pesar de la pol·lució de la gran ciutat de Barcelona.Es un lloc tant fora (rodalies del Parc) com dins, on trobem el major nombre d’arbres centenaris de la ciutat, i de diferents especies.En els carrer indicats, hi ha cada dia un moviment peatonal important, que a l’estiu podent gaudir de l’ombra d’aquests nombrosos Plàtans.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi del Parc de la Penya de Cardedeu

El Parc de la Penya de Cardedeu, està situat a la llera dreta de la Riera de Cànoves al pas per la població. Va des de l’Avinguda de Sant Hilari fins el carrer del Turó de la Penya.Durant l’ant 2003, els propietaris del terreny van cedir-ho a l’Ajuntament  de Cardedeu per fer-hi un nou Parc pel municipi.Cal dir, que a l’altra llera de la Riera, es troba el Parc de la Font dels Oms.Tot entrant pel carrer del Turó de la Penya, la vista se’ns va al gran Pi pinyoner.Aquest Pi, es gran i alt, per ho, el que el fa diferent a altres, son les dues grosses branques que casi paral·leles i de la mateixa mida surten per un costat del tronc, en el seu dia no van creixa cap a munt.Es un Pi, que si perdés aquestes dues branques, no seria tant destacable…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es el Microclima?

Un microclima és el conjunt de condicions climàtiques d’una zona que són diferenciades del clima general de l’àrea que l’envolta. El terme pot referir-se a una superfície de pocs metres quadrats per exemple un jardí o ser tan gran com uns quants quilòmetres quadrats com passaria en una vall, estany…

Fotografia : Dora Salvador

De fet hi ha diferents microclimes per cada tipus d’ambient de la superfície de la Terra, ja que per exemple, sota una coberta vegetal hi ha un microclima determinat i sobre la mateixa coberta un altre de diferent. També prop de superfícies d’aigua hi ha un refredament de l’atmosfera local. En grans àrees urbanes on el maons, ciment, i asfalt absorbeixen l’energia del sol i irradien la calor a l’aire ambiental el resultat és una illa de calor que és un factor per al microclima urbà.

Fotografia Dora Salvador

Les variables de meteorològiques d’un microclima, com són la temperatura, precipitació, vent o humitat poden ser lleument diferents de les condicions prevalents sobre la superfície global i d’aquelles que es podrien esperar sota certs tipus de pressió o coberta de núvols. De fet el microclima d’un lloc és una amalgama de molts microclimes lleugerament diferents.

Veurem diversos tipus de microclima :

Zones altes

Les superfícies elevades tenen un tipus específic de clima que resulta notablement diferent del de les terres més baixes que les envolten. La temperatura normalment davalla d’acord amb l’alçada a raó d’entre 5 i 10 °C per cada 1000 m que es puja en altitud, depenent de la humitat de l’aire.A vegades, la inversió de temperatura fa que sigui més calenta la superfície que està a més altitud, però aquestes condicions rarament es perllonguen. En les muntanyes més altes la temperatura mitjana acostuma a ser més baixa amb els hiverns més llargs i els estius més curts. Les terres altes acostumen a ser també més ventoses, cosa que fa més extremats els hiverns.

Fotografia : Dora Salvador

Això té efectes en animals i plantes que redueixen el seu període d’activitat o escurcen els seus cicles reproductius.

Fotografia Tito Gràcia

Les muntanyes prou altes formen núvols amb l’aire ascendent i això pot donar pluja en el costat encarat al vent i en canvi produir un vent ressec en l’altre costat (Efecte Föhn). En l’hemisferi nord el vessant sud (solana) és més calent que el vessant nord (obaga). A banda de les inversions de temperatura una altra ocasió en la qual els turons poden ser més calents que les valls és durant les nits clares amb poc vent, especialment a l’hivern. Així com l’aire es refreda, comença a descendir cap a la vall i això de vegades pot portar boira i/o glaçada al fons de la vall. La baixada de l’aire pot crear vent catabàtic.

Regions costaneres

El clima litoral està influït per la terra i el mar i on la costa forma una frontera. Les propietats termals de l’aigua són tals que la mar manté una temperatura relativament constant al llarg del dia comparada amb la terra.El mar també tarda molt a escalfar-se durant els mesos de l’estiu, i alhora molt de temps en refredar-se a l’hivern. En els tròpics, la temperatura del mar canvia poc i el clima de la costa depèn de l’efecte causat per l’escalfament de dia i el refredament de nit de la terra. Això implica el desenvolupament de la brisa des del mar (brisa marina) des del matí i des de la terra (brisa de terra) durant la nit.El clima tropical està dominat pels ruixats convectius i les tempestes que de forma contínua es formen sobre el mar, però només ho fan sobre la terra durant el dia i per això els ruixats es formen més sobre el mar que sobre la terra. Al voltant dels Pols, la  temperatura del mar roman baixa per la presència de gel, i la pròpia posició de la costa pot canviar quan es fon el gel o se’n torna a formar. A més es formen forts vents catabàtics.En latituds temperades, el clima costaner depèn més de la influència marina que de la terrestre i les costes són més temperades que l’interior. Tanmateix hi pot haver canvis considerables de temperatura a curt termini. A la banda exposada al vent la costa té una temperatura similar a la marina mentre que a la part no exposada al vent varia molt més. Amb excepció dels climes mediterranis, a la tardor i l’hivern la costa exposada al vent és més propícia a ruixats en canvi a la primavera i la tardor ho són més les de l’interior.També la boira pot persistir a la costa en les zones encarades al vent en canvi les no encarades són més seques. Quan hi ha una mica de vent a l’estiu no es formen les boires ni la pluja.

 

Boscos

Els boscos tropicals humits cobreixen només un 6% de la superfície terrestre, però es creu que tenen un gran paper en el transport de vapor d’aigua a l’atmosfera. Això es deu al procés d’evapotranspiració, des de les fulles i el sòl, dels boscos. Les superfícies forestals de climes temperats poden ser més fresques i menys ventoses que les àrees amb herbacis del voltant, amb els arbres actuant com a tallavents i la radiació solar filtrada per fulles i branques.Tanmateix, aquestes diferències varien d’acord amb les estacions això és mentre els arbres tenen fulles, i el tipus de vegetació caducifòlia o persistent.Alguns tipus d’arbres com els xiprers són especialment aptes per fer de tallavents.

 

Zones urbà

L’efecte de l’illa de calor, efecte de la impermeabilització del sòl, la variació en la direcció i la intensitat del vent, etcètera es donen amb més intensitat a les grans urbs però en menor escala també es presenten en ciutats petites.

Fotografia : Tito Garcia

Properament en diversos articles, els dedicarem a veure el microclima, en diferents llocs naturals i urbans, que us serveixi, sobre tot al anar –hi amb els petits de la casa poder ensenyar el secrets del microclima que us envolta en el lloc on us trobeu.

 

Recull de dades : Wiquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Oriol -Ramon Solé i Ramon Solé

Arbres – Els 3 Plàtans de la carretera a Vallalta en Sant Pol de Mar

Des de Sant Pol de Mar, cal agafar la carretera BV 5128, direcció a Sant Cebrià de Vallalta, poc abans d’arribar a la autopista, i front mateix de l’entrada al Càmping La Maresma, hi ha els tres Plàtans.Son de les mateixes dimensions amb una alçada considerable.Al no haver-se podat les branques han crescut d’una forma molt notable i allargada.Al costat de l’entrada al citat càmping hi ha altres plàtans, per ho que no son tant destacats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres : L’avinguda de Plàtans de la finca El Palau de Corro d’Avall a Les Franqueses del Vallès

L’entrada a la finca El Palau, es des de la carretera de Corro d’Avall a Cànoves, poc avanç d’arribar a “la Urbanització Mil Pins”.Des del primer moment hi ha en cada costat del camí Plàtans, tot fent  una avinguda de Plàtans fins arribar a la casa de Palau, on es actualment una Llar de Gent Gran.És una camí particular, no obstant, com que el camí no acaba a la citada casa, i continua per camps i bosc ,tot passant diverses  masies, finalitzant a la carretera de Cardedeu a Granollers C-251, fa que hagi gent que passa caminant per aquest tros dels plàtans.Com que no es tallen les branques, s’ha aconseguit, que encara es vegin mes alts i majestuosos.Pràcticament tots estaran a la ratlla del cent anys.Lloc tranquil, amb camps cultivats pels costats, amb ombra a l’estiu i solejat a l’hivern.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Roure de front el Parc de Pompeu Fabra de Cardedeu

Aquest Roure es destaca per estar a peu de camí, front del Parc Municipal Pompeu Fabra i  al costat d’un petit bosc de Cardedeu.Es un Roure, molt elegant i estirat cap el cel. Ara com ara, ven viu i esvelt, dels que podríem dir que esta prou sa.Per anar hi, simplement es anar a al Parc Municipal de Pompeu Fabra, cal passar un pontet per sobre una petita riera, a l’altra costat hi ha un camp erm, cal creuar-ho i al front mateix veureu un mur blanc, on a sobre mateix esta aquest destacable Roure.Te sobre el gruixut tronc tres branques que tiren per igual cap a munt i d’elles altres mes petites.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Arbres : Els Plàtans centenaris de La Riera al centre de Llinars del Vallès

Situeu-vos al costat de La Riera al centre de Llinars, on trobareu els plàtans centenaris de dimensions molt considerables.Estant en la vora dreta de la riera, un darrera del altre.Son de mides desiguals, per ho, tots ells espectaculars en el seu temany i alçada de les branques.En algun lloc, disposeu d’un banc per passar l’estona i a l’estiu gaudir d’una mica de frescor i de sol a l’hivern.Hi ha un d’aquest vells exemplars de Plàtans, que esta força malament i podria ser que no passi gaire temps que sigui tallat.La filera de plàtans va des de la carretera a Sant Celoni a Granollers, fins a tocar les vies del tren de RENFE.Esperem que aquests Plàtans perdurin molts anys mes i els nostres nets ho puguin veure…!

Un dels mes grossos

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé